2a sessió amb el C2. No em va costar gaire programar aquesta sessió. Tot i així, em vaig embolicar comparant-la amb la del curs passat, mirant de seguir el que havia previst en la del primer dia… Després em vaig entretenir elaborant-ne el material. Em vaig passar més de mitja hora barallant-me amb . Això va provocar que entrés nerviós i em costés seguir el fil.

Vaig repetir l’activitat d’escalfament de l’any passat. Es divertida i s’ho passen d’allò més bé. Han de tornar a dir tot el que senten abans de presentar-se. Han de dir el seu nom i imitar el so d’un animal. Per problemes amb l’ordinador, no vaig poder accedir a l’exercici de lèxic, per aprofitar .

Per tranquil·litzar-me, vam recordar la sessió de dimarts. Hi havia un parell de noves incorporacions. Mentrestant, miravava si podia accedir al Drive. El navegador era incompatible. Te’l mires i dissimules amb un somriure postís. “Coses del directe!2 Per cert, ja es van evidenciar que comencem a estar en sintonia. Quan els vaig recordar que havíem acordat d’experimentar la gamificació, em van espetar: “Això ho vas decidir tu!” “Ets un manipulador!”, em  va acusar un alumne. Ostres, he de tenir alguna rèplica a punt! És com es percep al començament l’orientació.  Cadascú té la seva representació mental…

Els vaig proposar d’establir les competències d’un alumne. Em faltava la presentació per contextualitzar l’activitat. Alguns van remugar que repetíem l’activitat de la sessió anterior. El vaig mirar de convèncer emprant una metàfora: quines eines havien de ficar a la caixa per venir a classe. Mentre passejo per l’aula i observo els grups tinc una topada amb una alumna. Només li interessa si li caldrà el manual que li han deixat.  Dubta si la metodologia que anem acordant és la indicada per treballar la fonètica, els dialectes i la història de la llengua. Li prengunto quin objectiu del pla de curs incorporen aquests continguts. Li informo que ja vaig avançar dimarts algunes novetats. En la posada en comú, ja em vaig adonar d’algunes desavinences en les conclusions d’un grup. El Joseba és un alumne políglota, però que s’estima un mètode més tradicional. Va aprofitar un buit en el debat per afegir les seves aportacions al grup. Va insistir que calia tenir a mà un bon diccionari, una bona gramàtica… De totes maneres, em va agradar les conclusions que vaig recollir. Crec que les hauríem d’anar desplegant al llarg del curs.

Van riure quan els vaig presentar les competències del docent. Vaig aconseguir repescar la presentació amb l’entrada del curs passat.  Tot seguit, vaig repartir el pla de curs. Compto que era per l’estrès, però vaig ser incapaç  d’entendre els objectius generals del curs. A mesura que els llegia, més em costava de trobar-hi un exemple per fer-los entenedor. “P… formalisme”vaig mussitar. Em vaig veure amb bata blanca, assegut darrera d’una taula. “El pacient pateix ….” [escriuviu-hi els tecnicismes mèdics que us vinguin més de gust]

Finalment, mantinc els grups de les competències per aprofundir en aspectes metodològics o organitzatius. Cada grup tria de què es vol responsabilitatzar.  L’alumna que anteriorment va qüestionar l’enfocament del curs és aficionada als jocs. S’hi va implicar força. En canvi, el grup que va voler revisar les tasques, em van comentar que els faltava informació. Quant al grup dels 20 punts, van plantejar els mateixos acords de sempre. Els vaig comentar que incloure com a criteri la participació era molt subjectiu. També els amoïnava l’assistència. Algú va proposar de compensar les sessions que faltessin amb treballs complementaris (masoquisme pur i dur).

 Vaig repartir les magdalenes de la sort, amb les cites (Cites). Això els va fer molta gràcia. També vaig pescar una conversa. “Li explicava que tinc amics que també han començat el mateix curs i en van sortir ben espantats!”. Els vaig recomanar que evitessin comparar i d’explicar gaire. Si algú s’interessava per saber com els anava el curs, que responguessin diplomàticament: “Bé.”

