Em va agradar la proposta viral que va desafiar Aulablog per celebrar l’inici del curs. Fidels a l’eslògan de la darrera trobada, van animar que empréssim la mà per transmetre cinc desitjos per enguany. La iniciativa va engrescar tant que s’ha convertit en un motiu per reptar seguidors del teu entorn tuitaire. Em vaig animar al final de la jornada a participar-hi. Va ser una proesa perquè patíem al despatx una xafogor insuportable. Costava que la tinta quedés fixa a la pell.

Confesso que arrenco el curs cansat encara del passat. Algunes passejades ja han provocat que l’olla comenci a bullir. Tal com vaig manifestar a les companyes, mantinc la disrupció a l’aula, és a dir, continuo professant amb la #rEDUvolution. M’agradaria continuant dissenyant experiències d’aprenentatge, bastint-les plegats, amb l’alumnat, per anar descontaminant-me del llast tradicional. Desplegar ales és excitant i adictiu. Comprovat. Com el poema de Gustave Apollinaire.

Ja he experimentat que si les sessions són disteses motiven molt més l’alumnat. Per tant, cal incorporar l’humor en la pràctica. Aquí en teniu deu raons. Com sempre. Aprenentatge i diversió van de bracet.

Continuaré aplicant la metodologia de l’aprenentatge per projectes (ABP). Em fa gràcia iniciar el B3 per provar el projecte ideat per Toni Solano. Si puc continuar amb el grup la resta de trimestres, voldria experimentar un banc de coneixements comú (BCC) i l’aprenentatge per servei (APS). D’altra banda, per al grup de C2, potser ja he fet tard però m’agradaria incorporar la gamificació: singladura de xerpes? 1714?

M’agradaria que l’avaluació estigués sotmesa a l’aprenentatge i no pas a l’inrevés. Malgrat que aposti per una avaluació continuada, em sobra la sumativa. És la que devalua el procés d’aprenentatge. És un llast de l’educació industrialitzada: els productes de l’alumnat ha de passar per un control de qualitat. Han de complir uns estàndards.  Què hem de fer amb els que es desvien o bé si  el resultat és diferent del que s’havia imaginat el docent? Si la nostra tasca s’ha de vestir i bastir d’autoritat, malament rai. Per tant, m’agradaria investigar altres maneres d’avaluar, que s’incorporin durant i no pas al final. Desconec si m’aproximo cap a una avaluació competencial.

Finalment, doncs,  mantinc la pràctica reflexiva com a recurs avaluatiu. És ben cert que costa que els alumnes sàpiguen reflexionar; i els docents? Hauré de negociar amb els diferents grups com hem de bastir un portafoli. Em sembla que cal narrar el procés de construcció que no pas mesurar-ne els possibles resultats.

Anuncis

M’adono que fa un mes que tinc oblidat el dietari amb aquest grup. Coincideixen els darrers guiatges del xerpes i d’un cop d’estat reflexiu.

39a sessió. Podem celebrar el Dia Mundial de la Poesia. No recitem versos sinó que pengem els versos o les estrofes que han portat. De seguida, es formen dos grups de voluntaris per anar enfilant i penjant els poemes: un per als de Montserrat Abelló i l’altre per a Joan Vinyoli. Altres, en canvi, aprofiten aquesta estona per anar enllestint l’acompanyament de xerpes. La Isabel exclama: “Jaume ja feia dies que no la líavem. Tant de xerpes, tant de xerpes…” . Aquestes imatges en són testimoni, fetes pel Víctor. Són activitats detonants. Capgiren l’ambient i continuen cohesionant el grup. És impossible abandonar la #rEDUvolution.

Per què no podem xalar de la mateixa manera amb la gramàtica? Toca el torn de les oracions subordinades completives. El grup ha elaborat un document mirant de sintetitzant al màxim i il·lustrant amb exemples de la seva creació.

40a sessió. Prossseguim amb la sintaxi, la subordinació. Avui toca les oracions subordinades adverbials.

