Setmana d’estrena: trimestre, curs i aula.

1a sessió. Element detonant: el mitjó. Vaig repetir la primera activitat que ens va plantejar Nicolás Paris. La mateixa reacció. Cares d’estupefacció, primer. Rialles a mesura que se’l posaven. A més, anaven arribant de manera progressiva. Per tant, els companys que el duien posat frisaven per contemplar la reacció del nouvingut. Anava sentint comentaris: “S’avorreix. Per això té tanta inventiva.” , “Jaume, ja t’has pres la medicació?” Jo, ni cas.

Vaig repetir l’activitat de presentació que també és bastant divertida. Així ens movíem i fèiem temps perquè el mitjó s’emmotllés. Vam formar un cercle amb les cadires per descobrim les noves identitats. Vam riure bastant. Finalment, el vaig fer descalçar per comprovar com havia quedat el mitjó.  Cares de sorpresa. Vam reflexionar una mica per fer emergir el pensament divergent.  Vam acabar acordant que seria el material per elaborar el relatograma. Aquesta vegada, el construiran individualment.  La majoria va seguir les meves instruccions i van desfer el mitjó. La Paola, en canvi, va decidir que el faria amb la forma del peu. Visca la rebel·lia!!

Ara tocava presentar el repte del curs. Vaig esmicolar tant el comunicat de la Cúpula errorista que ens va costar ordenar-lo una mica. Els va fer il·lusió que fos escrit amb l’alfabet que vam inventar el curs passat. De totes maneres, vam veure que el text ens oferia diverses possibilitats. L’Andrea li va encantar la proposta.

L’hora del descans cerebral. Ens vam anar de viatge. Has de formular: “Me’n vaig de viatge… amb una abraçada del company” i has de fer l’abraçada. El company ha de repetir i fer tot el que ha sentit i vist abans de dir la frase al company. Em costa explicar la dinàmica. Aquesta vegada no feien cap acció sinó que facilitaven consells als companys.

Vaig formar petits grups i els vaig repartir el programa de cada unitat. Vaig descobrir que havia fet malament les fotocòpies. Només vam triar els continguts de dues unitats. Primers dubtes sobre els continguts. Vaig presentar el pla del curs. Algú va arquejar les celles quan llegia autogestió pedagògica i a través de l’art.

20170418_112544.jpgI per acabar, repetiríem l’activitat del compromís. Els vaig repartir les tires de paper. Els vaig demanar que la dobleguessin en quatre parts i hi formulessin un compromís. Els vaig donar un clip i els van ensenyar com podien convertir el compromís en una llavor. Segona nicolassada del dia.

2a sessió. La venjança. Cadascú va agafar el tros de paper i hi va anar apuntat amb què s’havia quedat de la sessió anterior. Vaig aprofitar per fer el mateix amb el que em comentaven en la posada en comú. Em va satisfer el que van compartir. Dues pegues. Desconec com valoren la sessió. Hauré de recórrer als enginys de Clara Megías. Hem de tenir retoladors de punta fina.

20170420_105624.jpg

Abans de continuar amb la sessió. El Manolo va plantejar alguns dubtes. Van voler que practiquéssim l’apostrofació de l’article amb els noms femenins.  Tenia molt clara la regla, però en canvi no veia per què no es podia apostrofar idea i per què s’havia d’apostrfar ungla. Vaig improvisar una tècnica amb el color verd i el vermell. Els vaig demanar que pensessin en paraules femenines. Les vam apuntar a la pissarra i la regla. Vam aprofitar per repassar la vocal tònica. Hpostavien de senyalar-la. L’encerclava en verd. En la posada en comú, al final, vam acordar que deien verd (l’, és a dir, article apostrofat) o vermell (la, article no apostrofat). Al Manolo encara li va costar de veure-ho, però els altres ho van entendre  de seguida.

20170420_102157 (1)

A l’hora de presentar la sessió, els vaig confessar avançar que avui demostraria que no estic tan boig ni sóc tan creatiu.

Vaig formar petits grups havia de compondre una imatge amb el tros que tenien. Vam practicar la rutina de pensament Què hi veig, què en penso i què em pregunto. Va estar analitzant tres obres. Van descobrir d’on havia sortir la primera activitat del dia anterior.

20170420_102205.jpg

La majoria va assegurar que pertanyien al mateix artista. Aprofitant els mateixos grups, van fer una lectura col·laborativa. Van llegir el dossier de CaixaFòrum sobre l’exposició de Nicolás Paris. Cadascú havia de llegir un paràgraf en veu alta, havia de resumir un paràgraf que hagués escoltat i havia de confirmar si era correcte el resum d’un  company. Van acceptar d’anar a l’exposició i fins i tot de contractar una visita guiada.

