20170331_104014.jpg

Aquest trimestre havia previst que el grup es convertís un comando errorista per impedir que el maligne Dr. Mabuse se sortís amb la seva. I penso que el grup ho ha aconseguit.

 

El primer que he de destacar és la bona companyonia. Han estat ben avinguts al llarg de tot el trimestre. Això que hi van haver noves incorporacions. Penso que el pla d’acollida és fonamental. Els antics alumnes es van encarregar d’explicar els productes finals de l’anterior trimestre. D’altra banda, ha estat un plaer idear cada sessió i contemplar com transcorria plàcidament. Han valorat gairebé sempre cada sessió en verd. S’hi han implicat de valent i han acceptat sense protestar els reptes que els anava plantejant la Cúpula. A més, en el relatograma han apuntat continguts gramaticals, però també les tasques que els exigia creativitat.

Els va entusiasmar el moviment errorista. De fet, ha comportat que acceptéssim amb naturalitat els errors. De vegades, podia ser jo a l’hora de presentar-los alguna tasca en què m’equivoca i els podia impedir que resolguessin un enigma. “És clar, som erroristes”, ens confessàvem, somrèiem i miràvem d’esmenar la pífia. A més, es van anar picant a l’hora de pensar en una foto i un àlies per a la cèdula errorista. Les comunicacions de la Cúpula eren el pretext per treballar els models dels textos que havíem de treballar: la nota i la carta familiar.

Com hem dit, van proporcionar el material per completar la cèdula errorista que servia per al progrés de la missió. A més, com que cadascú es va encarregar de llegir un dels contes de Molta roba i poc sabó vam anar elaborant una presentació en què recollíem els elements narratius més significatius (tema, marc, narrador i protagonista), una sinopsi i una cita traduïda a un alfabet visual inventat. Vam acordar produir dos booktrailers i per acabar, van escriure una carta a la Cúpula valorant l’experiència de formar part d’un comando errorista.

Vam establir dos rituals que potser són un dels factors que van ajudar a travar una cohesió grupal: el relatograma i el lliurament dels emblemes. Cada dia recordaven amb què s’havien quedat de la sessió anterior i també la valoraven. Com que llegiríem uns contes en què la ciutat de Barcelona té una importància cabdal vaig idear de crear el relatograma com si fos un tauler de Monopoly. Una altra opció que tenia en ment era fer-lo sobre un plànol de l’Eixample.

Quant als emblemes, a mesura que assolien els reptes els atorgava un emblema. Vam decidir que la sintonia de la sèrie d’El equipo A ambientaria l’acte. Se sentien orgullosos de guanyar-los i també era un revulsiu per a qui no havia pogut complir alguna de les  tasques.

IMG_20170215_112626_373

He tingut l’oportunitat amb aquest grup de dur a termes les pràctiques que ens proposaven els artistes dins del programa educatiu del MACBA P2P. D’igual a igual. Gràcies a María Salgado, vam començar a jugar amb frases dels contes. Alguns alumnes els va agradar la proposta de jugar amb les categories gramaticals. Em vaig entusiasmar amb la idea de crear un alfabet visual que ens va plantejar Ignasi Aballí. Em va ajudar a buscar noves formes de comunicació de la Cúpula. A més, va ser una activitat cooperativa molt satisfactòria. Em va frenar la proposta molt interessant de Daniela Ortiz. Ja teníem coll avall que acabaríem el curs preparant uns booktrailer. Però hauria estat un bon recanvi recrear els contes en collages per plasmar el punt de vista de l’autora dels contes o bé del nostre com a lectors. De totes maneres, el taller amb l’artista em va servir per llegir amb uns altres ulls els poemes de Joana Raspall.  D’altra banda,  vaig aplicar el sistema de planes que vaig aprendre dels tallers amb Nicolás Paris, organitzats aquest cas per CaixaFòrum,  per repassar la morfologia verbal.

He de reconèixer que li he agafat afició a commemorar els anys d’autors que proposa la Institució de les Lletres Catalanes. Em feia gràcia treballar Montserrat Roig. Vaig adoptar el mateix que he aplicat en altres grups: la lectura cooperativa d’una obra. Suggereixes un tastet de l’autor. Si agrada, has encès una espurna. En canvi, si no agrada, tampoc no has enfarfegat el lector. Dubtava si els alumnes entendrien els contes  de Molta roba i poc sabó. Tot i que algú se’n queixava, els alumnes van participar a gust en totes les activitats. Una alumna va confessar que escriure la sinopsi l’havia ajudada a entendre el conte. Una altra alumna es va sorprendre que els companys haguessin triat el seu conte per elaborar el booktrailer per un comentari que havia escrit a l’hora de recomanar-ne la lectura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara bé, és un grup en què registrem una assistència irregular. Predomina una majoria de mares i  de persones aturades. Per tant,  les malalties dels fills o bé les entrevistes laborals o bé els períodes de proves ens són adversos.  Penso que per al proper curs hauré de plantejar lectura de contes d’una manera més tradicional.  Anirem llegint els contes tots plegats. És l’única pega que hi he trobat.

