2016-10-29-07-23-18

Dijous passat, 27 d’octubre, vaig assistir al taller de Nicolás Paris que va oferir a CaixaForum, gràcies a la recomanació de Jordi Ferreiro. La intenció tant de l’artista com del departament educatiu de la institució era contactar amb docents. Volen crear un grup de treball per estudiar possibles accions a l’hora de presentar la seva obra El diàleg, el rumor, la llum, les hores. 

L’artista va recordar el seu passat com a educador d’una escola rural a Colòmbia. És com va descobrir que l’art era una via didàctica per generar un constant diàleg arran de l’observació d’elements de la Natura. Entén que la tasca del docent és acompanyar en aquest procés de connectar idees. Per això el taller s’anomenava Exercicis per sembrar llamps.

Primer va convidar als assistents a formar un cercle equidistant a partir de deixar una goma d’esborrar al centre. Es va presentar i va informar la finalitat del taller. Va advertir que ens proposaria uns exercicis, però que si algú s’hi sentia incòmode o el violentava era exempt de fer-lo.Només va posar com a condició que la persona compartís l’anàlisi de la seva limitació.

Abans, però, ens va demanar que ens presentéssim dient el nom i què ens agradava. Sempre ell era el primer a fer qualsevol activitat. Explicant les instruccions pausadament, repartint mirades i amb un somriure sincer. D’entrada, transmetia una calma que és impossible negar-te a provar el que et suggereix.

Ens va repartir un foli i unes tisores a cadascú. Ens va ensenyar com l’hauríem de retallar, utilitzant el polze per amidar. Això li va servir per recordar que el nostre perfil fa un pam. Seguint les seves indicacions, vam aconseguir convertir la tira de paper en un arbre. Sempre de la mateixa manera: tallant verticalment pel mig fins a arribar a una mica més del melic, doblegant les parts i així fins que ens fos possible. Mentre retallàvem i comparàvem resultats amb els companys  (aprenentatge entre iguals), ens feia adonar com ens havíem concentrat, ens havíem desinhibit, havíem dialogat amb les persones del costat i el temps que havia passat —més de mitja hora!—, que ens va passar volant. Va aprofitar l’estona que vam mostrar els arbres per explicar-nos la forma bàsica de la Natura per créixer (Y) i va invocar els llamps. De seguit anàvem apuntant tot el que ens recordava els arbres: des d’objectes quotidians fins a les connexions neuronals.

20161027_185907-1

A continuació, amb la resta del full,  ens va demanar que hi dibuixéssim un hexàgon, una altra forma geomètrica que es podia observar en la Natura: els ruscs de les abelles. Va preguntar per què els llapis eren hexagonals. Són més manipulables, idonis per a l’emmagatzematge. Després ens va fer veure com podíem convertir el polígon en un cub, aplicant-hi al forma simple que havíem treballat en l’exercici anterior. Finalment, vam convertir el llapis en un dau. Ens va recordar com hi havíem de disposar el punts: les dues cares oposades havien de sumar 7.

En vam sortir la majoria encantats  i en un estat beatífic.

20161029_072955.jpg

20160422_112049

Aquest segon trimestre s’ha caracteritzat per aprofundir més en el pensament visual, no només del meu vessant com a planificador sinó que m’he atrevit a explotar-lo a l’aula amb els alumnes. M’imagino que es deu al fet d’aproximar-nos al món de Joan Brossa. De la mà del polifacètic artista,  hem transitat de la funció poètica a experimentar amb el  llenguatge visual.  D’altra banda, arran de l’anàlisi del primer trimestre, he anat incorporant alguna millora o bé algun replantejament.

Tal com es pot observar en el Projecte Mínim Viable, havia previst alguna activitat per a l’avaluació inicial, però vaig prioritzar l’acollida del nou alumnat. Del decàleg que haurien de redactar plegats per formar part del grup, vam acabar elaborant un guió visual perquè les noves alumnes expliquessin Com apreníem Els Viatgers?

