De vegades es fa difícil mantenir aquest dietari. La nova modalitat és oferir un pòquer d’entrades. Potser hi donen més sentit ja que coincideix en el tancament de la unitat 3.

31a sessió. Darrera sessió de xerpes. Em vaig infiltrar en un grup per observar el guiatge del xerpa. Em va agradar perquè es repetien aspectes que havia registrat d’altres xerpes.  Mirava d’explicar als companys el document, però des del seu punt di vista. Va aprofitar que em tenia per consultar alguns dubtes pel que a la puntuació doble.  Com comenta una alumna, l’exercici  —que el vaig veure tan clar quan el vaig triar— és un pèl difícil. El vaig triar perquè hi havia exemples: citacions textuals, explicatives…

Ara, en el torn de les funcions sintàctiques es va produir un fet que valida aquest sistema dels grups d’experts. Cada guia va explicar el quadre que havien elaborat en grup. Després vaig repartir a cada grup una oració per analitzar. En la posada en comú, un company va discrepar i va qüestionar el resultat. El titular era aquest: “Avancem denuncia l’assetjament del PSC als crítics“.  D’entrada, sembla que el darrer sintagma assumeixi la funció de complement indirecte, però és un complement de nom. De fet, ja ens havíem encallat quan els xerpes preparaven el guiatge. Dubtaven de quina era la funció sintàctica.

Sessió 32.  Vam corregir les oracions que cada grup havia analitzat. Després, vaig aprofitar els comentaris que havien escrit sobre la filòsofa Catherine Malabou per repassar la puntuació. Vam formar parelles perquè cada una observés la puntuació que havia emprat l’autor de l’escrit. Em va fer la sensació que l’activitat va avorrir. Ara bé, quan apareixia un comentari a la pantalla veiés que algú aixecava el cap. Volia estar atent del que esmentava la parella. A més, a mesura que anava llegint en veu alta els diferents comentaris, m’adonava que s’hi havien mirat bastant.

Per elaborar la tasca final d’aquesta unitat, la meva filla m’acabava de passar un text crític amb el curtmetratge Cuerdas. Ens anava com anell al dit. Vaig ser incapaç de trobar-lo a la xarxa. En calia el visionat per entendre l’article d’opinió. Quan ho comentes a classe, la Conxi exclama: “Ah, però si el tinc aquí! Vols que el posem?”. Així vam acabar la classe.

Sessió 33. Tal com havíem acordat, comentem el model de prova. Ara bé, l’objectiu de la sessió és debatre l’article d’Ignacio Calderón. Demano qui està a favor del pedagog andalús. Hi ha qui aixeca la mà. Formo el primer grup. Pregunto qui hi està en contra. Ja tenim el segon grup. Uns alumnes s’excusen que no l’han llegit. Perfecte! Un tercer grup. Demano als dos primers que mirin de convèncer-los.  Em sorprèn la reacció dels dos grups. Qui defensen la pel·lícula emeten uns comentaris molt durs, bastant emocionals. Fem la posada en comú. Inicia el debat els partidaris de l’autor crític. Contraataquen els defensors de la pel·lícula. Argumenten que no cal que transmeti cap missatge una obra artística. Finalment, faig la reflexió sobre el debat: som intolerants amb qui pensa diferent de nosaltres, qui planteja una visió crítica.

Sessió 34. Faltava la cirereta per cloure el tema de la diversitat: el de la personalitat. Vam començar la sessió preguntant-los com podem respondre davant de qualsevol situació. Això em va servir per presentar que les persones podem ser racionals, emocionals o viscerals, segons quina part del cervell domina.  Faig l’analogia amb els tres grups del debat de la sessió anterior. Em va semblar que l’argumentació dels defensors del pedagog eren més racionals que no pas els de la pel·lícula. Els vaig definir d’emocionals. Mentre el darrer grup representava la visceralitat. De seguit es van excusar per no haver llegit el text.

