20161118_150236.jpg

13a sessió. Dimecres em va quedar per planificar la sessió. Va ser arribar al despatx i obrir el bloc i en cinc minuts ja la tenia planificada. És quan dibuixo que ho veig clar.

Havia ideat començar el recordatori passant-nos la troca de llana per establir torns de parla. Vaig desistir perquè érem poquets i no tenia gaire sentit. Per tant, vam fer una posada en comú entre tots.  Es nota que els va fer gràcia les frases fetes. En recordaven bastants.

Vaig formar dos grup segons si s’estimaven més mar o muntanya. Els vaig explicar l’enigma dels barbers. Un foraster arriba a un poble. Demana per anar a cal barber. Li comenten que n’hi ha dos. Un davant de l’altre. Un té la barberia neta i polida. A més, va ben afaitat i els cabells ben arreglats. Mentre que l’altre, té la barberia desendreçada. Duu els cabells llargs , mal tallats i una barba de dies. A quin dels dos barbers entrarà el foraster. Només una alumna el va endevinar. Va ser incapaç de convèncer  la resta de l’equip.

Em vaig presentar amb totes les preguntes del guió descartades. Havia previst organitzar un debat. Va sortir una pregunta sobre les aficions. Vam fer una roda perquè cadascú expresses com dedicava el temps lliure. Tot seguit, es va originar un repàs històric  de l’expressió treballar més que un negre. També es va comentar sobre la migració i els ajuts socials, l’extermini d’indígenes i de negres a l’Argentina, de la vinculació de la burgesia catalana amb el tràfic d’esclaus…

Vam mirar d’adaptar l’espai per jugar  a la cadira. Una tècnica de descans cerebral que vam aprendre en el curs de Laia Casas. Ens vam divertir força. Una alumna, gairebé al final del joc, es va adonar que faltava una cadira. No s’havia adonat que sempre hi havia algú que havia de parar.

20161117_104041.jpg

Per acabar, vaig fer emergir les pors de l’entrevista. Em van trepitjar l’activitat perquè a mesura que algú plantejava el seu neguit, un altre li aconsellava algun remei.

20161117_111855.jpg

Van valorar que els havia agradat la sessió. Confessaven que progressaven en fluïdesa, que parlar d’aficions els cohesionava més i que tenien ganes que dimarts preparéssim les respostes de l’entrevista.

A la tarda, enllestia el mural per enviar a Angélica Dass.

Anuncis

En el tercer trimestre vaig assumir un S2. Ja n’havia fet un en el primer trimestre.  Per tant, el repte era repetir-lo mirant de millorar els aspectes que havia apuntat en el dietari d’aula.  Vaig ser-ne incapaç. De fet, el propòsit es va mantenir en un parell de sessions. Desconec si per aquesta intenció li vaig donar un altre caire.

Vaig apostar perquè a cada unitat cada grup planifiqués un projecte, és a dir, acordés una situació que exigís la redacció d’un text de la tipologia que pensàvem tractar. Introduíem, d’una banda,  la varietat textual i, de l’altra, si l’alumnat decidia, el projecte esdevenia més creatiu i més motivador. Donàvem benvinguda a la incertesa. Pot ser font de conflicte entre l’alumnat, però en un grup ben cohesionat que accepten les propostes del docent com a reptes, els resultats són sorprenents. L’evolució de la unitat 3 n’és un bon exemple. Un cop cada grup l’havia presentat públicament, els demanava que cadascú redactés una primera versió del text. L’havien de publicar al blog. Aquesta versió ens podia servir per caracteritzar el tipus de text, per  comparar-lo amb un text model, per  ajudar a elaborar un pla de millora o bé per establir els criteris avaluatius. A partir d’aquest moment redactaven la versió final.

Vam mantenir la tradició d’altres cursos que  a cada sessió hi havia una parella d’alumnes que en redactaven l’acta. Aquest text era revisat pel professor i els autors s’havien de corregir les errades i explicar-ne el motiu. Vam  suprimir l’apadrinament d’errades dels cursos anteriors. Vam volem imposar l’apadrinament de fortaleses. Els alumnes havien d’escriure un comentari destacant de què se sentien orgullosos del seu text. Quant a les errades, havien de demanar ajudar per resoldre un error.

Vaig aprofitar la darrera unitat, la unitat 3,  per celebrar l’any Espriu. Com que havíem d’aprendre a elaborar textos explicatius, ens van servir per contextualitzar l’obra de l’escriptor però cada grup es va comprometre a elaborar un videolit.

Aqui teniu  les corresponents sessions, divides en les unitats del curs:

SessionsS22CURS2012-13 (2)

Ara bé, vaig ser capaç de mantenir el dietari del curs, és a dir, la posterior reflexió de cada sessió. Em costa saber els aspectes que he de tenir en compte per millorar. Miro d’etiquetar bé l’entrada per poder extreure possibles problemes per trobar-hi solució. Tinc la sensació que no me n’acabo de sortir. Ara bé, val la pena la laor perquè així faig pública la meva labor.  Verdejo amb la negociació. Per exemple, quan els vaig proposar que m’ajudessin a establir un sistema de correcció dels textos finals. Cada grup  en va proposar un de diferent. En aquesta situació no sé com ho he de canalitzar. De vegades, reculls les conclusions, els les agraeixes i resols que ho consultaràs  amb el coixí… Compto que deu ser perquè no m’agrada cap dels suggeriments.  El bram  ofegat de l’autoritat. De fet, no sé si vaig aconseguir dur-lo a la pràctica. No va caldre.

