M’havia fixat aquests cinc objectius per al curs passat: experimentar l’aprenentatge informal, aprofundir en la ludificació, seguir amb l’avalaució ètica i el desapoderament educatiu i continuar visibilitzant la meva tasca a l’aula a través de les xarxes socials. L’aprenentatge informal va néixer amb una tempesta i es va cloure de la mateixa manera. En canvi, la ludificació va aconseguir, d’una banda,  com en el curs passat, una motivació extraordinària i una forta implicació per part de l’alumnat. Es van tornar addictes a la sorpresa a l’aula. Quant a l’avaluació ètica, era vetllar perquè l’administració de la prova no capgirés la feinada del curs. També volia mantenir el desapoderament educatiu i continuar difonent la meva tasca docent.

L’experiència d’Els Viatgers

Va ser fruit de l’intent d’ampliar un grup, prescindint de l’itinerari convencional. La majoria del perfil d’aquest grup eren persones que volien accedir al mercat laboral o bé que pensaven a presentar-se a oposicions a l’Administració: els urgia aconseguir el certificat de C1. El marc polític català ens va servir com a metàfora de l’experiment. Es tractava de prescindir de les diferències i sumar les singularitats i les potencialitats de cadascú. Per això calia desenvolupar un aprenentatge democràtic, basat en la negociació i el diàleg. Vam tenir una arrancada bastant agosarada el primer trimestre, però que es van anar diluint tant en el segon i com en el tercer trimestre. Vam passar de l’autogestió educativa a proposar jo els projectes de treball.

20160310_121722

Va costar familiaritzar-se amb l’ús de Google+. Alguns  alumnes els va destarotar l’autonomia d’aprenentatge. S’estimaven més aferrar-se a un ensenyament tradicional, malgrat que reconeguin després que és tediós.  Mentre que uns altres, havent superat les reticències inicials, els va agradar aquest nou enfocament. Els motivava la sorpresa, la discussió en petit grups, treballar per projectes i  aprendre dels companys… És curiós que just començar el curs la majoria d’antics alumnes es va espantar pel nivell oral dels nous companys i vam acabar-lo amb el descontentament de la majoria d’alumnes catalanoparlants. He d’aprofundir més en la personalització de l’aprenentatge, perquè ja es veu que he estat incapaç de dur-ho a terme.A més, he de persistir aprofundir més en l’aprenentatge informal.

De totes maneres,  la presentació dels productes finals del primer trimestre va ser admirable. Va engrescar el fet d’alliberar els emblemes que aconseguien en el segon trimestre i va agradar defensar heroïnes. Hem estat capaços que respongués la Fundació Freedom Writers a la nostra invitació.

img-20160407-wa0005

Aprofundiment en la ludificació

La commemoració de l’Any Ramon Muntaner va ser el pretext per desplegar la ludificació al llarg del curs en el grup de C2. Primer, les actes visuals de les sessions del primer trimestre i la lectura d’un capítol de la Crònica van ser el material per construir el tauler del joc de l’oca. A més, els alumnes van adaptar el joc Érase una vez. Cada alumne, a partir del capítol corresponent, va crear les cartes del joc. A més, en vam editar un tutorial per explicar com s’hi juga. Estaven tan engrescats que a l’hora de posar en pràctica la narrativa digital vam crear un vídeo per presentar-lo en un concurs de docents innovadors.

img-20160419-wa0020 vet-aqui-una-cronica-ppt-6

img-20160526-wa0014

L’avaluació ètica i desapoderament educatiu

Estem d’acord que l’avaluació ha de ser coherent amb l’enfocament que se segueix. Però l’avaluació final continua originant conflictes. L’alumnat li sobta que al llarg del curs s’hagi fomentat l’aprenentatge cooperatiu i quan l’han de posar en pràctica en una prova, en canvi, l’han d’assumir individualment. Si volem que siguin autònoms a l’hora de fer front als dubtes lingüístics, com és que els prohibim que consultin fonts per resoldre’ls. D’altra banda, l’avaluació final impedeix que els alumnes modifiquin la seva visió de l’aprenentatge lingüístic. Tenen una visió academicista i fins i tot sacralitzada de la llengua. S’obliden que és una eina per aprendre, per conviure, per intercanviar i per reflexionar. D’altra banda, potser és l’aspecte que hauré de millorar. De vegades, quan provoques que reflexionin i els planteges preguntes en el grup virtual, hi llegeixes comentaris dels alumnes, però o bé no saps com respondre’ls o bé tens la sensació que escriuen el que vols llegir. Costa originar debat: si el reserves per a l’espai virtual és minsa la participació. L’hauria de plantejar a l’aula.

