20170331_104014.jpg

Aquest trimestre havia previst que el grup es convertís un comando errorista per impedir que el maligne Dr. Mabuse se sortís amb la seva. I penso que el grup ho ha aconseguit.

 

El primer que he de destacar és la bona companyonia. Han estat ben avinguts al llarg de tot el trimestre. Això que hi van haver noves incorporacions. Penso que el pla d’acollida és fonamental. Els antics alumnes es van encarregar d’explicar els productes finals de l’anterior trimestre. D’altra banda, ha estat un plaer idear cada sessió i contemplar com transcorria plàcidament. Han valorat gairebé sempre cada sessió en verd. S’hi han implicat de valent i han acceptat sense protestar els reptes que els anava plantejant la Cúpula. A més, en el relatograma han apuntat continguts gramaticals, però també les tasques que els exigia creativitat.

Els va entusiasmar el moviment errorista. De fet, ha comportat que acceptéssim amb naturalitat els errors. De vegades, podia ser jo a l’hora de presentar-los alguna tasca en què m’equivoca i els podia impedir que resolguessin un enigma. “És clar, som erroristes”, ens confessàvem, somrèiem i miràvem d’esmenar la pífia. A més, es van anar picant a l’hora de pensar en una foto i un àlies per a la cèdula errorista. Les comunicacions de la Cúpula eren el pretext per treballar els models dels textos que havíem de treballar: la nota i la carta familiar.

Com hem dit, van proporcionar el material per completar la cèdula errorista que servia per al progrés de la missió. A més, com que cadascú es va encarregar de llegir un dels contes de Molta roba i poc sabó vam anar elaborant una presentació en què recollíem els elements narratius més significatius (tema, marc, narrador i protagonista), una sinopsi i una cita traduïda a un alfabet visual inventat. Vam acordar produir dos booktrailers i per acabar, van escriure una carta a la Cúpula valorant l’experiència de formar part d’un comando errorista.

Vam establir dos rituals que potser són un dels factors que van ajudar a travar una cohesió grupal: el relatograma i el lliurament dels emblemes. Cada dia recordaven amb què s’havien quedat de la sessió anterior i també la valoraven. Com que llegiríem uns contes en què la ciutat de Barcelona té una importància cabdal vaig idear de crear el relatograma com si fos un tauler de Monopoly. Una altra opció que tenia en ment era fer-lo sobre un plànol de l’Eixample.

Quant als emblemes, a mesura que assolien els reptes els atorgava un emblema. Vam decidir que la sintonia de la sèrie d’El equipo A ambientaria l’acte. Se sentien orgullosos de guanyar-los i també era un revulsiu per a qui no havia pogut complir alguna de les  tasques.

IMG_20170215_112626_373

He tingut l’oportunitat amb aquest grup de dur a termes les pràctiques que ens proposaven els artistes dins del programa educatiu del MACBA P2P. D’igual a igual. Gràcies a María Salgado, vam començar a jugar amb frases dels contes. Alguns alumnes els va agradar la proposta de jugar amb les categories gramaticals. Em vaig entusiasmar amb la idea de crear un alfabet visual que ens va plantejar Ignasi Aballí. Em va ajudar a buscar noves formes de comunicació de la Cúpula. A més, va ser una activitat cooperativa molt satisfactòria. Em va frenar la proposta molt interessant de Daniela Ortiz. Ja teníem coll avall que acabaríem el curs preparant uns booktrailer. Però hauria estat un bon recanvi recrear els contes en collages per plasmar el punt de vista de l’autora dels contes o bé del nostre com a lectors. De totes maneres, el taller amb l’artista em va servir per llegir amb uns altres ulls els poemes de Joana Raspall.  D’altra banda,  vaig aplicar el sistema de planes que vaig aprendre dels tallers amb Nicolás Paris, organitzats aquest cas per CaixaFòrum,  per repassar la morfologia verbal.

He de reconèixer que li he agafat afició a commemorar els anys d’autors que proposa la Institució de les Lletres Catalanes. Em feia gràcia treballar Montserrat Roig. Vaig adoptar el mateix que he aplicat en altres grups: la lectura cooperativa d’una obra. Suggereixes un tastet de l’autor. Si agrada, has encès una espurna. En canvi, si no agrada, tampoc no has enfarfegat el lector. Dubtava si els alumnes entendrien els contes  de Molta roba i poc sabó. Tot i que algú se’n queixava, els alumnes van participar a gust en totes les activitats. Una alumna va confessar que escriure la sinopsi l’havia ajudada a entendre el conte. Una altra alumna es va sorprendre que els companys haguessin triat el seu conte per elaborar el booktrailer per un comentari que havia escrit a l’hora de recomanar-ne la lectura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara bé, és un grup en què registrem una assistència irregular. Predomina una majoria de mares i  de persones aturades. Per tant,  les malalties dels fills o bé les entrevistes laborals o bé els períodes de proves ens són adversos.  Penso que per al proper curs hauré de plantejar lectura de contes d’una manera més tradicional.  Anirem llegint els contes tots plegats. És l’única pega que hi he trobat.

