Un ressò, una taca

De wdj(0), extreta d’http://www.flickr.com/photos/7780290@N05/500147051

1a sessió amb l’S2

És la primera vegada que assumeixo un  mateix grau en períodes diferents del mateix curs.  Per mi és un repte: estic acostumat a planificar de nou cada curs. M’havia proposat com a objectiu d’aquest trimestre aprofitar tant les programacions com el dietari d’aula per millorar la tasca. Ai las!  Em costa posar-me a preparar la sessió. Noto una estranyesa. Penso que traeixo la feina feta amb el grup dels dos trimestre anteriors. Enyoro la idea que no m’ha vingut per encarar aquest grup.  Regiro i cComparo el primer dia tant d’un com de l’altre trimestre.  En faig un poti-poti.

Trio com a activitat de trencar el gel: Jo sóc.  Aquesta vegada recullo les presentacions i les reparteixo. Han d’endevinar de qui és.  Es produeix expectació i tensió. Em fa gràcia observar les cares dels possibles autors. La comunicació no verbals els traeix de vegades. L’alumna més tímida és  l’aposta dels altres companys. Curiós.

Enceto el segon bloc de la sessió, plantejant la pregunta Com aprenem? En la posada en comú, un alumne s’entusiasma quan els proposo d’elaborar un mapa mental amb les respostes. Potser va ser més elaborat el del trimestre anterior, però  tampoc em puc queixar per aquest altre.

Reparteixo l’entrevista per tot el grup classe. En petits grups, n’extreuen conclusions. Un formador qüestiona alguns dels plantejaments del pedagog nord-americà. Ell mateix es resol les preguntes. Compto per la cara que dec haver posat; això que vaig mirar de mantenir-me al marge. Qüestionava els  ritmes d’aprenentatge –parlava per ell i pels companys (?). D’entrada, li semblava que la solució lògica era separar-los. Després,  es va penedir de la solució.  De totes maneres, molt bona participació per part de tots els grups. Surten unes conclusions interessants.

Els demano que valorin forteles i febleses de la nostra metodologia.  Els demano si Roger Schank estigués present què li semblaria bé i què fem malament. Les primeres alumnes no m’han entès. Comparen l’ensenyament tradicional amb el curs de català. No obstant això, m’agraden els seus comentaris. Com a febleses, surten el programa del curs i el temps.

Finalment,  negociem el programa del curs. Em sembla que em faig un embolic en la posada en comú. Vaig recollint el que van descartant, però després l’alumnat sent pànic: es confessa incapaç de discriminar més. Tot li sembla prou important. Glups!! Em despisto: ningú sap manifestar un objectiu personal d’aprenentatge. Això els sorprèn!! Al final, els reparteixo el full i els comunico els objectius del curs.  Tanta negociació per acabar imposant el meu criteri. I això em sorprèn? Dono per acabada la sessió, abans d’hora. Aix!! Profe l’Oréal, perquè jo ho valc. Quins pebrots, els meus!!

Fonts:

1a sessió grup anterior

dietari d’aula

 

 

 

Per què sortim amb una palleta?

de cloud nine, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/21599153@N00/1258407653

Sessió 1a de S3 Cliqueu l’enllaç per llegir el dietari de la sessió.

Si hem acomplert els objectius que m’havia fixat per a aquesta sessió, ens mereixem un premi, oi? La xerrada  de Janine Shepherd m’ha donat la idea: una palla de refresc a cadascú. L’he coneguda  per  la piulada de @AsiPresentoYo de la seva entrada.  Té un bloc molt interessant. Hi analitza la impactant senzillesa que fa servir la pilota australiana per transmetre el seu discurs. El podíem aprofitar per a aquest grup.

Tenia ganes de retrobar-me amb els alumnes que continuaven, però aquest grup ha patit una sobtada renovació. Algunes alumnes l’han deixat per motius laborals. A més, se n’hi han incorporat de  nous. Alguns els han saltat de curs o són trasllats i d’altres encara aquest matí els fèiem la prova de col·locació.  Patia perquè tota la labor del curs passat se n’anés en orris.

Ha costat arrencar l’activitat de les presentacions, però ha anat bé la picada a la cresta que els he fet. No es movien de la cadira –maleïda zona de confort!-. Ha estat preguntar-los què havien entès que han fet un bot del seient. Llavors m’ha costat que tornessin als llocs. Hem fet una roda per descobrir què tenien en comú per asseure’s junts. He preparat una sorpresa: una targeta de presentació. He confessat que tinc ànima de pallasso.  Més aviat em declaro bufó. Ho escric i no em  trec del cap les imatges de dels assajos de La Bête. És el meu brindis.

Ara bé, hem destapat la caixa de Pandora. Quan he detectat les expectatives, s’han transformat. M’ha agradat apuntar quins obstacles he de vèncer (es referien a continguts gramaticals) per superar la prova? He rigut per sota del nas.  He pensat en les Blue Mountains. He hagut de ser una mica estricte perquè en la posada en comú, algun portaveu plantejava més d’una pregunta.  He començat a veure les orelles de les queixes. Ho he ajornat per debatre dijous. Cal que incloguem aquesta norma, com amb l’equip del Centre: hem d’exposar problemes i no pas queixes. M’he perdut el debat intern d’un grup.  Un alumne, xilè, que fa quatre anys que és a Catalunya ha saltat d’un S1 a aquest curs. Les companyes s’han meravellat i més quan les seves preocupacions s’allunyen de qüestions gramaticals (d’excepcions i irregularitats que suposen un 20% i que n’exigim el domini. Sort que apostem per un ensenyament comunicatiu de la llengua!) Ara entenc el malestar que va expressar una companya quan van relatar com ens havia anat experimentar la negociació.

Aquesta vegada ha anat prou bé la negociació dels objectius  i dels criteris avaluatius, respecte la del curs passat. Pel que fa al programa, primer els ha costat entendre tant l’activitat com el mapa. He anat aclarint dubtes i ha estat prou fluïda la discussió, tant en petit grup com en la posada en comú. Quant a la nota de curs, han fet la carta al Reis: petit controls per anar assajant. M’ha agradat la proposta que el comentari que deixen en el quadern d’aprenentatge serveixi per aconseguir la nota de curs.

Anècdotes: un grup  m’anaven a revelar per un mòdic preu de 20 punts una recepta xinesa per evitar la meva alopècia. Ignoren que la faig servir per adobar les plantes.  Una altra alumna ha manifestat que  li molestava interactuar tant. També ha manifestat el neguit de perdre temps i sessions. He inclòs el vídeo sobre la lentitud de José María Toro. L’alumne xilè ha vingut a agrair la sessió i a manifestar que  compartim el punt de vista humanista. Espero amb candeletes el  missatge que m’enviarà.  I per acabar, la consulta i disculpa de l’Ana. Hem debatut sobre pors per dominar les irregularitats. M’ha agradat que em compartís un dubte ortogràfic que té amb la seva llengua materna. Com canvien les perspectives des de l’Ultramar. Em ve´al cap la discussió, en què va partir Gabriel García Márquez, sobre la inutilitat d’ensenyar ortografia.

Què he d’incorporar?

He de finalitzar la sessió agraint-los l’atenció, l’esforç , el que posin en pràctica aquell dia o bé per haver-me donat l’oportunitat d’aprendre. Avui m’han ensenyat moltíssim. A més, contemplar les cares de curiositat, agraïment, sorpresa per la palleta no té preu.