IMG_20171010_230207_781

2a sessió. Vam començar la sessió amb una activitat d’escalfament: La dreta buida... Asseguts en un cercle, tothom va convidant un company a asseure’s al seu costat perquè té una cadira buida. Ens ho vam passar bé. Tot seguit, vam fer una roda per valorar la sessió anterior. Va emergir de nou el conflicte.

Els antics alumnes esbufegaven. La majoria va coincidir a qualificar la sessió de canyera. En canvi, els nous van manifestar que s’havia sentit molt còmodes i distesos. Ara bé, un, el Joan Antoni, va destapar la caixa dels trons.  Es va queixar que les proves el posaven molt nerviós. Per tant, no demostraven el que realment sabia.  Assentiments amb els caps. Vaig formar petits grups i els vaig proposar que mantindríem el costum d’un curs antic: resumir la sessió en 21 paraules. Cada equip en va triar una per presentar i entre tots plegats vam votar. Va guanyar la del Jordi. Havia reconegut que li feia por escriure. Vam aprofitar els mateixos grups perquè contrastessin els exercicis de la prova.

dav

Vam  comentar el primer vídeo. Els va impactar. Algú va admetre que li havia estat impossible continuar mirant la campanya. Els vaig preguntar què tenia a veure amb nosaltres. De seguida, hi van caure. Encetàvem el projecte Suspens 0. Quant a la proposta d’organitzar un edcamp, els va agradar. Era el moment de negociar els objectius.

Sessió 9a Vam encarar la setmana i la sessió animant-los cap al proper repte. Vet aquí que vaig recordar les sensacions del curs passat quan començàvem a provar el desapoderament educatiu. Després de presentar el text que havíem enviat al MACBA i els tres emblemes en joc, vam recordar un dels projectes del trimestre passat amb una pregunta com s’imaginaven l’hort que vam començar a plantar.  En petits grups els vaig plantejar tres preguntes. Només vam ser capaços d’acordar quines obres analitzaríem. Va  causar basarda resoldre com les analitzaríem i quin producte elaboraríem. Em vaig adonar que feia temps que no negociàvem res. Cares d’angúnia i de “Jaume, lidera-ho tu!”. Jo, immutable. Em sembla que hauré d’idear la resta del projecte.Mentre escric aquestes línies tinc una veueta que em xiuxiueja que ho plantegi demà a l’aula. A més, ahir, presentaven la nova tasca del grup #dibújamelas. Així doncs, ja tinc material per al nou repte…

20160209_134748

Vaig aprofitar els grups per recrear el poema de Joan Brossa Crònica d’un error. Em va semblar que ens podia servir com a divisa del curs. Els vaig proposar que en grups s’inventessin una altra. Vaig imposar dues condicions. Havien d’incloure la paraula crònica en el títol i havien  d’utilitzar  els quatre adverbis temporals. Primer, van rondinar. Tot seguit, es van anar sentint intents d’ofegar rialles. El resultat va ser sorprenent. I molt humà.

 

Com que m’havia merescut l’emblema del primer repte —havia enviat la carta triada!—, vaig aprofitar que havia d’anar a Sant Boi per deixar la insígnia.

20160209_170601

Sessió 10a. La majoria va reconèixer que li va entusiasmar l’activitat creativa final. Vam remprendre l’hàbit d’un alumne que assumeixi el rol de secretari. Em vaig haver de disculpar perquè no havia preparat el joc sobre Joan Brossa. Sessió més aviat classicota, però en canvi plantejant activitats col·laboratives va ser més païble.

Primer, vam fer un dictat de paraules per repassar  la dierèsi. Va servir per resoldre alguns dubtes, cosa que va mantenir un cert ambient distès. Tot seguit, havia previst l’ortografia de la s sorda. Vaig organitzar petits grups. Vaig distribuir els ítems d’un típic exercici d’omplir buits entre els quatre components de cada equip. Va generar alguna inquietud. Una alumna va rondinar i va protestar per l’estratègia de recórrer a llengües romàniques per aclarir algun dubte. De totes maneres, va funcionar planificar els exercicis així. El primer va ajudar a deduir-ne les regles; el segon, a aclarir alguna dificultat. No ens va donar temps de dur a terme alguna activitat per practicar el pensament visual. Havia previst o bé una campanya publicitària o bé idear medicaments, idea de Dolores Ojeda

14a sessió. El relatograma es va centrar en l’acció de la cloenda.

