20161110_171901.jpg

11a sessió. Com és habitual, hem començat recordant la sessió anterior. Crec que hauré de prendre mesures perquè tothom pugui parlar.  Els he presentat el pla de la sessió: acabar amb les entrevistes visualitzades i acordar com emprenem el nou projecte.

Arran de les entrevistes que  van mirar, han pensat què els preguntarien ells i després han pensat que els podria preguntar l’entrevistat. M’han agradat les preguntes que han pensat en les dues tongades. Era inevitable esmentar el resultat de les eleccions nord-americanes. S’ha generat un debat espontani.

Hem practicat els pronoms de complement indirecte. Primer, hem repassat el pronom li passant-nos una pilota. Després, per parelles, han mirar de trobar els pronoms per a la resta de persones.

20161110_110758

Finalment, els he preguntat si es veien capaços de deixar-se entrevistar per un company. Hauríem d’editar un vídeo similar al de la pel·lícula Human. Han acceptat entusiasmats. He repartit post-it perquè hi escrivissin una pregunta que els agradaria que els plantegessin els companys. Les hem comentades i finalment, n’han triades dues, les que els han agradat més.

Avui han comentat que els havia encantat la classe. Ara bé, volen debatre temes d’interès general per conèixer-se més. De fet, algunes de les preguntes que han ideat ens podria servir per generar un debat. També els he comentat com reaccionen en les activitats i en les tasques. Mentre l’estan duent a terme es parlen en castellà, però a l’hora de fer-ne la posada en comú o bé de presentar el producte, ho fan en català. De moment, ho mantindrem això, però que es vagin mentalitzant que de cara el segon trimestre ja seré més estricte en l’ús del català.

20161108_175521.jpg

10a sessió.  Aprofitant el recordatori de la sessió, el grup ha començat a explicar el color de la pell. Han estat molt creatius a l’hora de descriure la seva pell: rosat mediterrani, blanc pàl·lid, canyella d’hivern, cafè amb llet amb molta llet, xocolata molt clara o bé canària destenyida. Ha falta el meu: préssec fotofòbic.

Després he format dos grups. Cadascú tenia una pregunta per respondre-la en grup. Era el pretext de repassar el vocabulari que ha anat sortint en aquestes sessions.  A més, per repassar l’imperfet de subjuntiu han adaptat el poema de Joan Salvat-Papasseit La casa que vull. Ara l’han transformat en La casa que voldria.

He aprofitat els grups perquè componguessin el títol de la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. N’hem mirat el tràiler. Tot seguit, cadascú ha triat el retrat d’una persona i n’ha mirat el vídeo. Havia d’explicar a la resta del grup: qui era i a què responia.

clone tag: -3931797751607838518

 

9a sessió. Ara sí que tocava. Vam començar la sessió recordant l’anterior. Després, una primera roda en què cadascú va pensar quin color seria i per què.

Per a la propera activitat, primer els vaig demanar que s’aixequessin i que anessin al fons. S’havien d’ordenar per dates de naixements, tal com ho vaig aprendre  al curs de la Laia Casas. Vaig anar formant grups de tres.

20161103_095224.jpg

Els vaig repartir el material. Havien d’ordenar una dotzena de colors. N’havien d’acordar el criteri. Tenien prohibit classificar-los de clars a foscs o a l’inrevés. El resultat, sorprenent: uns van crear una flor cromàtica, uns altres van evocar els colors del cel durant un dia i un altre els va agrupar segons l’estació de l’any.

Tot seguit, van apuntar el que els suggeria la seva pell o bé un color. Em vaig adonar que disposàvem de poc temps per al taller Angélica Dass. Vaig repartir els guants, els plats, les estovalles i vaig anar distribuint les tèmperes. Va ser curiosa la reacció del tres grups. Un grup va destacar per la seva prudència. Van anar fent mostres  o més aviat una paleta de possibles colors. En canvi, un altre van ser els agosarats. Van anar barrejant els colors alhora.  A més, sense mesura, van acabar de seguida les pintures. I el darrer, com que era una parella, ningú no els va fer cas, però ben aviat van aconseguir la seva mostra cromàtica.

