Bestiari s. XXI

Projecte Mínim Viable del curs

Tal com m’havia fixat, enguany l’eix del curs seria la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull.  Com va ocórrer en el curs passat, aprofito  la celebració literària com un pretext per desenvolupar un curs ludificat o gamificat. Ara, si he de sincer, no me’n surto. Més aviat el que hi desplego és actitud lúdica dels del començament del curs fins al darrer moment que m’ajudi a bastir una intel·ligència col·lectiva per enfrontar  reptes, tasques o projectes que em venen al cap. D’entrada, vaig triar el Llibre de les bèsties, però havia previst que si esgotàvem totes les propostes de la novel·la, recorreríem als aforismes del Llibre d’amic e amat.

Carnívors i herbívors

Explicant els episodi per escriure col·laborativament el resum

Calia animar els alumnes a la lectura del llibre. Per això, vaig crear una activitat d’anticipació. Vaig retallar set imatges, una per episodi, amb dues finalitats: la primera, formar els grups i repartir el capítol; la segona, anticipar-ne la possible trama. Vam aprofitar el kahoot creat pel CNL l’Heura per conèixer les dades biogràfiques més rellevants de l’autor.  Per fer la posada en comú de la lectura, vaig dividir els components de cada capítol en dos grups (animals caçadors / animals presa). Tenien dos reptes: explicar la trama del seu capítol i cadascú escriure la trama del capítol d’un company. Començàvem a aplicar  l’habilitat d’escoltar per escriure. Així, vam comptar amb dos resums. En vam triar un per anar-lo revisant i millorant, una excusa per posar en practicar els recursos de la cohesió textual. En aquesta ocasió, la revisió va anar a càrrec de parelles. Havien d’aconseguir travar el text. D’aquesta manera, vam recopilar nou propostes de resums. Entre tots van triar el que era més adequat per a la línia temporal. Vam aprofitar Twitter perquè els alumnes facilitessin una imatge del tema del seu capítol. Havien de servir per a la línia temporal. Ens va ocupar aquesta fase durant el primer trimestre.

Resums del “Llibre de les bèsties”

Vam dedicar el segon trimestre per a la planificació del joc. Primer, vam acordar els possibles regnes. En vam limitar a tres: el CF Barcelona, les Corts espanyoles i el Parlament. També vam decidir el nombre de bèsties i quins animals havíem de buscar. Vam aprofitar Twitter perquè cada alumne informés quin reialme triava i difongués la proposta de bèsties.  Pensava que el projecte es podria concretar en una col·lecció de cromos. Pere Cornellà em va donar a conèixer de la plataforma Illustrum en una sessió de formació per al Seminari de Ludificació. Els alumnes es van entusiasmar amb la proposta ja que  ens exigia d’idear preguntes per obtenir els cromos. Vam tenir un goig sense alegria. Calia que adquiríssim un nivell alt per poder crear una col·lecció. Així doncs, Pere Cornellà em va suggerir que creéssim les cartes basant-nos en el joc Magic: the Gathering. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentre esbrinàvem sobre aquest joc, es va incorporar al grup Anna Simon Montserrat, ja que va triar el nostre Centre per fer-hi les hores de pràctica. Experta en jocs, ens va orientar en aquesta fase. Va idear les instruccions, ens va ajudar a dissenyar les cartes de cada equip i fins i tot es va encarregar d’editar-les.  Finalment, vam esperar al final del curs per comprovar si funcionava el prototip del joc creat. Ens vam adonar que no tothom havia seguit els criteris que vam acordar a l’hora de crear les propietats per a cada bèstia, cosa que impossibilitava que algun equip pogués guanyar.

