De sarahmargarida, extreta d’ http://www.morguefile.com/archive/display/634122

El segon any que vaig matricular, vaig atendre una dona. Va declarar que li agradaria apuntar-se en un curs  per ser capaç d’expressar-se en català. Li vaig administrar la prova de col·locació per a aquests casos. Va treure una puntuació prou alta pel que fa al coneixement d’estructures lingüístiques i de continguts, però era incapaç de resoldre qualsevol situació. Vaig provar que fes la part per a catalanoparlants. Es defensava per escrit prou bé. Jo, atordit, perquè desconeixia quin curs li podia recomanar observava com em  reia per sota del nas. Es va confessar que sempre li passava el mateix. Era infermera. El seu home, catalanoparlant, era cirurgià. Treballaven plegats. Em vaig abstenir de recomanar-li: “Si vol aconseguir parlar en català, divorciï’s”. Aquesta anècdota il·lustra, d’una banda,  que pots mirar d’homogeneïtzar un grup, però el que et trobaràs a l’aula és una amalgama de singularitats; de l’altra, evidencia que l’emoció és un companent primordial perquè l’aprenentatge esdevingui una experiència exitosa o bé suposi un fracàs.

Per tant, penso  que ens hem de centrar en la diversitat oculta, o intangible, la que aglutina els aspectes que conformen la singularitat, és a dir,  que ens converteixen en éssers únics (pensaments, creences, etc.). A partir d’aquesta premissa, l’hem de concebre com un recurs per consolidar l’equip  i perquè el potenciï. 

D’altra banda, hem d’incidir en el nostre rol com a mediador. La figura d’un docent com a únic expert en la matèria deixa de tenir sentit. L’aprenentatge s’ha de bastir a partir de les aportacions de cada component del grup o de l’equip. Hem d’abandonar la figura d’autoritat (jo sóc qui controlo la classe: jo sóc qui decideixo què s’aprèn, com s’aprèn i com sabré que heu après). Hem de conciliar les diferents expectatives , destacar el talent o les fortaleses de cada individu perquè sigui conscient de la seva aportació en l’equip. Així desfem el model d’aula piramidal perquè es transformi en un espai de relació horitzontal (tothom pot aprendre de tothom).

Si hem de fomentar la individualitat, potser haurem de superar els estils d’aprenentatge (auditiu, visual i kinestèsic), que ens podríem trobar en un ensenyament centrat en la figura del professor expert en la matèria. Hem d’ampliar la nostra mirada cap a la proposta de Roger Schank d’aprendre fent (revisant les competències de qualsevol procés cognitiu) o bé els estils de personalitat, propi de l’àmbit de la psicologia empresarial. Marta Romo ha elaborat el Diverstipus, o el diversigrama, en què recull nou tipus de personalitat en funció de la seva reacció cerebral (visceral, emotiu o reflexiu)  i amb un dels trets distintius del nostre caràcter social (introvertit, equivertit o extrovertit). De fet, si ens hem inclinat cap a un ensenyament comunicatiu és que conceben que la llengua és més que l’objecte d’estudi sinó que és l’eina amb què desenvolupem la nostra habilitat social.

Aquest instrument ens pot ajudar per conèixer-nos a nosaltres mateixos, ja que se sospita que els conflictes no són pas per culpa dels altres, sinó que són respostes a crisis interiors nostres.  Si volem contribuir en l’evolució de l’equip, cal que ens coneguem bé nosaltres com a indivudus. Així podrem ser conscients de les nostres fortaleses i quins aspectes podem millorar perquè no entorpeixi el creixement de l’equip. Per tant, hem d’acostumar-nos a incorporar la reflexió tant en la nostra pràctica docent com a l’aula com a recurs d’aprenentatge, tal com recomana Carme Bové en la seva darrera entrada.

De fet, la tan arxiconeguda imatge per defensar una avaluació reguladora ens pot servir com a metàfora de la diversitat que hem d’atendre a l’aula. Ara bé, amb una petita diferència respecte a l’avaluació, tots els animals han decidit que volen saber si són capaços de pujar l’arbre entre tots, comptant-hi el docent. La nostra fita a l’hora d’entomar un curs és que volem comptar amb el millor equip del món.

Bibliografia:

Equipo de Alejandría del Club Coaching Fundesem (2012): Coaching en acción. La caja de herramientas del coach. Alacant, Wolters Kluwer- Fundesem

CUBEIRO, Juan Carlos i ROMO, Marta (2008): El jardín de Babel. Cómo hacer que un equipo diverso funcione. Barcelona, Ediciones Gestión 2000

Anuncis

Si cada vegada es defensa que la docència ha d’acompanyar l’alumnat en el seu procés d’aprenetatge, potser que ens anem dotant de recursos per atendre la diversitat de l’aula.  Una eina podria ser la que descriu Marta Romo (@martaromo) en el llibre de Kaufmann, A. E.  i Cubeiro, J. C. (2008): Coaching y diversidad, Madrid, LID Editorial Empresarial , el diversigrama. És una adaptació de l’enneagrama. En aquest cas, la consultora perfila nou agrupacions de competències que podem observar entre el personal de les organitzacions. Em sembla que podem trobar bastants similituds entre una empresa i una aula. No deu ser cap barrabassada: ara que hem descobert que encara arrosseguem el llast de la industrialització.

