IMG_20160925_211708

Projecte Mínim Viable del curs

Tal com m’havia fixat, enguany l’eix del curs seria la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull.  Com va ocórrer en el curs passat, aprofito  la celebració literària com un pretext per desenvolupar un curs ludificat o gamificat. Ara, si he de sincer, no me’n surto. Més aviat el que hi desplego és actitud lúdica dels del començament del curs fins al darrer moment que m’ajudi a bastir una intel·ligència col·lectiva per enfrontar  reptes, tasques o projectes que em venen al cap. D’entrada, vaig triar el Llibre de les bèsties, però havia previst que si esgotàvem totes les propostes de la novel·la, recorreríem als aforismes del Llibre d’amic e amat.

20161108_131439 (1)

Carnívors i herbívors

20161117_124131

Explicant els episodi per escriure col·laborativament el resum

Calia animar els alumnes a la lectura del llibre. Per això, vaig crear una activitat d’anticipació. Vaig retallar set imatges, una per episodi, amb dues finalitats: la primera, formar els grups i repartir el capítol; la segona, anticipar-ne la possible trama. Vam aprofitar el kahoot creat pel CNL l’Heura per conèixer les dades biogràfiques més rellevants de l’autor.  Per fer la posada en comú de la lectura, vaig dividir els components de cada capítol en dos grups (animals caçadors / animals presa). Tenien dos reptes: explicar la trama del seu capítol i cadascú escriure la trama del capítol d’un company. Començàvem a aplicar  l’habilitat d’escoltar per escriure. Així, vam comptar amb dos resums. En vam triar un per anar-lo revisant i millorant, una excusa per posar en practicar els recursos de la cohesió textual. En aquesta ocasió, la revisió va anar a càrrec de parelles. Havien d’aconseguir travar el text. D’aquesta manera, vam recopilar nou propostes de resums. Entre tots van triar el que era més adequat per a la línia temporal. Vam aprofitar Twitter perquè els alumnes facilitessin una imatge del tema del seu capítol. Havien de servir per a la línia temporal. Ens va ocupar aquesta fase durant el primer trimestre.

20170223_132244

Resums del “Llibre de les bèsties”

Vam dedicar el segon trimestre per a la planificació del joc. Primer, vam acordar els possibles regnes. En vam limitar a tres: el CF Barcelona, les Corts espanyoles i el Parlament. També vam decidir el nombre de bèsties i quins animals havíem de buscar. Vam aprofitar Twitter perquè cada alumne informés quin reialme triava i difongués la proposta de bèsties.  Pensava que el projecte es podria concretar en una col·lecció de cromos. Pere Cornellà em va donar a conèixer de la plataforma Illustrum en una sessió de formació per al Seminari de Ludificació. Els alumnes es van entusiasmar amb la proposta ja que  ens exigia d’idear preguntes per obtenir els cromos. Vam tenir un goig sense alegria. Calia que adquiríssim un nivell alt per poder crear una col·lecció. Així doncs, Pere Cornellà em va suggerir que creéssim les cartes basant-nos en el joc Magic: the Gathering. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentre esbrinàvem sobre aquest joc, es va incorporar al grup Anna Simon Montserrat, ja que va triar el nostre Centre per fer-hi les hores de pràctica. Experta en jocs, ens va orientar en aquesta fase. Va idear les instruccions, ens va ajudar a dissenyar les cartes de cada equip i fins i tot es va encarregar d’editar-les.  Finalment, vam esperar al final del curs per comprovar si funcionava el prototip del joc creat. Ens vam adonar que no tothom havia seguit els criteris que vam acordar a l’hora de crear les propietats per a cada bèstia, cosa que impossibilitava que algun equip pogués guanyar.

