workstation-405768_960_720

Ja es pot imaginar la il·lusió que vaig sentir quan em van animar a participar  en aquesta iniciativa. Ha de saber que vostè i Francesc Balagué em van animar a crear aquest blog. Primer, havia de ser per no perdre el contacte  amb un grup memorable, com tants altres han vingut, que finalitzaven el seu itinerari d’aprenentatge. Em semblava que era el pretext perquè no deixessin de posar en pràctica tots aquests anys. Però es van sentir més atrets per l’invent del senyor Zuckenberg que no pas per aquesta plataforma. El trobaven difícil. No em vaig desanimar pas. Van venir més intents, amb encerts i amb fracassos.

Ahir vam cloure una nova aventura, de la qual em sento molt satisfet i orgullós: Els Viatgers. Ha estat l’intent d’oferir els tres cursos de nivell C1 prescindint de nivells sinó que fos el més inclusiu posssible, que s’enriqués de la diversitat. L’aventura  va començar amb una espantada per part d’antics alumnes que tenien el català com a segona llengua. Es van acovardir pel nivell oral que tenien els catalanoparlants. Hem acabat amb una negror amenaçadora. Alguns dels alumnes catalanoparlants han valorat que aquest curs ha estat incapaç de satisfer les seves necessitats: s’ha primat la millora de l’expressió oral que no pas la gramàtica. Segur que se li acaba de dibuixar un somriure sorneguer. Cada vegada m’adono que el món educatiu predominen les paradoxes.

Però com li he confessat tampoc em penso deixa vèncer. Continuaré intentant que l’alumnat vegi la utilitat tant de la llengua materna com si és una altra llengua. Les llengües ens serveixen per comunicar i, per tant, per construir coneixement, per expressar emocions i sentiment, per socialitzar-nos i sobretot per jugar i jugar-hi. I la millor manera d’aprendre-la és parlant-la i escrivint-la. Els animaré  que no defalleixin si tenen dubtes lingüístics, sinó al contrari, perquè aquesta llacuna els ofereix una oportunitat d’aprendre’n més.

Moltes gràcies i per molts anys, Felipe Zayas!!

Anuncis

4a sessió amb el grup s2 cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Tal com teniu en l’acta de la sessió, comptem amb la presència d’una alumna del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes. Confesso que és una experiència que m’agrada molt, però també m’esvera una mica. Ara bé, sempre tinc el recurs de carregar-li els neulers. Em sorprèn perquè ben aviat la Toni omple el full d’observacions. També em fa gràcia la complicitat que ens tenim a l’hora de donar les instruccions de les activitats. Somriu. Em veu a venir.

Començo la sessió plantejant algunes preguntes per recordar la sessió i per introduir la lectura de l’acta. Després que l’hagin llegida, comento les opinions de la primera parella autora. Faig la reflexió a l’Alicia que imposa ser el primer, però obres camí i ets models per a la resta dels companys. Noto que se li infla el pit.

Inicio la sessió exposant-los el dubte: moveu o mogueu les cadires? Ho tenen bastant clar i s’estranyen que tingui aquest dubte.  Formem parelles i els demano que conjuguin l’imperatiu de determinats verbs (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). 

Vam practicar l’ús d’aquest mode verbal, completant el decàleg de Felipe Zayas. Va anar bé per recordar que la precisió és una de les característiques d’aquest patró discursiu.

Per distendre la sessió, els reparteixo els textos inicials del grup del trimestre anterior. De seguit arriben a una conclusió: no ens serveixen com a models  per l’ús de les formes verbals. Crec que aquesta estratègia reforça autoestima. És un dels aspectes que vam detectar que la majoria hauria de millorar del seu text.

Vam aprofitar les oracions que van escriure la sessió anterior, per convertir-les en prohibicions. Es van adonar de seguit que recorrem al present de subjuntiu. És una possible solució al dubte que els he plantejat a l’inici de la sessió.

Al final, ens vam posar a pescar perles. Avui he descobert que Anna Forés exemplifica les ostres com a organismes resilients. És el mateix que fem amb les errades: d’una adversitat generem un aprenentatge (o una obra d’art, com diu la pedagoga).

Fonts:

4a sessió 1r trimestre

Reflexió de la 4a sessió

3a sessió del grup Suficiència 2.  Hem iniciat la 1a unitat.

Havia previst d’experimentar l’aprenentatge autònom, però no me n’he sortit. A mesura que he començat la sessió l’he anada desenvolupant  sense mirar-ne la planificació. He anat decidint segons recordava o bé segons improvisava. A més, s’han incorporat tres persones noves.

Vam acordar de treballar sense llibre de text a l’aula. Per tant, me les haig d’empescar per distribuir  el material entre els equips o bé de penjar el material de la sessió al bloc.  De totes maneres, ja tenia els textos de l’anterior sessió que em serviria per fer una avaluació inicial de la unitat.

Hem iniciat la sessió amb l’activitat de llaçar el dit del company, seguint les seves instruccions. És una activitat que agrada bastant. Tot i que és difícil, s’ho passen bé.

Hem recordat la sessió anterior. M’he oblidat de felicitar-vos perquè van elaborar uns bon textos publicitaris per acompanyar el tràiler del documental. Se’ls van currar bastant.  He presentat el repte de la sessió i els he avançat alguns dels continguts.

Primer, hem pensat com hauria de ser un bon text instructiu. Després he format tants grups com textos i n’he donat un a cada grup perquè decidissin si era un bon text instructiu.  M’ha semblat que anava prou bé. Hi ha grups que discuteixen més perquè alguns components els fa gràcia fer de gat i gos. Textos instructius avaluació inicial Després he fet equips perquè valoressin els quatre textos. La sorpresa ha estat que tants caps, tans barrets. Ara, hna anat sortint diferents continguts: intencionalitats (diferència entre instructiu i explicatiu, etc.), el Rubén ha aportat la importància del títol, l’Ana ha recordat la norma estilística d’evitar les construccions negatives. He aclarit que en els textos instructius caldrà fer-ne servir més d’una vegada. He reconduït bastant  la posada en comú i els he explicat que hi havia un text infiltrat. L’havia posat com a model.  M’he avançat i he recalcat que han d’evitar l’ús de l’infinitiu com a forma verbal d’aquest tipus de textos.  Hem fixat quins eren els criteris per reconèixer un bon text instructiu.  Però, després, hem provat d’acordar el pla de treball d’aquesta unitat. Els he demanat què haurien de saber perquè el seu text complís els criteris. Hauria d’haver organitzat aquesta discussió refent els equips elaboradors de textos. Ho hauré de tenir en compte per a la propera unitat.

M’ha anat bé consultar l’article de Marta Martín.

Finalment, hem observat i hem repassat els verbs: imperatiu i perífrasis verbals. Em sembla que ha agradat omplir els buits del decàleg de Felipe Zayas. He repartit cada norma  a cada parella. Després, en la posada en comú hem fet servir l’entrada del bloc.

M’he anat atabalant al llarg de la sessió. Per tant, he fet curt de temps i, com que no tenia preparat l’ordinador, no hem pogut escriure l’entrada del dietari: hem finalitzat un quart abans la sessió.  Tampoc no estic prou satisfet de la valoració de si havíem assolit el repte de la sessió.