file3851334414519Continuo amb la majoria del grup del B1, tot i que es van confirmant algunes baixes. La primera sessió arrenca potent, però tinc la sensació que a mesura vaig plantejant les activitats anem perdent gas. Ens estrenem amb una activitat d’escalfament: Jo sóc. Miren de completar cinc afirmacions amb aquest encapçalament. Reparteixo els fulls. Cadascú el llegeix en veu alta i no li costa gens endevinar de qui és. Grup ben cohesionat. Trec pit.

Els presento el pla de curs. Els avanço que aquest trimestre hauran de participar més en el blog. Assenteixen. Escoltem la cançó de Raimon.  Després miro de negociar el projecte del curs. Em costa fer-me entendre. Els recordo que en el curs anterior, vam mirar de conèixer Castelldefels. Ara els animo a  conèixer-ne la història investigant com vivien els nostres avantpassats. Sembla que els agrada la idea. La Liz exclama:”És com fer un viatge a través del túnel del temps”.

Per acabar, miren de fer un versió personal dels dos versos inicials. L’endemà se’m va el temps en la presentació. Miro d’escriure’ls amb els colors de la bandera del seu lloc d’origen. Em penso que els farà gràcia… Els demano que pensin en un cantant del seu país similar a Raimon.

2a sessió.  Acordem quines són les preguntes per conèixer el cantant. En la primera sessió, algú ja reconeixen que l’estil és cançó protesta. La majoria hem viscut sota règims dictatorials i quina era la funció de la música: conscienciar la societat. Amb les preguntes, presento el passat perifràstic. La Mercedes es pensa que és la perífrasi d’imminència. Al final, ho entenen. Els sorprèn de fet,  que per formar un temps passat utilitzem el present d‘anar. Astorament.

Reparteixo una biografia del cantant de Xàtiva. La tenen en present. Demano que cadascú miri de transformar dues formes verbals ens present pel passat perifràstic. Després, llegeixen la biografia per respondre les preguntes que hem acordat al principi. Els proposo que busquin aquestes dades biogràfiques per presentar el seu cantant. Penso que també ens poden servir com a model per al producte final del projecte.

Divendres a Vic. M’adono que ja començo a tenir una edat mentre escolto Jon Landa presentant la seva comunicació amb l’ús del pop català per al seu alumnat italià. Frescor contra carrincloneria.

3a sessió. Després de la marató quilomètrica de divendres i dissabte, estic bastant cansat. No sé com encarar la sessió. Tiro de beta: si han de presentar els cantants! Ja tinc mitja sessió a punt. Però, i si no han fet els deures… Som pocs a classe. La meitat no han fet els deures. Justa la fusta! Activem el pla B a tot drap.

Primer, faig una roda demanant-los com els van anar el sopar d’aquest dissabte. Així repassem el passat perifràstic.  Després, acordem les preguntes de la investigació. Em costa que m’entenguin. Suo. Al final, cada grup proposa un parell de preguntes. Ens en sortim galdosos. Quan els demano que observin les preguntis i s’adonin quin temps han emprat, es produeix una hecatombe. Al final, els explico que era per introduir l‘imperfet. Com és habitual, organitzo parelles i els consigno un verb perquè conjuguin l’imperfet.  S’adonen com formem els de la 1a conjugació i els de la 2a i la 3a conjugació. Els demano que han d’escriure  un comentari facilitant el nom del cantant i un vídeo seu. Una classe tediosa.

4a sessió. Hem de començar amb el projecte. No n’he fet una planificació. M’ajuda les tasques de la unitat 2 del MOOC a reflexionar-hi. La meva mentora em fa uns suggeriments. M’aconsella que construïm una línia del temps. Penso que ni borratxo!! Es van esverar quan els vaig proposar de preparar col·laborativament una presentació dels cantants. Però m’ho torno a rumiar. El cos em demana activitats de manualitats. Són desconcertants, disteses. Exigeix compromís, implicació i col·laboració. Per tant, la mentora m’ho ha posat en safata. Ja tenim activitat per a la propera sessió: un cordill per penjar-lo  l’aula i que serveixi per enganxar-hi les idees claus de cada època. Veig que en paper la cosa funciona. A l’aula, ja és diferent.

Em passo tot el temps de la preparació, cercant informació i atenent consultes. He d’entrar a l’aula i no sé com podem començar a investigar el neolític.  Recordem la sessió anterior. Repassem la morfologia verbal.  Els presento les preguntes que vam acordar. Els demano si les poden agrupar. Els costa entendre l’activitat. La Celia és la més crítica. La Mercedes intenta explicar-li per què ho fem. Se m’escapa: mira que és més senzill seguir un llibre.  Costa d’agrupar les preguntes. Per tant, els reparteixo l’entrada sobre la revolució del neolític. La llegeixo. El Chema em demana per què no practiquem la lectura en veu alta. S’improvisa un debat. Alguns temen que m’irriti aquest qüestionament. Tant la Celia com el Chema es justifiquen que he afavorit aquest clima. Tenen raó.  Em penedeixo per haver optat treballar per projectes.  Reuneixo els grups i sorpresa. Van responent les preguntes del qüestionari. Discuteixen. Argumenten basant-se en el text. Revifo. Acabem la classe abans d’hora. No recorro als textos amb informació especialitzada  Els proposo que mirin de localitzar quantes coves tenim per la zona. Repeteixo: les propostes reflexives de la unitat 2 del MOOC m’han ajudat a reprendre la il·lusió. Continuarà…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5a sessió amb el D. Ho confesso: la pastisseria no és el meu fort. D’ençà que vaig provar de fer un pa de pessic. Fa anys d’aquesta experiència. Sort de la meva dona que em va tustar l’espatlla i em va recomanar amorosament: “Jaume, deixa-ho. No pujarà” Encara estaria palplantat davant el forn esperant el resultat. Aquesta és la sensació que vaig tenir de la sessió d’ahir.

