14a sessió amb el B3. “Els camins de la incertesa són insondables”, com  defensen María Acaso i Elizabeth Ellsworth. Bona prova va ser aquesta sessió. Els vaig voler sorprendre cloent la cançó del dia. La Nataliya —per cert, li vaig demanar permís per anomenar-la Nataixa; va dubtar un moment, però em va dir que sí— es va atrevir. Era una activitat que l’aterria. Va introduir Patricia Kaas, una cantant francesa admirada a Rússia. Ho va corroborar la Victoria. Ens va explicar que la coneixen per Madmoiselle Blues.

Després va ser el meu torn.Per si de cas, em vaig concentrar clavant la mirada a la pantalla. Em fa por compartir per no emocionar-me. M’ha passat un parell de vegades: quan vaig mostrar el vídeo de la primera fase de l’equip de treball o en les II Jornades, vaig mirar el vídeo estintolat en una columna. Quan es va acabar l’actuació del cantant flamenc, vaig contemplar mitja dotzena de cares fascinades. Algunes nines espurnejaven. Tots, embadalits.  Em van anar interrompent l’explicació. Em van demanar de tornar-la escoltar. En aquesta ocasió,  els vaig mostrar la lletra. Finalment, el vaig llegir en veu alta comentant-lo, improvisadament. D’entrada, pànic. T’hi capbusses i t’excuses que són els avantatges de ser professor d’educació no reglada. Em vaig limitar a respondre’m  una pregunta: què atrau? D’entrada, la composició musical. Els primers acords del piano, lànguids i dringadissos,  em recorda l’inici de La relíquia de Maria del Mar Bonet. En segon lloc, com la interpreta Miguel Poveda. Corprèn.  Estremeix com canta la tonada “com una trena negra”, tot i que entens com una pena negra. Sort que vaig apuntar el títol a la pissarra. Havien comprès un bes sense por. Continuem. Ens endinsem en la recreació poètica.

Captiva les imatges que transmet la poetessa: d’una banda, el constant joc cromàtic  — antitètic—  de les imatges ,  negre i blanc (gessamins i nit morena, blanca bugada de sal, trena negra, el corb i les gavines, carbó) fins a la negror de la tercera estrofa (carbó d’amor, lluna cega…); de l’altra, el reflex (L’aigua roba gessamins al cor de la nit, carbó d’amor dins dels ulls, la mar dins de la lluna cega…) i els elements mariners (port, vaixell sense bandera, escullera, gavines, mar) —que ens obligava que  aparegués en aquest curs, en el projecte—o la comparació com una trena negra que evoca les cordes per amarrar una nau. Destaca els altres recursos que empra l’autora: el polisíndeton (“Tu i jo i un bes sense port”), les anadiplosis —marcada en l’actuació—  de la darrera estrofa (” Carbó d’amor dins dels ulls/i els ulls dins de la tristesa./La tristesa dins la mar,/la mar dins la lluna cega./I la lluna al grat del vent…”).

Pel que fa a la trena negra,  em van venir al cap el sonet del rector de Vallfogona, però també el poema de Laura Corsà i la tornada d’ El testament d’Amèlia ( Ai, que el meu cor se’m nua com un pom de clavells). Deu ser un símil de l’aigua irisada de la mar o bé el desencadenant dels sentiments? La parella pot estar ajaguda d’esquena i per tant l’objecte del desig, on es perden els besos al llarg de l’esquena?

Aquest poema em suggereix el final d’un amor. Ho demostra aquest bes sense port, sense destí, en vaixell sense bandera, una parella d’amants en una relació erràtica i amb l’amenaça del corb al fons de l’avenc, plana una depressió per la ruptura?  Si fos així, no m’estranya que la segona estrofa em recordi les cabòries que devien ballar per la ment de l’heroi medieval perdut pel bosc,  la follia  del cavaller embogit per la pèrdua de l’aimada i,  per tant, sense una fita per acomplir.

La Victoria es va estranyar que si una persona vol deixar l’altra senti tristesa. És pragmàtica. Riu-te’n de l’ànima russa! La Gina no hi va estar d’acord, tot depenia com fos l’experiència. Em defensava que una ruptura pot ser trista, encara que siguis tu qui la proposi. L’Antonio, en canvi, ens va tombar aquesta interpretació. Va dir que el mar, el vaixell i el bes sense port representava un amor lliure. Devia haver escoltat la versió de Maria Cinta?