Anuncis

1a sessió amb el C2. Com em passa sempre, em va costar d’arrancar. Els vaig proposar com a activitat d’escalfament Completant informació. Va anar molt bé. Es van implicar i es van divertir. Un cop presentats els companys, els vaig plantejar l’enigma. Vam fer una roda en què cada grup va comunicar la seva conclusió. Vaig repartir les madeixes i els vaig avançar que representava un percentatge. Per tant, havien de decidir un criteri per aplicar-lo a la resta del grup. http://slide.ly/embed/1937f8d58aee75b18023dce7ece72674/autoplay/0

1a sessió C2 curs 2014-15 by Slidely Slideshow

Em va sorprendre la proposta d’un grup. A diferència dels altres dos, van mirar d’incloure tots  els companys texint de grans a petits grups.   Provat l’experiment sociològic, els vaig donar la solució: l’índex d’assoliment d’aquest nivell. Els vaig avançar que enguany seria superior tant per la nova prova com la nova programació. No obstant això,  els vaig confessar que hauríem d’aspirar al 100%. Els vaig demanar com ho podríem aconseguir. Alguns ja van deixar anar amb l’aprenentatge cooperatiu. Em vaig engreixar un quilo o dos de cop! Entràvem en el segon bloc de la sessió. Els vaig demanar com podíem aprendre. Els resultats van ser similars al del curs passat. Llavors a cada grup els vaig repartir un text fragmentat. Cadascú havia de llegir-lo i fer-ne un resum als altres companys perquè fossin capaços de respondre les preguntes de la posada en comú. Va aparèixer un concepte: gamificació.

Em va agradar la proposta viral que va desafiar Aulablog per celebrar l’inici del curs. Fidels a l’eslògan de la darrera trobada, van animar que empréssim la mà per transmetre cinc desitjos per enguany. La iniciativa va engrescar tant que s’ha convertit en un motiu per reptar seguidors del teu entorn tuitaire. Em vaig animar al final de la jornada a participar-hi. Va ser una proesa perquè patíem al despatx una xafogor insuportable. Costava que la tinta quedés fixa a la pell.

Confesso que arrenco el curs cansat encara del passat. Algunes passejades ja han provocat que l’olla comenci a bullir. Tal com vaig manifestar a les companyes, mantinc la disrupció a l’aula, és a dir, continuo professant amb la #rEDUvolution. M’agradaria continuant dissenyant experiències d’aprenentatge, bastint-les plegats, amb l’alumnat, per anar descontaminant-me del llast tradicional. Desplegar ales és excitant i adictiu. Comprovat. Com el poema de Gustave Apollinaire.

Ja he experimentat que si les sessions són disteses motiven molt més l’alumnat. Per tant, cal incorporar l’humor en la pràctica. Aquí en teniu deu raons. Com sempre. Aprenentatge i diversió van de bracet.

Continuaré aplicant la metodologia de l’aprenentatge per projectes (ABP). Em fa gràcia iniciar el B3 per provar el projecte ideat per Toni Solano. Si puc continuar amb el grup la resta de trimestres, voldria experimentar un banc de coneixements comú (BCC) i l’aprenentatge per servei (APS). D’altra banda, per al grup de C2, potser ja he fet tard però m’agradaria incorporar la gamificació: singladura de xerpes? 1714?

M’agradaria que l’avaluació estigués sotmesa a l’aprenentatge i no pas a l’inrevés. Malgrat que aposti per una avaluació continuada, em sobra la sumativa. És la que devalua el procés d’aprenentatge. És un llast de l’educació industrialitzada: els productes de l’alumnat ha de passar per un control de qualitat. Han de complir uns estàndards.  Què hem de fer amb els que es desvien o bé si  el resultat és diferent del que s’havia imaginat el docent? Si la nostra tasca s’ha de vestir i bastir d’autoritat, malament rai. Per tant, m’agradaria investigar altres maneres d’avaluar, que s’incorporin durant i no pas al final. Desconec si m’aproximo cap a una avaluació competencial.

Finalment, doncs,  mantinc la pràctica reflexiva com a recurs avaluatiu. És ben cert que costa que els alumnes sàpiguen reflexionar; i els docents? Hauré de negociar amb els diferents grups com hem de bastir un portafoli. Em sembla que cal narrar el procés de construcció que no pas mesurar-ne els possibles resultats.

He d’agilitzar el dietari reflexiu si vull donar a l’abast. Així doncs, aquesta entrada concentra tres sessions. Ja em va passar el curs passat, la segona sessió, la més #rEDUvolutionària,  me n’oblido de narrar-la. És la més fatigosa, però la més satisfactòria.

