Superar la síndrome postvacances

17a sessió. Reprenem el curs. Comença la Isabel, l’alumna del postgrau, a fer les pràctiques. La presento com una enviada dels veÏns. Abans de començar, em vaig saludant amb cada alumne. Alguns estan contents i pregunten si el trasllat es deu a l’informe. Riem.

Com a element detonant, fem una roda en què cadascú mira de descriure la sensació que trasmet la foto que van penjar a Instagram. Les vaig apuntant.Desconec si me’n vaig sortir d’explicar la finalitat de l’activat. M’hauria agradat que evoquessin aquestes sensacions els dies de la prova.

//storify.com/Txaumell/la-millor-aula/embed?header=false&border=false&template=gridCalia revisar l’informe. Així doncs, el vaig dividir en quatre parts. Va servir per formar grups. El van llegir i els vaig repartir la base d’orientació que havíem utilitzat per valorar el model d’informe. Tempesta. Si abans d’anar de vacances, havíem triat una conclusió, cosa que va generar un petit conflicte, Ara, esclatava una nova crisi. La conclusió no agradava. A més, la majoria trobava que les millores i les conclusions repetíem.. Regalims de suor per l’esquena. Mirades crítiques. Vaig decidir que manteníem l’apartat de les millores i que vam veure que en aquest tipus de text havia de disposar d’una conclusió. Així doncs, cadascú hauria de publicar una versió de l’informe que incorporés els elements que faltaven i que solucionés el conflicte de l’apartat de les millores i la conclusió. També vaig advertir que calia unificar la introducció.

[View the story “La millor aula” on Storify]

 

Ensenyar a viure amb la incertesa

D’Andrew Enright, extreta de http://www.flickr.com/photos/61724844@N00/11333511

Així ha titulat Maria Batet la seva exposició en l’acte d’inauguració del curs escolar, organitzat per l’Ajuntament de Castelldefels juntament amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació.

D’entrada, ha reflexionat quines certeses tenim en educació: l’alumnat no té garantit que la formació que reben els ofereixi una sortida; se sap que no hi haurà una estabilitat professional ni que la titulació no es cap garantia laboral i el passat ja no és cap referent. Ha convidat que el professorat s’ha de plantejar dues preguntes: com vol que aprengui el seu alumnat? què ha d’ensenyar?

Ha proposat que l’educació ha de facilitar eines perquè la mainada i el jovent sàpiga contruir un futur.  Ha desenvolupat les idees a partir de les lletres que componen la paraula INCERTESA.

• Iniciativa per tant, ha recomanat aplicar el treball per projectes a l’aula perquè els alumnes despleguin la seva capacitat individual. De retruc, permetrà treballar valors com l’esforç i la tolerància a la fustració.
• PeNsar ha recordat tant a José Antonio Marina que defensa una nova competència: la de pensar. També s’ha referit a David Perkins que defensa que a l’escola s’ha d’ensenyar a pensar a partir de les estratègies i els hàbits mentals i la reflexió final.
• Creativitat. Cal propiciar un clima afavoridor perquè els infants siguin creatius. Per treballar la creativitat a l’aula, cal tenir una altra noció del temps.
• Entusiasme. Cal fomentar que l’alumnat tingui una actitud positiva. L’actitud es forma a partir de la manera de pensar, sentir i fer.
• XaRxa. Per a l’aprenentatge cooperatiu cal coordinació (conèixer quin rol ha d’entomar), comunicació (assertivitat), confiança (interdependència positiva), compromís i complementarietat (per això, cal que els alumnes aprenguin a autoconèixer-se).
• OpTimisme. S’ha referit a Martin Seligman i ha recordat l’estil explicatiu (durada, abast i personalització)  amb un exemple: “Aquest dibuix està mal fet” vs “Dibuixes malament”.
• Emocions. Ha recordat la importància de l’educació emocional. Ens movem per les emocions.
• Seny. Els alumnes han de saber deliberar i prendre decisions encertades.
• Acció. Ha tornat a esmentar José Antonio Marina, que defensa la intel·ligència executiva. Cal que els alumnes esdevinguin persones proactives i que les seves accions repercuteixin en la societat.

Finalment, ens ha convidat a començar a escriure el futur que tenim al davant nostre.