M’havia fixat que havien d’obtenir emblemes a mesura que superessin els reptes, però vaig llegir el llibre d’Álex Rovira Los siete poderes i em va facilitar la idea. Per cada repte que assolissin n’obtindrien un. Llavors vaig recordar el primer S3 a Castelldefels. Per tant, si aconseguien els set poders, una vareta podria ser el millor obsequi. No m’imaginava pas com els engrescaria! A més, vaig improvisar, mentre els informava que havien guanyat el primer emblema, per què no improvisàvem una activitat de guerrilla urbana: escampar els poders per espais públics. Com que el nom fa la cosa, els emblemes han viatjat força. A més, cal aclarir que aquests emblemes els van crear els mateixos alumnes quan van crear poemes visuals a partir de cada un dels poders.  Per falta de temps, només en van poder idear els continguts de tres.

Els tres reptes que els vaig plantejar —ens hem distanciat d’un dels principis del desapoderament educatiu: la negociació dels objectius— van ser escriure la reserva d’una visita guiada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), organitzar La vinya literària —va ser la nostra contribució en el Dia Mundial de la Poesia i elaborar un vídeo per al programa educatiu Hemisferi Dret Càpsula 3 del MACBA.

D’altra banda, hem creat altres productes: els poemes visuals dels poders, un mapa visual de l’accentuació i uns anuncis de productes miraculosos per a l’ortografia de les fricatives alveolars. En principi, aquest darrer producte havia de ser l’edició d’uns bitllets com a moneda del curs.

La reserva va ser el pretext per treballar la carta formal. Primer, van escriure una carta presentant-se com a mereixedors de la vareta. Aquesta activitat va servir com a avaluació inicial de la carta formal. La van escriure individualment, després la contrastaven en petits grups i en proporcionaven una a la posada en comú. Finalment, entre tots decidíem la carta que ens agradava més.

20160114_121941

Quant a La vinya literària, en aquest trimestre la van materialitzar, després d’haver-la plantada en el primer trimestre. A partir de les obres triades, cada alumne va haver de gravar-ne una introducció i plasmar el poema en un dibuix. Vam confeccionar un parell de murals digitals.

Pel que fa al programa educatiu del MACBA, els alumnes es van implicar a l’hora de filmar les situacions que els marcaven les cartes. És una pena que,  un cop han superat les reticències inicials, s’avergonyeixin del producte final. No els va costar gens improvisar: des de desplaçaments imitant escenes que acabaven de mirar en un vídeo a actuacions d’un equip de natació sincronitzada.

 

Hem de destacar que tot i la campanya de guerrilla urbana ha tingut escassa repercussió els emblemes han estat un revulsiu. Ha engrescat a la majoria de l’alumnat. N’hi ha que tenia ganes que els plantegés el repte per aconseguir un emblema o bé n’hi havia que tenien ganes d’aprofitar viatges personal per escampar-los.

Em feia por experimentar amb l’alumnat el pensament visual. És ben veritat que amb por no s’avança ni evoluciones. Pertànyer a #Dibújamelas, m’ha animat i m’ha facilitat l’experimentació. Rebre agradaments d’algun dibuix  per persones que admires no té preu, llegir comentaris coratjosos tant dels dos coordinadors com de companys t’estimulen, adaptar propostes de companys t’engresca. I si els alumnes et pregunten si no els demanaràs un dibuix per plasmar el que han après o bé per valorar el trimestre, t’infles de satisfacció. L’aprenentatge és social.

Ara bé, hem viscut alguna ensopegada. Arran de l’espantada d’un alumne, que va coincidir passat l’equador del curs, em va crear una petita crisi. La vaig exposar a l’aula. Aquell dia els alumnes em van donar dues lliçons magistrals. La primera, em van reiterar plena confiança amb la metodologia. La segona, una alumna va pronunciar una reflexió molt aguda:  “Com vols que guanyem confiança, si tu ets el primer de perdre-la.” Tal com havia apuntat com a feblesa, he de millorar en l’acompanyament: se m’escapen força detalls.

De nou, es va precipitar una tempesta l’últim dia. Alguns alumnes els amoïnava que s’acostés la prova per al certificat. Aquell dia, vaig agrair tenir una vareta a les mans, perquè quan no convencia amb arguments amb els descreguts els formulava un encanteri. Transformats. I si no, vaig amenaçar que començaria a reclamar emblemes…

Anàlisi DAFO S21516

Per acabar, us deixo el recopilatori del curs.

