IMG_20160721_153037

Vam arrencar el darrer tram d’una manera bastant disruptiva. Va ser una declaració de guerra  en contra de l’aprenentatge formal i  de l’avaluació certificadora —Hugo Pardo Kuklinsky, on et puc deixar el meu CV? Si més no, era mantenir a ratllar el pànic per la prova i el certificat i evitar que malmetés tot el que havíem aconseguit en els dos trimestres anteriors (1r i 2n trimestre) : la confiança en el grup per generar coneixement plegats, és a dir, aprendre els uns dels altres prescindint de continguts.  De totes maneres, ideant el Projecte Mínim Viable per desenvolupar en aquest tram de curs, vaig mirar que els objectius no es distanciessin gaire dels de la prova: presentar-se, escriure un article d’opinió, participar en un dietari, opinar sobre herois i cloure La vinya literària.

IMG_20160404_142901 (1)

Vam  començar amb una activitat lúdica com a detonant: el baròmetre. S’havien de posicionar segons si les seves expectatives eren aprendre llengua o bé aprovar un certificat. M’hauia d’haver quedat amb la imatge del resultat perquè alguns que van triar aprendre la llengua, després han mostrat el seu individualisme. Vaig organitzar un brindis, com el primer dia del segon curs d’Erin Gruwell. Tothom va oferir un parlament per agrair que havien aprovat. Això sí, per formular l’agraïment, havien de trepitjar un model de prova. Així vaig que tots participéssim en un ritual per desacralitzar la prova.

16 - 1

16 - 2

imatges cortesia d’Ana Chacón Gallardo

Vam aprofitar en la següent sessió de plantejar un parell de tasques que ens servissin d’avaluació inicial perquè els alumnes es fessin conscients del seu punt de partida. Van haver de participar en un procés de selecció per formar part de l’Escola d’Herois.  Havien de gravar un vídeo explicant perquè hi volien ingressar i quin poder tenien. Com passa sempre, alguns alumnes  avergonyits i d’altres ben desinhibits; els resultats, sorprenents. Una sessió esbojarrada, però veus cares somrients i de gaudi. D’altra banda, els vaig demanar  que escrivissin un text responent a la pregunta: Si eren herois per un trimestre? 

Havia previst que les heroïnes esdevinguessin les unitats didàctiques i que finalitzaríem cada unitat amb alguna perfomance homenatjant la personalitat estudiada i amb un joc, elaborat per companys del mateix grau, però del primer trimestre.No obstant això, el curs es va concretar en la lectura col·laborativa del llibre d’Anna Vives i Francesc Miralles. Vam llegir l’article de Saïd El Kadaoui Moussaoui. El món d’ahir. Aquest text model  va servir per conèixer què havia de millorar cadascú del seu  article d’opinió.  Van enllestir -ne una altra versió. La seqüència  va continuar amb la planificació d’un article d’opinió. Vaig seguir bastant el que havia treballat en el C2: tria del tema i justificació, planificar tesi i arguments, contrastar idees amb altres lectors… Finalment, cadascú va triar una de les heroïnes. Cada grup va haver de preparar un elevator pitch defensant el seu personatge. A partir de les intervencions, vam elegir la padrina del curs. El grup de Janine Shepherd va aconseguir que el seu personatge fos el més votat. També vam acordar que escriurien en grup un article d’opinió amb el títol La lliçó de… Havien de donar a conèixer a la resta d’alumnes del Servei la seva heroïna amb un apunt al blog. A més, vam escriure un missatge electrònic convidant el personatge i plantejant-li cinc possibles preguntes.

Quant a La vinya literària, calia concretar com el desenvolupàvem en aquest trimestre. Havien apuntat organitzar un tast i una perfomance. En principi, havíem reservat la darrera sessió abans de la prova per anar a celebrar un tast. No vam preveure que podia haver-hi companys que fossin abstemis, com va passar. Vaig patir una lumbàlgia inoportuna la setmana del tastet. Així que el vaig substituir amb la tria d’una desena de poemes quan vam tenir acordada quina seria la nostra participació en la cloenda d’enguany.