Quant al desapoderament educatiu, tinc dubtes i neguits. M’he de desprendre encara de tants convencionalismes. Potser el problema rau que encara em costa assumir  i gestionar el dissens.

Visibilització de l’aula

L’actitud dels dos grups ha estat diferent. Mentre que Els Viatgers s’estimaven que tot quedés en el nostre grup virtual, el grup de C2 cada vegada es van engrescar més amb l’ús de les xarxes socials. Tal com ja he explicat, els va entusiamar que utilitzéssim Twitter com a recurs didàctic.

Pel que fa al dietari d’aula, només he estat capaç de mantenir-lo per al grup d’Els Viatgers. Em sap greu que no hagi registrat observacions i reflexions que havia viscut amb el grup de C2.

De totes maneres, he de tenir clars els criteris per etiquetar els continguts. Ja se’m planteja un dubte a l’hora de classificar aquesta entrada. Cal amb urgència un rentat de cara del blog.

Anuncis

Este programa formativo está dirigido a mis compañeras de trabajo. Formamos el Área d’Ensenyament del CNL Eramprunyà (Àrea de Enseñanza del Centro de Normalización Lingüística Eramprunyà). Somos profesores de catalán para adultos. Hace cuatro años, iniciamos un proyecto de mejora de nuestra docencia, profundizando qué finalidad tenía la evaluación en nuestros cursos. En el proyecto, vimos la necesidad de contar con el  blog para ir publicando tantos los resultados que generábamos en nuestro análisis como para divulgar y reflexionar nuestra prácticas. Empezamos la singladura con un equipo de trabajo reducido, pero llegamos a la conclusión que se tenía que implicar todo el claustro y que nos teníamos que convertir en una comunidad de aprendizaje.

De momento, el blog sólo sirve para publicar las actas de las reuniones y para dar a conocer algunas experiencias. He sido incapaz que las compañeras se impliquen en el mantenimiento del blog. Cuesta convencerles que para constituirnos en una comunidad de aprendizaje o de práctica —para mí son conceptos sinónimos—, tenemos que crear un PLE de equipo. También alguien se quejó que el blog no era muy útil. Decidimos que tal vez nos faltaba alguna herramienta. Acordamos que teníamos que construir un repositorio.

Aprovechando que el curso pasado se nos invitó a organizar un taller digital, avaluamos nuestra competencia digital aplicando la rúbrica de Conecta13. Nos dimos cuenta que teníamos que mejorar nuestra competencia.

rúbrica comp digital 1

rúbrica comp digital 2

En vez de establecer un pla de acción, se me ocurrió desafiarlas con un proyecto: ser capaces de construir un calendario, parodiando fotografías célebres. Creé un documento colabortivo donde cada cual tenía que indicar qué mes y que fotografía imitaría. Nos reunimos para llevar a cabo la fotografía. Se compartieron para que cual editara la suya. También se creó una carpeta para que todo el mundo dejara el resultado final.  A la par, decidimos tener un repositorio. Así construimos un sites. Nos dimos cuenta, pero, que nos hacía falta algun canal para comunicar cuándo publicábamos algun contenido en el Sites. Así que creamos un grupo en Google+. Vista la introducción, desarrollamos el proyecto final.

Proyecto final

 Este proyecto pretende desarrollar un plan de formación continua en que nosotros mismos intentamos construir un aprendizaje colectivo, contando con los avances de las tecnologías emergentes. Se desvanece la frontera de experto y aprendiz para unir la curiosedad y el conocimiento mutuo para construir un aprendizaje socializado.