Emblema 2

Sessió .15a El dissabte em van convidar a un tast en un celler, a la Finca de Vilallops. Mentre escoltava l’explicació que ens feien la Hanna al vinya, vaig enyorar Els Viatgers. Era una activitat idònia per al grup. La sortida em va ajudar a visualitzar el projecte. Així doncs, calia que treballéssim la vinya.

Em va anar perfecte la pàgina de l’Institut del Cava en què explica el cicle vital de la vinya. Abans, però, vam recordar la sessió anterior. Tot seguit, vam aclarir dubtes sobre el dictat. A part de les errades que els interessa que comentéssim, vaig apuntar una observació molt interessant. L’Ana Ch.va reflexionar en veu alta: “Mira, no he comès cap errada d’esses i ces, però un munt d’altres categories”. El vaig escriure a la pissarra. El vaig destacar i hi vaig dibuixar, al costat, dues cucurulles. Vaig provar de desdramatitzar l’opinió, però destacant-ne la paradoxa. Els vaig recordar que havien destacat que era una bona activitat d’aprenentatge; en canvi, aconsegueix desanimar pels resultats. Bé, havien de superar aquest tràngol i reflexionar en cada errada i saber-ne el motiu.

Tot seguit, vaig repartir als de la primera fila el text d’una de les fases i als del darrere una imatge. S’havien d’aparellar. Després, vaig demanar que cada parella pensés en una pregunta per fer-los als companys. Dubtava si cada parella llegís en veu alta el seu fragment; però vaig optar per elaborar-ne un mural. Així el van llegir per respondre les preguntes.

IMG_20160301_124842

A continuació, vam organitzar les parcel·les de la vinya. Vaig anar agrupant alumnes que havien triat el mateix autor. Vam recordar els guions que havien proposat en grup. Els vaig anunciar quin havia triat. Ves per on, una altra vegada se selecciona un text en què hi ha participat l’Eudalda, la persona amb l’índex més baix de confiança, però d’implicació i persistència en té per donar i per vendre. Els vaig demanar que anessin preparant la introducció de la poesia. Com que el temps se’ns va tirar a sobre, els vaig demanar que triessin cinc paraules de la poesia. Seria la base per elaborar-ne les notes visuals.

Sessió 16a. Caòtica. Incerta. Havíem de posar fil a l’agulla amb el projecte: enllestir les introduccions i dibuixar les notes visuals. Em va costar planificar-la: mentre escrivia una activitat, barrinava com plasmar les meves notes. A més, volia evitar els erros que vam cometre quan vam enregistrar les presentacions seves.

Després d’homenatjar la secretària, vam fer una roda en què cadascú va comentar una de les paraules que havia extret del poema. La majoria va apuntar alguna paraula que no havia entès. Tot seguit vaig repartir un dibuix a cadascú, són extrets del blog de #Dibújamelas (són de Nieves García Morán, José Blas Garcia Pérez, Mapi Plaza i un servidor. Per formar un grup, havien de reunir les quatre mostres diferents. Havien de respondre què tenien en comú. Així contemplaven diferents exemples de pensament visual. Tot seguit, vam mirar un vídeo de Garbiñe Larralde. Després vaig repartir el material (folis i retoladors)  i a cadascú es va encarregar de dibuixar el seu poema. Em va costar fer-los entendre que havien de transformar les paraules triades en idees per materialitzar-les visualment.  Em vaig anar atabalant perquè volia aprofitar per pintar el meu dibuix, però havia d’atendre neguits i dubtes.

20160303_153844

Vaig improvisar una roda en què vam recordar perquè no s’havien sentit gens satisfets quan es van veure en el vídeo del trimestre passat. També vaig evocar l’exposició en les primeres sessions d’aquest trimestre de les dues companyes noves. Vaig ser incapaç de transmetre’ls que havien de reduir les introduccions a vuit paraules. Haurien de produir uns textos orals més espontanis. Però, com sempre. Els entra per una orella i els surt per l’altra. Tothom venia amb la introducció escrita. Ara van ser ells qui es van atabalar. Els vaig agrupar per parcel·les i els vaig anar distribuint per diferents espais perquè poguessin gravar les introduccions còmodament. De moment, tinc una carpeta plena d’àudios per editar. Ep, i els primers dibuixos!

