10a sessió amb el B3. Volia dedicar aquesta sessió  al quart padrí, a James Finn Garner. Vaig triar quatre contes per fer-ne lectures dramatitzades. De moment, amb dos contes en vam tenir prou: La caputxeta vermella i Els tres porquets.  La Johanna, l’Aracely i la Loli es van preparar aquest darrer conte. Mentre que a la Liz, la Vivi i l’Aliou els va tocar el primer.

D’entrada, els vaig demanar que el llegissin individualment. Després, havia de preparar la lectura dramatitzada. Es van establir els rols i es van repartir els passatges. Van assajar i després el van llegir a l’altre grup.  Els va fer gràcia el conte mentre el llegien.

Finalment, els vaig avançar la tasca final. Haurien d’escriure un guió. Vam negociar si cada grup s’encarregava d’un conte diferent o bé volien recrear els mateixos personatge. Van optar per aquesta última solució. Van decidir que s’imaginarien els tres porquets i el llop després de 20 anys. Em sembla que tindrem una constructora porcina i uns llops que s’han de cuidar de la seguretat personal dels seus amos.

Ara, el més interessant és que a cada sessió pesco aparicions del critiquejador intern. He aplicat la tècnica que esmenta Doni Tamblyn. Hem de transformar els sí, però... en  sí i…. De moment, m’agrada l’activitat i les solucions que proposen.

 

Sessió 8 amb el B3. Anem acabant la unitat. Tant la sessió de dimarts com la d’ahir van ser bastant íntimes i noto que anem reforçant la complicitat. Ahir vam ser jornada per rescabalar algunes  omissions: les fórmules de finalitzar un conte o una rondalla i la figura del malvat com a personatge narratiu.

Vam fer una roda en què cadascú va recordar qui era el personatge dolent del seu conte. Després els vaig demanar quin seria el del nostre curs: el profe. Pim. Pam. Pum. Com que vaig fer uns ulls com taronges ho van voler arreglar. Els vaig explicar la figura que esmenta Doni Tamblyn: el critiquejador  intern. A més, proposa activitats per parelles per anant-lo dominant i minvant-ne els efectes perniciosos. De moment, ja va aparèixer. Els vaig suggerir si en construïssim un per tenir-lo present i per anar marcant quantes vegades ens referim. Ahir ho vam poder comprovar quan vam reflexionar al final de la unitat. Bé, ja li tenim un peu al coll.

Vam acabar amb una segona ronda de contes. Tinc 30 minuts de gravació  per editar! Ja sé que no va ser la mateixa tasca, però de la gravació de l’avaluació inicial a la tasca d’aquesta unitat ja hem triplicat el temps. Considero que és un  indicador. Vam comentar alguns problemes que havien tingut en la narració. Dues persones es van encallar a l’hora de pensar en un derivat. Van activar alguna estratègia comunicativa.  Reflexionant-hi després vam descobrir que alguns verbs en català deriven del nom mentre que el castellà ha optat per l’adjectiu (engreixar/ engordar o enfonsar /ahogar)

Ara bé,  si t’aferres a un enfocament positivista  sorprèn  els efectes. Alguns són immediats.  Els va ser més fàcil apuntar el que havien après que no pas el que havien de millorar. Concretaven els continguts que havien assolit i citaven problemes més abstractes (pronunciació, fluïdesa i entonació…). Les alumnes llatinoamericanves van confessar que els costava diferenciar el pretèrit perfet i l’indefinit.  De moment, ja vaig notar un progrés (Aquest matí vaig llevar-me a les 11.15). Hauria d’haver aprofitat per preguntar a la Johanna quants passats tenen en suec. Li passa al revés (Ahir he anat a portar els nens a l’escola).

Per acabar, vam desvetllar els padrins del projecte.

 

http://slide.ly/embed/d0aaac7eeacded31c5e3614a05a3df8b/autoplay/0

Unitat 2 els padrins del projecte by Slidely Slideshow

7a sessió  amb el B3. Són tot dones, i poquetes. Abans va venir la Natalia per aclarir alguns dubtes. Va confessar que li costa parlar en català. Té molts amics catalans, però ningú el fa servir. Sempre ha de sentir que no cal que s’hi esforci, que continuï la conversa en castellà. Malgrat això, la vergonya pot més. S’espanta quan vol conversar en català. Es frena i es tanca. Malgrat que no en parléssim quan vam comentar els elements narratius, ja era hora que aparagués el malvat: el nostre critiquejador intern.  Qui ens recorda el sentit de ridícul. Ens limita. Hauré d’anar pensant com el podem vèncer. Ja em veig empassant-me programes de El hermano mayor. “Natalia, vine de casa amb la vaixella. La farem miques!”

Em vaig saltar el guió. Vaig començar fent una roda per recordar la sessió anterior. Em sorprenen algunes intervencions. A la Dolores, li va quedar clar que per formar el passat perifràstic s’ha de menjar la preposició a. De l’advertiment d’un error, l’ha convertit en una norma… Després els vaig  plantejar l’activitat d’escalfament prevista. Vam fem una roda en què van explicar què feien de petites. La Dolores es va emocionar. Va recordar les germanes, mortes. Tot i l’emoció, va contar el record. Les companyes s’hi van solidaritzar. La meva reacció, més masculina:  li vaig somriure per empatitzar.

Em vaig adonar que estaven espantades. Tocava tasca final. Les vaig distraient formulant l’activitat Les cinc dates més importants de la teva vida. Demanes als alumnes que pensin en cinc dates significatives en la seva vida. Les apunten en els paperets que els reparteixes. Després les van  posant en una mena de circuit —com una línia del temps— aleatòriament. Un cop col·locades, amb un dau van movent una fitxa. L’alumne ha d’explicar què significa la data en què ha anat a parar la fitxa. Com que eren poquetes, em vaig negar a formar petits grups. La vam fer plegats. Vaig recórrer a les agulles d’estendre i el cordill per a la línia del temps—un petit homenatge al  projecte del curs anterior. Van xalar força.

 

Al final, vaig demanar que traguessin la rúbrica perquè es coavaluarien. Qui es va atrevir a estrenar la roda va ser l’Annay. Abans havia aconsellat les companyes que frenessin l’entusiasme a l’hora de respondre als meus reptes. Els va aconsellar que miressin de contestar de la manera més simple i fàcil, perquè segur que complicaria l’activitat. Va explicar el conte de La formiga enjogassada (La hormiga retozona). És una cançó similar a  la Margarideta nostra. Primer, els va fer escoltar la melodia. Després el va explicar el final. Va mirar de contextualitzar la rondalla i va mirar d’aplicar el que havia après en aquesta unitat. Va prosseguir la Dolores amb una rondalla molt bonica, El vent i el sol. És un debaten per saber qui és més poderós. Va llegir un resum que s’havia fet.  La Vivi ens va contar La bella dorment. Es va encallar en algun moment, però va mirar d’assolir l’objectiu. La Natalia, la Ventafocs. Es va atabalar, però la vaig ajudar fent-li preguntes perquè continués. Finalment, la Transi va contar Els tres porquets. Se li escapaven alguns valencianismes la seua casa. Es van salvar la Liz i la Paqui. Es van comprometre que dijous explicarien els seus. Per cert, em vaig adonar que hauria d’haver inclòs com a contingut les fórmules per acabar el conte. Ah, i vint minuts de gravació! Això significa que es van estar quatre minuts parlant.