1a sessió amb el D. Havia previst l’activitat Busca algú com a activitat d’escalfament. Va anar molt bé. En la posada en comú només vaig demanar a uns quants qui havien trobat. Em va fer por que no s’allargués pel nombre del grup. Vaig aplicar la tècnica d’Enginyeria inversa. No me’n puc queixar.

Vaig tenir problemes per instal·lar l’ordinador, com sempre. Mentre m’hi barallava, em vaig adonar que no havia preparat el material per a l’activitat. Vaig improvisar recorrent a l’activitat que havia previst organitzat. Vaig formar dos bàndols. Un havia de pensar què volien aprendre. L’altre, com aprenem?  A l’hora de recollir els objectius d’aprenentatge, em vaig adonar que era impossible apuntar-los. La majoria volia repassar les normes ortogràfiques. Reflexió. Vaig preguntar qui tenia carnet de conduir.  Tothom. Els vaig demanar si tenien present el codi de circulació cada vegada que es posaven al davant d’un volant. Em va agradar més el que va plantejar el bàndol de com aprenem. Es va encentar un debat si havia de fomentar un model competitiu, com em proposava algun grup. La Inés va saltar. Va confessar que no li agrada gens competir amb companys. Vaig mirar de conciliar la discussió, l’ideal era formular reptes. Un del reptes que els vaig proposar era que m’havien d’ajudar a reciclar-me del D del curs passat. Somriures.

 

El debat va servir per introduir el manifest. Quan els escoltava, em va sorprendre perquè molts eren positius. Ara, em va entristir la imatge que es té un aprenent d’ell mateix. Sempre tan negativa. Seqüeles d’un sistema educatiu tradicional. Em va sorprendre alguns comentaris. Per exemple, la confessió de la Lourdes. Va suspendre injustament. N’estic segur. La Pilar també va exposar que aquesta sessió li havia suposat un repte. És la primera vegada que seguirà un curs sense llibre.

Manifest

Vaig deixar tres capses al bell mig de l’aula. Vam parlar de la prova, l’estructura i la puntuació. Vam negociar els criteris avaluatius, és a dir, com podien mantenir la puntuació del curs. Finalment, els vaig demanar que portessin material per decorar un got. Van veure el mural amb els plats del B3. Van fer ulls com taronges. Els vaig demanar, també, que busquessin una frase sobre aprenentatge.

Negociació criteris avaluatius

 Sant Tornem-hi. Estrenem curs i reprenem el dietari d’aula. Enguany, amb una novetat.  Retorno al nivell bàsic. Feia més de deu anys. A més, sempre han estat ben poc els que he tirat endavant. Així doncs, he convertit aquest inconvenient en una oporturnitat. M’he presentat a l’aula perquè m’ajudin a reciclar-me.

Sessió 1a amb B3. Tal com ho vaig avançar, la presentació ha estat a partir d’un fragment musical. Em va semblar que podia ser el detonant perfecte. A més, quina millor manera d’estrenar un curs, amb una obertura —que no ho és… L’hem escoltat i els he demanat que es presentessin i que expliquessin què ha sentit mentre escoltaven la música.  La Cristina ha pressentit les valquíries.  Els he explicat el desencadenant de la Tetralogia: Mime roba l’or per culpa del despit que sent per part de les tres ondines. Cares de sorpresa per l’activitat inicialment, però després s’han anat presentat. S’han evidenciat les diferències de nivells. I què es pensaven! Pot ser que hagi estat per l’ambient de confiança que s’ha esteblert?

Pel que fa als suggeriments pel meu reciclatge, ha anat força bé. A la majoria li ha agradat aquest plantejament, però tant la Veronica com la Natalaia, russa i ucraÏnesa, no els ha agradat gens. La Natalia ha proposat que tornéssim les cadires  a les dues fileres de sempre.

Hem aprofitat els manifestos per fer l’avaluació inicial. Els ha agradat l’activitat de la cançó del dia i l’acta fotogràfica. S’han entusiasmat. En la posada en comú s’han fet un embolic amb la paraula manifest. Empraven el nom com a verb. Dijous es ho comentarem. També els faré veure quina és la diferència entre visc i viu.

Hem presentat l’estructura de la prova i hem acordar de fer-la aquest cap de setmana. Finalment, hem negociat com podien mantenir la nota de curs. Els he exposat la meva. L’han acceptada. Cada sessió posarem en joc 1 punt. S’han sorprès quan els he demanat que per al proper dia duguin material per personalitzar un plat. Els ha fet gràcia.

Aquesta vegada ho he aconseguit: m’he acomiadat de cada alumna, donant-los les gràcies. Han marxat estarrufades. Al final, la Veronica m’ha confessat que no se sentia a gust. Li corre pressa treure’s el títol de guia turística. Quan li he avançat que treballaríem per projectes, s’ho ha repensat.

 

rEDUvolutio:

  • La disposició de l’espai: les cadires en un cercle tancat. La meva taula, apartada en un racó.
  • La narració (l’escena de les ondines i Mime)
  • El manifest
  • l’acta fotogràfica
  • la cançó del dia
  • L’agraïment final