(vídeo cortesia del SLC de Castelldefels)

Tal com he comentat més amunt, vaig voler experimentar la performance com a recurs didàctic- A banda de les que hem anat detallant, vam  provar el #ritualImelda, inspirat per Jordi Ferreiro. Cadascú havia d’esquinçar el full de la prova model escriure-hi com foragitaria la prova. Havia de plegar ben petit i dur-lo una setmana a sobre. Per reviure tot el que ens havia impactat del llibre Si creus en mi, et sorprendré, cada alumne va haver d’escriure una paraula sense veure-hi i seguint el traç que li marcava una altra persona a l’esquena. Vam aprofitar el Dia Mundial del Joc per repassar amb els jocs dels companys i com que vam constituir  els grups per acomplir les tasques finals, vam confeccionar una estructura amb les varetes que van guanyar el trimestre anterior.

IMG_20160408_200031

13735558_1794075537504028_7025163220055582470_o

13423857_1778476192397296_2610381842794385363_n

Vam acordar que cada dia recordaríem la sessió anterior redactant-ne l’acta, només en 21 paraules. Primer, l’escrivien individualment i després la posaven en comú en petits grups. L’atzar, però, era l’encarregat de designar l’acta publicada.

Hi havia encara alguns alumnes que els sobtaven les performances. S’esperaven un model més tradicional d’ensenyament, tot i que sabien reconèixer la intenció de l’acció (experimentar aprenentatge) s’esperaven l’assoliment d’uns continguts o bé que els transmetés aquesta obligació. És l’eterna disputa entre aprenentatges formal i informal. A més, l’amenaça de l’examen no ajudava a trencar prejudicis. Per tant, finalitzo l’experiència satisfet dels resultats, però amb certa frustració. Tinc la sensació que no he sabut ajudar a tot el grup.

Anàlisi DAFO S31516

Si voleu saber-ne més, cliqueu aquí.

2015-07-30 13.55.51

Anuncis

morocco-1046535_960_720

Sessió 9a. Comencem com és habitual: roda amb les impressions de la sessió anterior, redacció de les 21 paraules, posada en comú en petit grup i tria de l’acta. Em recorden que els havia promès que els explicaria el motiu d’aquest nombre de paraules. Aprofito que hi ha la Transi i la Johanna perquè ho expliquin.Resumeixo la trama d’Els narradors de la nit. Ulls com taronges.

Prosseguim amb la morfologia verbal. Avui, participis. Em presento amb una pilota i amb infinitius. Els demano que formem un cercle. Els reparteixo els verbs. Els explico que han de passar la pilota i han de dir en veu alta el participi del verb que els ha tocat. Al principi, desconcert. Tot seguit, neguit. Veig que he d’apuntar els verbs que van dient en veu alta. Després comprovem si n’han sabut dir el participi. I girem full.

Dictat de paraules. Hem de repassar l’ortografia de les nasals. “Sí, ho confesso, senyor jutge, m’he deixat vèncer pel formalisme! No, no he renunciat ni al desapoderament educatiu ni a l’autogestió educativa. Però què faria vostè quan només sent esbufecs i queixes d’«això és molt difícil, Jaume!»?” Formo petits grups i vaig repartint les diapositives perquè vagin responent la pregunta plantejada i seleccionin les paraules que poden servir com a exemples.

Acabem la roda dels capítols. Malgrat que mantinguem la disposició del cercle, sento que xerren entre capelletes. Em sap greu perquè no respecten el company que els explica el corresponent extracte.

Finalment, els he preparat una activitat vivencial per cloure la primera unitat. Homenatjarem Anna Vives escrivint. Cadascú havia de marcar sobre l’esquena d’un company una paraula del capítol llegit. L’escriba havia de ser capaç de reproduir el mot amb  els ulls tancats i amb la mà que no és destre. L’altre company havia d’ajudar  a aguantar el full. Ras i curt, experimenten sumant capacitats.

20160503_132325

http://slide.ly/embed/03fc53ab7bf2ab7c9149e04c628f3865/autoplay/0

Sumant capacitats by Slidely Slideshow

Sessió 10a. Començament típic. Aprofito l’avinentesa per preguntar-los com es van sentir escrivint paraules amb limitacions. Només contesten dues alumnes. La Dolo va sentir estranyesa mentre que  a l’Eva l’activitat li va entusiasmar.

20160505_121951

Estrenem nova unitat, si que ho podem denominar així. Els presento les dues noves guies: Milena Jesenská i Neus Català. Abans, però, aprofito que cada grup formuli una pregunta per a l’heroïna. De moment, ja en tenim cinc per a l’Anna Vives.

