20170202_162655-2 (1).jpg

5a sessió. Prosseguim començant la sessió amb alguna activitat per recordar els noms. Aquesta vegada es tractava que diguessin el seu nom en veu alta, però sense pronunciar les vocals. Reacció controvertida: alguns van rebufar per la dificultat mentre uns altres van acceptar encantats el repte. Van riure pels resultats que sentíem.

20170131_095823-1

Vam continuar amb el relatograma. Constato que els va agradar les propostes per contextualitzar el joc: conèixer les obres de Montserrat Roig i el repartiment dels contes de Molta roba i poc sabó.

Vaig aprofitar la posada en comú de la nota que van haver de desxifrar per introduir l’ortografia de les vocals àtones. Gràcies a la rutina que ens va ensenyar Laia Casas: què hi veieu?, què penseu? i què us pregunteu?img_20170130_144019_612-1

Vam treballar aquest contingut gramatical seguint la tècnica cooperativa de passa el problema. Vaig organitzar quatre grups —en aquest cas,  parelles— i anaven resolent els exercicis que es passaven. Van contrastar els resultats la parella que havia estat la primera de fer l’exercici. Aquí, vaig pecar de tradicionalista. En comptes de deixar que fossin ells que n’extraguessin les conclusions, les vaig apuntar jo a la pissarra. Vaig acabar amb la sensació que m’havia carregat tot el que havia aconseguit amb la dinàmica cooperativa

Havia ideat posar en pràctica el que havia après en el taller de María Salgado. L’endemà teníem la sessió reflexiva per comentar l’experiència. Vam començar demanat-los que cadascú llegís una de les frases que havien extret dels contes. Em vaig adonar que els costava triar-les. Més aviat havien triat paràgrafs.  Tot seguit, vam escoltar la ràdio perquè apuntessin una altra frase. No ens vam entendre. Es pensaven que els posaria una emissora i no pas que els aniria passant el dial. Em va sorprendre la facilitat que van tenir de buscar un antònim per als noms que havien triat de cada frase. Vaig haver de demanar que transformessin una de les frases a casa.

 

 

20170117_165934.jpg

1a sessió. Vam començar la sessió amb una activitat per conèixe’ns i per presentar els companys. Havien de passejar per l’aula al so de la música; va haver de ser a pèl perquè ens va fallar l’equip. Quan els avisava. Havien de preguntar un dels ítems al company que tinguessin més a prop. Al final, en la posada en comú, cadascú presentava el company a qui havia recollit la darrera informació.

20170117_114556.jpg

Tot seguit, vaig voler experimentar una activitat que ens havia compartit Laia Casas. Els demanem que escriguin una qualitat que voldrien tenir i una altra que els agradaria desprendre’s. Podran entrar a un basar màgic i deixar-hi la qualitat negativa i endur-se la que volien. Potser l’hauria d’haver reservat per més endavant…

20170117_101802.jpg

Vaig aprofitar per comentar unes errades que havia recollit en les dues primeres activitats.

20170117_103326.jpg

A continuació vaig formar grups amb la quarta xifra del mòbil. Els vaig repartir els plans de treball que havia creat per als cursos de distància. Cada grup havia de triar els continguts que volien treballar. Vaig recollir el resultat següent:

20170117_110120.jpg

Vam prosseguir la sessió, tal com havíem planificat amb el grup de l’elemental, activant el pla d’acollida. Presentaríem als companys nous els productes que havíem creat en el curs anterior. Vaig observar que els creadors treien pit i recordaven les sessions en què havien elaborat els productes. Van trobar a faltar  el taller sonor sobre Bestiari de Joan Oliver. Recordàvem l’últim detall d’aquesta sessió: els efectes sonors, les idees que havien tingut. Una bona mostra de l’aprenentatge memorable que insistia Fernando Trujillo en el MOOC sobre Aprenentatge Basat en Projectes (ABP).

Finalment, vam fer la roda habitual demanant-los amb què s’havien quedat d’aquesta primera sessió. Els vaig demanar si dijous em podrien ajudar i es prestarien a fer de conillets d’Índies. Van acceptar resignats.