Anàlisi DAFO #i1cast16.jpg

Anuncis

20170403_105551

19a sessió.  Anem de cara a la barraca. Completem el relatograma.

 

Ja fa un parell de sessions que les opinions són heterogènies. Algú expressa el títpic comentari de suplici pel que fa als verbs. Això que en la primera sessió que vam treballar la morfologia verbal vaig mirar de desdramatitzar aquest contingut. Em va venir al cap les darreres declaracions de la vicepresidenta. Els verbs irregulars només representen una minsa minoria (20%). La majoria de les conjugacions segueixen un model regular.

Mantenim els dos equips de la sessió anterior. Cada grup recrearà un dels dos poemes de Joana Raspall (Si el món fos i Podries) amb la tècnica del full giratori.  Reparteixo retoladors de colors diferents i un foli a cada participant. Els dicto el primer vers. Cadascú l’ha de continuar. Quan els aviso, passen el foli al company del costat perquè continuï la poesia. Així successivament fins que el full retorna a la persona que l’ha començat. Així vam commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Vam escoltar el conte de Zerafina. Em semblava que els recordaria Montserrat Roig.  Cada grup es va posar a pensar en el  booktrailer. Els vaig passar el buidatge del qüestionari dels dos contes seleccionats.

 

 

20170403_105926.jpg

18a sessió  Vam completar el relatograma. Crisi d’idees per a l’escalfament. IMG_20170316_163718 (1)

Continuem amb la tònica dels verbs i per primera vegada destaquen el descans cerebral: el joc de passar el corrent. També valoren el qüestionari per elaborar el booktrailer.

Repetim l’activitat de la sessió anterior pel que fa als temps compostos. Ara, però, és el torn dels temps compostos del mode subjuntiu.  Organitzo un nou descans cerebral: juguem al pols xinès.

Fem una roda en què cadascú destaca algun element del seu conte. Tot seguit, reperteixo gomets. Han de triar les tres millors recomanacions dels contes (verd, el millor; groc, no tant; vermell, el que menys). En surten dos: Na Patrícia Miralpeix, una pigmoliana desagraïda i Una de les innombrable passejades que la Mundeta  Claret féu, quan era jove, per Barcelona.

Formo dos equips. Cadascun s’encarregarà d’elaborar el guió del booktrailer per a un dels dos contes. Llegim el primer conte. Deixem el segon perquè se’l llegeixin a casa.

IMG_20170309_175133.jpg

16a sessió. Roda de preguntes, recurs cafre.  Completem el relatograma de la sessió anterior.

IMG_20170309_103829.jpgResolc la falsa impressió de dimarts pels comentaris que hi escriuen. La qualifiquen de dinàmica i productiva.

Continuem amb la morfologia verbal i planes. Avui és el torn del mode subjuntiu. Organitzo parelles perquè cadascuna conjugui un dels temps.

IMG_20170309_103843

Mantenim les mateixes parelles per elaborar l’alfabet visual. Repartim les lletres amb què hauran de trobar un altre equivalent icònic o simbòlic. Les apunten a la pissarra. Comenten les seves creacions. Després, és l’hora que cadascú tradueixi la frase que ha extret del conte de Molta roba i poc sabó. Reparteixo a cadascú un tros de paper d’embalar perquè hi apuntin la traducció.  L’activitat origina implicació, motivació, diversió…

Aquest n’és el resultat.

 

20170307_170701.jpg15a sessió.  Comença a ser un recurs recurrent quan no saps què idear com a escalfament, fent una roda de preguntes: Heu fet gaire… aquest cap de setmana? Continuem amb el relatograma.

20170307_100805 (1).jpg

Apunten sobre els quantitatius. Em fa l’efecte que és la primera vegada que hi apunten inquietuds o assoliments. Tenia preparat un parell d’exercicis més per consolidar el contingut. En la posada en comú, alguns expressen la seva satisfacció perquè han comès poques errades mentre que uns altres —els més exigents i perfeccionistes, potser— els costa fer una valoració optimista.

Com que ens hem allargat amb els putos quantitatius, és hora de dur a terme un descans cerebral. Ens posem drets i cadascú representa amb mímica una acció. El reparteixo un parell de targetes perquè hi escriguin el verb que acaben de representar i un altre. Així em proporciono el material per a la propera activitat: un quinto de verbs.

Tornem a crear una plana. Ens servirà per apuntar-hi la forma del temps. A dalt escriuen els diferents adverbis temporals. Començo a cantar accions. Com és habitual, primer els costa aprendre’n  la dinàmica, però després s’hi engresquen. És una llàstima perquè hem d’ajornar la posada en comú el proper dia. I l’alfabet visual.

20170307_113011.jpg

morocco-1046535_960_720

Sessió 9a. Comencem com és habitual: roda amb les impressions de la sessió anterior, redacció de les 21 paraules, posada en comú en petit grup i tria de l’acta. Em recorden que els havia promès que els explicaria el motiu d’aquest nombre de paraules. Aprofito que hi ha la Transi i la Johanna perquè ho expliquin.Resumeixo la trama d’Els narradors de la nit. Ulls com taronges.