Després els vaig presentar els tipus de personalitat que descriu Marta Romo a Coaching y diversidadVam provar de fer el qüestionari extret del llibre El jardín de Babel. Va costar de comentar els resultats. Els vam reservar per a la intimitat.

Vam mirar d’apuntar les paraules claus per resumir tot el que havíem llegit sobre el tema (Yaakov Hecht, Catherine Malabou, Ignacio Calderón) . Vam elaborar una pauta d’observació per tenir present a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

Vaig presentar el pla de treball del segon trimestre. Però com que no tenim prou temps, vam acordar quins continguts triàvem per treballar-los en la darrera unitat i vam organitzar els equips d’experts. També els vaig proposar que s’anessin pensant la manera de treballar l’apartat d’història de la llengua. De moment, algú ja s’ha avançat. Ha creat un primer conte (independència i barcelonisme…). S’han espantat amb la seqüència, però m’ensumo que aconseguirem uns bons resultats. Els sortirà a compte i penso que ens podem divertir força endegant un projecte narratiu. Iniciem la revolta. I aviso: en vindran més.

Divendres, reunió amb l’equip. Ens havíem compromès que cada grup presentaria un pla d’acció. Nosaltres, el grup de la diversitat —més que unes conclusions—, ens vam atrevir amb un  salt d’àngel. Au, que fa baixada!

De fet, la primera posada en comú ja va ser en la darrera reunió. Analitzant la situació, vam arribar a les  conclusions següents.  Apliquem moltes activitats o tasques grupals, però que no són gens col·laboratives. Hi manca fomentar la interdependència. També vam apuntar que ens costa gestionar les emocions que esclaten a l’aula. De vegades, són font de conflictes que som incapaç d’entomar-los. A més, l’avaluació final en el darrer grau de cada nivell argumenta un aprenentatge individualista. Per tant, vam acordar de documentar-nos i trobar-nos el 30 de gener.

La reunió de gener va ser distesa. Primer, vam recordar els punts tractats en la sessió anterior. Després, vam posar en comú el que cadascú havia trobat. Vam riure bastant perquè vam anar evocant anècdotes.  Finalment, ens vam engrescar que podríem experimentar alguna activitat per comprovar els diferents estils d’aprenentatge. De cop i volta, en vaig veure duent un barret negre.  Mirava de recordar a les companyes el nostre compromís. El temps se’n va tirar a sobre. Vam decidir que seguiríem pensant-hi i en tot cas intercanviaríem punts de vista a través del correu electrònic.

Suposo que empès per la lectura del llibre de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo El jardín de Babel, em va semblar que la nostra proposta encara havia de madurar. Faltava consolidar la visió i els objectius del grup. Així doncs, vaig proposar que primer consensuéssim l’enfocament cap a la diversitat. Al  llarg d’un mes ens hem enviat aproximadament una quarantena de missatges. Els dubtes inicials ens va servir per establir els objectius. Tot i això, havíem d’enllestir la reunió. Al final,  ens vam decantar per improvisar una reunió en què cadascú assumiria un rol. Ens posaríem una peça de roba com a pista per a la persona que ens hagués d’observar (reunió dins d’una reunió / observació d’un equip per reflexionar sobre l’equip i com ha d’atendre la diversitat a l’aula).

Mira que els dies anteriors vam passar de la incredulitat a l’entusiasme. Havíem pactat veure’ns una estona abans. Ens va costar centrar-nos, pels nervis de l’estrena.  Però just en l’actuació ens va entrar pànic escènic. Ens va costar entrar-hi i ens vam descol·locar per les nostres pròpies sortides. Finalment, les observadores van endevinar els diferents rols. Ens va costar explicar el motiu i què havíem acordat sobre la diversitat. De cop i volt, proposàvem que en la propera reunió ens centréssim a analitzar  les activitats per si preveien els diferents estils d’aprenentatge.

Finalment, ens vam animar a fer l’activitat Si jo fos… La vaig dirigir, però la meva sorpresa va ser comprovar que les meves companyes de grup em corregien les instruccions, fins i tot s’anaven a plantar. Però ens vam anar distendint a mesura que comentàvem les respostes. Pel que fa als accidents geogràfics, predominen els aquàtics. Quant als animals, dofins i óssos van repetir. El personatge històric, en canvi, Jane Austen.