20160505_123407

Preveig que reflexionem sobre l’article d’opinió. Primer, estableixen com ha de ser un bon article d’opinió. Es genera un debat. Discuteixen per la finalitat. El Carles no li agrada gens que la intenció comunicativa sigui la de convèncer. Finalment, em costa de presentar-ne el mapa mental.

criteris avaluatius distància S3 article d'opinió - com ha de ser un bon article d'opinió

Noten la primavera. Només tenen ganes de parlar en grup. És difícil de negociar com voldran escriure l’article d’opinió. Mentre intento inútilment captar l’atenció, em ve al cap una escena. Al final, m’he d’imposar autoritàriament. Faig broma del jersei que porto o bé els comunico que a partir de la setmana que ve repartiré targetes grogues i vermelles . Els excuso dient  que sóc jo qui els esvero. Si vull que dialoguin, doncs és inevitable aquest mercat de Calaf. De moment, aconsegueixo que en pensin el tema.

20160505_134458

Ajorno la lectura del text model. Aprofito l’estona que ens queda per plantejar-los com tanquem el projecte de La vinya literària. Prepararem una performance. Els agrada la idea.

20160422_112049

Aquest segon trimestre s’ha caracteritzat per aprofundir més en el pensament visual, no només del meu vessant com a planificador sinó que m’he atrevit a explotar-lo a l’aula amb els alumnes. M’imagino que es deu al fet d’aproximar-nos al món de Joan Brossa. De la mà del polifacètic artista,  hem transitat de la funció poètica a experimentar amb el  llenguatge visual.  D’altra banda, arran de l’anàlisi del primer trimestre, he anat incorporant alguna millora o bé algun replantejament.

Tal com es pot observar en el Projecte Mínim Viable, havia previst alguna activitat per a l’avaluació inicial, però vaig prioritzar l’acollida del nou alumnat. Del decàleg que haurien de redactar plegats per formar part del grup, vam acabar elaborant un guió visual perquè les noves alumnes expliquessin Com apreníem Els Viatgers?

M’havia fixat que havien d’obtenir emblemes a mesura que superessin els reptes, però vaig llegir el llibre d’Álex Rovira Los siete poderes i em va facilitar la idea. Per cada repte que assolissin n’obtindrien un. Llavors vaig recordar el primer S3 a Castelldefels. Per tant, si aconseguien els set poders, una vareta podria ser el millor obsequi. No m’imaginava pas com els engrescaria! A més, vaig improvisar, mentre els informava que havien guanyat el primer emblema, per què no improvisàvem una activitat de guerrilla urbana: escampar els poders per espais públics. Com que el nom fa la cosa, els emblemes han viatjat força. A més, cal aclarir que aquests emblemes els van crear els mateixos alumnes quan van crear poemes visuals a partir de cada un dels poders.  Per falta de temps, només en van poder idear els continguts de tres.

Els tres reptes que els vaig plantejar —ens hem distanciat d’un dels principis del desapoderament educatiu: la negociació dels objectius— van ser escriure la reserva d’una visita guiada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), organitzar La vinya literària —va ser la nostra contribució en el Dia Mundial de la Poesia i elaborar un vídeo per al programa educatiu Hemisferi Dret Càpsula 3 del MACBA.

D’altra banda, hem creat altres productes: els poemes visuals dels poders, un mapa visual de l’accentuació i uns anuncis de productes miraculosos per a l’ortografia de les fricatives alveolars. En principi, aquest darrer producte havia de ser l’edició d’uns bitllets com a moneda del curs.

La reserva va ser el pretext per treballar la carta formal. Primer, van escriure una carta presentant-se com a mereixedors de la vareta. Aquesta activitat va servir com a avaluació inicial de la carta formal. La van escriure individualment, després la contrastaven en petits grups i en proporcionaven una a la posada en comú. Finalment, entre tots decidíem la carta que ens agradava més.

20160114_121941

Quant a La vinya literària, en aquest trimestre la van materialitzar, després d’haver-la plantada en el primer trimestre. A partir de les obres triades, cada alumne va haver de gravar-ne una introducció i plasmar el poema en un dibuix. Vam confeccionar un parell de murals digitals.