IMG_20161130_105429.jpg

11a sessió. Després de trobar les perles de l’acta de la setmana passada, vam enllestir un dels productes d’aquest trimestre: les píndoles gramaticals Fes-te’l teu. La campanya d’estiu de TV3 ens va servir d’inspiració per crear els vídeos breus sobre el contingut que cada alumne havia triat. Ens va anar molt bé haver aplicat la rutina de pensament dels titulars. Eren idònies per al final del vídeo.

Ens hi vam estar gairebé tres quarts de la sessió. Van preparar el material i van improvisar els guions. Després, els van gravar o bé a l’aula o bé ocupaven les aules lliures.A mesura que els anaven acabant el difonien pel xat del Whatsapp. Els companys reaccionaven i felicitaven a l’equip creador del vídeo. Algú ja ha comentat que ha estat una bona pensada. Li són molt útils a la feina per resoldre dubtes. Pel comentari, entenc que l’ha compartit amb els companys de la feina.

El procés que hem seguit per elaborar aquestes píndoles audiovisuals ha servit per experimentar tres rutines de pensament: mapes mentals, titulars i abans pensava i ara penso. Tot i que l’hem narrat al llarg de les diferents sessions, el podem sintetitzar de la manera següent. Primer, vam triar els continguts gramaticals. Un cop acceptada la proposta, cada alumne va triar un contingut.En una altra sessió, cada grup va elaborar un mapa mental dels coneixements previs que tenia d’aquest contingut. En una sessió posterior, van practicar aquest contingut amb un exercici. En una altra sessió, cada component de l’equip tenia una part de la teoria. L’havien de contrastar i resumir el que havien après en un titular. El van divulgar en una piulada. L’endemà, van gravar les píndoles i finalment van valorar el procés reflexionant com s’havia transformat el seu aprenentatge amb la rutina Abans pensava i ara penso.

Vam acabar amb un descans cerebral, Hi, ha, hu, que ens va ensenyar Laia Casas. Formem un cercle, tothom dret. Segons la síl·laba que pronuncies, ha de continuar el company de la dreta, el de l’esquerra o bé a qui assenyales.

20161127_222557.jpg

10a sessió. Comencem  la recerca de les perles de l’acta de la setmana passada.  Per activar-los, avui faig la tria del secretari tal com l’havia idea dimarts. Disposo les cartes sobre el piano, però establirem torns per anar-les a buscar. Els demano que es pensin en municipis del Baix Llobregat. Van a buscar la carta si han pensat el nom que canto.

20161124_115631.jpg

Tot seguit, s’agrupen segons el contingut gramatical. Ja enfilem el tram final del projecte. Distribueixo a cada component la teoria del contingut. L’han de contrastar perquè cadascú té una font diferent. Han de ser capaços de sintetitzar-la en 3 idees claus i una conclusió. Després han de mirar de planificar el guió del vídeo. M’adono que els titulars del dia anterior ens serveixen per a la conclusió. Dimarts, els gravarem.

Plantejo un descans cerebral: el que ens va fer Laia Casas a la Jornada de Ciberespiral. Van haver de formar dues rotllanes, amb les mans agafades. Havien d’evitar que el globus caigués a terra. Ben aviat, escolto a esclafir a riure.

Recordem les personalitats que van proposar com a model de governant. Emulem el primer capítol del Llibre de les bèsties. Hem de triar rei. Cadascú vota tres figures amb 3, 2, i 1 punt —segons la preferència—.  A continuació, els plantejo el dilema. Primer, els demano quines són les columnes de l’estat del benestar. Apuntem els tres àmbits: educació, sanitat i seguretat. El rei ha d’aplicar una retalla pressupostària. Només podrà invertir en un dels tres àmbits. Per tant, ja tenim piulades per al cap de setmana: triar un àmbit i escriure tres motius per defensar l’àmbit triat.

20161124_133708.jpg

Valorem la sessió. Observo cares d’estupefacció. El dilema ha estat una galleda d’aigua freda. Algú deixa anar que el dilema és digne de na Renart.

