M’adono que fa un mes que tinc oblidat el dietari amb aquest grup. Coincideixen els darrers guiatges del xerpes i d’un cop d’estat reflexiu.

39a sessió. Podem celebrar el Dia Mundial de la Poesia. No recitem versos sinó que pengem els versos o les estrofes que han portat. De seguida, es formen dos grups de voluntaris per anar enfilant i penjant els poemes: un per als de Montserrat Abelló i l’altre per a Joan Vinyoli. Altres, en canvi, aprofiten aquesta estona per anar enllestint l’acompanyament de xerpes. La Isabel exclama: “Jaume ja feia dies que no la líavem. Tant de xerpes, tant de xerpes…” . Aquestes imatges en són testimoni, fetes pel Víctor. Són activitats detonants. Capgiren l’ambient i continuen cohesionant el grup. És impossible abandonar la #rEDUvolution.

Per què no podem xalar de la mateixa manera amb la gramàtica? Toca el torn de les oracions subordinades completives. El grup ha elaborat un document mirant de sintetitzant al màxim i il·lustrant amb exemples de la seva creació.

40a sessió. Prossseguim amb la sintaxi, la subordinació. Avui toca les oracions subordinades adverbials.

41a sessió. Últim guiatge del curs!! Em sento  com la presentadora de Entre todos. Si hagués pogut, hauria fet voleiar la sabata com ella. Intentem començar la sessió com ens hem anat acostumant, amb una activitat que planteja un repte per justificar l’acompanyament dels xerpes. Daltabaix. Acabo la classe amb sensació de fracàs. Les cares són un poema. Mentre vaig a buscar el cotxe intento esbrinar-ne la causa. L’acompanyament hauria d’haver estat progressiu. Només he sabut llegar la transmissió tradicional. L’ambient s’ha anat enrarint. Només frisen per la prova. Si desconecten del xerpa, ho dissimulen preguntant per la prova. Tot se’n va en orris. Decideixo que a partir d’ara les sessions han d’apostar per una educació disruptiva.

42a sessió. Ja els havia avançat la importància de l’olfacte. Així doncs, aprofito que es retroben els grups de xerpes per continuar amb el projecte narratiu perquè proposin una olor. Servirà d’emblema identitari per al mural. Ho hem fet en cada unitat (espots publicitaris, escenes de pel·lícules, bandes sonores…). També ens servirà per triar l’olor del grup. Atenció amb les propostes. Un grup proposa olor de suor pel pànic davant de la prova. Ja hi tornem a ser! M’he de contenir… Com que comptem amb una castellera, li demano que ens ajudi a convertir-nos en una colla castellera. El primer que ens explica és que tothom és imprescindible. Una agrupació no es pot permetre de excloure algú. Genial!  La Lourdes, de seguida, recorda els valors dels castellers: “força, seny i equilibri”. Li fa por que ens falti l’equilibri. La Montse, però , li rebat que hi ha un altre valor ocult —i el més important— el de la confiança. Fantàstic. Aprofito que aquest ha estat el meu error, no els ha sabut transmetre que haurien d’haver-se refiat més, tant del mètode, com dels companys, com de mi. Després d’aquesta arenga, és el moment de comunicar-los que accepto el desafiament del començament del curs: fer una sessió en un bar i sota d’un arbre.

43a sessió. Ha fet efecte la sessió anterior. Comencem activant el pla CONFIANÇA.Els demano com se senten. Confesssen això:

2014-04-08 19.50.51

 

Guanya l’olor de mar de les diferents opcions. Hi estic completament d’acord.

Continuen amb el relat digital. Al final, decidim que els gravarem. Miren d’enllestir-los.

44a sessió.  Dia de bòlit. Comencem amb el repàs i després prosseguim amb els relats.  M’adapto als diferents ritmes. Un grup ja el té acabat. Els he d’ajudar amb la gravació. Convertim el despatx en un estudi de gravació. Improvisem l’ambientació musical. N’hem de fer dues preses. Estan satisfets del resultat.

Sessió 5a amb l’S2

Llegint el dietari de la sessió anterior, em sorprèn les valoracions de de les parelles autores. Em fa gràcia les floretes que es tiren i agraeixo el comentari que em dedica una alumna.  Prenent el tallat abans d’entrar a la feina, llegeixo un fragment del llibre Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia  em dóna la idea de com encarar la sessió: per què no elaborem recomanacions que ens proporcioni benestar?

Inicio, com és costum, plantejant quines conclusions van treure de la darrera sessió Va bé per introduir  la lectura de l’acta. Els exposo la situació. Es van dibuixant somriures a les cares. Obren els ulls com taronges quan els recordo que el cervell és més receptiu en calma que no pas quan estem amoïnats. Els presento els continguts: les perífrasis verbals i les marques d’ordre.

Corregim les perles dels textos inicials.  Tot seguit formem grups perquè llegeixin un text en veu alta i vagin apuntant les perífrasis. Riuen. El delegat del curs suggereix que els he creat un atac d’angoixa perquè no recorden què son. Els explico breument i s’hi posen. Aquesta és l’entrada que vam llegir.  En la posada en comú, detecto que és difícil separar perífrasis verbals  i verbs de règim preposicional. Glups! Me’n surto com puc. Mirem el quadre, extret d’Internet.

Recordo que els textos instructius poden ser pautats o redactats. Llegim la recepta i els preguntem de quin tipus. Els demano que la transformin en redactada. Apareixen els marcadors o connectors temporals. Sóc incapaç de classificar-los. Aprofito per apuntar-los a la pissarra (adverbis i locucions adverbials de temps, oracions subordinades adverbials). Quant a les subordinades, insistim en l’ús de en +infinitiu (insisteixo que l’infinitiu i l’article no s’avenen) i la incorrecció del gerundi copulatiu.

Acabem la sessió  transformant les activitats positives de l’entrada que hem treballat prèviament en recomanacions.