Pel que fa al programa educatiu del MACBA, els alumnes es van implicar a l’hora de filmar les situacions que els marcaven les cartes. És una pena que,  un cop han superat les reticències inicials, s’avergonyeixin del producte final. No els va costar gens improvisar: des de desplaçaments imitant escenes que acabaven de mirar en un vídeo a actuacions d’un equip de natació sincronitzada.

 

Hem de destacar que tot i la campanya de guerrilla urbana ha tingut escassa repercussió els emblemes han estat un revulsiu. Ha engrescat a la majoria de l’alumnat. N’hi ha que tenia ganes que els plantegés el repte per aconseguir un emblema o bé n’hi havia que tenien ganes d’aprofitar viatges personal per escampar-los.

Em feia por experimentar amb l’alumnat el pensament visual. És ben veritat que amb por no s’avança ni evoluciones. Pertànyer a #Dibújamelas, m’ha animat i m’ha facilitat l’experimentació. Rebre agradaments d’algun dibuix  per persones que admires no té preu, llegir comentaris coratjosos tant dels dos coordinadors com de companys t’estimulen, adaptar propostes de companys t’engresca. I si els alumnes et pregunten si no els demanaràs un dibuix per plasmar el que han après o bé per valorar el trimestre, t’infles de satisfacció. L’aprenentatge és social.

Ara bé, hem viscut alguna ensopegada. Arran de l’espantada d’un alumne, que va coincidir passat l’equador del curs, em va crear una petita crisi. La vaig exposar a l’aula. Aquell dia els alumnes em van donar dues lliçons magistrals. La primera, em van reiterar plena confiança amb la metodologia. La segona, una alumna va pronunciar una reflexió molt aguda:  “Com vols que guanyem confiança, si tu ets el primer de perdre-la.” Tal com havia apuntat com a feblesa, he de millorar en l’acompanyament: se m’escapen força detalls.

De nou, es va precipitar una tempesta l’últim dia. Alguns alumnes els amoïnava que s’acostés la prova per al certificat. Aquell dia, vaig agrair tenir una vareta a les mans, perquè quan no convencia amb arguments amb els descreguts els formulava un encanteri. Transformats. I si no, vaig amenaçar que començaria a reclamar emblemes…

Anàlisi DAFO S21516

Per acabar, us deixo el recopilatori del curs.

fashion-414352_960_720

Després de la marató de produir continguts digitals (enllestir el parell de murals que componen La vinya literària, pujar els vídeos de les accions brossianes, editar l’entrada col·laborativa per a Huertos literarios i confeccionar els darrers emblemes), m’hauria agradat planificar dues darreres sessions memorables.

Sessió 19a. M’havien demanat que repasséssim. Em va astorar aquest desig, perquè em demanava què volien repassar. Vaig adaptar els dos primers programes d’El Gran Dictat. Com és habitual, al començament només puc comptar amb menys de mitja dotzena d’alumnes. Es van incorporar progressivament. Així doncs, vam arrencar amb un nombre ben just per formar dos grups. I els grups, es van anar eixamplant a mesura que avançava el concurs. Es va crear una forta rivalitat entre els dos grups. Em van fer patir durant tota l’estona perquè temia que al final es barallarien. Vaig aprofitar que una alumna va arribar tard perquè fes d’àrbitre.

Sessió 20a. Dimecres al vespre repasso totes les fotografies del trimestre. I m’adono de la feinada. Així doncs, enllesteixo un vídeo. No puc desaprofitar tot aquest material! Em ve al cap una cançó de Sigur Rós que ens ve com anell al dit. Va de viatges i de jocs. Ni fet expressament. Em presento a l’aula amb tots els jocs que han preparat el grup d’S3 d’aquest trimestre, els emblemes i les cartes de pòquer. Com en la sessió anterior, són pocs. Van apareixent progressivament mentre recordem la sessió anterior. Confessen que els va agradar el joc. Reparteixo les cartes per formar equips mentre els que no van poder assistir dijous passat van a una altra aula per preparar l’acció. Mentre esperem que preparin la performance, els altres proven dos jocs: el trivial de frases i el trencafrases. Em sembla que d’entrada no els fa gaire gràcia. M’equivoco.

20160317_121028

Quan torna el grup brossià, visionem el final del vídeo de la Càpsula 3. Tothom s’apunta a la sortida. Poso música i aprofito per repartir els últims emblemes.