Aquest instrument pot servir com a punt de partida perquè la persona es pugui conèixer millor i, així , s’accepti  i es comprometri  a millorar aquells aspectes que triï. El fet de conèixer-se un mateix és un pas per entendre els altres. Tot a través de les preguntes de l’orientador (coach).

En la taula teniu apuntat els diferents tipus i com pot intervenir l’expert a l’hora d’establir un pla d’acció. Entre parèntesis teniu l’enneatipus i al final, en vermell, les actituds o  emociones que  generen conflictes als diferents tipus.

visceral introvertit

(núm.1 el reformador)

  • sempre té la raó
  • altíssima exigència
  • sentiments de frustració
  • perfeccionistes
  • cerquen la millora

○     observadors

○     empren termes com: corregir, castigar, modificar, millorar, exigir

  • cal asserenar-lo i aprendre que sigui tolerant
  • riure’s d’un mateix
  • gaudir de les petites coses
  • fomentar-li el benefici del cooperativisme
  • la descoberta: la perfecció és font de frustració i malestar

IRA

visceral extrovertit

(núm.8 el desafiador)

  • és el cregut
  • no té autocontrol
  • tot o és blanc o negre
  • cal que aprengui la responsabilitat pròpia
  • ha de ser assertiu

CAP AUTOCONTROL

visceral equivertit

(núm.9 l’indolent)

  • són receptives a l’ambient
  • + reactives
  • mandroses amb elles mateixes
  • no suporten els conflictes. Necessiten pau i tranquil·litat
  • cal que aprengui que els conflictes són necessaris per avançar
  • cal fomentar la seva seguretat i determinació
  • han d’aprendre a reafirmar-se davant dels altres
  • han de participar en grups
  • han de saber dir no
  • han de prendre decisions

IGNORÀNCIA

emocional introvertit

(núm.4 l’especial)

  • és susceptible i crític
  • es compara constantment
  • cal fer-lo adonar de les emocions positives
  • ha de saber planificar-se, establir rutines i hàbits productius

ENVEJA

emocional extrovertit

(núm.2  l’ajudador)

  • en el fons és orgullós disposat a ajudar sempre els altres
  • cal que aprengui a centrar-se en ella mateixa
  • ha de treballar l’assertivitat
  • ha de ser humil
  • ha d’aprendre que no pot viure amb el constant reconeixement dels altres.

ORGULL

emocional equivertit

(núm.3 el triomfador)

  • obsessionat per la feina i per complicar-se la vida
  • cal que aprengui a ser autèntic; només ell pot valorar-se

VANITAT

intel·lectual introvertit

(núm.5 l’observador)

  • s’aïlla: no li agrada treballar en equip
  • analfabet emocional: ni entén, ni s’entén.
  • és molt reflexiu
  • cal fer-lo adonar de les serves capacitats per poder participar en un equip
  • ha de saber planificar-se, establir rutines i hàbits productius

AVARÍCIA

intel·lectual extrovertit

(núm.7 l’entusiasta)

  • pensar en positiu i és optimista
  • vetllen pel bon ambient i l’entusiasme
  • per ocultar el seu buit interior, s’engresquen en idees i experiències gratificants
  • és somniador. Projecten plans de futur, tot  que li avorreix tirar-lo endavant.
  • Cal que sigui tranquil, obectiu (realista), claredat i organització mental.

HEDONISME

intel·lectual equivertit

(núm.6 el dubitatiu)

  • viu entre por i valentia
  • pot patir angoixa per participar en projectes de futur.
  • es bloqueja a l’hora de prendre decisions.
  • cal que aprengui a ser més segur. per a això,  ha de saber ser tranquil, que visqui el present i no s’anticipi en el futur.
  • ha de saber prendre decisions per ell mateix

ANGOIXA PEL FUTUR

Les pautes ens poden ser útils per ajudar a tractar determinats conflicte a l’aula o bé per poder orientar millor algun estudiant en el seu procés d’aprenentatge. Aquí teniu el resum del capítol.

Bibliografia:

Diversidad y coaching per Marta Romo dins de Kaufmann, A. E i Cubeiro, J. C (2008) : Coaching y diversidad, Madrid, LID Editorial Empresarial (pàg. 63-77)

Vilaseca, Borja ( 2012): Encantado de conocerme, Barcelona, RBA REVISTAS SL