D’altra banda, altres projectes van complementar-lo. Durant el primer trimestre, els alumnes van acceptar la proposta de crear vídeos, similars als de la campanya estiuenca de TV3 (tres idees en 2 segons i un final de quatre segons), per als continguts gramaticals. Primer, vam triar els continguts que semblaven més interessants. Això va servir perquè cada alumne triés un contingut, i alhora forméssim equips. S’havien de convertir en grups d’experts. Vaig idear aquest procés. D’entrada, vaig plantejar una avaluació inicial  a cada  grup (primer, individualment; després consensuaven les respostes i per acabar en comprovaven la solució). En una segona sessió, els facilitava la teoria però seguint la tècnica cooperativa del trencaclosques. Tot el grup havia de compartir la informació per entendre el contingut. El practicaven. Van confeccionar un mapa conceptual. Finalment, van plantejar un titular. Aquesta rutina de pensament va facilitar a l’hora d’elaborar els guions dels vídeos. Per cloure la seqüència, en vam praticar una altra: abans / ara.

20170323_122611

Reflexionant sobre la literatura digital

En el segon trimestre, vam reprendre la competència d’escoltar per escriure. Aquesta vegada, el repte era escriure un article d’opinió  a partir d’una xerrada de Laura Borràs. Ho vam aprofitar per experimentar un parell de rutines de pensament. D’una banda, els alumnes es van haver de plantejar què hi veig, què en penso i què em pregunto mentre escoltaven l’exposició de Laura Borràs. Després van apuntar quins eren els possibles sectors que els podria afectar la literatura digital. Vam organitzar grups per a cada sector i van apuntar possibles arguments. Finalment, cada component va redactar un article d’opinió. Se’ls van llegir i en van triar. Tal com vam seguir amb els resums del Llibre de les bèsties, tots els alumnes en van triar un després de votar pels tres millors.

Com ja és habitual en les darreres edicions, els alumnes han de publicar una entrada  relatant els cinc millors moments del curs. Ha de servir com a pla d’acollida per als companys d’una nova edició del curs. I, per acabar, vam organitzar exposicions orals. Cada grup havia de preparar-se una xerrada. Calia que tots els components hi participessin. Per tant, normalment un s’encarregava de presentar el grup i l’ordre de la presentació. Un altre s’encarregava d’argumentar a favor del tema. Un tercer exposava els arguments en contra i el darrer concloïa la intervenció. Al final, la resta dels companys els valoraven.

Ara bé, un dels factors que va ajudar a cohesionar el grup va ser preveure un descans cerebral a cada jornada. Servia com a pausa. Afavoria que l’ambient distès es mantingués al llarg de la sessió. D’altra banda, vam desenvolupar unes altres activitats que enfortien la unió del grup. Vam votar qui podria ser el millor líder per al nostre regne. Els alumnes van presentar els candidats per Twitter. Com que va agradar tant vam repetir l’activitat en el segon trimestre. En aquest cas, va ser qui podia representar la guineu dels tres regnes que havíem acordat.  Vam confeccionar una llista de música per animar-nos o bé vam escollir quina era l’olor més representativa del curs. Així ja sé amb quines essències puc ambientar l’aula durant els dies de la prova. I van ser capaços de crear una haka abans de fer la prova (1r dia i 2n dia). També van fer una piulada amb una imatge que representés el que havia estat el curs per ells. Em va servir per crear-los cartes personalitzades. Es mereixien aquest petit homenatge, oi?

IMG_20170516_153128_903 (1)

-DAFO C21617

 

 

 

Anuncis

morocco-1046535_960_720

Sessió 9a. Comencem com és habitual: roda amb les impressions de la sessió anterior, redacció de les 21 paraules, posada en comú en petit grup i tria de l’acta. Em recorden que els havia promès que els explicaria el motiu d’aquest nombre de paraules. Aprofito que hi ha la Transi i la Johanna perquè ho expliquin.Resumeixo la trama d’Els narradors de la nit. Ulls com taronges.

Prosseguim amb la morfologia verbal. Avui, participis. Em presento amb una pilota i amb infinitius. Els demano que formem un cercle. Els reparteixo els verbs. Els explico que han de passar la pilota i han de dir en veu alta el participi del verb que els ha tocat. Al principi, desconcert. Tot seguit, neguit. Veig que he d’apuntar els verbs que van dient en veu alta. Després comprovem si n’han sabut dir el participi. I girem full.