IMG_20150528_121741

Vam prosseguir els objectius de la sessió anterior. Ara era el torn d’enllestir el vídeo. Temo que ens faltarà temps per confeccionar el reportatge. Vam commemorar el Dia Mundial del Joc amb dues activitats. Els vaig proposar de gravar-los explicant a què jugaven de petits. Primer, el Chema va suggerir d’aprendre els jocs en català. Després, vaig enregistrar els relats. Tal com havien demanat, per avaluar el vocabulari, vaig preparar una sopa de lletres amb les paraules que han engaxat als diferents plats.

Finalment, els vaig proposar —algú va confessar que ja tremolava quan em sentien dir: “Us he de plantejar una proposta”— de transformar l’exercici d’expressió oral en un relatograma del curs. Van acceptar. Suposo que els demanaré de muntar un esmorzar per exposar els plats. De moment, la setmana vinent haurem de concretar com entenem l’avaluació ètica.

13a sessió. Javier Encina m’havia comentat que li semblava que el grup estava massa centrat en si mateix. Havíem de sortir. Un parell de sessions posteriors, vam sortir al carrer a entrevistar els vianants, cosa que va engrescar els alumnes i els va donar força confiança. A més, els va animar la proposta de les  companyes per a la festa de la cloenda. I ara només faltaven les xarxes socials! Penso que patim una síndrome de força centrípeta.

El relatograma ens va quedar minso. Predominaven més els campaners que no pas les persones que van assistir. La Begoña es va servir de les imatges per explicar que havia après la diferència entre gran i gros. En canvi, la Vivi va destacar que s’havia divertit molt amb el joc de les frases fetes.

IMG_20150526_134622

Tot seguir els vaig demanar què teníem en dansa, pregunta que els va fer molta gràcia. Vam apuntar tots els objectius que teníem entre mans. Vam començar pel primer. Havíem d’aprovar la proposta que ens havia fet arribar la Laura. Es va acceptar. És una cançó que se’t queda al cap. L’Eva va remarcar que no era en català, però vaig recordar que la Laura ens havia explicat que el cognom del cantant és català. Tothom es fixava en la coreografia. Van valorar que no era gaire difícil. Ja ho veurem!

Tot seguit els vaig proposar si implicàvem en l’acció el grup del C2. El dia abans, arran del sopar de fi de curs d’aques grup, alguns van suggerir de continuar veient-se organitzant un taller de salsa. Per tant, podrien començar el taller ajundant-nos en l’acció. Els alumnes van acceptar, tot i que els portava de cap el vídeo que havia penjat en el tauler de Google+.  Els vaig demanar si els enviàvem un text proposant la col·laboració. Vam redactar la invitació. Tot seguit, la vam repartir per fotografia. Seguíem la mateixa manera que el grup de C2 va celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

http://slide.ly/embed/c7116c77e278004d4ab18d17bc35f945/autoplay/0

Invitació flashmob by Slidely Slideshow

Finalment, els vaig proposar de divulgar els mems pel Twitter. Alguns com la Transi i el Celes van manifestar que tenien un nivell molt llindar de competència digitial. Ara bé, no sé com s’ho fa el Celestino, però se’n surt. De seguit, es van crear capelletes en què hi havia un expert que assessorava un company. La Vivi ensenyava com elaborar el mem. El Chema consultava el perfil de Twitter del grup. L’Eva ja avançava que havia publicat a Facebook la primera pregunta del debat. El Celes mirava el perfil de l’Instagram.  I jo, que he de tenir l’ordinador al davant. Ho confesso. Em costa treballar les activitats digitals amb el mòbil!

El grup és a Google+, Facebook, Instagram, Twitter i un tauler a Pinterest. I el community manager?

IMG_20150506_131132

7a sessió. No les tenia totes i així em va anar…

Vam començar la roda cadascú compartint les imatges o les paraules de la classe anterior. Cada dia se superen. Van esmentar talent —vaig pensar en Álvaro Solanche—, una nova manera d’educar, etc.

