9a sessió. Avui ens hem trobat les parets netes, sense cap mural. És un espai electoral. Per tant, si un partit organitza un acte, s’ha de deixat net i polit l’espai. Ens han tret els set plats. El Celestino venia amb ganes que els companys li expliquessin la sessió. Així doncs, cadascú ha començat a explicar les paraules o imatges que han retallat. Ha preguntat si ja havíem fet l’actitvitat del mocador. La Leti li ha explicat amb tots els ets i els uts. Ha demanat si la podríem repetir.  Es nota pel que han comentat que van tenir la sensació d’avançar bastant.

relatograma 8a sessio

Ara bé, ha estat recordar les decisions preses en la sessió anterior i s’ha ennegrit l’ambient. Es va repetint l’estona de desconcert que generen les persones que no van assistir aquell dia. Ho qüestionen. Tothom em mirava i jo no hi intervenia. Tot és perquè alguns desconeixen la finalitat del projecte. La Leti ha sortit a defensar-me. L’Eva s’hi implica de valent i mira de si pot desencallar el conflicte explicant com ho veu ella. Aquests moments, tot i que miro de no perdre la paciència, em fan patir. He mirat de recordar-los que es van avenir a desenvolupar un projecte democràtic. Tots han acceptat que parlen molt més. Per tant, s’estalvien de criticar aquest mètode. Però coincideixo que naveguem. Avui m’hauria agradat que hagués aparegut Javier Encina. Ja em va fer observar que el grup està massa tancat. Hauria de provocar que les actuacions sortissin al carrer. De fet, ja el grup del vídeo ja va planificar sortir al carrer a entrevistar vianants. Tornant al conflicte, però, es nota certa tensió i nerviosisme tant pels que se senten perduts com pels que els agrada aquesta metodologia. Els he recomanat que n’havíem d’aprendre tots plegat; jo, el primer. Havíem de ser conscients d’aquestes ondulacions endarrere i endavant.

Al final, s’han format dos grups i han impulsat les línies de treball. Es produeixen alguns moments interessants. El grup de xarxes socials han reclamat les preguntes que pensaven l’altre grup per generar debat a les xarxes. De moment, ja tenim creat un compte de tot el grup. Dijous s’han ofert de venir amb dispositius per enllestir el grup de Facebook, crear el perfil de Twitter i Instagram. L’altre grup ha enllestit les preguntes per sortir al carrer a entrevistar vianants.  De totes maneres, és acabar la sessió amb un buit a l’estómac —i no pas per gana… encara que acabem a les 13.45— i al cap d’un parell d’hores el grup de Whatsapp comença a registrar missatges.

preguntes entrevistaacord xs

Sessió 27a.  Continuo amb el tarannà de proposar alguna activitat de repàs. Aprofito els comentaris finals en què la majoria confessa vacil·lacions pel que fa a la fonètica. Improviso una activitat per repassar els fenòmens treballats. Trio dos poemes. Facebook comença a ser un potosí. Consulto el mur de Carme Bové. Li pispo una composició de la poetessa gironina Joana Ramos i una estrofa d’El somiatruites d’Albert Pla. Em penso que els farà gràcia… Veig que han de recórrer als apunts per reconèixer els sons marcats. Desànims. Me’n penedeixo d’haver previst aquest escalfament. Un, dos, tres, un pasito pa’lante, María. Un, dos, tres, un pasito pa’trás.

 

Els demano que s’agrupin. Revifa en un moment l’ambient. Tothom té ganes de contrastar el full de ruta. En cada grup ja hi ha algú que ha mirat de planficar un esquema.  Hi vaig passant. Vaig aclarint dubtes. Alguns equips ho tenen enllestit; d’altres, en canvi, em demanen una altra sessió per ultimar-ho.

Sessió 28a. Persisteixo a aprofitar l’inici de la sessió per repassar. Demano que recordem quins fenòmens hem tractat. A mesura que els expliciten, els mostro la imatge que he triat per representar-lo i la penjo per les parets de l’aula. Després, els reparteixo targetes en què han de reconèixer el fenomen que hi tenen. Per l’observació del secretari de l’acta, ha agradat i ha tingut certa repercussió. A alguns en llegir els paperets penjats pels companys  els va servir d’exemples.  A uns altres, els vaig qüestionar la seva decisió, cosa que els va orientar per prendre la decisió final. Quan els vaig voler felicitar, remolejaven. Per què no poden reconèixer que van ser capaços de reconèixer els sons? No hi estem acostumats, com afirma Marta Romo. Ara bé, l’acta traeix el secretari, portaveu del fals esceptcisme. Continuo apostant per una cultura visual.

2014-02-14 11.26.25

 

2014-02-14 11.26.37

2014-02-14 11.26.482014-02-14 11.27.03

Continuem llegint l’entrevista a Yaakov Hetch. Em sembla que ens pot enriquir el nostre punt de vista sobre la diverstitat. Així és. Els encanta. Comproven que intento posar en pràctica el que defensa el pedagog israelita. A més d’un se’ns infla el pit. M’oblido que Amb ulls de nen es dedica a aquest tema.