Dictat de paraules. Hem de repassar l’ortografia de les nasals. “Sí, ho confesso, senyor jutge, m’he deixat vèncer pel formalisme! No, no he renunciat ni al desapoderament educatiu ni a l’autogestió educativa. Però què faria vostè quan només sent esbufecs i queixes d’«això és molt difícil, Jaume!»?” Formo petits grups i vaig repartint les diapositives perquè vagin responent la pregunta plantejada i seleccionin les paraules que poden servir com a exemples.

Acabem la roda dels capítols. Malgrat que mantinguem la disposició del cercle, sento que xerren entre capelletes. Em sap greu perquè no respecten el company que els explica el corresponent extracte.

Finalment, els he preparat una activitat vivencial per cloure la primera unitat. Homenatjarem Anna Vives escrivint. Cadascú havia de marcar sobre l’esquena d’un company una paraula del capítol llegit. L’escriba havia de ser capaç de reproduir el mot amb  els ulls tancats i amb la mà que no és destre. L’altre company havia d’ajudar  a aguantar el full. Ras i curt, experimenten sumant capacitats.

20160503_132325

http://slide.ly/embed/03fc53ab7bf2ab7c9149e04c628f3865/autoplay/0

Sumant capacitats by Slidely Slideshow

Sessió 10a. Començament típic. Aprofito l’avinentesa per preguntar-los com es van sentir escrivint paraules amb limitacions. Només contesten dues alumnes. La Dolo va sentir estranyesa mentre que  a l’Eva l’activitat li va entusiasmar.

20160505_121951

Estrenem nova unitat, si que ho podem denominar així. Els presento les dues noves guies: Milena Jesenská i Neus Català. Abans, però, aprofito que cada grup formuli una pregunta per a l’heroïna. De moment, ja en tenim cinc per a l’Anna Vives.

20160505_123407

Preveig que reflexionem sobre l’article d’opinió. Primer, estableixen com ha de ser un bon article d’opinió. Es genera un debat. Discuteixen per la finalitat. El Carles no li agrada gens que la intenció comunicativa sigui la de convèncer. Finalment, em costa de presentar-ne el mapa mental.

criteris avaluatius distància S3 article d'opinió - com ha de ser un bon article d'opinió

Noten la primavera. Només tenen ganes de parlar en grup. És difícil de negociar com voldran escriure l’article d’opinió. Mentre intento inútilment captar l’atenció, em ve al cap una escena. Al final, m’he d’imposar autoritàriament. Faig broma del jersei que porto o bé els comunico que a partir de la setmana que ve repartiré targetes grogues i vermelles . Els excuso dient  que sóc jo qui els esvero. Si vull que dialoguin, doncs és inevitable aquest mercat de Calaf. De moment, aconsegueixo que en pensin el tema.

20160505_134458

Ajorno la lectura del text model. Aprofito l’estona que ens queda per plantejar-los com tanquem el projecte de La vinya literària. Prepararem una performance. Els agrada la idea.

Por falta de tiempo, opté por la vía más rápida. He creado este mapa conceptual a partir de la descripción de Miguel Área y tareas de otras compañeras. Me han servido de modelo las infografías de Garbiñe Larralde y Marianela Hernández. He optado por la aplicación MindMup.  una herramienta de muy fácil manejo.

areas_competencia digital_png

Ahir, sessió de presentació per al nou alumnat de la modalitat a distància. Anem donant feina als sismògrafs interns.

D’entrada, ja m’havia adonat d’algunes contradiccions que cometia. No tenia sentit que em tornés ximple reproduint la documentació que l’endemà els hauria de passar a través del correu electrònic.  Això m’ha servit per establir el primer objectiu: suprimir les impressions en paper. En conseqüència, me les havia d’empescar per tractar les qüestions habituals, sense caure en la mania de les tedioses reunions informatives. Per tant, recordant sesions anteriors en què ja incorporava el que apreníem al taller de pràctica reflexiva, vaig muntar la sessió.