Després vam recordar les propostes d’avaluació ètica, els possibles projectes i feia falta aprofundir el tema de les xarxes socials. Quan els vaig demanar com ho treballàvem, va esclatar la tempesta. De fet, esperaven que liderés la sessió. Em vaig negar. Es van anar posant nerviosos. No m’entenien. Dubtaven que havien de fer. Mirava d’aclarir els dubtes, però m’embolicava més. La Laura va qüestionar el mètode proposat. Va suggerir que potser havien d’anar seguint els tres passos tots plegats. La Leticia em volia ajudar calmant les companyes i mirava de repassar el que havíem fet dijous. El Chema preguntava tota l’estona per si podia tirar d’algun carro. El Fernando va adoptar un paper més passiu. La Transi es va esverar quan va sentir les propostes per valorar el curs. L’Aliou a estones es despenjava i a estones intervenia. L’Eva va voler intervenir, però també es va anar refredant; sobretot quan la majoria objectava de la seva proposta. I així s’anava enrarint l’ambient. Jo, adoptant un paper passiu.

Finalment, es va desencallar quan vam acceptar que les companyes que no van venir dijous poguessin plantejar la seva fórmular d’avaluació. Els altres es van resignar a estudiar tant els projectes com les xarxes.  Va ser una mica decebor la conclusió que van presentar. No diferia gaire i era tan inconcreta com les altres. Vam perdre l’oportunitat de concretar més. Jo havia pensat que cada grup podia triar un objectiu per  concretar-lo més i així poder arrencar el curs.

De totes maneres, vaig fer un parell d’observacions. El mètode provoca força debat. Han millorat moltíssim la fluÏdesa. Ara bé, havia de contenir l’emoció per evitar expressar-se en la llengua materna per fer-se entendre. Aconseguien argumentar prou bé en català. Per això ja valia la pena el debat tan espessit. La segona, els vaig confessar que m’havia passat pel cap que veiessin la pel·lícula L’onada. El Fernando va esclafir a riure. El Chema va exigir que demà, després del relatograma havíem de fer sí o sí l’activitat dels mocadors.

IMG_20150505_135352

A més, em costa conduir aquests debats assemblearis. Veig cares d’avorriment de vegades o bé alguns hi participen poc. Hem d’entrar en acció per poder aplicar diferents interaccions i agilitar el ritme de la sessió. Ara bé, repassant les conclusions, veig que anticipen la propera sessió o la línia a seguir. Han obert la porta perquè es constitueixi un comité de comunicació. Ja van suggerir crear una pàgina de Facebook. Em puc demanar el jòquer dels experts? Ainhoa Ezeiza, Javier Encina, Al Solache i Comando molekulón, on sou?

De vegades es fa difícil mantenir aquest dietari. La nova modalitat és oferir un pòquer d’entrades. Potser hi donen més sentit ja que coincideix en el tancament de la unitat 3.

31a sessió. Darrera sessió de xerpes. Em vaig infiltrar en un grup per observar el guiatge del xerpa. Em va agradar perquè es repetien aspectes que havia registrat d’altres xerpes.  Mirava d’explicar als companys el document, però des del seu punt di vista. Va aprofitar que em tenia per consultar alguns dubtes pel que a la puntuació doble.  Com comenta una alumna, l’exercici  —que el vaig veure tan clar quan el vaig triar— és un pèl difícil. El vaig triar perquè hi havia exemples: citacions textuals, explicatives…

Ara, en el torn de les funcions sintàctiques es va produir un fet que valida aquest sistema dels grups d’experts. Cada guia va explicar el quadre que havien elaborat en grup. Després vaig repartir a cada grup una oració per analitzar. En la posada en comú, un company va discrepar i va qüestionar el resultat. El titular era aquest: “Avancem denuncia l’assetjament del PSC als crítics“.  D’entrada, sembla que el darrer sintagma assumeixi la funció de complement indirecte, però és un complement de nom. De fet, ja ens havíem encallat quan els xerpes preparaven el guiatge. Dubtaven de quina era la funció sintàctica.

Sessió 32.  Vam corregir les oracions que cada grup havia analitzat. Després, vaig aprofitar els comentaris que havien escrit sobre la filòsofa Catherine Malabou per repassar la puntuació. Vam formar parelles perquè cada una observés la puntuació que havia emprat l’autor de l’escrit. Em va fer la sensació que l’activitat va avorrir. Ara bé, quan apareixia un comentari a la pantalla veiés que algú aixecava el cap. Volia estar atent del que esmentava la parella. A més, a mesura que anava llegint en veu alta els diferents comentaris, m’adonava que s’hi havien mirat bastant.