D’altra banda, altres projectes van complementar-lo. Durant el primer trimestre, els alumnes van acceptar la proposta de crear vídeos, similars als de la campanya estiuenca de TV3 (tres idees en 2 segons i un final de quatre segons), per als continguts gramaticals. Primer, vam triar els continguts que semblaven més interessants. Això va servir perquè cada alumne triés un contingut, i alhora forméssim equips. S’havien de convertir en grups d’experts. Vaig idear aquest procés. D’entrada, vaig plantejar una avaluació inicial  a cada  grup (primer, individualment; després consensuaven les respostes i per acabar en comprovaven la solució). En una segona sessió, els facilitava la teoria però seguint la tècnica cooperativa del trencaclosques. Tot el grup havia de compartir la informació per entendre el contingut. El practicaven. Van confeccionar un mapa conceptual. Finalment, van plantejar un titular. Aquesta rutina de pensament va facilitar a l’hora d’elaborar els guions dels vídeos. Per cloure la seqüència, en vam praticar una altra: abans / ara.

Reflexionant sobre la literatura digital

En el segon trimestre, vam reprendre la competència d’escoltar per escriure. Aquesta vegada, el repte era escriure un article d’opinió  a partir d’una xerrada de Laura Borràs. Ho vam aprofitar per experimentar un parell de rutines de pensament. D’una banda, els alumnes es van haver de plantejar què hi veig, què en penso i què em pregunto mentre escoltaven l’exposició de Laura Borràs. Després van apuntar quins eren els possibles sectors que els podria afectar la literatura digital. Vam organitzar grups per a cada sector i van apuntar possibles arguments. Finalment, cada component va redactar un article d’opinió. Se’ls van llegir i en van triar. Tal com vam seguir amb els resums del Llibre de les bèsties, tots els alumnes en van triar un després de votar pels tres millors.

Com ja és habitual en les darreres edicions, els alumnes han de publicar una entrada  relatant els cinc millors moments del curs. Ha de servir com a pla d’acollida per als companys d’una nova edició del curs. I, per acabar, vam organitzar exposicions orals. Cada grup havia de preparar-se una xerrada. Calia que tots els components hi participessin. Per tant, normalment un s’encarregava de presentar el grup i l’ordre de la presentació. Un altre s’encarregava d’argumentar a favor del tema. Un tercer exposava els arguments en contra i el darrer concloïa la intervenció. Al final, la resta dels companys els valoraven.

Ara bé, un dels factors que va ajudar a cohesionar el grup va ser preveure un descans cerebral a cada jornada. Servia com a pausa. Afavoria que l’ambient distès es mantingués al llarg de la sessió. D’altra banda, vam desenvolupar unes altres activitats que enfortien la unió del grup. Vam votar qui podria ser el millor líder per al nostre regne. Els alumnes van presentar els candidats per Twitter. Com que va agradar tant vam repetir l’activitat en el segon trimestre. En aquest cas, va ser qui podia representar la guineu dels tres regnes que havíem acordat.  Vam confeccionar una llista de música per animar-nos o bé vam escollir quina era l’olor més representativa del curs. Així ja sé amb quines essències puc ambientar l’aula durant els dies de la prova. I van ser capaços de crear una haka abans de fer la prova (1r dia i 2n dia). També van fer una piulada amb una imatge que representés el que havia estat el curs per ells. Em va servir per crear-los cartes personalitzades. Es mereixien aquest petit homenatge, oi?

 

 

 

 

Enfilant projectes

25a sessió.  Pas de l’equador.  Revisió de l’acta. Tot seguit, vaig repartir unes fotografies fragmentades. havien d’ajuntar-se. Vam practicar la rutina de pensament de les tres accions: què  hi veieu?, què en penseu?, què us pregunteu? Era per explicar els tipus d’introducció o de conclusió que podem formular. Vaig tenir la sensació que s’avorrien força i que no entenien res.  Vaig aprofitar per donar a conèixer el Centre de Redacció i per recordar les fases del procés d’escriptura.

Vam mirar de contraargumentant unint la resposta que havíem rebut per part d’un company de la nostra piulada.