 

 

Sessió 9a Vam encarar la setmana i la sessió animant-los cap al proper repte. Vet aquí que vaig recordar les sensacions del curs passat quan començàvem a provar el desapoderament educatiu. Després de presentar el text que havíem enviat al MACBA i els tres emblemes en joc, vam recordar un dels projectes del trimestre passat amb una pregunta com s’imaginaven l’hort que vam començar a plantar.  En petits grups els vaig plantejar tres preguntes. Només vam ser capaços d’acordar quines obres analitzaríem. Va  causar basarda resoldre com les analitzaríem i quin producte elaboraríem. Em vaig adonar que feia temps que no negociàvem res. Cares d’angúnia i de “Jaume, lidera-ho tu!”. Jo, immutable. Em sembla que hauré d’idear la resta del projecte.Mentre escric aquestes línies tinc una veueta que em xiuxiueja que ho plantegi demà a l’aula. A més, ahir, presentaven la nova tasca del grup #dibújamelas. Així doncs, ja tinc material per al nou repte…

20160209_134748

Vaig aprofitar els grups per recrear el poema de Joan Brossa Crònica d’un error. Em va semblar que ens podia servir com a divisa del curs. Els vaig proposar que en grups s’inventessin una altra. Vaig imposar dues condicions. Havien d’incloure la paraula crònica en el títol i havien  d’utilitzar  els quatre adverbis temporals. Primer, van rondinar. Tot seguit, es van anar sentint intents d’ofegar rialles. El resultat va ser sorprenent. I molt humà.

 

Com que m’havia merescut l’emblema del primer repte —havia enviat la carta triada!—, vaig aprofitar que havia d’anar a Sant Boi per deixar la insígnia.

20160209_170601

Sessió 10a. La majoria va reconèixer que li va entusiasmar l’activitat creativa final. Vam remprendre l’hàbit d’un alumne que assumeixi el rol de secretari. Em vaig haver de disculpar perquè no havia preparat el joc sobre Joan Brossa. Sessió més aviat classicota, però en canvi plantejant activitats col·laboratives va ser més païble.

Primer, vam fer un dictat de paraules per repassar  la dierèsi. Va servir per resoldre alguns dubtes, cosa que va mantenir un cert ambient distès. Tot seguit, havia previst l’ortografia de la s sorda. Vaig organitzar petits grups. Vaig distribuir els ítems d’un típic exercici d’omplir buits entre els quatre components de cada equip. Va generar alguna inquietud. Una alumna va rondinar i va protestar per l’estratègia de recórrer a llengües romàniques per aclarir algun dubte. De totes maneres, va funcionar planificar els exercicis així. El primer va ajudar a deduir-ne les regles; el segon, a aclarir alguna dificultat. No ens va donar temps de dur a terme alguna activitat per practicar el pensament visual. Havia previst o bé una campanya publicitària o bé idear medicaments, idea de Dolores Ojeda

pantocrator

José Blas García remarca en el darrer apunt que el professor s’ha de tornar invisible a l’aula, si vol que l’alumnat assumeixi el protagonisme. Una obvietat com una casa de pagès. Ara bé, com et sents si en comptes de minvar la teva presència quan acabes la sessió  t’adones que t’has convertit en un pantocràtor? Surts de l’aula taciturn. L’única resposta que et balla pel cap és que t’has deixat caure en el parany de l’aprenentatge formal. Enyores aquella sensació  al final de cada sessió que havies ajudat a tramar una bastida entre tots plegats. Tu, un més. Però també tens mirades que expressen la mateixa enyorança.

Sessió 5a.  Percebo cares de pànic tan bon punt entro a l’aula. El mapa visual. La Begoña pateix perquè ha estat incapaç de dibuixar-lo. Miro de calmar-la. Comencem amb la roda habitual. Tothom confessa les formes de tractament i l’accentuació. Repassem avui les formes de vós. Em pensava que es repetiria el rebombori de dijous. Doncs, no. Demano amb quants mapes comptem. Gairebé la meitat. Per tant, podem formar parelles. Reparteixo les errades de l’avaluació inicial sobre accentuació. Les dicten en veu alta. Les apunto a la pissarra, sense accentuar. Els dibuixants expliquen el seu mapa a la parella. Tot seguit, miren d’accentuar correctament les paraules que han dictat anteriorment.

