2016-10-18 16.13.15.jpg

El destí sempre és generós. Si dijous començàvem a idear la millor aula per a nosaltres, ara haurem de continuar imaginant-la en una de la Biblioteca. És com si haguéssim emprès un viatge pel temps: de l’avior d’una masia a la confortabilitat del segle XXI. Ara bé, els espais es continuen adaptant  per a una educació transmissiva: passivitat dels alumnes i un punt on dirigir-los l’atenció. He de confessar que em fa certa gràcia aquesta disputa. Serem capaços d’adaptar l’aula a les nostres exigències o bé acabarem sent víctimes de la pedagogia tòxica? Entomem el repte.

20161018_113824 20161018_113810.jpg

Espai 1 – Grup 0. Havia previst com a activitat d’escalfament repassar els crits dels animals. Formaria parelles en què una persona tindria la imatge d’un animal i l’altra, el verb. Em pensava que aconseguiria aixecar-los de la cadira i que es moguessin per l’estret espai transitable. S’han estimat més aparellar-se des del lloc. Els he demanat que, com a mínim, cada parella s’assegués en un lloc diferent.  Els he presentat l’element detonant: una imatge. Avui havien d’aconseguir conèixer quina era la frase feta que il·lustrava la diapositiva.

Hem recordat la sessió anterior. Cada vegada apunto a la pissarra més ítems concrets. M’ha sorprès que es recordessin de la diferència entre doblar i doblegar.

Espai 1 – Grup 1. Hem iniciat una roda en què cadascú ha explicat quin és el seu racó preferit. Alguns han entès que havien de pensar en un record. Hem anat comentat dubtes o errades.

A continuació, he repartit a cada parella una fotografia que ens podria servir de model per al projecte. N’han preparat una descripció. Havien de respondre com és l’espai i per què és així. En la posada en comú, he continuat apuntant paraules noves, repassant algun aspecte gramatical. Ens ha aparegut l’ús del pronom hi. Ens hem estès bastant. Cada intervenció donava força joc. M’ha semblat que explicava massa. Han rigut quan han entès l’expressió de pet savi. Ja m’he compromès que eliminava els llegums en la dieta del dos dies anteriors de classe.

Avui ha estat curiós que només demanés amb què s’havien quedat de la sessió. Tothom responia valorant la sessió però indicant el nivell d’estrès. Declaren que se senten molt còmodes tant  a l’aula com a l’hora de col·laborar amb els companys, que aprenen més vocabulari. Em quedo, però , amb el comentari de la Nora. La sessió d’avui li havia servit per reflexionar a partir d’ara i per fixar-se més com és casa seva o bé les classes dels seus fills.

Té raó Ainhoa Ezeiza. Cada dia anem teixint complicitats.

Anuncis

Sessió 37 Encetem la darrera unitat.Últim esforç dels xerpes. En aquesta cas entren en acció els dos grups de xerpes que s’han dedicat als continguts del lèxic. Havíem acordat com plantejaríem l’explicació.  Seguiríem l’esquema de la unitat anterior, que va anar prou bé. Primer els presento l’exercici inicial. Cadascú el fa individualment. Després el xerpa presenta el document que ha preparat, amb un resum o un esquema del contingut. Fan un exercici per comprovar si ho han entès i fan la posada en comú de l’exercici inicial.

De totes maneres, primer, ideo un exercici sorprenent. Fem un pluja d’idees sobre malvats. Aquesta activitat respon a dos objectius: havien de pensar en un personatge malvat per al projecte narratiu, però ara hem de vèncer l’etapa més àrdua, la del tram final. Arribo a la conclusió que tan bon punt acabem aquesta unitat, retornem a l’esperit de les classes inicials: #rEDUvolution sí o sí.  Mentre passejo per l’aula, els xerpes estan satisfets per exposar el que han preparat. Ens adonem que els documents s’han desformatat. Crisi amb la derivació! Rialles, cares ensopides o bé groguis. Freno els primers símptomes d’histèria. Els demano que es concentrin amb el guiatge del xerpa.

Continuem amb la sinonímia i antonímia. Una de les xerpes té un atac de pànic. No entén un concepte que ha d’explicar. Miro de calmar-la. Li espeto que si no sap què és que prescindeixi d’explicar-lo. Sento una altra xerpa que davant les cares d’estupefacció dels companys es justifica argumentant que estan en un nivell superior.  Quants professors repatanis no s’han escudat amb la mateixa excusa quan s’han vist incapaços d’aclarir un dubte? Hauria estat bé filmar aquestes sessions per fer-ne un documental. Es demostraria els efectes perniciosos del model educatiu que impera avui en dia. No és cosa de quatre guillats, ni de marypoppins, ni de kumbes, ni de hippies… De fet, és el que deien de la meva àvia a can colapi. Ja feia un munt d’anys que exercicia abans que s’estrenés la pel·lícula de Walt Disney. Evidentment, els seus fills, els meus oncles, van ser kumbes, hippies i progres… No es van dedicar a la docència.

Em demanem per un company. Els informo que ha presentat la dimissió. Cares de resignació… Tanco la classe justificant l’activitat d’escalfament. En aquesta etapa final ens cal practicar l’autocontrol i no deixar-nos seduir pel bàndol obscur (tinc unes ganes de presentar-me vestit de Darth Vader i mussitar-los: “sóc el vostre pare….”)

Sessió 38 Continuo amb la idea d’arrancar amb una sopresa. Tornem amb la pluja d’idees. Ara els demano per olors. És plantejar-los aquestes activitats i els canvia la cara, el posat. S’engresquen. Somriuen. Miro de recordar el que vaig llegir en el llibre de Juan Carlos Cubeiro. Cares atentes. De moment, m’ho guardo, però l’olfacte serà la proposta perquè cada grup il·lustri els seus continguts en el mural. Estic dubtant si més endavant fem una consulta per triar l’olor de tot el grup o mirem que sigui un dels factor determinants per  formar  grups… Si algú em pot orientar, li agrairé un comentari.

Pel que fa a la resta de la sessió, us recomano que en llegiu l’acta. Avui he descobert per què m’agraden les actes de la Montse C. Li agrada escriure contes. Té raó. Els hauria d’haver fotografiats. Poesia visual. Tots patíem per la sessió i vet aquí que vam aconseguir remuntar-la, malgrat les cares atònites. Algú em va dir: “Avui t’hem fet gastar la veu, eh?” Se n’anava satisfeta. El profe, finalment,  li havia explicat els continguts.

Per cert, ahir vaig demanar la futura col·laboració a l’autora de l’acta d’aquesta sessió. Ens hem de convertir en una colla castellera. Per tant, ens haurà de fer de cap. Atenció, es preveu que a partir de dijous es produeixi un esclat de #rEDUvolution. Aquesta onada es perllongarà fins al final de curs.