Vam repassar l’ús correcte de la conjunció doncs. Vaig formar parelles i cadascú tenia una breu explicació del fenomen. L’havien de contrastar i després ho van posar en pràctica fent un exercici individualment i posant-ho en comú de nou amb la parella.

Finalment, vaig demanar que divulguessis una imatge relacionada amb el capítol que van llegir del Llibre de les bèsties.

Si hagués dut a la pràctica algun descans cerebral, hauria suprimit aquesta sensació de sessió tediosa.

26a sessió.  Sempre que ha de venir algú de pràctiques a observar les sessions, passa alguna cosa: o bé no la tinc prou preparada —com és el cas—, o bé m’atabalo que em surt una sessió desastrosa. Un bri d’esperança, Anna Simon, l’estudiant de pràctiques, li agraden els jocs!!

Vam començar a la recerca de les perles. Havia ideat que triéssim un dels resums, però no em va donar temps d’editar-los. Així dons, vam haver de posar-nos a planificar com materialitzaríem el Bestiari s. XXI. Vaig formar grups de tres persones. Els vaig repartir un nou document amb les instruccions de Magic, the Gathering. Aquesta vegada, practicaríem la lectura compartida. Cada grup tenia un apartat de les instruccions. Havien de repartir-se’n la lectura en veu alta mentre un company resumia el fragment llegit en veu alta i el tercer contrastava si havia sabut sintetitzat la informació.

Després, vaig formar grups creuats perquè triessin què podíem adaptar del joc. Com que tothom desconeix el joc, costava d’imaginar-se la dinàmica del nostre joc. De totes maneres, es va debatre bastant i ens va ajudar a arribar  a algunes conclusions: la finalitat del joc (triar un rei), el tipus de cartes (fortaleses i febleses dels animals). Ens faltarà definir la mecànica de les batalles.

Com a descans cerebral, vaig adaptar el joc de pedra, tisora i paper. En aquesta ocasió, havíem de triar entre herbívor, carnívor i humà.

Finalment, vam valorar el curs apuntant cadascú: què havien après? i què els faltava encara? la inseguretat i la por de l’examen són els punts més destacats de la segona pregunta mentre que el treball en grup va ser la valoració més positiva. Els vaig proposar de celebrar el pas de l’equador aquest dijous, aprofitant que és Dijous Gras.

assoliments

mancances

 

Cromos i cigrons

Aquesta setmana hem reprès les classes amb el grup de C2.

16a sessió

Tenia clar que havia de ser una sessió bastant àgil.  Dubto si la planificació va ser la més adequada, però havia acabat de revisar els resums. Els els havia de retornar. Com que comencem sempre amb la revisió de l’acta de la setmana passada, corregir-los a l’aula podria ser repetitiu i pesat.

Així doncs, vam revisar les perles de l’acta corresponent. Després, havia previst formar tres grups: un per a cada àmbit que havien triat per al bestiari. Només en van poder formar dos: el del Futbol Club Barcelona i el de la política espanyola. Van haver d’acord com volien dur a la pràctica un dels projectes d’aquest trimestre. Primer, havien de deidir si el bestiari era col·lectiu o bé manteníem els bestiaris que cadascú havia divulgat per Twitter (#c2cast16 #llibredelesbèsties). Van optar per la primera opció. El segon dubte, era quina dinàmica seleccionàvem: si componíem una col·lecció de cromos o bé adaptàvem el Pokémon Go. Es van decantar també per la primera opció.

Vaig dividir els dos grups. Es van formar quatre grups de tres persones. Els vaig repartir els cigrons i els vaig explicar com corregiríem  les errades del resum. Faríem una subhasta. Havien de mirar de comprar les frases que consideressin que eren correctes. Potser hauria anat millor que els cigrons els haguessin guanyat al final, establint un màxim per apostar. De totes maneres, es van divertir, tal com queda reflectit en l’acta de la sessió.