Descans cerebral: joc del marro. Han de picar amb la part del cos on algú ha rebut, per part meva,un cop. Finalment, es van encarregar d’escriure el missatge per fer la reserva de la visita de dijous.

S’entretenien a l’hora de sortir. Els vaig haver d’anar a buscar. Vaig entrar cridant: “Au, foteu el camp: que estoy mu’ loco, ostias!!” Esclafiren a riure.

Anuncis

5a sessió amb el D. Ho confesso: la pastisseria no és el meu fort. D’ençà que vaig provar de fer un pa de pessic. Fa anys d’aquesta experiència. Sort de la meva dona que em va tustar l’espatlla i em va recomanar amorosament: “Jaume, deixa-ho. No pujarà” Encara estaria palplantat davant el forn esperant el resultat. Aquesta és la sensació que vaig tenir de la sessió d’ahir.

I mira que va abans de començar un grup em va plantejar un repte: ser capaç de fer la classe la primera hora sota un arbre i l’altra hora en una taula d’un bar. Han captat la meva traducció del terme de María Acaso “el aula como jaula”. Jo el traduiria com l’aula com a taula. Evidentmen, el vaig acceptar.

Vam iniciar amb una reflexió: Què podem treure de les valoracions del curs passat? Hi van pensar individualment, per després posar-ho en comú en petits grups. AVam elaborar aquest mapa mental amb els comentaris:

Escalfament

Com que no és gaire bona la foto, apuntem el que van destacar de les valoracions del curs passat. El curs va ser profitós, encara que reconeixien que la metodologia va ser dura. El Carles A. va reinvidicar que els alumnes no hem de témer les innovacions. Arran del seu comentari, vaig apuntar agosarats. Tambien objectaven sobre la finalitat de les sessions presencials. Els vaig recordar que n’organitzàvem una al final de cada unitat.  El Fran va advertir que tothom havia aprovat. Finalment, van assenyalar l’aprenentatge cooperatiu i els canvis de rols que havia comportat.

Tot seguit,  vaig mussitar els objectius de la sessió. Els vaig dir baixet perquè no els havia redactat com a reptes. Cagada. Potser m’excedeixo en  l’estratègia  de planificiació-express, aprofitant materials anteriors. Vam veure el programa de les tres primeres unitats. Expectació. Llavors, em van recordar quins eren els continguts que havíem de treballar en la unitat que estrenem. Els vaig apuntar a la pissarra. Això va servir perquè s’apuntessin en un grup. Problemes: els abstens i que tot el material era pensat per a grups de quatre persones. Vam haver d’anar dividint continguts: dos grups per als sons, dos per a la morfologia del nom i l’adjectiu. Es van constituir els següents grups:

  • sons (I): Carles A., Pilar C, Dolors i Anna I
  • sons (II):  Conxi, PIlar G, Carles I i Isa
  • gènere: Pilar A, David, Lourdes i Jordi
  • nombre: Mònica, Agus, Albert i  Anna B
  • categories: Laia, Fran, Helena, Víctor
  • marc socioling. ; Àngels C, Àngels P, Mireia i Jaume

Vam mirar la presentació de la unitat. És una adaptació de la del curs passat. Vaig suprimir el calendari. No ho tinc lligat, però he de confessar que anant pel cotxe ja em ballava el cap com podria muntar la propera sessió. Van confessar sentiments: angoixa, expectació… a l’hora d’encarar el curs i la unitat. Què els vaig insistir? Només es poden comparar amb ells mateixos i no pas amb el company del costat. Per convertir-se en bons experts, han d’observar el seu aprenentatge. Cares desconcertades.

Vaig anar repartint el corresponent fragment a cada component del grup. Desànim. Els vaig demanar que s’agrupessin i es comentessin els exercicis. Més atordiment. Després, els vaig demanar que es plantegessin les preguntes que haurien de sbar respondre per superar l’exercici. Així vam anar establint els objectius d’aprenentatge. Aquest és el panorama:

Objectius unitat 1

Finalment, vam aprofitar els grups per negociar el projecte de la unitat 1. Més aclaparement. Vaig anar passant pels grups per explicar-los que havíem acordat com treballaríem els blocs II i III. Ara havíem de decidir com practicàvem el bloc I. . Cadascú va poder votar per dos projectes.  Un cop vaig apuntar totes les propostes del grup,  vaig incloure la meva. Va ser desestimada. Només vaig aconseguir 1 vot.  Lliçó de democràcia. N’hi ha que suen pel tema d’actualitat que triem. De moment, l’han de pensar per a la propera sessió. Ja em puc espavilar a corregir els articles d’opinió.  Faltava un quart i vaig decicidir cloure la sessió.

