http://cdn.morguefile.com/imageData/public/files/e/emmip/preview/fldr_2008_11_13/file0001964396712.jpg

15a sessió. Cada dia m’agrada més observar i escoltar quan elaboren el relatograma. Mirem de formar un cercle i els animo a veure qui comença. Cadascú ve amb una imatge o una paraula retallada d’un diari —els he de demanar com s’ho fan!—, de vegades es disculpen perquè no hi han pensat o bé perquè se’ls ha espatllat la impressora. I argumentem la tria. I vas pensant: “Com han progressat. Com han superat dubtes que tenien al començament. Ara ja no es fan embolics amb els passats.” I t’has de contenir perquè el primer que faries seria saltar de la cadira i abraçar-los i agrair-los l’esforç. Però em tallo. Somric i em costa reprendre la sessió.

relatograma

Es nota que els va agradar celebrar el Dia Mundial del Joc. A més, van reconèixer que els havia agradat escoltar-se. El Fernando va destacar que havien estat capaços de parlar molta més estona que el primer dia de classe. I vet aquí que la cago. Els reparteixo les poques errades que vaig ser capaç d’apuntar. Ho vaig plantejar com una activat lúdica. Vaig triar un tipus de lletra que s’adigués. Cada frase era escrita en un color diferent, primaris i secundaris. Van detectar-ne la majoria.  Ara ja sóc d’un nivell alt. Al final, el Chema, desanimat; l’Eva, reconeixent que era difícil. I jo, tombant la truita. Els vaig recordar que la majoria d’errades era diferències entre castellà i català. Per tant,  vet aquí la sensació de dificultat per entendre l’errada. La llengua materna és el referent a l’hora d’aprendre’n d’altres. També els vaig recordar que apreníem la llengua materna inconscientment, sense explicacions gramaticals.

Em vaig privar de recordar que només ens quedaven dues sessions per muntar el reportatge sobre l’avaluació ètica. Això hauria provocat cert nerviosisme. Els vaig notar ensopits. Vam acordar què faríem en les properes sessions. M’hauré d’espavilar en la correcció de les proves perquè destinarem la sessió de correcció per assajar la cloenda.

Finalment, els vaig demanar qui havia de passar. Es repeteixen les reaccions i repeteixo la reacció: empatitzar-los amb el neguit del docent. Cadascú va exposar quins havien de ser els criteris avaluatius. Mentre els anava apuntant, em preguntava si hauria de personalitzar l’avaluació: aplicar a cadascú els criteris que havia pensat…Ainhoa i Javier, què en penseu? Vaig aprofitar per recordar per què investigàvem o reflexionàvem sobre l’avaluació ètica. Hi ha perversions del sistema. Els vaig explicar una anècdota professional: quan algunes companyes, nervioses —malgrat que no ho vulguin reconèixer—, em reclamen les proves. Les han de mirar abans, per evitar alguna sorpresa. És una farsa. És l’època que les fotocopiadores treuen més fum: exercicis de repàs, exercicis de reforç, apunts… Em van demanar quina era la meva opinió. Quin parany! Em vaig negar a pronunciar-me, tot i que vaig reconèixer que coincidia amb el que havia proposat una persona. És la que s’ajusta a un model d’avaluació ètica.

criteris avaluatius

Anuncis

Sessió 10. He xalat avui.

Com comença a ser habitual, no m’he pogut acabar de preparar la sessió. Després de més de vint anys de professió, avui m’he adonat com hauria de planificar la classe: primer he d’apuntar el desenvolupament de la sessió, després m’he de documentar sobre els continguts i finalment he de dissenyar les activitats; no tot alhora, rei! He entrat a l’aula amb l’ai al cor. L’he duta mig embastada.

Hem començat a corregir les errades dels textos inicials. Em pensava que no seria capaç de copiar totes les errades. No sé si l’he allargada massa, però hem rigut quan hem buscat el possible significat de mitjorar. Hem decidit que significava abrigar el peu amb un mitjó. Però a més ens ha servit per repassar substitució pronominal de CD,  l’omissió de la preposició en els CD, ortografia (m’he embolicat amb la s i ss en prefixos), etc.  Quant a desnonament, cada vegada que l’esmentàvem em venia al cap la meva àvia Pietat i el costum que tenim a casa de dir Sant Nin i Sant Non. Pregunta final: “Què penses del nivell d’aquestes errades?” Buffff. Segona embolicada. He recordat que en cada errada que hem comentat hem pensat en el motiu pel qual havíem fallat. He recordat la primera sessió en què vam treballar l’entrevista a Roger Schank i en la importància d’aprendre de les errades. Finalment, els he exposat la teoria de la metallengua. Em sembla que els he convençut.

He presentat els objectius d’aquesta unitat. El volien apuntar, però els he recordat que el tindrien en el bloc. Com hem treballat la probabilitat? M’he excusat que ,com que no teníem llibre de text, havia trobat una fitxa lingüística. He organitzat els grups per convertit-se en  d’experts. Els ha agradat la fitxa. He estat incapaç de fer-los adonar que en comptes d’aprendre la probabilitat repassàvem la prohibició (no facis servir, no utilitzis, no usis…). És quan em vénen ganes d’engegar a dida la gramàtica.

Mentre cada grup es preparava el contingut, hem debatut algunes qüestions. Per exemple, una alumna no li sonava gens la perífrasi en castellà. Una companya li assegurava que era una catalanada. Aquesta mateixa alumna de la perífrasi ha recordat en el grup d’intercanvi que ara no es fa servir el futur (Demà me’n vaig al cine) Hem mirat  quina diferència  expressar Demà me’n vaig al cine o bé Demà me n’aniré al cine. Al final, ens ha servit per repassar els recursos gramaticals (adverbis i perífrasi de probabilitat) –ara, ja puc anar criticant materials quan m’he despatxat a gust amb les remarques…

Finalment, hem practicat la probabilitat provant amb les promeses de Solidaritat  Catalana. Té el seu morbo desmuntar-los el document amb adverbis (segurament, possiblement, probablement...).

Crec que aquest entusiasme és per haver llegit els darrers comentaris de valoració del curs. De fet, no són els únics que pensen així. Fixeu-vos què opinen els alumnes de la meva companya que també va decidir tirar endavant un grup sense cap llibre de text.Cliqueu aquí. Així doncs, concloc aquesta entrada amb la darrera descoberta:  Melody Gargot

També hauria pogut recórrer a un altre, però hauria estat un recurs fàcil.