Joc d’escapada

Reptes i preguntes

2a sessió. Ja em va passar el curs passat. En la reunió que ens comprometrem a provar l’activitat d’alguna companya, sempre m’oblido de quina he d’experimentar jo. Tenia un trumfo: practicar el joc d’escapada que havien ideat Lourdes Subirà, Griselda Encinas i Maria Miret. Ara bé, fes-te fotre. L’hauria d’adaptar pels objectius que havia previst, .

Vam començar la sessió formant grups. Es van ordenar per any de naixement. Els vaig proposar com construíem el relatograma del curs: ballable o escrit. La majoria es va inclinar per escrit, però em va semblar que en cada grup es produïa un debat. Vam acordar redactar actes de les sessions. Reprendríem les 21 paraules. Ara bé, un grup va proposar adaptar el percentatge entre la puntuació de la prova i del curs amb les actes escrites o ballables. És a dir, van plantejar que el 80 % de les actes fossin escrites, però havíem de mantenir un 20 % que fossin ballades. Així doncs, cada grup va plantejar la seva proposta d’acta.  Vam votar i les vam revisar. Els vaig demanar que havien d’esperar-se al vestíbul fins que els avisés.

La Lourdes em va ajudar a disposar els quatre espais per al joc d’escapada. Era la manera de donar a conèixer la prova i practicar els tipus d’exercicis del bloc de gramàtica i lèxic. Però també seria el pretext per presentar el projecte del curs. Abans d’accedir de nou a l’aula, els vaig posar en situació. Haurien de demostrar si tenien el perfil per al curs. Tenien una missió: descobrir quin autor o quina autora seria l’eix del curs. Val a dir que vaig cometre una greu pífia en la primera sessió. Els vaig anunciar que tindríem una moneda oficial, els capmanys —quina vessada!

El primer espai era reservat per a l’exercici d’ortografia. Cada grup havia de descobrir quina era la seva línia de metro. Havien de desxifrar uns codis. Eren noms d’estacions de metro. Els grups van començar el joc bastant desconcertats. A mesura que anaven descobrint les estacions i eren capaços de reconèixer la seva línia, anaven ajudant els grups ressaguers. Va costar d’arrencar. Però un cop superat el primer repte, guanyar la pregunta per a la primera pista els va animar a continuar i a treballar plegats.

En el segon espai, tenien l’exercici de morfologia verbal. Havien d’omplir el buits d’un text de l’autora. Per saber si l’havien respost bé, calia que ajuntessin el fragment de cada grup. El color de les línies suburbanes els indicava l’ordre dels paràgrafs.  El joc s’anava animant. Tenien ganes de resoldre els exercicis per conèixer una nova pregunta que els permetés acostar-se a la identitat de l’autora.

Només quedaven deu minuts, però van ser capaços de resoldre el tercer repte i guanyar la tercera pista. Era l’exercici de connectors. En els textos d’alguns grups, em vaig oblidar de crear l’espai buit.

Connectors

Si ens basaven en “QuimQuima”….

Van voler que acabéssim el joc el proper dia. Vam haver d’ajornar l’exercici estrella d’aquest bloc: connectors, pronoms, lèxic…

sdr

dav

 

 

Conillets d’Índies

2a sessió. Vaig adaptar l’activitat d’escalfament que acostumo a dur terme el segon dia.: la cadena de noms. Havien de dir en veu alta el seu nom, separant-ne les síl·labes i marcant amb un gest la tònica. Abans, però, havien de repetir totes les síl·labes i els gestos que havien sentit i vist abans del seu.

Tot seguit, els vaig presentar el tauler que ens servirà per construir el relatograma del curs. Els va sorprendre, però la idea els va fer bastanta gràcia.

A continuació,  vam experimentar l’activitat Aniversari, creada per Griselda Encinas. És a partir del videoclip dels Manel. La vaig triar primer perquè la va idear per al mateix grau. Després, pensant quan la podria aplicar, vaig pensar que podria ser un bon preludi del nostre projecte del curs.

Va funcionar el conjunt d’activitats. De totes maneres, penso que em vaig passar desconstruint la primera activitat. La creadora proposa que per parelles plantegin suposicions a partir de set imatges, elements que apareixen en el vídeo. Jo, en canvi, vaig optar per repartir les imatges per formar les parelles o els trios.  També em vaig oblidar que  calia que miressin el vídeo sense veu per endevinar les frases que pronuncien els possibles personatges.

 

Els va encantar escoltar la cançó mentre comprovaven si havien ordenat correctament la lletra de la cançó. Arran de la consulta d’un dubte, vam repassar els noms que canvien el gènere segons en català o en castellà.

Vam fer l’habitual posada en comú de la sessió i els vaig presentar el detonant del projecte. Què els suggeria la imatge? Dimarts estrenarem el projecte MR.

 

MR

Enllestit el prototip per a aquest trimestre: MR. Intentaré experimentar la ludificació en un curs del grau intermedi 1. Per dissenyar-lo, m’he servit de la plantilla que ens va proporcionar Pere Cornellà en la segona sessió del Seminari de Ludificació del Consorci per a la Normalització.

El grup està format per alumnes de l’anterior trimestre; se n’hi han incorporat de nous. Com ja tinc per costum, he creat l’etiqueta #i1cast16 per a la difusió de l’experiència. També hi afegiré #MR, el nom del projecte.

He apuntat els següents objectius, tot i que és una proposta provisional: lectura compartida de Molta roba i poc sabó, reconèixer el tema, el context històric i el marc narratiu de cada conte, escriure una carta familiar (o formal) i elaborar un booktrailer del llibre. A més, hauré d’experimentar l’activitat Aniversari, creada per Griselda Encinas, tal com ens vam comprometre en la darrera reunió de l’Àrea d’Ensenyament.

Pel que fa a la narrativa, el grup s’haurà de convertir en un comando errorista. Hauran d’evitar que el Dr. Mabuse elimini del panorama literari la figura de Montserrat Roig. Hauran de superar diferents reptes. Si els assoleixen aconseguiran els set poders de la saviesa. Ara en mans del Dr. Mabuse. Els emblemes dels poders tindran forma de pètal d’un nenúfar.

Seguirem publicant el dietari de les sessions en el blog del Servei Local de Castelldefels i  també els diferents productes que anem elaborant. Per il·lustrar les entrades del dietari, he construït un tauler en què cada casella és una de les sessions del curs. Aprofitarem el començament de cada sessió per recordar l’anterior. Els alumnes ompliran la casella amb una paraula que sintetitzi amb el que es van quedar. També valoraran la sessió pintant la casella superior amb els colors d’un semàfor: vermell (si no els va agradar o es van avorrir), groc (si ni fred ni calor), verd (si va ser satisfactòria).

Finalment, com a avaluació, cada alumne disposarà d’una fitxa en què quedaran registrats els reptes que ha assolit. També hauran d’acordar si l’autora es mereix que tingui un espai municipal amb el seu nom.

El joc començarà amb aquest detonant. Amb tots vostès, el Dr. Mabuse.