20161122_174157.jpg9a sessió.  Mira que vaig anar ràpid a l’hora de planificar aquesta sessió. M’havia de limitar a organitzar la posada en comú de les dues tasques de la sessió anterior. Però van aparèixer els dubtes pel que fa a la posada en comú del secretari invisible. Dubtava de com valorar els resums de cada capítol del Llibre de les bèsties. N’havia de preveure lectures en diferents nivells: individuals i en grup. Em vaig adonar que era l’ocasió per treballar propietats textuals: coherència i cohesió. D’altra banda, calia també concloure la primera fase del grup d’experts experimentant una nova rutina de pensament: la dels titulars.

Vam començar, com sempre, a la recerca de perles. Van exclamar que cada vegada els resulta més difícil trobar-ne; jo, de pescar-ne. És una activitat que els agrada i asseguren que n’aprenen força. Havia previst com a descans cerebral la tria del secretari, Vaig decidir que deixaria la pila de cartes en una taula  i que s’anirien aixecant a buscar la corresponent segons el nom de poble del Baix Llobregat que havien pensat. Tot per fer fer-los aixecar de les cadires i que es moguessin. Me’n vaig oblidar del procediment. Els vaig demanar que s’aixequessin a buscar la carta.

Ara ve quan el maten. Em vaig jurar de callar els meus dubtes. Només vaig ser capaç de dir-los que els resums eren taronges i a veure si en podíem preparar un bon suc. Vaig decidir que la primera valoració hauria de ser qui havia explicat l’episodi. Abans, però, entre tots plegats vam recordar quin tipus de text eren els resums que havien escrit i quines preguntes responien els textos narratius.  Tot seguit, vaig repartir els resums. Comprovaven si les sinopsis responien a les preguntes i alhora havien de comprovar com els company reproduïa la informació que li havia facilitat.  La majoria es va sorprendre que el text escrit no tenia res a veure amb el que havien contat ells.

Era el moment d’introduir la coherència. Expliques que és la propietat que s’encarrega de la selecció de la informació d’un text. També de combinar la informació coneguda amb la nova. Ara bé, a l’hora d’escoltar pot canviar què entenem per informació nova i coneguda. Els oients podien tenir un  coneixement vague de la trama de la novel·la. Ara bé, potser es va veure incapaç de discriminar la informació rellevant que li explicava el company. Vaig acabar aquest bloc retornant als autors el text que havien escrit i els vaig demanar que el revisessin.

Tot seguit, havia previst un descans cerebral. Vam jugar a pedra, tisora o paper, tal com ens havia ensenyat a posar-lo en pràctica Laia Casas. Primer, vam jugar en parelles i després en petits grups. Es van divertir força. Es van adonar per què hi havíem jugat i quins efectes notaven.

Per encarar el segon bloc, havia previst una roda en què cadascú expliqués com li havia anat fer un exercici previ del contingut. Alguns grups estaven satisfet amb el resultat, però d’altres dubtaven. Com ja va sent habitual, també van aparèixer alumnes que encara no havien iniciat cap fase del procés. En aquests casos, els convido que facin les tasques precedents (mapa mental, exercici previ). A continuació, vaig distribuir un foli i retoladors perquè cada grup elaborés un titular del contingut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La majoria va manifestar que els havia encantat el descans cerebral. Els havia servit per diferenciar els dos blocs de la sessió. Continuen comentant que n’aprenen molt treballant amb els companys i que els agrada pescar perles.

img_20161118_150657-1

8a sessió Com és habitual, vam començar revisant l’acta del dijous de la setmana passada. Havia pensat que calia que es moguessin, tal com ens va recomanar Laia Casas en el curs de formació. Per tant, vaig pensar que per decidir la mona de la sessió (el secretari de la sessió), penjaria les cartes i les haurien d’anar a buscar. Vaig ser assenyat i les vaig disposar a la taula en què deixo les coses.

