Aquesta setmana han intervingut quatre grups de xerpes. Resulta difícil que sigui l’equip complet. Sempre en falta algun. Això significa que els grups que ha  de portar cada xerpa sigui massa nombrós. Costa que l’escoltin i són inevitables les capelletes. Ara bé, cada grup s’ha preparat a consciència l’esquema, tant, que hem hagut de superar alguns obstacles.

sessió 29a. S’estrenen dos grups de xerpes: els de l’assimilació i la morfologia verbal. Fallo jo perquè els faig entrar a matar. M’oblido del mural, de la cançó que van triar, de les preguntes que van acordar… Intenten explicar l’esquema que han fet, però s’ensorren amb les cares i els dubtes que els plantegen. Miro d’ajudar-los amb l’explicació final. Encara ho complico més. Els passo l’exercici sorpresa. No es veu gaire bé. Aprofito la lletra de la cançó que van triar per reconèixer-hi assimilacions.

És el torn del primer grup de morfologia verbal. Plantegen dos exercicis inicials per contextualitzar el contingut. Expliquen el dubte que tenim amb els verbs velaritzats pel que fa a l’imperatiu. Miro d’observar una xerpa. Trio la Inés. Prova d’assenyalar el que per ella és important o el que ha entès. M’agrada aquest enfocament més pràctic. És el que pretenia amb el grup d’experts.

sessió 30a. És un dia que he anat de bòlit. La classe del B1 al matí, bastant dura. Dina amb una esgarrapada. Tren i a Barcelona. Tornada i enllestir la classe. Avui completem la fonètica amb les germinacions, segons un dels xerpes. Vénen amb un esquema molt ben fet, però s’entrebanquen amb la geminació dels grups consonàntics del llatí (p:l, b:l, etc.) Comentem l’exercici. Em fan cares d’escepticisme i de “si-ho-dius-tu-ens-ho-haurem-de-creure”. La fatiga em traeix.  Els confesso, amb les dents serrades,  que si pogués els bufetejaria. Reacciono igual que ho fa ma mare en aquestes situacions. Quan es foten distants i incrèduls, m’he de contenir. Veus per què no puc ser un professor tradicional?

Continuem amb els verbs: participis i gerundi. Em passejo per l’aula parant l’orella. Sento l’Anna que els remarca en l’ús incorrecte del gerundi. “El Jaume hi va insitir molt”, sento. Abans, corregint l’exercici de verb, recordem la concordança verbal en les subordinades condicionals. Improviso un exemple.  Com que és el dia que emeten Polònia, em ve al cap el president i qui li ajuda a fer les reflexions [a) Oriol Junqueras, b) Duran i Lleida i c) Rosa Díez]

Els he reservat la Contra a Catherine Malabou perquè vagin reflexionant sobre la diversitat.

Anuncis

Sessió 8 amb els de S2.  He começant nerviós perquè he hagut de córrer –com sempre– per enllestir el material que hauríem de fer servir. Just quan he tret el cap a l’entrada del bloc per pescar-hi errades m’he trobat amb nous comentaris. M’han sacsejat una mica. M’ha vingut al cap la imatge d’APM:

A més, m’he adonat que en l’acta de la sessió ja havia penjat els textos revisats. He pensat que això em serviria per comprovar si es miren les entrades, després de classe…

He deambulat per un finíssim fil d’una teranyina sobre ensenyament tradicional o innovador.  He recordat que els comentaris era el pretext per no perdre 1 punt. S’ha produït una mica d’enrenou. Anava a proposar que si escrivien el comentari fora de termini perdrien 0, 5 punts. Alguns s’han queixat que els costa de navegar pel bloc. No troben les entrades corresponents. Hem fet una demostració de navegació ràpida. Ara no sé si respondre els comentaris o fer-ne un de final.  Optaré per aquesta darrera opció.

Sembla que els ha divertit quina era la tasca que desenvoluparíem en aquesta unitat. Tot i que he fet una petita modificació. Com que havia pensat plantejar una pregunta abans d’introduir la unitat, ho he aprofitat per treballar la concordança verbal en les condicionals. Els ha agradat respondre la pregunta i han rigut quan els he advertit que la posada en comú la faríem al final de la presentació.  Hem vist la presentació, han deduït el fenomen de la concordança i ho hem practicat amb les respostes que havien ideat.  Les he anades apuntant perquè he pensat que les podíem aprofitar com a exercici de repàs o de reforç. Això també els ha agradat. Visca el reciclatge!

Quant al programa electoral, primer hem apuntat els possibles temes. Quan ens arremangàvem perquè cadascú en triés un per desenvolupar-ne cinc punts, ho hem hagut d’ajornar per comentar la bibliografia. Dijous hauran de comparar diferents programes. Em pensava que seria senzill, però m’he adonat que algunes formacions combinen el text predictiu, amb l’explicatiu i l’instructiu. Llàstima que dijous m’ho perdi…