6a sessió amb el B3. M’ha agradat com

ha anat l’activitat d’escalfament. Ens hem assegut en cercle i he començat a explicar el conte d’en Patufet. Després havia de continuar cadascú. En cas que toqués a un alumne que no va venir, s’havia d’inventar el seu fragment. Això m’ha servit per presentar la sessió: ens centraríem a explicar fets. Per tant, hauríem de repassar marcadors textuals i morfologia verbal.

Han pensat en expressions que responguessin a la pregunta quan? individualment. Després ho posaven en comú per parelles. Finalment, cadascú en deia un en veu alta. Gairebé eren els mateixos que havia apuntat. Per practicar aquest contingut, he previst que cadascú expliqués al company de què anava la seva pel·lícula preferida.

He repetit l’activitat per al repàs de la morfologia verbal. Han imaginat verbs. En la posada en comú els he anat escrivint a la pissarra classificant-los per conjugacions. Després, per parelles, n’havien de triar un i conjugar l’imperfet. He omès el nom del temps i els he demanat com completarien: Abans jo … He projectat la presentació. La posada en comú ha estat una mica caòtica. He monopolitzat l’explicació.

Hem seguit la mateixa mecànica per al passat perifràstic. Ara he mirat d’esmenar la pífia anterior. No he tingut temps per fer l’activitat de les edats importants. M’ensumo que ja la vaig fer al curs passat…

Ja els he avançat que finalitzàvem la primera unitat. Em sembla que farem el joc de les dates, comparar abans i ara—em caldrà buscar material— i finalment hem de negociar amb quin artefacte produirem la tasca final.

5a sessió amb el B3. Per contextualitzar la sessió, m’empesco aquesta activitat d’escalfament. Els demano de quin color pintarien l’últim dia.  Em sorprenen les respostes. La Cristina, de vermell. Va haver de marxar de Veneçuela per la situació política i econòmica. La Carolina, de blau. Recorda el blau intens del cel argentí. La Leticia, de negre. Va haver de tornar a l’Argentina per acomiadar-se de la mare. L’Antonio, de gris. Va ser un viatge llarguíssim i trist: divuit hores en autobús. La Nataliya, de groc i de blau, com la bandera del seu país. Recorda el color del cel abans d’embarcar i els camps de blat. La Loli , de verd. La Victoria, dels colors de l’arc de Sant Martí, Va emprendre un viatge per conèixer món i encara no ha tornat a la seva terra, Rússia. La Gina, de verd. Va arribar per la primavera.

Fem un repàs de la sessió anterior. Pateixo perquè no s’han imprès les diferents fotos dels escriptors. Me’ls va portant la Lourdes a l’aula. Ajorno l’activitat per al proper dia.

Els reparteixo la poesia. Els fa gràcia l’exercici. De sobte,  em bombardegen amb dubtes sobre el lèxic. Vaig apuntant les paraules que desconeixen a la pissarra. Quan escolten Joan Oliver recitant-lo, es desanimen. Vaig apuntant els verbs. Miro de fer servir colors diferents pels temps: blau, el passat; verd, l’imperfet; vermell, el present i l’indefinit; negre, el futur i el subjuntiu.  Els explico que per explicar un fet, haurem d’utilitzar el blau.

Mentre dedueixen per parelles com es conjuga el passat a partir d’un verb  del poema, vaig preparant la presentació. Un cop ho han entès, els demano que substitueixin les formes en blau per les que acabem de veure.

Finalment, formem dos grups. Els reparteixo un full a cadascú. Els demano que en faci quatre trossos. Hi han d’escriure una data significativa. Els pleguen i els deixen dins d’una capsa. Fan una ronda en què cadascú n’agafa un. Diuen la data en veu alta. Qui l’ha escrita, explica quin fet va passar. Els agrada. Em demanen unes quantes voltes més. Volen conèixer vivències dels companys.

Reflexions: tenim una autèntica exiliada, la Cristina. La Victoria em confessa que és molt revolucionari el poema. Em demana si Joan Oliver seria independentista. Assenteixo amb el cap.