He acabat la sessió 10 amb la sensació de presa de pèl. En tot cas, he sortit de l’aula amb la decisió de claudicar i renunciar de treballar la gramàtica de  manera significativa i pràctica. És impossible. És com fer un allioli o una maionesa que no hi ha manera que lligui l’oli amb la resta d’ingredients per molt que batis. Em venien al cap un parell de tuiters (@carmeduran i @fzayas) per demanar-los com ho farien.

He volgut incorporara les petites millores perquè la sessió fos més fluida, però he estat incapç. Això que avui m’he presentat a l’aula més tranquil que ahir. Ara bé, no m’he pogut descarregar la sessió, cosa que ja va sent habitual. He pogut presentar els reptes d’avui. Segurament que he engrescat l’alumnat; però veient-me explicant què havíem de saber dels determinants, m’ha caigut l’ànima -atenció: eufemisme de dues paraules– per terra. Segurament que és psicosomàtic, però és explicar i sentir-me que noto l’oïda de la dreta que se’m tapa. He volgut a anar tant al gra que llavors m’ha semblat que explicar les remarques del llibre era treure bolets d’un barret. He hagut de fer la broma que ara que els tenia acostumats al treball cooperatiu els he sortit amb una sessió tradicional. He recollit comentaris resignats.

Tot ha canviat, per mi, quan els he fet practicar aquests continguts. Formo dos grups: un per als possessius i un altre per als indefinits. els passo els dos ítems en què han de triar la forma correcta. Primer ho fan individualment. Ho posen en comú amb tot el grup. Quan estan preparats, formo parella amb un de cada grup. S’han d’encarregar que el company faci l’exercici. El fan fer al company i el corregeixen. Si la parella s’ha equivocat li aclareixen el dubte. Finalment, he demanat a cada parella com havia anat. Tots feien cara de satisfacció.

Després, hem repetit el procés amb els quantitatius. Hem fet una avaluació diagnòstica. Els he deixat anar el rotllo. Ara, per practicar, he organitzat cinc parelles o petits grups. S’havien de preparar l’explicació dels resultats de l’enquesta que vam fer a principi de curs. M’ha costat donar-los la instrucció. Havien de comentar les dades amb quantitats aproximades. Ahir, mentre observava com anava l’activitat, vaig sentir com algú corregia el company perquè no aplicava correctament el determinant. Em va alleugerir. Si els hagués fet valorar l’activitat, m’imagino que m’haurien contestat que amb un exercici d’omplir buits hauria acomplert el mateix objectiu. Amb el grup del matí m’ha fet gràcia com es preparaven la pràctica: consultaven tots els quantitatius que hi podien aplicar: igual que en una classe de llengua estrangera.

Ja els he avisat que m’havia deixat el Ventolín a casa. Quina conclusió en trec? Treballo la gramàtica camaleònicament: disfresso el llop amb pell de corder. També apunto aspectes que han funcionat. Tot i que percebo que la participació textual és minsa, han sobtat els comentaris en l’entrada de les eleccions textuals. Una alumna ha aprofitat la revisió de la presentació per fer-lo per primera vegada. Ha tingut en compte els textos finalistes com a models i els criteris de la pauta de revisió. Si ho voleu comparar?

Apunto les notes de la conferència que ens va fer ahir Ignasi Vila, dins de la jornada de coordinació,titulada La diversitat a les aules. Em va sembla molt interessant, però al final em va deixar astorat i amoïnar perquè no sé si el vaig acabar d’entendre. He de confessar que quan va finalitzar la seva exposició em van venir ganes d’ anar a la primera oficina de treball que trobés per consultar ofertes de feines, fora de la docència i de la normalització lingüística.

Va iniciar recordant, com un dels assessors de la immersió lingüística, que un dels èxits d’aquesta actuació va ser que es va apostar per una renovació pedagògica –ja em té ben  atent: sóc un docent fàcil–. Centrant-se en la diversitat, va elogiar l’empresa com a institució capdavantera a adaptar-se a la nova realitat social, malgrat l’escassetat de recursor (pruïja d’autoestima) i va felicitar les iniciatives de col·lectius vinculats al Consorci. Va presentar quins eren els dos temes més important de la conferència: el model d’aprenentatge lingüístic i el tractament de la diversitat.

Va insistir que una llengua s’aprèn usant-la. És a dir, l’alumnat l’aprendrà superant reptes comunicatius en què l’hagi d’emprar. Així s’adonarà de la importància d’aprendre — ja és un avançament del concepte de sentit.  Ara bé, cal disposar, a més, una actitud lingüística permissible i motivat. Es va carregar la distinció de motivació extrínseca i intrínseca. Segons ell, només es té aquesta útlima. D’altra banda, l’enfocament ha de respondre a la finalitat de l’ensenyament lingüístic: Per què hem d’ensenyar llengua? Aquesta reflexió va ser la que va originar el MEC (Marc europeu comú de referència per a les llengües). Per tant, va insistir en la importància de la competència lingüística subjacent que té l’espècie humana. Va comparar com es desenvolupa aquesta competència entre parlants monolingües o plurilingües. Aquesta capacitat fa que un parlant monolingüe disposi d’un repertori lingüístic variat en la seva llengua, de la mateixa manera que el plurinlingüe optarà per aquest repertori amb diverses llengües. Va aprofitar per defensar la finalitat de la immersió lingüística: preservar el dret de la supervivència cultural d’una minoria lingüística. A més a més, va remarcar unes altres idees bastant importants.  Va destacar l’evolució que s’havia fet de l’ensenyament de llengües ja que s’havia passat des d’un punt de vista monolingüe a un de més plurilingüe. També va insistir que la llengua no s’aprèn seqüencialment. Va tirar per terra la creença que cal consolidar la llengua materna per aprendre’n altres.

Quant a la gestió de la diversitat, va enumerar quins són els factors: la individualitat (interessos…) i l’entorn (lingüístic, cultural i social). Per tant, el millor recurs per atendre-la era que els alumnes hi trobessin sentit en tot allò que feien a l’aula –glups!, em vénen al cap l’escepticisme del grup del D; a més em vaig anant empetitint a mesura que argumentava aquesta idea–.

Va concloure remarcant les actuacions per atendre la diversistitat:

  1. Com concebia la institució tractar la diversitat. Havia de disposar d’un bon equip tècnic per elaborar instruments de diagnosi i recopilar experièncis. També havia de fer una oferta diversificada (va aplaudir la creació de cursos per a col·lectius).
  2. El tractament incial de la llengua materna (?).
  3. El docent havia de facilitar l’assoliment dels objectius dels diferents alumnes tenint en compte la diversitat. Per això, calia que tingués un bon domini lingüístic per mostrar varietat d’estratègies i recursos. A més, de tenir en compte diferents enfocaments, etc.