I mira que va abans de començar un grup em va plantejar un repte: ser capaç de fer la classe la primera hora sota un arbre i l’altra hora en una taula d’un bar. Han captat la meva traducció del terme de María Acaso “el aula como jaula”. Jo el traduiria com l’aula com a taula. Evidentmen, el vaig acceptar.

Vam iniciar amb una reflexió: Què podem treure de les valoracions del curs passat? Hi van pensar individualment, per després posar-ho en comú en petits grups. AVam elaborar aquest mapa mental amb els comentaris:

Escalfament

Com que no és gaire bona la foto, apuntem el que van destacar de les valoracions del curs passat. El curs va ser profitós, encara que reconeixien que la metodologia va ser dura. El Carles A. va reinvidicar que els alumnes no hem de témer les innovacions. Arran del seu comentari, vaig apuntar agosarats. Tambien objectaven sobre la finalitat de les sessions presencials. Els vaig recordar que n’organitzàvem una al final de cada unitat.  El Fran va advertir que tothom havia aprovat. Finalment, van assenyalar l’aprenentatge cooperatiu i els canvis de rols que havia comportat.

Tot seguit,  vaig mussitar els objectius de la sessió. Els vaig dir baixet perquè no els havia redactat com a reptes. Cagada. Potser m’excedeixo en  l’estratègia  de planificiació-express, aprofitant materials anteriors. Vam veure el programa de les tres primeres unitats. Expectació. Llavors, em van recordar quins eren els continguts que havíem de treballar en la unitat que estrenem. Els vaig apuntar a la pissarra. Això va servir perquè s’apuntessin en un grup. Problemes: els abstens i que tot el material era pensat per a grups de quatre persones. Vam haver d’anar dividint continguts: dos grups per als sons, dos per a la morfologia del nom i l’adjectiu. Es van constituir els següents grups:

  • sons (I): Carles A., Pilar C, Dolors i Anna I
  • sons (II):  Conxi, PIlar G, Carles I i Isa
  • gènere: Pilar A, David, Lourdes i Jordi
  • nombre: Mònica, Agus, Albert i  Anna B
  • categories: Laia, Fran, Helena, Víctor
  • marc socioling. ; Àngels C, Àngels P, Mireia i Jaume

Vam mirar la presentació de la unitat. És una adaptació de la del curs passat. Vaig suprimir el calendari. No ho tinc lligat, però he de confessar que anant pel cotxe ja em ballava el cap com podria muntar la propera sessió. Van confessar sentiments: angoixa, expectació… a l’hora d’encarar el curs i la unitat. Què els vaig insistir? Només es poden comparar amb ells mateixos i no pas amb el company del costat. Per convertir-se en bons experts, han d’observar el seu aprenentatge. Cares desconcertades.

Vaig anar repartint el corresponent fragment a cada component del grup. Desànim. Els vaig demanar que s’agrupessin i es comentessin els exercicis. Més atordiment. Després, els vaig demanar que es plantegessin les preguntes que haurien de sbar respondre per superar l’exercici. Així vam anar establint els objectius d’aprenentatge. Aquest és el panorama:

Objectius unitat 1

Finalment, vam aprofitar els grups per negociar el projecte de la unitat 1. Més aclaparement. Vaig anar passant pels grups per explicar-los que havíem acordat com treballaríem els blocs II i III. Ara havíem de decidir com practicàvem el bloc I. . Cadascú va poder votar per dos projectes.  Un cop vaig apuntar totes les propostes del grup,  vaig incloure la meva. Va ser desestimada. Només vaig aconseguir 1 vot.  Lliçó de democràcia. N’hi ha que suen pel tema d’actualitat que triem. De moment, l’han de pensar per a la propera sessió. Ja em puc espavilar a corregir els articles d’opinió.  Faltava un quart i vaig decicidir cloure la sessió.

Testimoni de la sessió. De Pilar Gil

Es pot anar contemplant com es van gestant les diverses sinapsis. És boníssima la idea de fer un reportatge fotogràfica de cada sessió. Sempre perceps detalls que et van passar desaparcebuts.

El procés ha començat i és natural aquest atordiment. Alguns ja m’ho van confessar: “Jaume, ens has estabornit”. Em venia al cap el sacseig  de l’Olga Esteve. Ves que no tinguem a punt el proper repte.