Anàlisi DAFO #i1cast16.jpg

20170207_170036.jpg

7a sessió. Vam començar la sessió rememorant quan teníem vint-i-quatre anys, edat en què Montserrat Roig va publicar el seu recull de contes.  Vam prosseguir, com és el costum, amb el relatograma. Resultats variats.

20170207_100039-1

Tenim una valoració negativa. L’alumna no va saber veure la construcció del poema. Em va costar explicar-ne el sentit. En canvi, destaca que l’activitat de transformar una de les oracions li va agradar. De fet, van posar en pràctica de manera informal continguts gramaticals. Per això em va entusiasmar el taller de María  Salgado.

Vaig idear un detonant per presentar l’ortografia de l’article determinat.Van escriure  el seu nom en un paper i els vaig recollir. Cares d’estupefacció. Vaig formar dos grups per aplicar l’estructura cooperativa del puzle. Cadascú tenia un cas. Els havien d’explicar abans que fessin dos exercicis. Un grup van seguir les meves instruccions mentre que un altres s’anaven intercanvien els documents. Tot seguit, van fer els exercicis i el van posar en comú amb el grup. Aplicàvem una segona estructura cooperativa, la del llapis al mig. Vaig repartir a l’atzar els paperets del principi. L’havien de dir en veu alta amb l’article.

Per girar full, havia pensat que escoltéssim la cançó de Cristina y Los Stop. Era una manera divertida de recordar el poema de Maria Mercè Marçal i per introduir el descans cerebral. Drets, en cercle, cadascú va pensar en un do que agrairia a l’atzar i el va representar amb mímica. La resta l’havíem d’endevinar.

Finalment, cadascú va anar relatant breument el seu conte de Molta roba i poc sabó i en va proposar el tema.

20170126_170436.jpg

4a sessió   Continuem amb les activitats de coneixença del grup. En aquesta ocasió vaig provar l’activitat Els veïns. El grup ha d’estar assegut en cercle. Preguntes a algú si li agraden els seus veïns. Si respon negativament ha de dir quins companys vol que s’asseguin al seu costat. Tothom ha de canviar-se de lloc. Para qui es quedi sense cadira. En cas que respongui afirmativament, tothom s’ha de moure un lloc a la dreta. És una activitat que engresca i que cansa. Un alumne em va demanar que paréssim.

Van completar la casella de la sessió anterior. Em van deixat de pasta de moniato amb el que van escriure: declaració de principis. A més, van valorar positivament la sessió.20170126_113802.jpg

Vam prosseguir amb les activitats que vam haver d’ajornar per falta de temps. Abans, però, els vaig demanar si havien quin edifici era el que estava amenaçat pel Dr. Mabuse. Ni idea. Els vaig proporcionar una pista. Es van haver d’aparellar portades de llibres, amb el nom de l’autor esborrat,  i sinopsis. Cada parella va comentar el resultat. Els vaig demanar si consideraven que eren obres d’autors diferents o bé del mateix. Només el Manolo va fer gala de la seva suspicàcia. Va observar que els diferents resums tenien un nexe en comú.

Tot seguit, els vaig repartir una imatge. Cadascú havia d’explicar a la resta què tenien. Un cop havien descrit la fotografia els donava un conte del llibre de Montserrat Roig, Molta roba i poc sabó.

20170126_110744.jpg

Vaig presentar el pla del curs i el vídeo que ens havia enviat l’amic Josep Miquel Arroyo. Vam mirar les respostes dels alumnes de l’Aula Oberta de Tona. Els antics alumnes somreien i, de nou, treien pit. Ha estat un detall que ens compartissin aquest projecte seu. Moltes gràcies!!

Vam formar dos grups. Havien de desxifrar un missatge. Era un model de nota en què la cúpula errorista es posava en contacte amb ells i els donava unes instruccions. Els demanava una foto, un àlies i un poema errorista. L’elaboraran en la propera sessió. Hauran de venir amb cinc frases extretes a l’atzar del conte que els ha tocat. Així podré posar en pràctica el que vaig aprendre en el taller de María Salgado, tal com ens hi vam comprometre. De nou, conillets d’Índies. Dec tenir un Dr. Mabuse dins meu?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.