2a sessió amb el grup d’E3. Escric aquest dietari amb una mica de recança. He estrenat el curs i encara tinc pendent elaborar-ne el Projecte Mínim Viable. Ha estat per manca de temps, però també m’he qüestionat si realment cal aquest document. Primer, si he d’aprendre a desapoderar-me potser no cal planificacions prèvies que només et donen la seguretat d’emprendre l’aventura. Segon, si hem d’experimentar un model democràtic, la negociació n’és la clau. Per tant, és impossible fixar res fins que no es debati a l’aula amb el grup. A més, m’he proposat si no acabem la programació de la sessió, la recuperarem en la propera. Però em nego a amoïnar-me per haver d’enllestir el que he planificat. És el parany del consumisme educatiu. Visca l’educació lenta!

Vam començar una roda en què cadascú explicava les imatges o les paraules que havia buscat com a material del primer relatograma. Van anar apareixent els estats ànims que havien viscut en la sessió anterior. Algú havia tingut molt bona impressió de la metodologia. Una altra es va fixar en el pla de curs en què apareixia l’adjectiu democràtic… Em van impressionar els comentaris. Tot seguit, els vaig facilitar el plat, la pega i les tisores. Cadascú hi va anar enganxant el que va voler. Resultat satisfactori per les dues bandes. Anem començant la construcció col·lectiva. De moment, cadascú enganxant en el plat la seva individualitat.

Com que van aparèixer els adjectius relacionats amb els estats d’ànim. Els vaig apuntar a la pissarra per repassar la morfologia dels adjectius i per presentar-los uns quants de nous (capficat, amoïnat, angoixat…). Per què vaig improvisar? Doncs el subconscient va reaccionar així per acontentar l’Eva. Em va semblar percebre el dia anterior que era reticent a la manera de plantejar la sessió. Manies. Va venir apressada a disculpar-se perquè havia plegat abans, que li feia molta vergonya parlar. La vaig tranquil·litzar.

Vam continuar el model de prova. Vam corregir i acabar els exercicis gramaticals. Després els vaig proposar la pregunta per a l’exercici d’expressió oral. La majoria espera trobar feina i aconseguir ser capaç de parlar en català. Vaig estar a punt de caure la temptació que escriguessin el missatge electrònic de l’exercici de l’expressió escrita a casa. Me’n vaig estar i el van escriure a l’aula. Només ens va quedar temps per presentar el pla de treball (PLA DE CURS E3). Van aprofitar per comentar alguns aspectes. Van valorar que era efectiu tenir el grup virtual. Va anar com anell del dit i va resoldre un futur conflicte: l’acollida a les tres persones que s’han incorporat al grup per primera vegada. El Chema va informar de l’existència del grup al Whatsapp. El Celes va preguntar, estranyat, quina n’era la finalitat. Els altres vam riure. Serveix per a tot: informar, comentar, aclarir… És quan vaig veure que és un grup molt cohesionat i tenen un perfil adequat per esdevenir il·lusionistes socials. A la tarda, la Laura ja els hi havia afegit. L’Eva informava que li havien confirmat que treballaria a l’aeroport. A veure què els sembla el vídeo de Javier Encina La esperanza de lo imposibleEs preveu una perfomance ben aviat.

3a sessió amb el B3. Al llarg del cap de setmana he anat compartint articles, música, presentacions i recursos amb Toni Solano per al nostre projecte. Com ja vaig comprovar-ho el curs passat, la socialització té poder. És un gaudi sentir-se acompanyat i pder compartir la singladura.  Avui havíem de superar una prova de foc: negociar amb el grup si volien tirar endavant el nostre programa.

Hem començat la sessió amb una roda en què demanaven al company quina havia estat una primera vegada. Em sembla que els ha agradat. Alguns s’han atrevit amb preguntes més tafaneres. Tot seguit, hem mirat el vídeo de la Paqui. Va ser la primera a estranar-se com a secretària. Primer, m’havia enviat només l’àudio. Quan vaig queixar que els havia demanat un vídeo, me l’ha enviat aquest matí. Aquests detalls són combustible per a la nostra tasca. El seu text ens ha servit per mirar d’aclarir la confusió de passats. És curiós que les que utilitzen l’indefinit en comptes del perfet són les alumnes europees (una romanesa, una sueca i una russa).

Hem apadrinat les errades de l’avaluació inicial. He escrit cada errada en un postit i els he donat. He format dos grups amb un padrí, la persona que va explicar la seva vida sense errades. Els altres havien de triar una errada per comentar-la entre tot el grup i que el padrí confirmés quina era la forma correcta. Ha costat que entenguessin la mecànica. També m’he oblidat de fabricar el mural. Penso que serà la manera com revisarem els errors en les tasques final. Aquí teniu una de les fixes de mostra.

20141007_183500

Els he recordat l’enigma, però avui en desapareixien dues pistes. He presentat la corresponent traça  i  el repte: m’havien d’ajudar a planificar el curs. He fet memòria de les preguntes que la setmana passada no vam resoldre del tot: l’avaluació i la metodologia. N’he apuntada una més.  Després, cada grup s’ha encarregat de respondre un dels dubtes. Així m’ha semblat més idoni per presentar el pla de curs i el projecte. Potser la dels punts era la menys concreta. De fet, és la que costa més de detallar.  Han acceptat el pla i la proposta de crear un grup a Google+. He calculat malament la temporalització, perquè m’ha sobrat mitja hora. He improvisat una roda perquè pensessin i diguessin en veu alta quin conte voldrien explicar i per què.

Per cert, banda sonora d’avui: Alice in Wonderland de Danny Elfman. Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.