4a sessió amb el grup s2 cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Tal com teniu en l’acta de la sessió, comptem amb la presència d’una alumna del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes. Confesso que és una experiència que m’agrada molt, però també m’esvera una mica. Ara bé, sempre tinc el recurs de carregar-li els neulers. Em sorprèn perquè ben aviat la Toni omple el full d’observacions. També em fa gràcia la complicitat que ens tenim a l’hora de donar les instruccions de les activitats. Somriu. Em veu a venir.

Començo la sessió plantejant algunes preguntes per recordar la sessió i per introduir la lectura de l’acta. Després que l’hagin llegida, comento les opinions de la primera parella autora. Faig la reflexió a l’Alicia que imposa ser el primer, però obres camí i ets models per a la resta dels companys. Noto que se li infla el pit.

Inicio la sessió exposant-los el dubte: moveu o mogueu les cadires? Ho tenen bastant clar i s’estranyen que tingui aquest dubte.  Formem parelles i els demano que conjuguin l’imperatiu de determinats verbs (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). 

Vam practicar l’ús d’aquest mode verbal, completant el decàleg de Felipe Zayas. Va anar bé per recordar que la precisió és una de les característiques d’aquest patró discursiu.

Per distendre la sessió, els reparteixo els textos inicials del grup del trimestre anterior. De seguit arriben a una conclusió: no ens serveixen com a models  per l’ús de les formes verbals. Crec que aquesta estratègia reforça autoestima. És un dels aspectes que vam detectar que la majoria hauria de millorar del seu text.

Vam aprofitar les oracions que van escriure la sessió anterior, per convertir-les en prohibicions. Es van adonar de seguit que recorrem al present de subjuntiu. És una possible solució al dubte que els he plantejat a l’inici de la sessió.

Al final, ens vam posar a pescar perles. Avui he descobert que Anna Forés exemplifica les ostres com a organismes resilients. És el mateix que fem amb les errades: d’una adversitat generem un aprenentatge (o una obra d’art, com diu la pedagoga).

Fonts:

4a sessió 1r trimestre

Reflexió de la 4a sessió

Anuncis

3a sessió amb l’S2 (cliqueu l’enllaç per consultar la sessió)

Conjunció astral fatal abans d’entrar a l’aula. La impressora s’ha col·lapsat.  El navegador, per no perdre el costum, en vaga de zel. Els retoladors, secs. M’he anat atabalant. La veu em tremolava.  Les oracions, inacabades. Lligava una idea amb una altra. Però em seguien i han entès l’imperatiu a la primera. Ara començo a veure la utilitat d’aquest dietari.

M’ha desagradat com he fet la posada en comú tant de l’anàlisi dels textos inicials com del repàs de l’imperatiu. He anat fent una roda un per un i tinc la sensació que el ritme s’alenteix.  Per impediments tecnològics, no hem pogut comparar el text model que havia triat. No sé quina conclusió han tret del textos instructius a partir dels seus. Ara bé, estic impressionat per la qualitat i la celeritat a l’hora de  publicar-los.  Destaco l’extensió del de la M. José. És un manual. Per tant, hi ha desenvolupat diferents apartats. És una mescla de text explicatiu i instructiu.  Aquestes són les similituds i diferències que hem apuntat. Així hem anat definint els textos instructius.

Això ha donat peu per comentar l’ús dels temps verbals en les receptes de cuina. He insistit que l’ús del present o del futur és per la intenció divulgativa. Són les formes que predominen en una recepta televisada.  Hem continuant demanant-los fortaleses i febleses dels seus textos. N’estic content del resultat.

Com que ha sortit que un dels punts per millorar era l’ús de les formes verbals, hem repassat l’ús de l’imperatiu. Per primera vegada, he modificat l’ordre de la seqüència. Han triat un verb dels seus textos i els he demanat que conjuguin present d’indicatiu i després el de subjuntiu. Després hem vist com es conjugava l’imperatiu. Hem deduït perquè les segones persones s’agafen del present d’indicatiu (han d’actuar) mentre que per a les altres persones recorrem el subjuntiu ja que deixa de ser un ordre sinó que un desig.La majoria ha triat verbs de la 1a conjugació.  Els he recordat que és la conjugació més regular. És la més pràctica.

Després he seguit amb l’activitat dels radicals velars. La majoria ha format bé l’imperatiu perquè ha escrit el present de subjuntiu.  En la posada en comú els he fet deduir perquè els treballàvem.  La terminació verbal de la 1a persona del present d’indicatiu i com es transforma en el subjuntu. També els he fet adonar que són de la 2a conjugació, la més irregular. Ho he justificat perquè els he comparat amb el germà mitjà. Els rars. Ara bé, tampoc s’ha salvat de la comparació els de la 3a conjugació. Els caganius poden imitar el germà gran (serà regular com dormir) o bé competeixen amb el del mig (com llegir). Fabra i Solà em tenen per un cas perdut.

Per acabar, els he demanat  que escriguessin una ordre. Ja tenim un exercici per repassar les prohibicions.

Fonts:

3a sessió

dietari d’aula