Després d’aquesta discussió, vam prosseguir la sessió treballant l’imperfet de subjuntiu. Em va costar aclarir la diferència de registre entre diferents preferències (Vull que sigui…/ Voldria que fos…). Tampoc no va reeixr gaire la preparació de la lectura. Teníem el fragment, però no van ser capaços de resumir-los als companys ni de preparar el guió de la gravació. Ho haurem d’improvisar dimarts. Sense gira feina. Serà la darrera classe abans de la prova. El repte: serem capaços de gravar la lectura —una de les tasques d’aquesta unitat— i de fer repàs abans de l’examen? Haurem d’ajornar la segona tasca per al  proper trimestre. La prova sí que és un corb al fons de l’avenc!

Per cert, més connexions musicals d’aquest poema:

a Franca Masu i Guida Al·lès

Sóc de costa. Aquest fet deu explicar que senti fascinació pel mar. M’hi puc passar hores i hores contemplant-lo. M’atreu el moviment i la fressa de les ones. Bado amb la tonalitat mutant de l’aigua per l’efecte de la llum. Observar-lo em tranquil·litza. I el pensament… vagareja.

De vegades em pregunto  si aplico ortodoxament l’aprenentatge per projectes. No arranquem amb una pregunta sinó amb una espurna. Potser es deu a aquesta dèria d’abstreure’m.  Un exemple és l’experiència del curs 2006-207. Vaig programar un curs d’intermedi 3 en què el mar i la música es va convertir en l’eix vertebrador de les diferents unitats i tasques (pla de curs).

Esmento les propostes que em van satisfer. D’entrada, vaig aprofitar El mar Mediterrani de Ryuichi Sakamoto ( des de 1:24 fins a 2:57) per donar pas a la negociació del projecte.  Tot seguit,  la cançó de Maria del Mar Bonet Des de Mallorca a l’Alguer:

servia per fer conèixer el domini lingüístic  (MAPA PPCC) i per justificar  l’avaluació inicial ( Avaluació inicial exerc.)

Per a la unitat 3, vam treballar la notícia comparant-ne diverses ( INFORMACIÓ EN UNA NOTÍCIA + Dulce Pontes actua aquesta nit a AtriumEl Baix Llobregat vol convertir la C,  FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA) per reconèixer quina és la informació que ha de recollir. Quant a l’estructura, vam aprofitar la notícia d’un projecte artístic en què miràvem d’ordenar cronològicament els fets i observar com apareixien en el text ( ESTRUCTURA D’UNA NOTÍCIA + ESTRUCTURA D’UNA NOTÍCIA 1). Finalment, vam aprofitar una reportatge televisiu sobre la cantant algueresa Franca Masu per repassar les citacions textuals (CITACIONS TEXTUALS). Finalment, perquè els alumnes fossin capaços de dur a terme la tasca final, vaig preparar aquesta activitat. Primer, vam formar grups repartint les targetes. Cada alumne havia de buscar els companys que tenien la mateix foto (TARGETES CANTANTS). Destriaven els fets biogràfics de cadascuna (Biografies cantants). N’escoltàvem una cançó i havien de contestar aquest qüestionari d’audició (Qüestionari d’audició).

Alguns alumnes van protestar pel meu gust musical i tampoc no van entendre gaire perquè havíem fet aquesta activitat. Havien d’escriure la fictícia notícia d’un concert de l’audició anterior, similar a una de les notícies que havien analitzat com a model. Ara bé, també he de reconèixer que una alumna es va entusiasmar amb el projecte ja des de bon començament de curs. Li va encantar la idea de viatjar a l’Alguer. Com que no va tenir èxit per part dels seus companys, s’hi va anar sola. Va organitzar caminades per l’illa i evidentment va assistir a un concert de Franca Masu i la va anar a saludar al final del recital.

Desconec si algun alumne d’aquest grup ara és directiu de TV3. Tinc cert remordiment de consciència si per culpa del curs va decidir ometre l’actuació de Franca Masu en el Concert per la Llibertat amb una pausa publicitària. Tant és. El maleeixo a escoltar ininterrompudament tota la discografia de  David Guetta. Tot i així no aconseguirà rescabalar-nos de la seva inòpia.