Jose Rodolfo Loaiza Ontiveros

 

9a sessió amb el B3. Em feia gràcia per veure com es prendrien aquesta sessió. Temia que no fos gaire repetitiva.

Vam iniciar-la com és de costum, recordant la sessió. Vam aprofitar per incloure el pretèrit indefinit. Després vaig voler visionar el vídeo d’Steve Cutts, però —com és habitual— la connexió va fer figa. Vaig demanar utilitzessin els seus mòbils. Se’ls descarregava a deshora. El Patricio va ser el primer a localitzar-lo i mirar-lo; en canvi, la Loli, la darrera. Les reaccions van ser variades: des del sarcasme per part del Patricio al desencís per part de la resta.

Tot seguit, vaig mirar d’aplicar una pràctica extreta del llibre de Doni Tamblyn. Han d’anar completant una història per torns. L’alumne A inicia i el company completa la frase. Només la Transi i l’Aracely el van fer al peu de la lletra. El resultat es va notar. Es van oblidar del critiquejador. Els altres van voler escriure la història cadascú per la seva banda, refiant-se del traductor. Els va divertir veure les sorprenents imatges del pintor mexicà. Les imatges que els van ajudar a imaginar la història va ser Edward Scissorhands tallant els cabells d’Alícia, el suïcidi de Blancaneu, la seva madrastra fotent-se una ratlla de cocaïna i Jessica Rabbit combregant davant del Papa.

Es van preparar la lectura dels contes de Quim Monzó. Va costar que entenguessin la versió de La bella dorment, però els va encantar la de la Ventafocs. Compto que demà preparem lectures dramatitzades dels contes de James Finn Garner.

Sessió 8 amb el B3. Anem acabant la unitat. Tant la sessió de dimarts com la d’ahir van ser bastant íntimes i noto que anem reforçant la complicitat. Ahir vam ser jornada per rescabalar algunes  omissions: les fórmules de finalitzar un conte o una rondalla i la figura del malvat com a personatge narratiu.

Vam fer una roda en què cadascú va recordar qui era el personatge dolent del seu conte. Després els vaig demanar quin seria el del nostre curs: el profe. Pim. Pam. Pum. Com que vaig fer uns ulls com taronges ho van voler arreglar. Els vaig explicar la figura que esmenta Doni Tamblyn: el critiquejador  intern. A més, proposa activitats per parelles per anant-lo dominant i minvant-ne els efectes perniciosos. De moment, ja va aparèixer. Els vaig suggerir si en construïssim un per tenir-lo present i per anar marcant quantes vegades ens referim. Ahir ho vam poder comprovar quan vam reflexionar al final de la unitat. Bé, ja li tenim un peu al coll.

Vam acabar amb una segona ronda de contes. Tinc 30 minuts de gravació  per editar! Ja sé que no va ser la mateixa tasca, però de la gravació de l’avaluació inicial a la tasca d’aquesta unitat ja hem triplicat el temps. Considero que és un  indicador. Vam comentar alguns problemes que havien tingut en la narració. Dues persones es van encallar a l’hora de pensar en un derivat. Van activar alguna estratègia comunicativa.  Reflexionant-hi després vam descobrir que alguns verbs en català deriven del nom mentre que el castellà ha optat per l’adjectiu (engreixar/ engordar o enfonsar /ahogar)

Ara bé,  si t’aferres a un enfocament positivista  sorprèn  els efectes. Alguns són immediats.  Els va ser més fàcil apuntar el que havien après que no pas el que havien de millorar. Concretaven els continguts que havien assolit i citaven problemes més abstractes (pronunciació, fluïdesa i entonació…). Les alumnes llatinoamericanves van confessar que els costava diferenciar el pretèrit perfet i l’indefinit.  De moment, ja vaig notar un progrés (Aquest matí vaig llevar-me a les 11.15). Hauria d’haver aprofitat per preguntar a la Johanna quants passats tenen en suec. Li passa al revés (Ahir he anat a portar els nens a l’escola).

Per acabar, vam desvetllar els padrins del projecte.

 

http://slide.ly/embed/d0aaac7eeacded31c5e3614a05a3df8b/autoplay/0

Unitat 2 els padrins del projecte by Slidely Slideshow