41a sessió. Últim guiatge del curs!! Em sento  com la presentadora de Entre todos. Si hagués pogut, hauria fet voleiar la sabata com ella. Intentem començar la sessió com ens hem anat acostumant, amb una activitat que planteja un repte per justificar l’acompanyament dels xerpes. Daltabaix. Acabo la classe amb sensació de fracàs. Les cares són un poema. Mentre vaig a buscar el cotxe intento esbrinar-ne la causa. L’acompanyament hauria d’haver estat progressiu. Només he sabut llegar la transmissió tradicional. L’ambient s’ha anat enrarint. Només frisen per la prova. Si desconecten del xerpa, ho dissimulen preguntant per la prova. Tot se’n va en orris. Decideixo que a partir d’ara les sessions han d’apostar per una educació disruptiva.

42a sessió. Ja els havia avançat la importància de l’olfacte. Així doncs, aprofito que es retroben els grups de xerpes per continuar amb el projecte narratiu perquè proposin una olor. Servirà d’emblema identitari per al mural. Ho hem fet en cada unitat (espots publicitaris, escenes de pel·lícules, bandes sonores…). També ens servirà per triar l’olor del grup. Atenció amb les propostes. Un grup proposa olor de suor pel pànic davant de la prova. Ja hi tornem a ser! M’he de contenir… Com que comptem amb una castellera, li demano que ens ajudi a convertir-nos en una colla castellera. El primer que ens explica és que tothom és imprescindible. Una agrupació no es pot permetre de excloure algú. Genial!  La Lourdes, de seguida, recorda els valors dels castellers: “força, seny i equilibri”. Li fa por que ens falti l’equilibri. La Montse, però , li rebat que hi ha un altre valor ocult —i el més important— el de la confiança. Fantàstic. Aprofito que aquest ha estat el meu error, no els ha sabut transmetre que haurien d’haver-se refiat més, tant del mètode, com dels companys, com de mi. Després d’aquesta arenga, és el moment de comunicar-los que accepto el desafiament del començament del curs: fer una sessió en un bar i sota d’un arbre.

43a sessió. Ha fet efecte la sessió anterior. Comencem activant el pla CONFIANÇA.Els demano com se senten. Confesssen això:

2014-04-08 19.50.51

 

Guanya l’olor de mar de les diferents opcions. Hi estic completament d’acord.

Continuen amb el relat digital. Al final, decidim que els gravarem. Miren d’enllestir-los.

44a sessió.  Dia de bòlit. Comencem amb el repàs i després prosseguim amb els relats.  M’adapto als diferents ritmes. Un grup ja el té acabat. Els he d’ajudar amb la gravació. Convertim el despatx en un estudi de gravació. Improvisem l’ambientació musical. N’hem de fer dues preses. Estan satisfets del resultat.

De pedrojperez, extreta d'http://www.morguefile.com/archive/display/24450

S2, dimarts i dijous de 15.15 a 17.15. Tenia ganes d’entomar aquest curs per diferents motius. D’una banda, coincidia amb l’estrena d’una nova etapa professional: canvi de lloc i de companyes, en aquest cas. Reprenia després d’un parèntesi de quatre anys, els cursos presencials. De l’altra, havia de posar en pràctica el compromís que havia adquirit amb l’equip: anar muntant seqüències didàctiques ja que havia decidit prescindir del llibre de text. A més, m’havia d’enfrontar amb un grup bastant consolidat durant força anys.

Em costa planificar un curs abans. Vaig bastint-lo sobre la marxa. Ara tenia una excusa: volia experimentar  la negociació a l’aula, sobretot a l’hora d’acordar objectius i continguts amb els alumnes. Calia implicar-los en la decisió de conformar el programa del curs. Si vols caldo… hi introduÏa un nou repte: aferrar-me a la incertesa. Ara entenc per què se’m va anar apareixent al llarg d’aquest curs María Acaso. D’entrada, pot espantar, però a mesura que la vas provant, t’hi vas enganxant, com una droga. Et proporciona una calma  —que és fonamental—,  una tranquil·litat que et facilita que les sessions siguin un gaudi. Va servir, alhora,  per plantar la llavor que va florir en el trimestre següent. No va ser un camí de flors i violes. Ara bé, val la pena llegir els comentaris dels alumnes al final del curs. Van anar acceptant el nou model didàctic que els proposava. Aquesta és una de les raons per què l’educació és addictiva: ajudes unes personses a assumir una transformació o un canvi. Un altre motiu seria la pràctica reflexiva, el fet de sistematitzar l’anàlisi de la teva tasca docent. Així pots percebre que també  emprens un camí, com els alumnes, de qui aprens. De mica en mica, els rols a l’aula es van modificant. S’estableix una horitzontalitat. Del vosaltres i jo emprem un altre pronom personal: el nosaltres. Els alumnes esdevenen més proactius. Per exemple, són capaços de prosseguir el curs quan pateixen algun impediment per  assistir (una malaltia o una recuperació que es perllonga) bé pel contacte i suport dels companys o bé perquè poden seguir-lo a través les actes de les sessions que publiquem en el blog. Aquí teniu la relació de totes les sessions:  PortafolisSessionsS21CURS2012-13