20160316_132229

Els convido a mirar l’àlbum fotogràfic del curs. S’emocionen i aplaudeixen. Supero els moments d’estupor. És el moment de la posada en comú. Cada grup explica a què ha jugat i què li ha semblat. Reparteixo les varetes. S’origina un debat espontani: aprendre o aprovar. Fa por que la innovació allunyi l’assoliment del certificat. Somric. El Pablo em proposa que comenci a reclamar emblemes als incrèduls. Va bé tenir la vareta per acabar el debat. Formules un encanteri. Acabo amenaçant que sóc capaç de convertir algú en un gripau fastigós si té por de no aprovar. I conte contat, trimestre acabat.

IMG_20160316_234129

 

baby-772441_960_720

Setmana de la Santa Generadora de Continguts. Edita dibuixos dels poemes i àudios de La vinya literària i enllesteix el tutorial del C2. A més, experimenta la Càpsula 3, el programa educatiu del MACBA.

Sessió 17a. Recordem la sessió anterior. Ara ja fa dies que no penso a demanar un secretari d’acta;  substitueixo l’homenatge del secretari per la celebració de lliurament d’emblemes. Aprofito avui per repartir la insígnia dels dibuixos. Tinc preparat un vídeo i una presentació. Com és habitual, la connexió falla.

Emblema 4

Ajorno la selecció musical per al proper lliurament —dijous, si puc editar els àudios. Imprimeixo els dibuixos, per previsió. Vaig repartint-los mentre en demano l’autoria. Estarrufaments. Després, més calmats, demano que cadascú expliqui les seves notes visuals Tot seguit, els pregunto com estructurarien el relat de l’experiència de La vinya literària. Tal com ho havia predit, formo tres grups. Cada un es compromet a redactar un d’aquests apartats.Per sort, tenim connexió. Aprofito perquè cada grup escrigui la seva part a l’ordinador. Quan proposo de llegir-lo en veu alta, m’adono que un parell de grups han escrit uns apunts… Ja tenim feina per dijous!

20160308_134818

20160308_122704.jpg

 

20160308_131904

Al final, aprofito els grups perquè planifiquin les dues darreres sessions: repàs i dictats! De cop i volta, em converteixen en un sobirà il·lustrat. Refet de l’ensurt, m’ajuden a imaginar el tercer trimestre: aplicar la pedagogia sostenible. Aprofitaré tot el  que han elaborat els dos S3 de la Lourdes (els consells per desestressar-se del curs i els jocs avaluatius).

Emblema 3

Sessió 18a. Cansat i amb ressaca del taller de la Laia Estruch. Avui nou lliurament d’emblemes. Sona la música i vaig repartint els emblemes. Més estarrufaments. Comencen a tenir l’autoestima al mateix nivell que la de Pablo Iglesias.Els avanço el pla de la sessió per si en volen alterar l’ordre. M’ensumo que estan una mica espantats per la Càpsula 3. Penso que  és la millor manera de cloure el curs.

IMG_20160310_104016.jpg

Els comunico que he estat incapaç de publicar l’entrada per a Huertos literarios. Projecto el text. De seguida, se n’adonen: dos grups van optar per escriure apunts. Per tant, l’han de revisar. Formo novament tres grups. Reparteixo un parell de còpies per grups. N’hi ha que s’organitzen i cada parella s’encarrega d’un paràgraf i hi ha grups que són més assemblearis i que consensuen els paràgrafs. En la posada en comú, un portaveu de cada grup llegeix en veu alta el resultat. El vaig escrivint. Ens hem passat del temps. Aprofito, però, per corregir el segon paràgraf, el que havien donat per bo.

20160310_133334.jpg

Organitzo ara quatre grups. Demano que designin un delegat per grup. Mirem el vídeo de Càpsula 3. Noto algunes capcinades. De cop i volta es desperten quan els llegeixo les instruccions. Esclata el sarau. De la incertesa inicial a posar-hi fil i agulla. Algun grup acorda ràpidament l’acció. Un altre grup em demana retoladors. Veig que cada un dels components escriu un cartell. Un altre grup, format per les més vergonyoses del grup es tanquen en una altra aula. Surten amb cara de satisfacció i em comuniquen que ja el tenen. Se’n va prometent-me que me’l passaran mentre en mantingui la discreció. El passen pel grup del Whatsapp. Aplaudiments i riures icònics. S’han superat.

Tot el grup es mereix la vareta. Aquesta setmana han demostrat que en són mereixedors.

