Com que he anat atrafegat aquest parell de setmanes, se m’han acumulat les reflexions del projecte. M’hi hauré d’anar acostumant. Forma part del procés.  Si amb els del D vam arribar a la conclusió Ricky Martin, amb aquests també.

Sessió 10a. Ens vam allargar amb la romanització en les sessions passades. La Celia ja venia més tranquil·la. El seu home la va calmar. Al final de classe,  m’ho va explicar. Per a una brasilera li sona llatí tota la romanització.  Els vaig proposar de trobar part del patrimoni romà en les llengües maternes. Però predominaven els parlants romànics (castellà , francès i portuguès) en front del suec. És una activitat d’investigació. Va fer llufa. Tampoc no van saber dir noms d’imperis. Potser són manies meves, però els costa quan els demano que comparin el que expliquem amb la seva realitat. Al·lucinen si els demano com ho diuen en la seva llengua, si són parlants de les minoritària a l’aula.  Ara bé, l’Aliou el tema dels imperis el va fiblar. Ens va voler explicar unes lluites entre dos bàndols a l’Àfrica que li recordava les guerres púniques. Em va semblar que em deia que de l’imperialisme, millor no tocar-lo.

Els vaig demanar que expliquessin un record: el  primer dia que van arribar a Castelldefels. Tothom li va impactar la platja!

Sessió 11a Encara no dono per acabada la unitat. Improviso una tasca final: escriure una postal. Els engresca. Abans, però, negociem una base d’orientació. Escriuen el text. El penjo a la paret i els demano que en triïn una que no sigui la seva. Comproven si compleix els criteris avaluatius que hem establert. La llegeixen en veu alta. Ni s’han adonat que em vaig oposar a fer lectures en veu alta a l’aula.

Només ens dóna temps per enllestir les paraules claus de la romanització. Em veig incapaç, per falta de temps, de negociar com podem treballar les restants unitats.

 

 

Sessió 12a Els proposo dues possibilitats: continuar amb el programa o bé organitzar petits grups perquè cada un s’encarregui d’investigar una època. Opten per la darrera solució. Així doncs, podem convertir aquesta tasca en un  repte: acudir a la biblioteca. Recordem abans les estructures que els pot requerir l’empresa. Se n’hi van. Al cap d’una estona entro a la biblioteca. N0més em trobo amb l’equip de l’edat mitjana.

Ja ens hem constituït en comunitat virtual a Google+. Hi han penjat les fotos que il·lustren la postal.

 

Sessió 13a Em preocupada la posada en comú de cada grup. La negocio amb ells. Accepten que cada component d’un grup escrigui una de les paraules clau per cloure la línia del temps. N’expliquen el motiu. Abans, però, fem una roda per valorar la tasca de la sessió anterior. Satisfet del resultat.

Amb el MOOC al cap, en copio una de les tasques de la unitat: l’ànalisi DAFO.  Són incapaços d’entendre-me’n l’explicació. Apuntem fortaleses i debilitats. No em veig amb cor de continuar. Finalment, fixo el termini per finalitzar la tasca col·laborativa que arrosseguem des de principi de curs.

 

Anuncis

Sessions 23 i 24 amb el D. Darrers acompanyaments dels xerpes. Han seguit la tònica dels grups anteriors. He  incorporat en aquestes sessions una activitat d’escalfament de repàs del que van aprendre amb el xerpa corresponent en la sessió anterior. Els va fer certa gràcia l’activitat que havia preparat per als xerpes dels dialectes: una audició de la cançó de Maria del Mar Bonet per identificar si es parlava un dialecte constitutiu o consecutiu a les poblacions que esmenta la cantant. Almenys va servir per esvair l’encapotament de les varietats geogràfiques.  Es compromoten que escriuran un comentari per valorar el progrés de la unitat 2.

Sessió 25a. Abans de reprendre el camí, decideixo que a diferència de la primera unitat, valorarem presencialment el treball dels xerpes. Esclata la tempesta. L’aigua sempre és un regal. Els demano que valorin què ha funcionat i què cal millorar. 

Estic content d’escoltar les fortaleses.  Reconeixen,d ‘una banda,  la implicació  i, de l’altra, que havien estat capaços de concretar el contingut a l’hora de transmetre’l als companys, de la qual cosa estaven satisfets. Apunto el lideratge com a fortalesa, però és la tapadora  de la caixa de Pandora.  A cada grup hi va haver una persona que es va oferir de penjar el material que elaboraven al mural, més aviat pel pànic tecnològic de la resta dels components.  Vaig entendre que el malestar s’havia produït  per remordiments de consciència.