Quina va ser l’estructura de la seqüència didàctica? Seguint el paradigma que proposa Olga Esteve, negociàvem al principi els objectius que volíem treballar, malgrat que mirava de seleccionar els continguts que exigia el tipus de text de la unitat i també incorporava els del programa. Això em va anar desagradant a mesura que avançàvem les unitats. La majoria corresponia a continguts gramaticals més singulars del català, que cada cop s’utilitzen menys. Per als estudians, els suposa bastant  dificultat. A més, són aspectes lingüístics etiquetats com a aconsellables. Per tant, provoquen més aviat embolics i i fatiga tant pel docent com pels discents. Sortint d’una sessió d’aquesta, vaig descobrir el vídeo sobre l’educació disruptiva de María Acaso. La darrera pregunta que exposa incideix en aquest neguit. Un cop debatuts els objectius, acordàvem els criteris avaluatius. A vegades ens servia com a pauta per analitzar models i comparar amb la versió inicial. D’altres, podien servir com a pauta per redactar la versió final. Vam aprofitar el començament de curs per treballar els textos instructius. Les normes de funcionament del grup ens van permetre treballar tant les marques d’ordre com les formes verbals. En canvi, en la segona, els vaig suggerir que elaboréssim un programa electoral, com a text predictiu. Cadascú es va encarregar de proposar solucions per a un àmbit. Vam preparar una introducció cooperativament. Cada grup es va encarregar d’un paràgraf. La revisió del document va ser tots junts. Ens va servir per treure la indignació creixent i per discutir sobre la desafecció política, a part de riure bastant. Finalment, vam cloure el curs amb una petita exposició per part de cada alumne.  Aquí teniu la relació de tasques que vam dur a terme: tasquesS21CURS2012-13

Com  va ser l’avaluació ? Van acceptar al començament el nou enfocament de la puntuació: d’entrada ja l’havien obtinguda, però havien de mantenir-la.  Com que la proposta dels alumnes va servir com a avaluació inicial de la unitat 1, potser va quedar deslluït l’acord. Per resoldre aquest problema, vaig decidir que escrivissin un comentari al final del curs valorant i puntuant el seu aprenentatge. També vaig mantenir el dietari d’aprenentatge, seguint el que havia aplicat en els cursos en la modalitat a distància. Quant a la correcció textual, poca producció textual i  triava una errada per alumne en els textos inicials. Això ens servia per anar comentant i repassant els diferents dubtes. Si es devia a interferències lingüístiques, n’explicava el motiu i mirava de fer-ne una interpretació positiva, evitava el comentari punitiu. avaluacioS21CURS2012-13

Quin moment destacaria? El conflicte que vam tenir al final de la unitat 1.  Des que havíem començat el curs, em pensava que ens aveníem força. Va esclatar la protesta i el suggeriment de retornar cap a un model més tradicional. Volien un manual, la solució de les errades, els exericics més mecànics corregits a l’aula. Es negaven a assumir un paper més actiu. Uns altres es mantenien en silenci i algú va defensar la proposta de Roger Schank que havíem llegir el primer dia de classe. Unes alumnes van esperar al final de la sessió per manifestar que estaven encantades amb aquest mètode. Van argumentar que venien a gust, que aprenien molt i que patien per la prova al tercer trimestre, però que confiaven en mi . Una altra alumna em va enviar un missatge electrònic disculpant-se perquè havia sentit vergonya i indignació de l’actitud dels companys en el debat.  Vaig mirar de tranquil·litzar-los a tots. Apuntava alguns aspectes que potser sí que havia de millorar: hauria d’haver estat conscient que necessitaven un procés d’adaptació —encara ara en desconec la manera— i que provàvem una novat unitat i en tornaríem a parlar al final de la unitat. En vam parlar, però al final del següent trimestre. De totes maneres, encara va ser tema de tertúlia d’un sopar de fi de curs entre tradicionalistes i schankistesdietariS21CURS2012-13