L’experiència és endimoniada. T’engresques barrejant els colors i et desespera el resultat. Compto que el secret deu ser mesclar els dos primers: el groc o el vermell amb el blanc i anar amb compte amb el negre. En el nostre grup, de fet, els que van sobreviure van ser el negre i el vermell. Dimarts, valorarem l’experiència.

 

20161102_155134.jpg8a sessió Vaig passar mala nit. No sé si era per com anava la setmana o bé per la resposta, contundent, a la dimissió d’un alumne. Com escriu Saïd El Kadaoui Moussaoui a No: Sovint, una victòria és una gran derrota. Arribo a la feina i m’adono que m’he deixat el quadern amb la programació a casa. Deixo el material. Ves a saber què em trobo a l’aula, després del boicot de dimarts.

Sorpresa. Mitja dotzena d’alumnes. Els explico què m’ha passat. Vaig improvisant. D’entrada,  aprofito per formar grups. Reparteixo el missatge que em va enviar l’assistent d’Angélica Dass. Penso que és una oportunitat per repassar l’imperfet de subjuntiu. Han de pensar com ens pot ajudar la fotògrafa. Costa que m’entenguin, però al final ens en sortim. Com és habitual per treballar la morfologia verbal, els distribueixo per parelles i cadascuna mira de conjugar totes les persones del temps que els he designat.

Actualitzem el grup de Whatsapp i s’acaba la sessió fent la roda amb què es queden d’avui i amb ganes de descobrir de quin color som.

20161024_154058.jpg

Avui, un nou conflicte. Deixem de banda, els problemes tecnològics. N’hi ha hagut prou perquè recordéssim la sessió de dijous i s’esmentés el nom d’Angélica Dass que una alumna s’ha negat a parlar del tema. Ha excusat que era un tema que ja li costava discutir-lo en la seva llengua no ho faria en català. M’ha sorprès la reacció. He mirat d’explicar-li que no entenia el seu bloqueig abans d’hora si encara no havíem acordat de què parlaríem. Algú s’ha sumat a la protesta. Nou pas enrere. Ha molestat bastant a les companyes que els feia gràcia el projecte. Com que m’he atabalat, ja ni he gosat demanar l’opinió  sobre Humanae.

Ens ha costat acordar els objectius d’aquesta unitat.

20161025_103504

La sessió ha remuntat quan els he proposat que escrivissin a la fotògrafa per convidar-la. Primer, l’han escrita individualment. Després, en petit grup. He triat un grup perquè ens llegís el text. L’he fet servir de text model. Els he demanat si el podien traduir  i gravar-lo a la seva llengua materna. invitació Angélica Dass (1).jpg

Al final, en la posada en comú per valorar la sessió. Ha tornat a sorgir el conflicte. Se m’ha tornat a aparèixer Marshall Rosenberg: “Met, necessites millorar de comunicació no violenta”.

 

2016-10-18-16-13-15

Dijous prosseguíem amb el projecte d’idear una aula apta per a nosaltres. Dimarts van riure de la cara que vaig fer de l’aula que ens ha cedit la Biblioteca. Em van endevinar el pensament. Em va venir una cançó al cap. Com que no va venir la Jorgelina, em vaig comprometre a ser la propera mona (la mona del grup és qui li toca de pensar una cançó que  representi la sessió).  Després, amb calma, vaig substituir la que havia triada per una altra, una d’OK Go.