17a sessió

Vam revisar les perles corresponents. Tot seguit vaig formar grups, presentant-los el dubte que havia tingut havent-los presentat el projecte. Cada component del grup tenia una de les preguntes ( 1. Per a què un bestiari?, 2. Per què un bestiari? i 3. perquè un bestiari?). Llavors, els vaig repartir l’exercici que havia servit d’avaluació inicial per al gtup d’experts. L’havien de fer individualment. Tot seguit, a cada component tenia una captura de pantalla de les fitxes dels Serveis Lingüístics de la UB. L’havien d’explicar als companys. A continuació, comparaven les respostes de l’exercici.

Segona fase de la negociació del projecte. Abans, però, es mereixen un descans cerebral. Vaig adpatar el joc de la patata. Es van formar parelles. Havien de passar el globus a una altra parella aguantant-lo amb el front. Avui havíem d’acordar quina seria la temàtica de les preguntes per a la col·lecció de cromos. Van decidir que seran de cultura general i del continguts del C2.

Com que haurem de triar els deus animals dels tres àmbits, vaig idear que podríem organitzar una taula rodona, similar a la que vaig fer el curs passat. Cadascú hauria de preparar una intervenció oral per convèncer als companys que el seu personatge és el millor per representar la Guineu. Només ens va donar temps per establir els criteris avaluatius de la intervenció. A partir de les idees de cadascú, vam construir aquesta base d’orientació.

 

Col·lecció de cromos

13a sessió Escoltant Pere Cornellà en el Seminari de Ludificació, ens va fer conèixer Ilustrum. És una web que ens pot ser útil per al proper projecte. Si ara estem immersos mirant de posar imatge a uns dels animals de Llibres de les bèsties, es podrien convertir en tres col·leccions de cromos. Ho haurem d’anar estudiant.

Així doncs, els vaig proposar que s’hi anessin familiaritzant. Com que havíem començat amb la revisió de les perles, vaig aprofitar per provar un nou descans cerebral. Des que els van descobrir, el reclamen a cada sessió. Vaig provar el joc de terra, mar i cel. No me’n vaig sortir prou bé —és el que passa quan desconeixes un joc—, però va aconseguir l’efecte: divertir i estructurar la sessió en dos blocs.

Tot seguit, vaig formar parelles amb la tècnica dels cordills. Havien de triar un dels dos resums de la novel·la de Ramon Llull. Només hi va haver una parella que va optar pel segon resum. Per parelles, havien d’unir la sinopsi dels diferents episodis. A mesura que cada parella enllestia el resum, els donava l’exercici per diferenciar què i que. Valorant la sessió, la majoria va destacar el joc.

14a sessió. Una sessió pèssima: encara sota la ressaca del llarg pont de la setmana anterior.  Vaig haver de saltar-me la planificació perquè m’havia oblidat de les còpies per poder revisar l’acta. Vam començar amb la correcció de l’exercici. Vam anar resolent dubtes. Les xerpes van entrar en acció. Aclarien els dubtes millor que no pas jo. De fet, hauria d’haver dissenyat com treballàvem els continguts gramaticals. Vaig recórrer al mateix procés que havien seguit per al grup d’experts. Havia pensat a formar tres grups en què fossin liderats per a cada una de l’equip d’experts. Al final, em vaig decantar per un format més clàssic.

Vam jugar a la cadira buida com a descans cerebral. Es van divertir de valent. Vaig repetir l’activitat del test psicològic (pensar en un accident geogràfic, un animal i un personatge històric). Tot seguit, els vaig demanar quins havien de ser els criteris avaluatius

d’un resum. Els vaig llegir el meu. Se’l van carregar.Això que algú havia qüestionat en la sessió anterior que era ben simple escriure el resum. Havies d’anar enfilant els diferents episodis.

Per acabar, vam acordar que dimarts celebraríem la cloenda del trimestre.

 

 

Un regne i uns animals

 

12a sessió  Captura de perles. Clausura del procés de les píndoles gramaticals. Descans cerebral: el joc del mocador. Com que no en tenia cap, vaig utilitzar els globus d’un descans anterior. Se’m presenta un repte important: tenir a la butxaca una cinquantena de propostes.