Tal com els havia avançat. Havíem de posar comú el resum de cada episodi del Llibre de les bèsties. Dubtava de com dur-ho a terme, però gràcies al pensament visual ho vaig veure clar. Adaptaria la tècnica del llapis al migFormaria   tants grups com alumnes de cada episodi. N’havia previst tres. Les cartes marcarien l’ordre de l’episodi. L’alumne que hagués llegit l’episodi amb el nombre de la carta l’hauria d’explicar a qui havia tombat la carta. Els altres  plantejarien dubtes al final de l’explicació. Quan els avisés, cadascú hauria d’agafar un retolador i escriure en el tros de paper que els havia proporcionat què havien entès de l’explicació del company. Havia previst que enganxessin la trama de cada episodi en un mural. Acabaríem comprovant si en podíem fer una lectura tota seguida o bé havien de revisar els diferents resums.

Havia menystingut un detall important. El grup és bastant irregular amb l’assistència. Així que em vaig trobar amb episodis que només hi havia un alumne o en altres més de dos. També hi havia persones que s’havien incorporat després de la lectura de la novel·la. Al final, ho vaig solucionar formant dos grups.  Com que em vaig atabalar bastant, em vaig oblidar  de la posada en comú. El proper dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A continuació, es van agrupar pel contingut gramatical. Els vaig facilitar un exercici per comprovar què en sabien.  Primer, individualment; després, en grup. Tothom es pensava que feien el mateix exercici. Es van oblidar que s’estaven constituint en grups d’experts.  Es van produir diferents ritmes a l’hora de solucionar els exercicis.A més, cada grup va voler contrastar dubtes amb mi. Així doncs, va ser impossible proposar la reflexió final i experimentar una rutina de pensament. El proper dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De totes maneres, van valorar molt positiva la sessió. Els va agradar el treball en equip. Es van adonar que aprenen molt més si  dialoguen amb els companys. Va ser una sessió de docent mic-mic, però va valer la pena.

20161118_150236.jpg

13a sessió. Dimecres em va quedar per planificar la sessió. Va ser arribar al despatx i obrir el bloc i en cinc minuts ja la tenia planificada. És quan dibuixo que ho veig clar.

Havia ideat començar el recordatori passant-nos la troca de llana per establir torns de parla. Vaig desistir perquè érem poquets i no tenia gaire sentit. Per tant, vam fer una posada en comú entre tots.  Es nota que els va fer gràcia les frases fetes. En recordaven bastants.

Vaig formar dos grup segons si s’estimaven més mar o muntanya. Els vaig explicar l’enigma dels barbers. Un foraster arriba a un poble. Demana per anar a cal barber. Li comenten que n’hi ha dos. Un davant de l’altre. Un té la barberia neta i polida. A més, va ben afaitat i els cabells ben arreglats. Mentre que l’altre, té la barberia desendreçada. Duu els cabells llargs , mal tallats i una barba de dies. A quin dels dos barbers entrarà el foraster. Només una alumna el va endevinar. Va ser incapaç de convèncer  la resta de l’equip.

Em vaig presentar amb totes les preguntes del guió descartades. Havia previst organitzar un debat. Va sortir una pregunta sobre les aficions. Vam fer una roda perquè cadascú expresses com dedicava el temps lliure. Tot seguit, es va originar un repàs històric  de l’expressió treballar més que un negre. També es va comentar sobre la migració i els ajuts socials, l’extermini d’indígenes i de negres a l’Argentina, de la vinculació de la burgesia catalana amb el tràfic d’esclaus…

Vam mirar d’adaptar l’espai per jugar  a la cadira. Una tècnica de descans cerebral que vam aprendre en el curs de Laia Casas. Ens vam divertir força. Una alumna, gairebé al final del joc, es va adonar que faltava una cadira. No s’havia adonat que sempre hi havia algú que havia de parar.

20161117_104041.jpg

Per acabar, vaig fer emergir les pors de l’entrevista. Em van trepitjar l’activitat perquè a mesura que algú plantejava el seu neguit, un altre li aconsellava algun remei.

20161117_111855.jpg

Van valorar que els havia agradat la sessió. Confessaven que progressaven en fluïdesa, que parlar d’aficions els cohesionava més i que tenien ganes que dimarts preparéssim les respostes de l’entrevista.

A la tarda, enllestia el mural per enviar a Angélica Dass.