Abans de reprendre el projecte, vam escoltar el poema de Joan Salvat-Papasseit, versionat per Lluís Llach. Així vam repassar present de subjuntiu i pronoms. Un grup van completar els buits amb les formes verbals, mentre que l’altre grup es va encarregar dels pronoms. Després, en parelles van poder comprovar si el que havien completat era el correcte. Em vaig deixar els altaveus. L’audició va ser desastrosa —sort que havien d’omplir buits!! A partir de llavors, vaig tenir problemes de connexió. Adéu presentació, adéu visionat de This too shall pass

Ens vam repartir els pòstits de colors. Hi havien d’escriure una necessitat i vam aprofitar un contrafort per penjar-les. Atemptàvem per primera vegada contra el blanc insultat de l’aula. Després, en van triar dues. Costa que es moguin. Costa que escampin els pòstits. Les necessitats es repetien: equip tecnològic, seients ergonòmics i pissarra. Vaig formar quatre grups. Es van convertir en un estudi d’arquitectes que es presentaven en un concurs per dissenyar el millor espai d’aprenentatge.

20161020_105900-1

Em va sorprendre el resultat. Les quatres propostes tenen coincidències. Tenien en compte les dinàmiques que es produeixen en les sessions. Algunes solucions,però, em van semblar originals. Em va agradar que un grup plantegés que una catifa presidís el centre de l’espai. Era per dir-los: “Anem a comprar agulles i drapet i en teixim una!” Un altre va comentar que calia plantes a l’aula. També van coincidir a disposar un racó amb begudes. La Tati va recordar que el curs passat celebraven els aniversaris. Hauré de recordar que el reglament d’ús dels espais municipal hi prohibeix el menjar i la beguda.

Finalment, els vaig apuntar el codi per desvelar la identitat de la protagonista del proper projecte.

2016-10-18 16.13.15.jpg

El destí sempre és generós. Si dijous començàvem a idear la millor aula per a nosaltres, ara haurem de continuar imaginant-la en una de la Biblioteca. És com si haguéssim emprès un viatge pel temps: de l’avior d’una masia a la confortabilitat del segle XXI. Ara bé, els espais es continuen adaptant  per a una educació transmissiva: passivitat dels alumnes i un punt on dirigir-los l’atenció. He de confessar que em fa certa gràcia aquesta disputa. Serem capaços d’adaptar l’aula a les nostres exigències o bé acabarem sent víctimes de la pedagogia tòxica? Entomem el repte.

20161018_113824 20161018_113810.jpg

Espai 1 – Grup 0. Havia previst com a activitat d’escalfament repassar els crits dels animals. Formaria parelles en què una persona tindria la imatge d’un animal i l’altra, el verb. Em pensava que aconseguiria aixecar-los de la cadira i que es moguessin per l’estret espai transitable. S’han estimat més aparellar-se des del lloc. Els he demanat que, com a mínim, cada parella s’assegués en un lloc diferent.  Els he presentat l’element detonant: una imatge. Avui havien d’aconseguir conèixer quina era la frase feta que il·lustrava la diapositiva.

Hem recordat la sessió anterior. Cada vegada apunto a la pissarra més ítems concrets. M’ha sorprès que es recordessin de la diferència entre doblar i doblegar.

Espai 1 – Grup 1. Hem iniciat una roda en què cadascú ha explicat quin és el seu racó preferit. Alguns han entès que havien de pensar en un record. Hem anat comentat dubtes o errades.

A continuació, he repartit a cada parella una fotografia que ens podria servir de model per al projecte. N’han preparat una descripció. Havien de respondre com és l’espai i per què és així. En la posada en comú, he continuat apuntant paraules noves, repassant algun aspecte gramatical. Ens ha aparegut l’ús del pronom hi. Ens hem estès bastant. Cada intervenció donava força joc. M’ha semblat que explicava massa. Han rigut quan han entès l’expressió de pet savi. Ja m’he compromès que eliminava els llegums en la dieta del dos dies anteriors de classe.

Avui ha estat curiós que només demanés amb què s’havien quedat de la sessió. Tothom responia valorant la sessió però indicant el nivell d’estrès. Declaren que se senten molt còmodes tant  a l’aula com a l’hora de col·laborar amb els companys, que aprenen més vocabulari. Em quedo, però , amb el comentari de la Nora. La sessió d’avui li havia servit per reflexionar a partir d’ara i per fixar-se més com és casa seva o bé les classes dels seus fills.

Té raó Ainhoa Ezeiza. Cada dia anem teixint complicitats.