Intento de valorar els resums que van escriure del Llibre de les bèsties. En tenim  dues versions de cada episodi. Recupero una presentació que havia trobat sobre les propietats textuals que tenia per als cursos a distància. Veiem els recursos que utilitzem en la coherència i en la cohesió. Pretenc que  travin els set episodis en un sola sinopsi. M’adono que no ens dóna temps i tampoc no acabo de veure-ho clar. Ho ajornem per a la propera sessió.

Per acabar, fem una roda per plantejar els regnes. Comprovo que van interpretar dues versions de l’activitat. Algunes alumnes havien imaginat possibles escenaris per enviar-hi els possibles consellers. D’altres, en canvi, proposen escenaris reals per trobar-hi semblances amb l’obra. En concretem tres de possibles: el FC Barcelona, el Congrés dels Diputats i el  Parlament.  Acordem quins són els animals de qui haurem buscar referents. Sembla que el nou projecte entusiasma. Jugar al mocador ha agradat. També algú destaca que es queda amb les propietats textuals.

 

 

 

Descans cerebral i na Renart

10a sessió. Comencem  la recerca de les perles de l’acta de la setmana passada.  Per activar-los, avui faig la tria del secretari tal com l’havia idea dimarts. Disposo les cartes sobre el piano, però establirem torns per anar-les a buscar. Els demano que es pensin en municipis del Baix Llobregat. Van a buscar la carta si han pensat el nom que canto.

Tot seguit, s’agrupen segons el contingut gramatical. Ja enfilem el tram final del projecte. Distribueixo a cada component la teoria del contingut. L’han de contrastar perquè cadascú té una font diferent. Han de ser capaços de sintetitzar-la en 3 idees claus i una conclusió. Després han de mirar de planificar el guió del vídeo. M’adono que els titulars del dia anterior ens serveixen per a la conclusió. Dimarts, els gravarem.

Plantejo un descans cerebral: el que ens va fer Laia Casas a la Jornada de Ciberespiral. Van haver de formar dues rotllanes, amb les mans agafades. Havien d’evitar que el globus caigués a terra. Ben aviat, escolto a esclafir a riure.

Recordem les personalitats que van proposar com a model de governant. Emulem el primer capítol del Llibre de les bèsties. Hem de triar rei. Cadascú vota tres figures amb 3, 2, i 1 punt —segons la preferència—.  A continuació, els plantejo el dilema. Primer, els demano quines són les columnes de l’estat del benestar. Apuntem els tres àmbits: educació, sanitat i seguretat. El rei ha d’aplicar una retalla pressupostària. Només podrà invertir en un dels tres àmbits. Per tant, ja tenim piulades per al cap de setmana: triar un àmbit i escriure tres motius per defensar l’àmbit triat.

Valorem la sessió. Observo cares d’estupefacció. El dilema ha estat una galleda d’aigua freda. Algú deixa anar que el dilema és digne de na Renart.

 

Pedra, tisora o paper?

9a sessió.  Mira que vaig anar ràpid a l’hora de planificar aquesta sessió. M’havia de limitar a organitzar la posada en comú de les dues tasques de la sessió anterior. Però van aparèixer els dubtes pel que fa a la posada en comú del secretari invisible. Dubtava de com valorar els resums de cada capítol del Llibre de les bèsties. N’havia de preveure lectures en diferents nivells: individuals i en grup. Em vaig adonar que era l’ocasió per treballar propietats textuals: coherència i cohesió. D’altra banda, calia també concloure la primera fase del grup d’experts experimentant una nova rutina de pensament: la dels titulars.