Per elaborar la tasca final d’aquesta unitat, la meva filla m’acabava de passar un text crític amb el curtmetratge Cuerdas. Ens anava com anell al dit. Vaig ser incapaç de trobar-lo a la xarxa. En calia el visionat per entendre l’article d’opinió. Quan ho comentes a classe, la Conxi exclama: “Ah, però si el tinc aquí! Vols que el posem?”. Així vam acabar la classe.

Sessió 33. Tal com havíem acordat, comentem el model de prova. Ara bé, l’objectiu de la sessió és debatre l’article d’Ignacio Calderón. Demano qui està a favor del pedagog andalús. Hi ha qui aixeca la mà. Formo el primer grup. Pregunto qui hi està en contra. Ja tenim el segon grup. Uns alumnes s’excusen que no l’han llegit. Perfecte! Un tercer grup. Demano als dos primers que mirin de convèncer-los.  Em sorprèn la reacció dels dos grups. Qui defensen la pel·lícula emeten uns comentaris molt durs, bastant emocionals. Fem la posada en comú. Inicia el debat els partidaris de l’autor crític. Contraataquen els defensors de la pel·lícula. Argumenten que no cal que transmeti cap missatge una obra artística. Finalment, faig la reflexió sobre el debat: som intolerants amb qui pensa diferent de nosaltres, qui planteja una visió crítica.

Sessió 34. Faltava la cirereta per cloure el tema de la diversitat: el de la personalitat. Vam començar la sessió preguntant-los com podem respondre davant de qualsevol situació. Això em va servir per presentar que les persones podem ser racionals, emocionals o viscerals, segons quina part del cervell domina.  Faig l’analogia amb els tres grups del debat de la sessió anterior. Em va semblar que l’argumentació dels defensors del pedagog eren més racionals que no pas els de la pel·lícula. Els vaig definir d’emocionals. Mentre el darrer grup representava la visceralitat. De seguit es van excusar per no haver llegit el text.

Després els vaig presentar els tipus de personalitat que descriu Marta Romo a Coaching y diversidadVam provar de fer el qüestionari extret del llibre El jardín de Babel. Va costar de comentar els resultats. Els vam reservar per a la intimitat.

Vam mirar d’apuntar les paraules claus per resumir tot el que havíem llegit sobre el tema (Yaakov Hecht, Catherine Malabou, Ignacio Calderón) . Vam elaborar una pauta d’observació per tenir present a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

Vaig presentar el pla de treball del segon trimestre. Però com que no tenim prou temps, vam acordar quins continguts triàvem per treballar-los en la darrera unitat i vam organitzar els equips d’experts. També els vaig proposar que s’anessin pensant la manera de treballar l’apartat d’història de la llengua. De moment, algú ja s’ha avançat. Ha creat un primer conte (independència i barcelonisme…). S’han espantat amb la seqüència, però m’ensumo que aconseguirem uns bons resultats. Els sortirà a compte i penso que ens podem divertir força endegant un projecte narratiu. Iniciem la revolta. I aviso: en vindran més.

16 a sessió amb Suficiència 2. N’he sortit bastant cofoi.

Hem començat corregint els exercicis de repàs a casa. Al final, tal com ja vaig apuntar, he improvisat un quadre comparatiu dels pronoms relatius en català i en castellà. Era per fer-los adonar de les errades usuals, fer les construccions que corresponen als pronoms tònics amb el feble, el calc del castellà.  He acabat l’activitat amb la conclusió de en quin vesper m’havia fotut.

Els he demanat què és el que volien saber del text explicatiu. Hem mirat la presentació de Carles Caño. Ha agradat bastant. Hi han sabut veure la relació amb el que treballem en aquesta unitat. Després hem analitzat  una altra presentació per comprovar si ens serviria com a model. L’han desestimada.

Per cert, s’han entusiasmat de fer servir dropbox per fer la correcció i l’edició del programa electoral. Així doncs, hauré de crear i compartir una carpeta amb els textos.