Senyores i senyors, Janelle Monáe!

Si dilluns era el dia de Cinema 3. Si dijous toca arròs. Dissabte fem dissabte… Doncs cada dos diumenges, emulegem gràcies a les recomanacions del crític de La Vanguardia, Jordi Turtós . Comprovo que en som uns quants els qui ens endinsa en el panorama musical. Aquest cop destacava l’últim àlbum d’aquesta artista nord-americana. La comparava amb la genialitat de Prince. Així doncs, em va picar la curiositat. I, com sempre, tenia raó.

Impacta la seva imatge. Físicament, em recorda la meva cosina. Són menudes i tenen el mateix estil de cara: ovalada, ulls ametllats i llavis delicats. Després, m’agrada com es vesteix. Compto que Yves Saint-Laurent l’adoraria. De fet, el modista tenia raó: les dones guanyen amb roba masculina. Ara bé, el que em té captivat és la trossa que duu al cap.  És com si s’haguessin reunit per fer una juguesca els perruquers de Marta Ferrusola, Edith Piaf i  Gala.

Però el que realment em va sorprendre és  saber que havia estat nominada en els premis MTV de música per la millor coreografia. Jutgeu vosaltres mateixos.

Han de nominar tres paios que ballen de PM, que tenen aquest talent suposadament innat? M’imaginava que aquesta categoria havien triat les millors mostres d’un nombre indeterminat de persones acompanyant el cantant, com Michael Jackson a Thriller. De totes maneres el  van donar a Lady Gaga, pel videoclip de Bad Romance. Tot té una explicació. Em vaig confondre de finestra perquè el jurat o els programadors de la cadena es van fixar realment en aquest altre:

Ara, per mi, la  millor cançó és aquesta, correspon al primer àlbum. Gaudiu d’aquesta actuació en directe:

Finalment, potser per la meva perspectiva significativa tinc uns deliris de fer associacions. Així doncs, us proposo que comenteu  similuds i  diferències de les propostes següents:

1) Compareu el primer vídeo amb aquest altre:

2) Qui va enfocar la seva trajectòria musical va ser un dels components d’Outkast. Hi noteu la influència?

3) Compareu aquestes dues portades:

4) I si mireu aquests dos videoclips:

Per acabar, recomano a la princesa d’Astúries que per escurçar distàncies no cal que martiritzi l’estructura òssia amb talons vertiginosos. Ja comença a tenir una edat i aviat el cos li passarà factura. Que es fixi en la cantant! Va ben plana i ja heu pogut observar com ho soluciona: amb una plataforma o amb una taula.

Per cert, a l’octubre actuarà a Razzmatazz.

 

wo oh ooh oh oh ooh oh oh ooh oh oh oh x2

Feia dies que anava barrinant per aquesta entrada. La podria anomenar “Síndrome postvacacional”, però s’assemblaria a una cançó de Delafé y las Flores Azules. La raó que vulgui parlar de música negra deu ser perquè he esgotat els darrers dies orientant el TR (treball de recerca) del meu fill, de documentar-me, de mirar, escoltar i llegir testimonis de l’Holocaust; pintar el garatge per endreçar-lo i agençar l’últim tram de jardí… Així doncs, m’he obcecat amb aquesta cantant.

Més aviat li tenia tírria. D’entrada, em malfio dels cantants que emprenen una carrera en solitari. És comprensible perquè costa treballar en grup, has de suportar l’enveja dels qui tens a banda i banda. Tot i que em sembla que no és el seu cas. En segon lloc, se la veu tan perfecta que no sembla que sigui d’aquest món. A més, és d’una naturalitat odiosa. Fixeu-vos com es recreen en el moviment de malucs en la majoria de vídeos. Esdevenen armes letals.  Ja em va caure l’ànima als peus quan Björk confessava en una entrevista que era una cantant que l’encisava. En va quedar tant d’ encaterinada que per això devia gravar Oceania amb Kelis. Per acabar de mortificar-me, la meva dona li ha copiat la posa per adoptar-la en les reunions amb els tutors dels nanos.

No obstant això, no me la puc treure del cap, sobretot per culpa de  la  maleïda cançó, Single ladies, i del respectiu videoclip. Compto que es deu queixar per la falta de compromís del xicot. Però jo em pregunto: cal patir de mal de Sant Vito perquè no li ha  regalat cap anell?

Ha inspirat alguna campanya publicitària d’articles de consum femení. Tot i que en podeu comprovar les fonts:

Per acabar, quina de les tres versions trieu:

1)

Jo em pregunto:

• Què hi fa la Carme Pla parodiant la Beyonce?
• Qui ho grava a qui no suporta de les tres?
• I qui de les tres va fer més campanes?

2)

Les rates sàvies. Fixeu-vos com s’han repartit equitativament el lloc de la cantant. Ara bé, no dominen gaire les distàncies.

3)

La més real. Com canvia un cantant en directe. És quan t’has de treure el barret. Du una orquestra que podria protagonitzar un. A vegades em recorda com n’és de cigronaires les produccions del José Luis Moreno. I que no li cal gaire ornaments a la catedral.

Adopto aquest crit de guerra per agrair uns bons regals: un record de Nova York esplèndid i un parell d’ESETons. Així val la pena torna de vacances.