Cal que reflexionem sobre la nostra actuació: Com ho va rebre l’altre grup? Què vam sentir mentre improvisàvem? Està bé analitzar activitats, però també potser hauríem de debatre sobre conflictes a l’aula.

Sessions 23 i 24 amb el D. Darrers acompanyaments dels xerpes. Han seguit la tònica dels grups anteriors. He  incorporat en aquestes sessions una activitat d’escalfament de repàs del que van aprendre amb el xerpa corresponent en la sessió anterior. Els va fer certa gràcia l’activitat que havia preparat per als xerpes dels dialectes: una audició de la cançó de Maria del Mar Bonet per identificar si es parlava un dialecte constitutiu o consecutiu a les poblacions que esmenta la cantant. Almenys va servir per esvair l’encapotament de les varietats geogràfiques.  Es compromoten que escriuran un comentari per valorar el progrés de la unitat 2.

Sessió 25a. Abans de reprendre el camí, decideixo que a diferència de la primera unitat, valorarem presencialment el treball dels xerpes. Esclata la tempesta. L’aigua sempre és un regal. Els demano que valorin què ha funcionat i què cal millorar. 

Estic content d’escoltar les fortaleses.  Reconeixen,d ‘una banda,  la implicació  i, de l’altra, que havien estat capaços de concretar el contingut a l’hora de transmetre’l als companys, de la qual cosa estaven satisfets. Apunto el lideratge com a fortalesa, però és la tapadora  de la caixa de Pandora.  A cada grup hi va haver una persona que es va oferir de penjar el material que elaboraven al mural, més aviat pel pànic tecnològic de la resta dels components.  Vaig entendre que el malestar s’havia produït  per remordiments de consciència.

A l’hora de recollir i debatre els punts negatius, cau el xàfec. S’origina un debat.  A la meva esquerra,  el bàndol  més tradicional. S’estimava classes magistrals, destinades a la prova final. El professor havia d’amaçar amb la gramàtica, la repetició d’exercicis. En canvi, a la meva dreta, va protestar una representant del bàndol més disruptiu. Avorreixen classes teòriques. S’estimen passar-s’ho bé a l’aula. Els agrada aprendre dels companys.

Miro de concloure el balanç. Els exposo una reflexió. Tothom declara que li agrada el resum que faig al final de cada acompanyament. Constaten que els ajuda a assolir el contingut. Ara bé, s’han qüestionat per què és efectiva la meva síntesi? Deu ser per l’hora llarga que el company expert ha mirat d’acompanyar-los. Alguns assenteixen. D’altres em defensen de l’ús del mural. Finalment, acordem aprofitar el cap de setmana per familiaritzar-nos amb l’aplicació. Continuo pensant que els pot ser molt efectiva.

Reprenem la sessió. Sorpresa!! Els formulo la proposta d’elaborar una pechakucha. Una majoria s’hi nega. Argumenten diferents objeccions: desconeixement del mitjà, (buscar imatges i text ?!), impossibilitat de treballar cooperativament (?! hem traspassat el pas de l’equador). Són aquests moments que notes que el desodorant t’abandona. Mires de mantenir la calma i certa distància.

Finalment, els demano si volen col·laborar a fer un experiment. Poso en pràctica una proposta de coneixement de grup. És oli en un llum. Tothom hi participa de ple. És el si jo fos. Cadascú ha d’escriure un accident geogràfic, un animal i un personatge històric.  Agrada llegir, escoltar i endevinar l’autor de cada targeta. Em sorprenen els resultats. La majoria confessa que li agradaria ser o bé una muntanya o bé el mar. Accepten que els agrada els reptes i l’amplitud de mira. Es nota que guanya la majoria femenina perquè el personatge històric més anomenat és  Marie Curie. Ah, caram!