Em va costar valorar els textos que escrivien. Se’m fa difícil ser-ne objectiu. Quan llegeixo un text, sé qui l’ha escrit i em  pesa més el seu esforç. Mira de produir un bon text. Hi percebo alguna altra qualitat que em dificulta què ha de millorar o escriure un comentari que potser el decebrà. Aquest problema es va resoldre amb la coavaluació. Els companys poden ser més estrictes que el professor o bé en poden destacar fortaleses i febleses. L’autor accepta de bon grat la valoració del company. L’entoma més com un suggeriment que no pas com una crítica. Per això crec que ens hem de fixar més en el procés, tal com defensen alguns.  A més, hem de fomentar la confiança. Em ve al cap la cita de Ralph W. Emerson i les paraules d’un dels personatges de la novel·la de Pilar Jericó.

Aquí teniu les aventures i desventures del curs: dietariS22CURS2012-13

Pel que fa a l’avaluació, vam mantenir algunes activitats dels cursos anterior i en vam modificar-ne unes altres. Vaig prescindir de l’elaboració del portafolis en suport paper. Penso que el blog pot tenir aquesta finalitat i n’agilita el control. Ara bé hi hauríem d’incorporar més la reflexió. Vam modificar l’apadrinament d’errades, com he explicat més amunt. Obríem un consultori de dubtes perquè els companys proposessin com podien resoldre’ls. Però  no hi va haver gaire participació. Ara bé, les alumnes que van deixar escrits els seus dilemas, van confessar a final de curs que havien estat capaces de resoldre’ls pel seu compte. És una llàstima que la durada del curs no permeti que aquesta activitat esdevingui un hàbit. Només ho vam fer amb les errades de la unitat 1. Va fallar que destaquessin les fortaleses del seus textos. És per falta de tradició i per temor cap a l’autoconeixement.  Vam mantenir la redacció de l’acta de la sessió per part d’una parella d’alumnes i la posterior correcció per part del docent. Van mantenir l’estil dels cursos anteriors: la valoració final de la sessió. Reforçava i animava l’inici de la classe.  Ens va anar consolidant com a grup, ens va anar donant molta més confiança per afrontar qualsevol repte. És un aspecte que cal mantenir per a qui  se’n faci càrrec el proper curs. S’ha d’evitar que es deixi apoderar per l’amenaça de la prova final.

Com podreu comprovar en el document, l’avaluació continuada es va basar en una versió inicial d’un text i la redacció final, després d’haver-ne acordat els criteris avaluatius i haver elaborat una base d’orientació.

Aquí teniu les propostes que van servir per avaluar-los: avaluacio22CURS2012-13

Per acabar, he constatat que aquesta manera d’encarar tant el curs com les sessions ha rebaixat la meva autoexigència. Ja no pateixo si s’ajornen continguts. Entro a l’aula molt més tranquil i calmat. Gaudeixo més de la sessió i del grup. La clau és el constant diàleg i el fet de prendre decisions més col·legiadament. L’alumnat es responsabilitza més del seu aprenentatge i accepta implicar-se més. Finalment, has d’agrair que t’hagin ajudat a adoptar un nou canvi de mirada i a aprofundir més el rol d’orientador que no pas el de transmissor de continguts.

Vision Of Eyechart With Glasses

Vision Of Eyechart With Glasses

 

Sessió 15a de Suficiència 2. Deu ser efecte de  l’empiocament, però em  volia estalviar el relat d’aquesta sessió. Va ser tan breu: caldo vegetal. Aquest matí mentre la comentava amb la meva companya esmorzant m’he adonat que en podia estar prou satisfet.

Primer, va anar molt bé disposar del quadre del procés d’escriptura del Centre de Redacció i llegir les regles per millorar les frases. Va servir per recordar que l’ havíem contemplat en la redacció de la introducció.  Comentant el  paràgraf que cada grup havia escrit, hi observàvem algunes de les regles.

La majoria s’hi va implicar i va fer una revisió crítica. Vaig enyorar que hi hagués un/a assessor/a perquè ens expliqués com hauríem de revisar el text (conservem l’estil dels autors, defensem la intenció comunicativa o vetllem per la llegibilitat…).  Crec que és necessari fomentar aquest tipus d’activitats perquè l’alumnat es conscienciï de les fases. Del primer paràgraf ens vam adonar que calia relacionar les idees similars, no abusar de l’enumeració (les frases podien ser més contundents que no pas enumerar tot un seguit de causes). Ara bé, va tenir molt clar un dels criteris que havíem acordat, el de la brevetat, i també va mirar d’aplicar un pronom de relatiu (contingut d’aquesta unitat). Pel que fa al segon paràgraf, vam esporgar el que ja s’havia esmentat en el primer. Vam mirar de lligar les dues propostes.  Vaig copsar algunes cares d’avorriment. Però em sembla en general que va agradar. Així es van anar fent seu el text.

Aquí us deixo els dos paràgrafs:

De fet, com comento de la sessió anterior,  m’ha agradat com s’ha anat desenvolupant aquesta unitat. En destaco els encerts:

  • elaboració dels criteris avaluatius, que han servit de guia
  • la concreció de dos indicadors: la brevetat i la concisió
  • la redacció i revisió de la introducció

Aspectes del quals he dubtat: tenint feta una base d’orientació, no l’hem poguda aplicar. Potser hauria d’haver demanat una altra tasca individual, tal com suggeria Olga Esteve (elaborar el programa com hauria de ser l’S3? No em vaig atrevir)

Em vaig animar tant que els vaig proposar d’utilitzar el dropbox per introduir el que havien fet ahir i les errades que es van corregir (un altre encert: l’autocorrecció)