img_20160911_223312

El divendres 9 de setembre va tenir lloc la cerimònia inaugural del nou curs a Castelldefels. El neurocientífic David Bueno i Torrens va ser un dels protagonistes de l’acte.  Va pronunciar  la conferència Neurociència i educació. Cal un nou paradigma en l’aprenentatge?

David Bueno va començar la seva exposició demanant disculpes perquè no s’havia pogut preparar la ponència. Va decidir explicar a l’audiència les vacances. Va ser una trapelleria per explicar-nos una descoberta en el seu darrer viatge a l’Àfrica. Contemplant la vida en un poblat boiximan en què els infants segueixen la tribu en les tasques recol·lectores, aquesta escena exemplifica l’evolució del cervell. S’ha anat adaptat per aprendre en la tribu, amb confiança. Va recordar que l’escolarització és un fet bastant recent i una de les seves característiques és la discriminació homogènia per grups (edats…). S’allunya de la tendència natural.

Va apuntar que l’aportació de la neurociència valida  científicament propostes de la pedagogia moderna. Va comparar la composició cerebral amb un taller de papiroflèxia. Segons ell, la funció de l’educació  és ajudar a créixer en benestar i amb dignitat. Va aconsellar modificar el verb de les preguntes a l’hora de planificar un curs o una sessió. En comptes d’ensenyar va recomanar usar aprendre. Així facilitàvem que les neurones dels alumnes vulguin aprendre. A més, va diferenciar dos conceptes com cervell i ment.

Per acabar, va descriure el desenvolupament neural. Les fases coincideixen en la classificació dels estudis. Va destacar l’adolescència com l’època en què es produeixen més connexions neurals de gran complexitat. Va advertir que l’estrès pot obstaculitzar l’aprenentatge mentre que el reconeixement, l’acceptació i la valoració afavoreixen les connexions útils.

david_bueno-castelldefels-setembre-2016

Anuncis

Feina feta: sessió acabada. I em passa com quan finalitzes un curs. Inicies un procés de dol. Has deixat anar el llast de la tensió dels darrers dies i de les darreres hores. Així doncs et despertes ressacós, l’eufòria es va esvaint, sents al cap una pluja fina de les coses que podries haver dit… i que no ho vas fer.

Què vaig sentir?
Al començament molts nervis i moltes ganes d’anar-me’n (i després de gran vull formar part de Casal Rock!). Un cop em va haver presentat la Carme, vaig haver d’arrancar… i quina arrancada!  Però em vaig sentir molt còmode i m’ho vaig passar molt bé, tant que tindria ganes de presentar-me de nou a l’aula, però per viquejar (wikejar?). També us he de confessar que des de dilluns a la tarda us envejo perquè es percep que s’ ha establert  molt bona química des que vau començar.

Com que estem en família,em puc sincerar: em van emprenyar les piulades. Però és el maleït llast academicista. Com  consta de desprendre’ns-en. Ara penso que vam desaprofitar una bona oportunitat d’haver aprofitar la interferència  com a recurs didàctic (tot i que la Carme ho va començar a fer). Hauria estat bé que algú anés piulant les idees més importants de la sessió, els conceptes i les “xorrades” perquè m’hauria anat de fàbula (com diu ma mare) per redactar aquesta entrada. Carme, gràcies per fer-me veure que les actes poden ser piulades de l’alumnat.  No som conscients del tot de les possibilitats que permeten les TIC, però ja les anirem caçant. Ens cal temps. Com és que som pacients amb els alumnes mentre que no ens ho permetem quan aprenem nosaltres? (vinga, una altra fuetada academicista)

Havent acabada la sessió, em vaig penjar. Em va quedar un somriure postcoital.  Mireu com anava que havia de fer un encàrrec a l’altra punta de Barcelona. Ni vaig notar la calor ni la xafogor que feia! Això sí, em vaig anar a prendre una canya ben fresca a la vostra salut. Quina delícia! Les sorpreses no s’havien acabat. Vaig decidir anar a dinar a Tallers, 76. És un restaurant molt petit que teniu al darrere de Click & do. És d’una gent valenciana força trempada. Us recomano l’arròs al forn, tot i que després no serveixes per a res. Estava cansat, però havia d’esperar la dona: havíem decidit anar al cine. Li anava a proposar de desfer el pla, però hi vam anar. Vam triar Mother and child. Una altra delícia! És idònia per fer neteja de sacs lacrimals i fosses nasals. Espero animar-me a fer-ne una altra entrada sobre aquesta pel·lícula. Ara no vaig parar de pensar en la sessió i quantes escenes servien per il·lustrar idees que havíem parlat al matí. Ja és malaltís, però la protagonista podria utilitzar un bloc, no? Però canviaria tota la trama del film.

M’agradaria continuar descrivint-vos què hi havia a la rebotiga de la sessió d’ahir; però és tard, fresqueja i em queda poca bateria tant personal com del portàtil. Espero llegir comentaris vostre per orientar millor la sessió que repetirem a l’octubre. Us deixo amb els meus ídols televisius; bé, en aquest cas, femenins. Mireu si no n’aprenen! Compareu la interpretació de les àvies  amb la de la versió original. Que vagi de gust!