errors accent

Em sap greu que el recurs de pensament visual hagi esverat el personal. Es tractava que visquessin els avantatges d’aquest mètode. Aprens qualsevol contingut quan ets capaç d’explicar-lo, defensa l’aprenentatge cooperatiu. Amb el pensament visual és el mateix. Per dibuixar una idea o un concepte, cal saber-lo relacionar amb una imatge. Així doncs, només  amb l’excusa d’esbossar un mapa pretenia que emergís què sabien sobre l’accentuació. Quan vaig dibuixar el meu abans d’entrar a classe dijous, vaig experimentar una gran alegria. Per dos motius. Primer,  em vaig adonar que havia simplificat al màxim el contingut. La segona, estava cofoi per haver estat capaç de superar un repte. Deu ser cosa de l’oxaticina.

mapa accent

Abans, però, per distendre repassem les abreviatures. Cadascú escriu la seva adreça. Després fem una roda en què cadascú diu en veu alta el nom genèric d’una via pública. Anem escrivint-ne l’abreviatura al costat. Al final, m’oblido que revisin com han escrit la seva adreça.

Sessió 6a. Després de la roda habitual, mirem de repassar l‘accentuació i l’ús de la dièresi. De totes maneres, confesso que em sembla que començo a sentir l’atracció del costat fosc de l’aprenentatge formal. Avui han de superar el primer repte. Compto que plantejar una activitat mecànica serà ràpid. Provoco de nou  un big bang.  Miro de mantenir la calma. Els confesso que havia estat a punt de posar-me el jersei que duia el dia que vaig perdre els papers amb ells. A pesar de les queixes i de les constants preguntes, reitero que només recordarem les regles d’accentuació quan tinguem algun dubte a l’hora d’accentuar una paraula. De fet, em vaig sentint com Ben Hur d’auriga. Hi hem esmerçat massa estona.

lletres Brossa

Els plantejo els meus dubtes musicals per acompanyar la presentació del repte. Tenia dues opcions: la primera o la segona. Com transforma l’ambient de l’aula quan se senten les primers notes! Els introdueixo els set emblemes que hauran de reunir per aconseguir la vareta per passar de curs. Els plantejo la missió: concertar una visita al MACBA. Primer, formem grups amb les lletres brossianes. És un dels pretexts de la visita. Accepten el repte. Elaborem una base d’orientació entre tots plegats. Després, escriuen la carta formal. Sorpresa. Són capaços d’escriure-la en deu minuts. Llàstima que haguem d’ajornar la revisió i la posada en comú per a la setmana vinent.

base d'orientacio carta formal

IMG_20160121_113316

4a sessió. Havia pensat que caldria repassar les abreviatures. Podria demanar paraules per designar l’adreça i després que per parelles n’escriguessin l’abreviatura. Me’n vaig ben oblidar.  Vam començar com és habitual responent amb què s’havien quedat de la sessió anterior. Em va sorprendre que només es quedessin amb la disposició de la carta, tot i que alguns també van recordar el poderòmetre. Ningú va esmentar els dos objectius que havíem fixat. Tampoc no aprofito gaire aquesta roda per interrogar-los què els va quedar clar.

Em pensava que seria una sessió bastant rutinària, però em vaig equivocar. Havia previst que treballaríem les formes de tractament i repassaríem l’accentuació. En vaig buscar una, de formal però amb el tractament de tu. Va suscitar debat. Si col·loquial, però tirant a formal. Si formal, però bastant propera amb el destinatari. Els vaig fer que es fixessin quins eren els recursos amb què marcàvem el tractament. Em vaig empescar dibuixar tres tipus de calçat: unes espardenyes, unes sabates i unes altres de gala. No em recordo que sempre passa el mateix. Ens hi estem estona en la posada en comú. Aquesta activitat, bastant mecànica, els planteja força dubtes. Encara quan els demanes que transformin el text en la forma de tractament de vostè. El conflicte esclata quan han de canviar per vostès… Vaig decidir deixar el tractament de vós per a la setmana vinent.