Sessió 26a. Entro amb certa recança. Hi he donat voltes com entomar aquesta sessió i com podem treure suc de la darrera sessió… Comencem puntuant la labor dels altres xerpres. Esdevé un moment eurovisiu, però valoren prou bé la feina  dels companys.  Accepto el resultat del dia anterior: desisteixo de crear presentacions a la japonesa,  però poso condicions a l’hora d’elaborar el guiatge dels xerpes:  hauran de limitar l’explicació a 10 min. Presentem la unitat i formem els grups de xerpes. Aquesta vegada introdueixo la pregunta d’avaluació inicial: què saben del contingut que han triat. Genera discussió a cada grup i diria que proporciona certa tranquil·litat. Qui més  qui menys ha recordat bastant el contingut i,  si no, han recorregut al mòbil.  Fan l’exercici. Finalment, acorden les preguntes. Em comprometo a enviar-los el corresponent full de ruta. També els informo que deixem el marc sociolingüístic. Penso proposar-los un projecte més endavant. Aprofito que aquesta unitat aprofundirem sobre la diversitat: què ens pot aportar o bé què ens pot entorpir en el nostre creixement?  Finalment, els comunico que he reflexionat sobre el conflicte de dimarts i que tinc una pregunta al cap: què hauria pensat Marie Curie del debat de dimarts. Els responc que li hauria vingut al cap la cançó de Ricky Martin.

Els calmo que segons els experts hem experimentat una espiral autoimpulsada.  Són cabdals per al creixement de l’equip. Algú recorda una sessió similar. En surto reforçat i amb la sensació que hem ascendit un esglaó.

Dards serindípics: dilluns, “La Contra” amb Yaakov Hetch. la setmana anterior l’hauria pogut escoltar si no s’hagués espatllat el cotxe. A la tarda, conversa #rEDUvolutionària amb Adolf  Murillo i Ribes. Em regala un llibre seu. Caic de cul amb la portada:

detall portada Adolf Murillo

Dimecres, sóc capaç de rellegir l’entrevista de Yaakov Hetch. Descobreixo Hanoch Piven. També participava en l’acte d’Aulas Creativas. Escoltar la seva xerrada m’ajuda a esvair un dubte: per què no puc fer classes més convencionals? L’endemà, acabo El jardín de Babel de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo. M’ajuda a treure l’entrellat del conflicte de dimarts.

 

De sarahmargarida, extreta d’ http://www.morguefile.com/archive/display/634122

El segon any que vaig matricular, vaig atendre una dona. Va declarar que li agradaria apuntar-se en un curs  per ser capaç d’expressar-se en català. Li vaig administrar la prova de col·locació per a aquests casos. Va treure una puntuació prou alta pel que fa al coneixement d’estructures lingüístiques i de continguts, però era incapaç de resoldre qualsevol situació. Vaig provar que fes la part per a catalanoparlants. Es defensava per escrit prou bé. Jo, atordit, perquè desconeixia quin curs li podia recomanar observava com em  reia per sota del nas. Es va confessar que sempre li passava el mateix. Era infermera. El seu home, catalanoparlant, era cirurgià. Treballaven plegats. Em vaig abstenir de recomanar-li: “Si vol aconseguir parlar en català, divorciï’s”. Aquesta anècdota il·lustra, d’una banda,  que pots mirar d’homogeneïtzar un grup, però el que et trobaràs a l’aula és una amalgama de singularitats; de l’altra, evidencia que l’emoció és un companent primordial perquè l’aprenentatge esdevingui una experiència exitosa o bé suposi un fracàs.

Per tant, penso  que ens hem de centrar en la diversitat oculta, o intangible, la que aglutina els aspectes que conformen la singularitat, és a dir,  que ens converteixen en éssers únics (pensaments, creences, etc.). A partir d’aquesta premissa, l’hem de concebre com un recurs per consolidar l’equip  i perquè el potenciï. 

