Pòquer d’anys literaris

3a sessió.  Vam començar la sessió elaborant el mapamundi. El meu va ser bufar i fer ampolles.

Abans de continuar, però, el Jose volia saber la solució de l’enigma. El Manolo ja va aprofitar aquesta estona per plantejar un dubte: les contraccions. Així doncs, vam haver d’improvisar aquest contingut i un exercici.

Tot seguit, vaig formar parelles. Cadascuna va tirar el dau per saber quin sobre li corresponia.  A dins tenien el títol del conte, la fotografia de l’autor i una capsa amb les lletres del nom i cognom. Els vaig anar plantejant tres preguntes: de què devia anar el conte?, com devia ser l’autor? i qui deu ser? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vam provar un nou descans cerebral: les cinc illes. Vaig aprofitar de batejar amb els autors. Vaig repetir el joc amb el grup de després. Va agradar tant, que ha estat el protagonista de la sessió.

Finalment, vam formar ara dos grups perquè plantegéssim quins podien ser els objectius per avaluar. Havia pensat que en meditessin cinc, però ho vam reduir a tres. Ai, ànimes de càntir, m’heu ofert dues oportunitats perquè els pensi jo…

grup A

grup B

Conclusions

Vaig patir el pes de l’Art Thinking, traginant el material per versionar Petricor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

4a sessió. Sortida al CaixaFòrum. Una petita representació vam anar a veure l’exposició de Nicolás Paris. Va ser una missió a contrarellotge. Ens la vam polir en menys de mitja hora. Primers efectes dels llampecs: Això és art? I què pretén? Tan bon punt algú qüestionava, un altre mirava de respondre-ho i respondre-s’ho. Ens hauria calgut una mica més de temps per poder aprofundir-hi. Notaves com anava fent efecte el pensament divergent. Ja t’anaves mirant amb uns altres ulls totes les obres. A veure què en diuen dimarts. Va saber greu que en tres quarts d’hora s’anessin comunicant baixes pel grup de Whatsapp i s’esvaís la possibilitat d’una visita guiada. De totes maneres, hauria passat el mateix. Les mateixes preguntes i probablement l’educadora aixecaria la vista cap enlaire i esperaria que nosaltres ens responguéssim els dubtes.

 

Sí, també…

11a sessió amb l’S2.

http://www.flickr.com/photos/8991878@N08/2150890145

Ens hem tornat en sabotejadors dels programes electorals. Aprofitant de nou el programa de SI, hem substituït cadascuna de les formes verbals de les promeses per la perífrasi de probabilitat: impossible que Catalunya esdevingui l’Holanda mediterrània.

Hem apuntat els usos de la coma que recordaven. Hem aprofitat el document anterior per trobar-hi exemples dels usos anteriors. Mentre feien l’activitat, m’he adonat que ens havíem oblidat del més important: la supressió del verb.

Després he repartit  a cadascú els eslògans que havia trobat, curiosament els de la 2a sessió també m’hi han sortit. Han revisat al puntuació i els hem anat comentant. Ens hem adonat que PP, ICV i SI feien servir els adverbis afirmatius (sí, també). Predomina l’ús de la coma per enllaçar idees oposades. Els ha fet gràcia adonar-se de la importància del signe de puntuació en el del PP (aposten per la independència tant de Catalunya com d’Espanya) o el del PSC (Ni independentistes, ni de dretes). M’imagino que suprimir el verb és l’estratègia perquè la idea quedi fixada en el subconscients. Avui hem enyorat un publicista o un comunicador a l’aula.

Finalment, se n’han pensat un per encapçalar el programa que redactarem al final de la unitat. Ens hem adonat que refrescaven missatges electorals passats. Els he recordat que era una estratègia comuna dels partits: recuperar eslògans dels contrincants de passades campanyes. Els hem escrit, revisat. Ara falta publicar-los per veure quin guanya.

Hem aprofitat el darrer quart per debatre els comentaris que havia escrit de la unitat 1. L’hauria d’haver conduït més. Algunes alumnes s’han molestat del que s’opinava. Quan els he explicat que aquest matí havia llegit una entrevista de Roger Schank. Una alumna ha fet una observació molt interessant. La proposta del nord-americà està pensada per fomentar la creativitat, però no pas per altres matèries més exactes com les matemàtiques. És una defensora a mort  de l’ensenyament gramatical. Li he contestat que segurament tenia raó; per tant, això anava molt bé per il·lustrar com entenem una llengua, si serveix per expressar o bé és un codi format per un conjunt de regles i normes.

He aprofitat que els he enviat la correcció d’uns textos per valorar els comentaris , per contrastar alguna opinió del debat o bé per agrair-los la implicació.