20160121_131830

De cara al repàs de les regles, els vaig proposar si elaboràvem un mapa mental. La finalitat és ben senzilla. Esperava que aquesta activitat m’animés a fer front del repte de #Dibújamelas. Em vaig documentar, però tot el que trobava era en castellà. Així doncs, vaig adaptar un mapa mental. No sé si va ser pels efectes de l’exercici anterior, però es van espantar. Vaig insistir que no es tractava que demostressin si eren artistes sinó que  recordessin què sabien de l’accent i que creessin un recurs visual. Per demostrar-los un dels avantatges del pensament visual, els vaig dibuixar les vuit imatges del mapa que havia adaptat per recordar com el podíem muntar. Me’n vaig deixar un, només.  Al final, vam acabar la sessió. Els vaig demanar que a casa miressin d’esbossar el mapa. Continuarà…

Anècdota de la sessió. Mentre comentàvem les solucions de les formes de tractament, va sonar una altra vegada la sirena d’una ambulància. Em venien a buscar per si tenia un tropell. Els vaig recordar que duia el jersei satànic. És el que duia quan vaig petar el trimestre passat. Riallades.

 

nom1a sessió. Hi havia ganes de retrobament. A mesura que anaven entrant a l’aula, s’abraçaven, es feien petons, es demanaven pel mes de pausa i algú confessava que ja tenia ganes que el curs arranqués. Es respirava alegria, un dels components de l’il·lusionisme social.

Per conèixer les noves incorporacions i també per conèixe’ns una mica més, vaig preveure l’activitat de Jo sóc. Han de completar en un full cinc definicions seves amb l’encapçalament Jo sóc. Abans, però,  vam elaborar uns rètols amb els noms de cadascú. Els vaig demanar que juguessin amb les lletres del nom. Era per demostrar-los que tothom és creatiu. De totes maneres,  va propiciar un bon clima per a la posada en comú de les definicions. Vaig repartir a l’atzar els papers. Havien d’endevinar qui havia escrit les definicions. Vam riure força.

Tot seguit vaig repartir dos grups perquè teníem dues companyes noves. Elles haurien de respondre a la pregunta Com aprenem Els Viatgers? Per això calia  que cada component del seu equip li dibuixés un concepte. Així vam confeccionar un guió visual. Les dues alumnes van acceptar el repte i se’n van sortir prou bé. Ens va fer gràcia escoltar com ens veien. Els va sorprendre el bon ambient, la pinya que fèiem.

elaborant guio Bguio B

Vaig aprofitar uns poemes visuals de Joan Brossa per formar petits grups. Els vaig repartir una definició diferent a cada grup.  Havien d’endevinar la paraula, un dels poders que hauran d’emergir al llarg d’aquest trimestre.

2a sessió. Abans de reprendre l’activitat dels poders, vam fer una roda amb què s’havien quedat en la sessió anterior.  També vam reflexionar sobre les exposicions orals. Primer, la majoria van reconèixer que les dues ponents tenien molt bon nivell. Una només fa set mesos que és a Catalunya. Ha fet un B1, B2 i ara l’S2. També van reconèixer que entre tots havien aconseguit que fos una tasca reeixida. Es van oblidar del pensament visual. Els dibuixos havien ajudat que les exposicions fossin espontànies. La darrera parella va enumerar tots els poders amb què van aplicar en aquesta tasca. Sort que es declaren poc creatius!

20160114_121928

Tot seguit, es van tornar a ajuntar per poemes visuals. Van definir com era un poema visual. Després van mirar de crear un poema amb el poder. També els vaig avançar que en l’última sessió els volia regalar una vareta. Cada grup havia de pensar com em podien demostrar que havien adquirit un poder. Finalment, els vaig demanar que escriguessin una carta oferint-se com a candidat per a la vareta, què podien aportar al grup i què volien aconseguir.

20160114_125336 20160114_134707

Arran dels comentaris de dues alumnes del trimestre passat, he d’incorporar algunes millores. Ara bé, han esclatat un conflicte dins meu. Reconec que cal que ens fixem objectius i que els temporalitzem per evitar que alguns alumnes perdin el nord. Però com els puc negociar amb ells? Temo que si els fixo jo, acabi imposant determinats continguts. En canvi, si apadrinen errades, poden convertir les posades en comú en petites classes magistrals repetint com lloros  nocions gramaticals o enumerant nombroses excepcions.  Esperava que ho resoldria amb les seves propostes per aconseguir els poders o bé amb la carta. Van apuntar unes reflexions molt interessants en la primera activitat i en la carta continuen expressant objectius massa generals, molt poc concrets. Ens haurem d’endinsar al regne de Morfeu.