A l’hora de recollir i debatre els punts negatius, cau el xàfec. S’origina un debat.  A la meva esquerra,  el bàndol  més tradicional. S’estimava classes magistrals, destinades a la prova final. El professor havia d’amaçar amb la gramàtica, la repetició d’exercicis. En canvi, a la meva dreta, va protestar una representant del bàndol més disruptiu. Avorreixen classes teòriques. S’estimen passar-s’ho bé a l’aula. Els agrada aprendre dels companys.

Miro de concloure el balanç. Els exposo una reflexió. Tothom declara que li agrada el resum que faig al final de cada acompanyament. Constaten que els ajuda a assolir el contingut. Ara bé, s’han qüestionat per què és efectiva la meva síntesi? Deu ser per l’hora llarga que el company expert ha mirat d’acompanyar-los. Alguns assenteixen. D’altres em defensen de l’ús del mural. Finalment, acordem aprofitar el cap de setmana per familiaritzar-nos amb l’aplicació. Continuo pensant que els pot ser molt efectiva.

Reprenem la sessió. Sorpresa!! Els formulo la proposta d’elaborar una pechakucha. Una majoria s’hi nega. Argumenten diferents objeccions: desconeixement del mitjà, (buscar imatges i text ?!), impossibilitat de treballar cooperativament (?! hem traspassat el pas de l’equador). Són aquests moments que notes que el desodorant t’abandona. Mires de mantenir la calma i certa distància.

Finalment, els demano si volen col·laborar a fer un experiment. Poso en pràctica una proposta de coneixement de grup. És oli en un llum. Tothom hi participa de ple. És el si jo fos. Cadascú ha d’escriure un accident geogràfic, un animal i un personatge històric.  Agrada llegir, escoltar i endevinar l’autor de cada targeta. Em sorprenen els resultats. La majoria confessa que li agradaria ser o bé una muntanya o bé el mar. Accepten que els agrada els reptes i l’amplitud de mira. Es nota que guanya la majoria femenina perquè el personatge històric més anomenat és  Marie Curie. Ah, caram!

Sessió 26a. Entro amb certa recança. Hi he donat voltes com entomar aquesta sessió i com podem treure suc de la darrera sessió… Comencem puntuant la labor dels altres xerpres. Esdevé un moment eurovisiu, però valoren prou bé la feina  dels companys.  Accepto el resultat del dia anterior: desisteixo de crear presentacions a la japonesa,  però poso condicions a l’hora d’elaborar el guiatge dels xerpes:  hauran de limitar l’explicació a 10 min. Presentem la unitat i formem els grups de xerpes. Aquesta vegada introdueixo la pregunta d’avaluació inicial: què saben del contingut que han triat. Genera discussió a cada grup i diria que proporciona certa tranquil·litat. Qui més  qui menys ha recordat bastant el contingut i,  si no, han recorregut al mòbil.  Fan l’exercici. Finalment, acorden les preguntes. Em comprometo a enviar-los el corresponent full de ruta. També els informo que deixem el marc sociolingüístic. Penso proposar-los un projecte més endavant. Aprofito que aquesta unitat aprofundirem sobre la diversitat: què ens pot aportar o bé què ens pot entorpir en el nostre creixement?  Finalment, els comunico que he reflexionat sobre el conflicte de dimarts i que tinc una pregunta al cap: què hauria pensat Marie Curie del debat de dimarts. Els responc que li hauria vingut al cap la cançó de Ricky Martin.

Els calmo que segons els experts hem experimentat una espiral autoimpulsada.  Són cabdals per al creixement de l’equip. Algú recorda una sessió similar. En surto reforçat i amb la sensació que hem ascendit un esglaó.

Dards serindípics: dilluns, “La Contra” amb Yaakov Hetch. la setmana anterior l’hauria pogut escoltar si no s’hagués espatllat el cotxe. A la tarda, conversa #rEDUvolutionària amb Adolf  Murillo i Ribes. Em regala un llibre seu. Caic de cul amb la portada:

detall portada Adolf Murillo

Dimecres, sóc capaç de rellegir l’entrevista de Yaakov Hetch. Descobreixo Hanoch Piven. També participava en l’acte d’Aulas Creativas. Escoltar la seva xerrada m’ajuda a esvair un dubte: per què no puc fer classes més convencionals? L’endemà, acabo El jardín de Babel de Juan Carlos Cubeiro i Marta Romo. M’ajuda a treure l’entrellat del conflicte de dimarts.