D’altra banda, hem d’incidir en el nostre rol com a mediador. La figura d’un docent com a únic expert en la matèria deixa de tenir sentit. L’aprenentatge s’ha de bastir a partir de les aportacions de cada component del grup o de l’equip. Hem d’abandonar la figura d’autoritat (jo sóc qui controlo la classe: jo sóc qui decideixo què s’aprèn, com s’aprèn i com sabré que heu après). Hem de conciliar les diferents expectatives , destacar el talent o les fortaleses de cada individu perquè sigui conscient de la seva aportació en l’equip. Així desfem el model d’aula piramidal perquè es transformi en un espai de relació horitzontal (tothom pot aprendre de tothom).

Si hem de fomentar la individualitat, potser haurem de superar els estils d’aprenentatge (auditiu, visual i kinestèsic), que ens podríem trobar en un ensenyament centrat en la figura del professor expert en la matèria. Hem d’ampliar la nostra mirada cap a la proposta de Roger Schank d’aprendre fent (revisant les competències de qualsevol procés cognitiu) o bé els estils de personalitat, propi de l’àmbit de la psicologia empresarial. Marta Romo ha elaborat el Diverstipus, o el diversigrama, en què recull nou tipus de personalitat en funció de la seva reacció cerebral (visceral, emotiu o reflexiu)  i amb un dels trets distintius del nostre caràcter social (introvertit, equivertit o extrovertit). De fet, si ens hem inclinat cap a un ensenyament comunicatiu és que conceben que la llengua és més que l’objecte d’estudi sinó que és l’eina amb què desenvolupem la nostra habilitat social.

Aquest instrument ens pot ajudar per conèixer-nos a nosaltres mateixos, ja que se sospita que els conflictes no són pas per culpa dels altres, sinó que són respostes a crisis interiors nostres.  Si volem contribuir en l’evolució de l’equip, cal que ens coneguem bé nosaltres com a indivudus. Així podrem ser conscients de les nostres fortaleses i quins aspectes podem millorar perquè no entorpeixi el creixement de l’equip. Per tant, hem d’acostumar-nos a incorporar la reflexió tant en la nostra pràctica docent com a l’aula com a recurs d’aprenentatge, tal com recomana Carme Bové en la seva darrera entrada.

De fet, la tan arxiconeguda imatge per defensar una avaluació reguladora ens pot servir com a metàfora de la diversitat que hem d’atendre a l’aula. Ara bé, amb una petita diferència respecte a l’avaluació, tots els animals han decidit que volen saber si són capaços de pujar l’arbre entre tots, comptant-hi el docent. La nostra fita a l’hora d’entomar un curs és que volem comptar amb el millor equip del món.

Bibliografia:

Equipo de Alejandría del Club Coaching Fundesem (2012): Coaching en acción. La caja de herramientas del coach. Alacant, Wolters Kluwer- Fundesem

CUBEIRO, Juan Carlos i ROMO, Marta (2008): El jardín de Babel. Cómo hacer que un equipo diverso funcione. Barcelona, Ediciones Gestión 2000

Si cada vegada es defensa que la docència ha d’acompanyar l’alumnat en el seu procés d’aprenetatge, potser que ens anem dotant de recursos per atendre la diversitat de l’aula.  Una eina podria ser la que descriu Marta Romo (@martaromo) en el llibre de Kaufmann, A. E.  i Cubeiro, J. C. (2008): Coaching y diversidad, Madrid, LID Editorial Empresarial , el diversigrama. És una adaptació de l’enneagrama. En aquest cas, la consultora perfila nou agrupacions de competències que podem observar entre el personal de les organitzacions. Em sembla que podem trobar bastants similituds entre una empresa i una aula. No deu ser cap barrabassada: ara que hem descobert que encara arrosseguem el llast de la industrialització.

Aquest instrument pot servir com a punt de partida perquè la persona es pugui conèixer millor i, així , s’accepti  i es comprometri  a millorar aquells aspectes que triï. El fet de conèixer-se un mateix és un pas per entendre els altres. Tot a través de les preguntes de l’orientador (coach).

