ava_gardner_barefoot_contessa_crop

Sessió 7a En la sessió anterior ens havíem adonat que ens calia repassar la morfologia verbal. Així doncs, vaig preveure una repassada de verbs. Abans, però, vam començar amb la roda amb què s’havien quedat i amb la redacció de l’acta de la sessió.  Les cartes determinen quin grup l’exposa.

Com a activitat d’anticipació, vaig plantejar una roda en què cadascú deia en veu alta un  dels verbs de la lletra que havia llegit del llibre d’Anna Vives i Francesc Miralles. Els anava apuntant a la pissarra. Tot seguit, cadascú en triava un i apuntava les formes verbals de l’imperfet d’indicatiu. L’imperfet de subjuntiu va costar una mica més. En la posada en comú, aprofitava per comentar alguna irregularitat. Ja els havia tranquil·litzat abans que tanta por que ens fan els verbs i els que ens amarguen la vida, o en una prova, són ben bé una minoria. I van aparèixer els d’arrel velaritzada… i de puntetes, els vam comentar.

Van repetir l’activitat amb el futur i el condicional. Esbufecs. Queixes. Dubtes. Sempre em passa el mateix. Penso que anirem ràpids i en canvi s’alenteix la sessió. Ho hauria de dividir en més d’una sessió, però mai no hi penso. A més, surto amb la sensació que hem resat el rosari. Potser ho aprendrien millor en una escola alcorànica o budista, amb caparrades al terra. O potser muntar un taller perfomatiu amb  Laia Estruch. És el que em va venir al cap mentre esborrava la pissarra.

Vam acabar la sessió, comentant cadascú què havia llegit del llibre.Ho hauria d’haver previst en petits grups. Vaig notar algunes cares d’avorriment. Tampoc no ens va donar temps que tothom valorés el seu fragment.

Sessió 8a Comencem la sessió amb les rutines de rigor: respondre amb què ens hem quedat, escriure la sessió anterior en 21 paraules, contrastar-la en petit grup i esperar que et toqui exposar-la.

Havia previst repassada de participis, però cau de la programació. Fem un dictat. S’hi engresquen. Explico el procediment. Contextualitzo el fragment. El llegeixo. M’aplaudeixen. Els Viatgers són així. Després es queixen de les meves fal·leres! Un cop els he dictat el text, el revisen. Finalment, el corregim. Aprofito la posada en comú per anar comentant aspectes de puntuació.

Dubtava si calia una repassada d’ortografia de les nasals o recordar les regles. Per sort, me n’oblido. Només ens queda temps per al segon torn del llibre d’Anna Vives. Tot i així, queden un parell de persones per comentar.

Els animo a encetar el nostre dietari. Poden escriure un comentari valorant aquestes tres setmanes de curs o bé que els ha ensenyat el relat d’Anna Vives.

Anuncis

Sessió 9a Suficiència 3. Cliqueu aquí per seguir la sessió.

Ser subscriptor de blocs té els seus avantatges. Ha estat llegir aquesta entrada, de la companya Elisabet Alanyà, i he enllestit en un tancar i obrir d’ullsa la sessió d’avui. He trobat que l’activitat  que proposa podia servir com a escalfament o anticipació sobre l’argumentació a favor i en contra , la contraargumentació.  Continuem amb el procés per redactar un article d’opinió.

M’ho hauria d’haver ensumat: la correcció dels exercicis dels pronoms ens entindria. Però em sembla que ha anat prou bé per aclarir dubtes i falses creences. M’he anat engrescant i he anat deixant anar bajanades. Per frenar l’allau de consultes, m’he inspirat en el discurs de la Montserrat Carulla: “Sóc professor, home. Per tant, només puc aclarir un dubte. Tinc una sola neurona i no sé en aquests moment per on para. A més, em fareu perdre la minsa vigoria que em queda”. M’he justificat: “Deixo anar parides o bé quan estic nerviós o bé quan estic en confiança. Quan s’apleguen les dues coses, us planyo”. He comprovat que el recurs que ens va proporciona la Maria funciona. En una combinació  ( no podrà pagar-los-el) he deixat anar: “Aquest parell són de la corda d’en Ratzinger. Nosaltres diem no podrà pagà’ls-el o  no podrà pagà’ls-hi“. Més riallades. Hem hagut d’explicar què entenem per complement directe determinat, indeterminat  o neutre. He patit per no haver de recórrer al criteri sintàctic. També hem aclarit amb un parell d’exemples la diferència entre en i hi per als complements circumstancials ( i de règim preposicional; anirà bé!). Algú ha esbufegat que era difícil. Els he recordat quin era el motiu: el castellà, respecte a les altres llengües romàniques ha prescindit de més pronoms. Satisfacció general perquè en els darrers ítems la majoria encertava la combinació. Això sí, escrivim a la pissarra els referents, en un color diferent cadascun, i els pronoms corresponents, amb el color que toqués. 

Així doncs, ha anat com anell al dit l’activitat dels connectors. Ho hauria d’haver plantejat en petits grups perquè s’ajudessin entre ells.  En la posada en comú, hem anat esmenant alguna errada a l’hora de classificar la conjunció.  I tal com tenia previst, he organitzat dos bàndols perquè argumentessin a favor i en contra sobre una qüestió. He fet referència a Josep Cuní. Encara sort que no el teníem. S’hauria esverat perquè hi havia qui anava a la seva bola i no es volia manifestar. A l’hora de demanar-los que formulessin la contraargumentació, l’ambient en un grup s’ha anat caldejant. He hagut d’anar recordant per què fèiem aquesta activitat. 

He hagut de recórrer al dictat per tornar el riu a mare. Ha anat bé que comptem en el grup amb una mallorquina. El text era per treballar la l geminada.

Com canten The Mamzelles, què es pot esperar d’un que es va criar mirant els dissabtes als matins disputes bizantines de tal calibre.