Testimoni de la sessió. De Pilar Gil

Es pot anar contemplant com es van gestant les diverses sinapsis. És boníssima la idea de fer un reportatge fotogràfica de cada sessió. Sempre perceps detalls que et van passar desaparcebuts.

El procés ha començat i és natural aquest atordiment. Alguns ja m’ho van confessar: “Jaume, ens has estabornit”. Em venia al cap el sacseig  de l’Olga Esteve. Ves que no tinguem a punt el proper repte.

Sessió 1a de S3 Cliqueu l’enllaç per llegir el dietari de la sessió.

Si hem acomplert els objectius que m’havia fixat per a aquesta sessió, ens mereixem un premi, oi? La xerrada  de Janine Shepherd m’ha donat la idea: una palla de refresc a cadascú. L’he coneguda  per  la piulada de @AsiPresentoYo de la seva entrada.  Té un bloc molt interessant. Hi analitza la impactant senzillesa que fa servir la pilota australiana per transmetre el seu discurs. El podíem aprofitar per a aquest grup.

Tenia ganes de retrobar-me amb els alumnes que continuaven, però aquest grup ha patit una sobtada renovació. Algunes alumnes l’han deixat per motius laborals. A més, se n’hi han incorporat de  nous. Alguns els han saltat de curs o són trasllats i d’altres encara aquest matí els fèiem la prova de col·locació.  Patia perquè tota la labor del curs passat se n’anés en orris.

Ha costat arrencar l’activitat de les presentacions, però ha anat bé la picada a la cresta que els he fet. No es movien de la cadira –maleïda zona de confort!-. Ha estat preguntar-los què havien entès que han fet un bot del seient. Llavors m’ha costat que tornessin als llocs. Hem fet una roda per descobrir què tenien en comú per asseure’s junts. He preparat una sorpresa: una targeta de presentació. He confessat que tinc ànima de pallasso.  Més aviat em declaro bufó. Ho escric i no em  trec del cap les imatges de dels assajos de La Bête. És el meu brindis.

Ara bé, hem destapat la caixa de Pandora. Quan he detectat les expectatives, s’han transformat. M’ha agradat apuntar quins obstacles he de vèncer (es referien a continguts gramaticals) per superar la prova? He rigut per sota del nas.  He pensat en les Blue Mountains. He hagut de ser una mica estricte perquè en la posada en comú, algun portaveu plantejava més d’una pregunta.  He començat a veure les orelles de les queixes. Ho he ajornat per debatre dijous. Cal que incloguem aquesta norma, com amb l’equip del Centre: hem d’exposar problemes i no pas queixes. M’he perdut el debat intern d’un grup.  Un alumne, xilè, que fa quatre anys que és a Catalunya ha saltat d’un S1 a aquest curs. Les companyes s’han meravellat i més quan les seves preocupacions s’allunyen de qüestions gramaticals (d’excepcions i irregularitats que suposen un 20% i que n’exigim el domini. Sort que apostem per un ensenyament comunicatiu de la llengua!) Ara entenc el malestar que va expressar una companya quan van relatar com ens havia anat experimentar la negociació.

Aquesta vegada ha anat prou bé la negociació dels objectius  i dels criteris avaluatius, respecte la del curs passat. Pel que fa al programa, primer els ha costat entendre tant l’activitat com el mapa. He anat aclarint dubtes i ha estat prou fluïda la discussió, tant en petit grup com en la posada en comú. Quant a la nota de curs, han fet la carta al Reis: petit controls per anar assajant. M’ha agradat la proposta que el comentari que deixen en el quadern d’aprenentatge serveixi per aconseguir la nota de curs.

Anècdotes: un grup  m’anaven a revelar per un mòdic preu de 20 punts una recepta xinesa per evitar la meva alopècia. Ignoren que la faig servir per adobar les plantes.  Una altra alumna ha manifestat que  li molestava interactuar tant. També ha manifestat el neguit de perdre temps i sessions. He inclòs el vídeo sobre la lentitud de José María Toro. L’alumne xilè ha vingut a agrair la sessió i a manifestar que  compartim el punt de vista humanista. Espero amb candeletes el  missatge que m’enviarà.  I per acabar, la consulta i disculpa de l’Ana. Hem debatut sobre pors per dominar les irregularitats. M’ha agradat que em compartís un dubte ortogràfic que té amb la seva llengua materna. Com canvien les perspectives des de l’Ultramar. Em ve´al cap la discussió, en què va partir Gabriel García Márquez, sobre la inutilitat d’ensenyar ortografia.

Què he d’incorporar?

He de finalitzar la sessió agraint-los l’atenció, l’esforç , el que posin en pràctica aquell dia o bé per haver-me donat l’oportunitat d’aprendre. Avui m’han ensenyat moltíssim. A més, contemplar les cares de curiositat, agraïment, sorpresa per la palleta no té preu.