Prosseguim amb la morfologia verbal. Avui, participis. Em presento amb una pilota i amb infinitius. Els demano que formem un cercle. Els reparteixo els verbs. Els explico que han de passar la pilota i han de dir en veu alta el participi del verb que els ha tocat. Al principi, desconcert. Tot seguit, neguit. Veig que he d’apuntar els verbs que van dient en veu alta. Després comprovem si n’han sabut dir el participi. I girem full.

Dictat de paraules. Hem de repassar l’ortografia de les nasals. “Sí, ho confesso, senyor jutge, m’he deixat vèncer pel formalisme! No, no he renunciat ni al desapoderament educatiu ni a l’autogestió educativa. Però què faria vostè quan només sent esbufecs i queixes d’«això és molt difícil, Jaume!»?” Formo petits grups i vaig repartint les diapositives perquè vagin responent la pregunta plantejada i seleccionin les paraules que poden servir com a exemples.

Acabem la roda dels capítols. Malgrat que mantinguem la disposició del cercle, sento que xerren entre capelletes. Em sap greu perquè no respecten el company que els explica el corresponent extracte.

Finalment, els he preparat una activitat vivencial per cloure la primera unitat. Homenatjarem Anna Vives escrivint. Cadascú havia de marcar sobre l’esquena d’un company una paraula del capítol llegit. L’escriba havia de ser capaç de reproduir el mot amb  els ulls tancats i amb la mà que no és destre. L’altre company havia d’ajudar  a aguantar el full. Ras i curt, experimenten sumant capacitats.

20160503_132325

http://slide.ly/embed/03fc53ab7bf2ab7c9149e04c628f3865/autoplay/0

Sumant capacitats by Slidely Slideshow

Sessió 10a. Començament típic. Aprofito l’avinentesa per preguntar-los com es van sentir escrivint paraules amb limitacions. Només contesten dues alumnes. La Dolo va sentir estranyesa mentre que  a l’Eva l’activitat li va entusiasmar.

20160505_121951

Estrenem nova unitat, si que ho podem denominar així. Els presento les dues noves guies: Milena Jesenská i Neus Català. Abans, però, aprofito que cada grup formuli una pregunta per a l’heroïna. De moment, ja en tenim cinc per a l’Anna Vives.

20160505_123407

Preveig que reflexionem sobre l’article d’opinió. Primer, estableixen com ha de ser un bon article d’opinió. Es genera un debat. Discuteixen per la finalitat. El Carles no li agrada gens que la intenció comunicativa sigui la de convèncer. Finalment, em costa de presentar-ne el mapa mental.

criteris avaluatius distància S3 article d'opinió - com ha de ser un bon article d'opinió

Noten la primavera. Només tenen ganes de parlar en grup. És difícil de negociar com voldran escriure l’article d’opinió. Mentre intento inútilment captar l’atenció, em ve al cap una escena. Al final, m’he d’imposar autoritàriament. Faig broma del jersei que porto o bé els comunico que a partir de la setmana que ve repartiré targetes grogues i vermelles . Els excuso dient  que sóc jo qui els esvero. Si vull que dialoguin, doncs és inevitable aquest mercat de Calaf. De moment, aconsegueixo que en pensin el tema.

20160505_134458

Ajorno la lectura del text model. Aprofito l’estona que ens queda per plantejar-los com tanquem el projecte de La vinya literària. Prepararem una performance. Els agrada la idea.

6a sessió amb el B3. M’ha agradat com

ha anat l’activitat d’escalfament. Ens hem assegut en cercle i he començat a explicar el conte d’en Patufet. Després havia de continuar cadascú. En cas que toqués a un alumne que no va venir, s’havia d’inventar el seu fragment. Això m’ha servit per presentar la sessió: ens centraríem a explicar fets. Per tant, hauríem de repassar marcadors textuals i morfologia verbal.

Han pensat en expressions que responguessin a la pregunta quan? individualment. Després ho posaven en comú per parelles. Finalment, cadascú en deia un en veu alta. Gairebé eren els mateixos que havia apuntat. Per practicar aquest contingut, he previst que cadascú expliqués al company de què anava la seva pel·lícula preferida.

He repetit l’activitat per al repàs de la morfologia verbal. Han imaginat verbs. En la posada en comú els he anat escrivint a la pissarra classificant-los per conjugacions. Després, per parelles, n’havien de triar un i conjugar l’imperfet. He omès el nom del temps i els he demanat com completarien: Abans jo … He projectat la presentació. La posada en comú ha estat una mica caòtica. He monopolitzat l’explicació.

Hem seguit la mateixa mecànica per al passat perifràstic. Ara he mirat d’esmenar la pífia anterior. No he tingut temps per fer l’activitat de les edats importants. M’ensumo que ja la vaig fer al curs passat…

Ja els he avançat que finalitzàvem la primera unitat. Em sembla que farem el joc de les dates, comparar abans i ara—em caldrà buscar material— i finalment hem de negociar amb quin artefacte produirem la tasca final.