Ni fet expressament per reciclar-me amb els bàsics 1, però tinc un grup molt heterogeni. Visca la diversitat! És nombrós. Predominen llatinoamericans (tres cubanes, una parella veneçolana, un colombià, un bolivià, un equatorià, una peruana i dues argentines) i espanyols (dos gallecs, un castellà, un madrileny, una aragonesa, una extremenya i un andalús). També en tinc d’europeus (una francesa, un italià, una sueca i una parella russa), dos africans (un marroquí i un senegalès) i un asiàtic (kirsguí). La majoria tenen el castellà com a llengua materna o llengua segona; n’hi ha que tenen com a segona llengua l’anglès i la parella russa, ell xampurreja ben poc de castellà. Per tant, hi ha moments que les llengües vehiculars són tres.

2a sessió. Els va desconcertar que els agrupés per deduir els objectius comunicatius i els continguts gramaticals. Motiva els qui tenen l’espanyol com a primera llengua o té un bon nivell d’espanyol, però torba i angoixa els que entenen poc. Ara bé, estic content del resultat perquè es van adonar en la posada en comú que anaven confeccionant el material didàctic. Després es va adonar que els havia facilitat els recursos per demanar-se on viuen i el telèfon.

Després, tal com els havia avançat, ens vam enfrontar en el proper repte del projecte. Vam idear un obsequi per als visitants del futur esdeveniment: un got amb el nom, amb lletres retallades del diari —simulant un trencadís—, on van plantar unes llavors que els vaig regalar —un símbol de l’aprenentatge—. Es van obsessionar que els oferia marihuana. “María Acaso de la buena”, els hauria d’haver respost. Abans de marxar, els vaig formular una pregunta: quants barris té Castelldefels?

Tasques 2 i 3

3a sessió. Comencem amb una roda repassant els objectius comunicatius apresos en la sessió anterior o bé anticipant-ne el de la sessió. Va costar arrencar, però ens van anar sortint els números.  Ens haurien de demanar l’edat. Els van anar deduint, després que els expliqués com fem les dues primeres desenes. Es van preguntar i donar l’edat.

Tot seguit, van contestar la pregunta de la sessió anterior. Venien ben preparats. Alguns se n’havien anat a l’Ajuntament a esbrinar-ho. Ens va costar acordar el nombre de barris. Vaig formar grups perquè recomponguessin el plànol del municipi. Així vam repassar el nom de cadascun dels barris. També ens va servir per saber-los situar i aprendre els adverbis i les locucions de lloc.

Els va agradar molt la sessió. Alguns em van venir a felicitar. En canvi, jo n’estava ben poc. M’havia deixat influir pel programa i no pas pel projecte. Em sento que falsejo la meva labor.

Tasca 4a

4a sessió. Vaig voler millorar la feblesa de la sessió anterior. Vaig apuntar quin era el repte: haurien de proposar els dies de l’acte. Per tant, sessió dedicada a vocabulari (estacions, mesos i dies de la setmana). Les estacions van servir per formar grups. Vaig aprofitar la posada en comú perquè deduïssin els mesos. Vaig apuntar els dies de la setmana. Ara cada grup podia suggerir els dies per celebrar el fòrum.

Els vaig proposar que elaboressin el cartell de l’acte. Primer, volia que fos una tasca digital, però vaig optar per tornar a aprofitar els diaris vells. Hi va haver alumnes que de seguida es van engrescar en l’activitat i altres que els va costar entendre-ho. Amb l’Olga i l’Andrey ens servim del traductor del mòbil o bé el Marat ens fa d’intèrpret, això si entén el meu anglès macarrònic. Els companys esperen que els imitin. Es concentren en la tasca i ignoren que els altres no han entès res. Pateixo una mica.  L’Edgar em va preguntar per la meva frisança: amunt i avall rampinyant material, mirant de fer participar els passius. Se’m va fer etern, però val la pena quan observes el resultat.

Al final, van acordar quines podien ser les quinze localitats rivals en la cursa per l’organització del certamen. Farà falta negociar unes normes per anar eliminant-les; un dels requisits, l’acompliment de la tasca. Van pensar en llocs del seu país similars a Castelldefels. Al final, em vaig acomiadar de la Marcelle i el Marat: “It’s only a game”. “It’s only a game”. L’Aliou em va confessar resignat,  abans de sortir de l’aula, que els companys  havien ignorat la seva proposta. Es veu que és un refugi de francesos. Cada dia aterren avions carregats de turistes.

Tasca 5a

Per cert, ahir un parell d’alumnes els va caure la bena dels ulls. S’havien cregut que el projecte anava en sèrio. El Chema va declarar que s’havia entretingut cercant en l’ordinador, però li va estranyar no trobar res. Potser ara que hem posat les cartes sobre la taula serà més fàcil treballar l’aspecte lúdic del projecte.