Vam començar, com sempre, a la recerca de perles. Van exclamar que cada vegada els resulta més difícil trobar-ne; jo, de pescar-ne. És una activitat que els agrada i asseguren que n’aprenen força. Havia previst com a descans cerebral la tria del secretari, Vaig decidir que deixaria la pila de cartes en una taula  i que s’anirien aixecant a buscar la corresponent segons el nom de poble del Baix Llobregat que havien pensat. Tot per fer fer-los aixecar de les cadires i que es moguessin. Me’n vaig oblidar del procediment. Els vaig demanar que s’aixequessin a buscar la carta.

Ara ve quan el maten. Em vaig jurar de callar els meus dubtes. Només vaig ser capaç de dir-los que els resums eren taronges i a veure si en podíem preparar un bon suc. Vaig decidir que la primera valoració hauria de ser qui havia explicat l’episodi. Abans, però, entre tots plegats vam recordar quin tipus de text eren els resums que havien escrit i quines preguntes responien els textos narratius.  Tot seguit, vaig repartir els resums. Comprovaven si les sinopsis responien a les preguntes i alhora havien de comprovar com els company reproduïa la informació que li havia facilitat.  La majoria es va sorprendre que el text escrit no tenia res a veure amb el que havien contat ells.

Era el moment d’introduir la coherència. Expliques que és la propietat que s’encarrega de la selecció de la informació d’un text. També de combinar la informació coneguda amb la nova. Ara bé, a l’hora d’escoltar pot canviar què entenem per informació nova i coneguda. Els oients podien tenir un  coneixement vague de la trama de la novel·la. Ara bé, potser es va veure incapaç de discriminar la informació rellevant que li explicava el company. Vaig acabar aquest bloc retornant als autors el text que havien escrit i els vaig demanar que el revisessin.

Tot seguit, havia previst un descans cerebral. Vam jugar a pedra, tisora o paper, tal com ens havia ensenyat a posar-lo en pràctica Laia Casas. Primer, vam jugar en parelles i després en petits grups. Es van divertir força. Es van adonar per què hi havíem jugat i quins efectes notaven.

Per encarar el segon bloc, havia previst una roda en què cadascú expliqués com li havia anat fer un exercici previ del contingut. Alguns grups estaven satisfet amb el resultat, però d’altres dubtaven. Com ja va sent habitual, també van aparèixer alumnes que encara no havien iniciat cap fase del procés. En aquests casos, els convido que facin les tasques precedents (mapa mental, exercici previ). A continuació, vaig distribuir un foli i retoladors perquè cada grup elaborés un titular del contingut.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La majoria va manifestar que els havia encantat el descans cerebral. Els havia servit per diferenciar els dos blocs de la sessió. Continuen comentant que n’aprenen molt treballant amb els companys i que els agrada pescar perles.

 

Cacau monumental

8a sessió Com és habitual, vam començar revisant l’acta del dijous de la setmana passada. Havia pensat que calia que es moguessin, tal com ens va recomanar Laia Casas en el curs de formació. Per tant, vaig pensar que per decidir la mona de la sessió (el secretari de la sessió), penjaria les cartes i les haurien d’anar a buscar. Vaig ser assenyat i les vaig disposar a la taula en què deixo les coses.

Tal com els havia avançat. Havíem de posar comú el resum de cada episodi del Llibre de les bèsties. Dubtava de com dur-ho a terme, però gràcies al pensament visual ho vaig veure clar. Adaptaria la tècnica del llapis al mig. Formaria   tants grups com alumnes de cada episodi. N’havia previst tres. Les cartes marcarien l’ordre de l’episodi. L’alumne que hagués llegit l’episodi amb el nombre de la carta l’hauria d’explicar a qui havia tombat la carta. Els altres  plantejarien dubtes al final de l’explicació. Quan els avisés, cadascú hauria d’agafar un retolador i escriure en el tros de paper que els havia proporcionat què havien entès de l’explicació del company. Havia previst que enganxessin la trama de cada episodi en un mural. Acabaríem comprovant si en podíem fer una lectura tota seguida o bé havien de revisar els diferents resums.