20160310_132455

Cliqueu aquí per activar-ne el vídeo

 

 

 

 

Emblema 2

Sessió .15a El dissabte em van convidar a un tast en un celler, a la Finca de Vilallops. Mentre escoltava l’explicació que ens feien la Hanna al vinya, vaig enyorar Els Viatgers. Era una activitat idònia per al grup. La sortida em va ajudar a visualitzar el projecte. Així doncs, calia que treballéssim la vinya.

Em va anar perfecte la pàgina de l’Institut del Cava en què explica el cicle vital de la vinya. Abans, però, vam recordar la sessió anterior. Tot seguit, vam aclarir dubtes sobre el dictat. A part de les errades que els interessa que comentéssim, vaig apuntar una observació molt interessant. L’Ana Ch.va reflexionar en veu alta: “Mira, no he comès cap errada d’esses i ces, però un munt d’altres categories”. El vaig escriure a la pissarra. El vaig destacar i hi vaig dibuixar, al costat, dues cucurulles. Vaig provar de desdramatitzar l’opinió, però destacant-ne la paradoxa. Els vaig recordar que havien destacat que era una bona activitat d’aprenentatge; en canvi, aconsegueix desanimar pels resultats. Bé, havien de superar aquest tràngol i reflexionar en cada errada i saber-ne el motiu.

Tot seguit, vaig repartir als de la primera fila el text d’una de les fases i als del darrere una imatge. S’havien d’aparellar. Després, vaig demanar que cada parella pensés en una pregunta per fer-los als companys. Dubtava si cada parella llegís en veu alta el seu fragment; però vaig optar per elaborar-ne un mural. Així el van llegir per respondre les preguntes.

IMG_20160301_124842

A continuació, vam organitzar les parcel·les de la vinya. Vaig anar agrupant alumnes que havien triat el mateix autor. Vam recordar els guions que havien proposat en grup. Els vaig anunciar quin havia triat. Ves per on, una altra vegada se selecciona un text en què hi ha participat l’Eudalda, la persona amb l’índex més baix de confiança, però d’implicació i persistència en té per donar i per vendre. Els vaig demanar que anessin preparant la introducció de la poesia. Com que el temps se’ns va tirar a sobre, els vaig demanar que triessin cinc paraules de la poesia. Seria la base per elaborar-ne les notes visuals.

Sessió 16a. Caòtica. Incerta. Havíem de posar fil a l’agulla amb el projecte: enllestir les introduccions i dibuixar les notes visuals. Em va costar planificar-la: mentre escrivia una activitat, barrinava com plasmar les meves notes. A més, volia evitar els erros que vam cometre quan vam enregistrar les presentacions seves.

Després d’homenatjar la secretària, vam fer una roda en què cadascú va comentar una de les paraules que havia extret del poema. La majoria va apuntar alguna paraula que no havia entès. Tot seguit vaig repartir un dibuix a cadascú, són extrets del blog de #Dibújamelas (són de Nieves García Morán, José Blas Garcia Pérez, Mapi Plaza i un servidor. Per formar un grup, havien de reunir les quatre mostres diferents. Havien de respondre què tenien en comú. Així contemplaven diferents exemples de pensament visual. Tot seguit, vam mirar un vídeo de Garbiñe Larralde. Després vaig repartir el material (folis i retoladors)  i a cadascú es va encarregar de dibuixar el seu poema. Em va costar fer-los entendre que havien de transformar les paraules triades en idees per materialitzar-les visualment.  Em vaig anar atabalant perquè volia aprofitar per pintar el meu dibuix, però havia d’atendre neguits i dubtes.

20160303_153844

Vaig improvisar una roda en què vam recordar perquè no s’havien sentit gens satisfets quan es van veure en el vídeo del trimestre passat. També vaig evocar l’exposició en les primeres sessions d’aquest trimestre de les dues companyes noves. Vaig ser incapaç de transmetre’ls que havien de reduir les introduccions a vuit paraules. Haurien de produir uns textos orals més espontanis. Però, com sempre. Els entra per una orella i els surt per l’altra. Tothom venia amb la introducció escrita. Ara van ser ells qui es van atabalar. Els vaig agrupar per parcel·les i els vaig anar distribuint per diferents espais perquè poguessin gravar les introduccions còmodament. De moment, tinc una carpeta plena d’àudios per editar. Ep, i els primers dibuixos!