En la taula teniu apuntat els diferents tipus i com pot intervenir l’expert a l’hora d’establir un pla d’acció. Entre parèntesis teniu l’enneatipus i al final, en vermell, les actituds o  emociones que  generen conflictes als diferents tipus.

visceral introvertit

(núm.1 el reformador)

  • sempre té la raó
  • altíssima exigència
  • sentiments de frustració
  • perfeccionistes
  • cerquen la millora

○     observadors

○     empren termes com: corregir, castigar, modificar, millorar, exigir

  • cal asserenar-lo i aprendre que sigui tolerant
  • riure’s d’un mateix
  • gaudir de les petites coses
  • fomentar-li el benefici del cooperativisme
  • la descoberta: la perfecció és font de frustració i malestar

IRA

visceral extrovertit

(núm.8 el desafiador)

  • és el cregut
  • no té autocontrol
  • tot o és blanc o negre
  • cal que aprengui la responsabilitat pròpia
  • ha de ser assertiu

CAP AUTOCONTROL

visceral equivertit

(núm.9 l’indolent)

  • són receptives a l’ambient
  • + reactives
  • mandroses amb elles mateixes
  • no suporten els conflictes. Necessiten pau i tranquil·litat
  • cal que aprengui que els conflictes són necessaris per avançar
  • cal fomentar la seva seguretat i determinació
  • han d’aprendre a reafirmar-se davant dels altres
  • han de participar en grups
  • han de saber dir no
  • han de prendre decisions

IGNORÀNCIA

emocional introvertit

(núm.4 l’especial)

  • és susceptible i crític
  • es compara constantment
  • cal fer-lo adonar de les emocions positives
  • ha de saber planificar-se, establir rutines i hàbits productius

ENVEJA

emocional extrovertit

(núm.2  l’ajudador)

  • en el fons és orgullós disposat a ajudar sempre els altres
  • cal que aprengui a centrar-se en ella mateixa
  • ha de treballar l’assertivitat
  • ha de ser humil
  • ha d’aprendre que no pot viure amb el constant reconeixement dels altres.

ORGULL

emocional equivertit

(núm.3 el triomfador)

  • obsessionat per la feina i per complicar-se la vida
  • cal que aprengui a ser autèntic; només ell pot valorar-se

VANITAT

intel·lectual introvertit

(núm.5 l’observador)

  • s’aïlla: no li agrada treballar en equip
  • analfabet emocional: ni entén, ni s’entén.
  • és molt reflexiu
  • cal fer-lo adonar de les serves capacitats per poder participar en un equip
  • ha de saber planificar-se, establir rutines i hàbits productius

AVARÍCIA

intel·lectual extrovertit

(núm.7 l’entusiasta)

  • pensar en positiu i és optimista
  • vetllen pel bon ambient i l’entusiasme
  • per ocultar el seu buit interior, s’engresquen en idees i experiències gratificants
  • és somniador. Projecten plans de futur, tot  que li avorreix tirar-lo endavant.
  • Cal que sigui tranquil, obectiu (realista), claredat i organització mental.

HEDONISME

intel·lectual equivertit

(núm.6 el dubitatiu)

  • viu entre por i valentia
  • pot patir angoixa per participar en projectes de futur.
  • es bloqueja a l’hora de prendre decisions.
  • cal que aprengui a ser més segur. per a això,  ha de saber ser tranquil, que visqui el present i no s’anticipi en el futur.
  • ha de saber prendre decisions per ell mateix

ANGOIXA PEL FUTUR

Les pautes ens poden ser útils per ajudar a tractar determinats conflicte a l’aula o bé per poder orientar millor algun estudiant en el seu procés d’aprenentatge. Aquí teniu el resum del capítol.

Bibliografia:

Diversidad y coaching per Marta Romo dins de Kaufmann, A. E i Cubeiro, J. C (2008) : Coaching y diversidad, Madrid, LID Editorial Empresarial (pàg. 63-77)

Vilaseca, Borja ( 2012): Encantado de conocerme, Barcelona, RBA REVISTAS SL