Havia menystingut un detall important. El grup és bastant irregular amb l’assistència. Així que em vaig trobar amb episodis que només hi havia un alumne o en altres més de dos. També hi havia persones que s’havien incorporat després de la lectura de la novel·la. Al final, ho vaig solucionar formant dos grups.  Com que em vaig atabalar bastant, em vaig oblidar  de la posada en comú. El proper dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A continuació, es van agrupar pel contingut gramatical. Els vaig facilitar un exercici per comprovar què en sabien.  Primer, individualment; després, en grup. Tothom es pensava que feien el mateix exercici. Es van oblidar que s’estaven constituint en grups d’experts.  Es van produir diferents ritmes a l’hora de solucionar els exercicis.A més, cada grup va voler contrastar dubtes amb mi. Així doncs, va ser impossible proposar la reflexió final i experimentar una rutina de pensament. El proper dia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De totes maneres, van valorar molt positiva la sessió. Els va agradar el treball en equip. Es van adonar que aprenen molt més si  dialoguen amb els companys. Va ser una sessió de docent mic-mic, però va valer la pena.

 

Els fabulosos Baker Boys

7a sessió Deixes anar una ximpleria a l’aula i és el que queda als alumnes aquest dia. Em vaig veure assegut sobre una de les taules de l’aula. Cada vegada m’hi anava jaient més. Vaig fer un bot a terra, remugant: “Ostres, potser que em posi bé que sembla que imiti la Michelle Pfeiffer!” Rialles i a l’acta va.

Vam començar revisant l’acta de la sessió 5. Tot seguit, posant en pràctica un criteri per formar grups, gràcies a Laia Casas: ordenar-se per l’última xifra del mòbil. Havia ideat de practicar l’estructura 1-2-4. Em vaig trobar que havia aplegat mitja dotzena de trios, així doncs vaig adaptar l’estructura 1-3-6. Havien d’apuntar els requisits per perfilar un bon governant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els vaig proposar de practicar Twitter ara elaborant un tuit amb una fotografia. Havien de presentar candidat a bon governant. Vam acordar que també es podien presentar candidats antitètics al perfil acordat.

Vaig mantenir els grups per establir els criteris avaluatius del vídeo que hauran de preparar. Primer, van apuntar què  creien que s’hauria de millorar del tutorial.  Després, els vaig demanar com havia de ser un bon vídeo. Sense adonar-se’n, van establir els criteris per a aquesta tasca.

Vam repassar la composició dels grups. Es van seure junts. Calia recollir els coneixements previs sobre el contingut corresponent. Vam aplicar elaborar mapes mentals, rutina de pensament per experimentar, tal com ens havíem compromès en la darrera sessió amb Laia Casas.

 

Escampant llamps

5a sessió Havíem de continuar amb l’anàlisi de la lectura. M’he oblidat que en la sessió anterior vam apuntar un perfil dels personatges.  Ara havíem de prosseguir destapant les nines russes de la novel·la, les històries que s’expliquen a cada episodi.  Vaig formar grups suposo que amb la tècnica que ens va ensenyar Laia Casas, ordenant-se per dates de naixement.  Vaig aconseguir grups heterogenis. Volia que cadascú expliqués a la resta del grup una de les històries que li havien cridat més l’atenció.  Ara bé, a l’hora de classificar les històries, seguint la proposta didàctica de Marta Mañosa (ppdd-bestiesb). Em va sorprendre perquè els va costar diferenciar la trama de les històries narrades. També els va costar de classificar-les.

Vam mirar de crear una icona per al grup, seguint l’exercici après en el taller de Nicolás Paris. Si l’artista hagués pogut conduir l’activitat, hauria estat més terapèutic. De totes maneres vam aconseguir crear un producte impactant.

Em van recordar perquè el dia anterior havien començat amb la roda dels arbres. Els vaig explicar què era per Ramon Llull la figura de l’arbre. Va calar el missatge de la intel·ligència col·lectiva.