Els vaig donar cinc minuts perquè apuntessin les preguntes que em volien fer. Els vaig fer complementar les preguntes amb la persona que tenien al costat. Finalment, vam formar petits grups per triar-ne un parell. Mai no em deixa de sorprendre perquè mentre em passejava per l’aula observava com s’aclarien entre ells alguns dubtes. Fam fer la posada en comú elaborant un mapa conceptual a la pissarra.

Un cop fet això, els vaig repartir el mapa que havia elaborat prèviament. Potser algú s’esverarà perquè no segueix el criteri habitual, sinó que a la inversa. Cada nòdul s’acaba amb una pregunta. Mentre el preparava em va venir al cap aquest personatge. Vaig organtizar de nou  tants grups com qüestions. Cada grup s’havia d’encarregar de respondre una de les preguntes. Vaig percebre un petit murmuri. Els vaig fer adonar que en l’activitat anterior ja s’havien aclarit alguns dubtes entre ells. Vam assentir amb el cap. No els va quedar cap més remei que continuar la tasca. Vam fer una roda en què cada grup explicava la seva resposta.

M’hauria agradat explicar-los l’anècdota següent que me l’havia explicada la protagonista al matí.

El curs passat li van proposar de fer unes substitucions en un grup de ioga. D’entrada, s’hi va negar perquè se sentia incapaç d’assumir aquest encàrrec ja que va patir diferents operacions en la zona pèlvica Així doncs, es veia bastant limitada per afrontar la tasca. Tot i així, va acceptar.  Va confessar la seva limitació al grup. Les alumnes la van acceptar perquè temien que no tindrien cap més monitor.  Sabeu quina és la valoració que en van fer les dues bandes? Van aconseguir fer tots els exercicis que es proposaven, cosa que amb l’anterior professor no passava. Per què? Doncs es va crear una sinergia entre la monitora i el grup. Les alumnes van veure que la professora tenia unes condicions físiques molt similar a les seves. Per tant, es van adonar que si ella s’esforçava, també elles podien fer el mateix procés. Per la seva banda, aquesta amiga va veure que cada vegada adquiria més elasticitat i va resistir les objeccions inicials.

Al final els hauria demanat què en treien d’aquesta història. Aquesta narració ha servit per acompanyar l’excel·lent presentació d’Ana Basterra

<div style=”width:425px” id=”__ss_5718702″> <strong style=”display:block;margin:12px 0 4px”><a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra/mis-alumnos-y-alumnas-para-aprender-a-ser-competentes-tiene-que&#8221; title=”Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…” target=”_blank”>Mis alumnos y alumnas para aprender a ser competentes tienen que…</a></strong> <div style=”padding:5px 0 12px”> View more <a href=”http://www.slideshare.net/&#8221; target=”_blank”>presentations</a> from <a href=”http://www.slideshare.net/AnaBasterra&#8221; target=”_blank”>Ana Basterra</a> </div> </div>

És un bon material per respondre la pregunt: com trobo el camí per aprendre? cosa que amoïna qui s’estrena en la modalitat a distància.

Va ser una bona idea penjar el curtmetratge Validation, conegut gràcies a Fernando Justicia. Es notava qui l’havia vist per la bona predisposició que mostrava i com es va entusiasmar amb la sessió.

També em vaig adonar que en la primera posada en comú els diferents components del grup descobrien que eren companys però de graus diferents.

Atac de guardiolitis: els vaig calmar assegurant-los que si feien les activitats i les tasques del bloc assolirien el curs. Tot i que un va esguerrar l’arenga quan va preguntar que si se suspenia què passava. Li havia d’haver fet un ritual d’exorcisme per treure-li el mal fat del damunt. Em faltava l’ampolla de rom i l’havà.

Aquest matí ja he llegit els primer comentaris, boníssims,  i he rebut un missatge d’una persona que no sap si podrà seguir el curs, però que ha confessat que va valer la pena venir a la presentació.

No sé si… Teniu alguna pregunta més?