Conjuncions molt mones

Sessió 24. Comencem amb la revisió de perles. Sempre hi ha algú que et confessa que li agrada començar així. Cada vegada són més insubstancials. També vam haver de corregir el darrer exercici per reforçar la combinació binària.

Com que havien argumentat en contra al Twitter,  pensava que era l’ocasió per repassar les conjuncions. Vaig adaptar el joc de la mona. Cada grup tenia vint-i-quatre connectors. Els havien d’aparellar si eren sinònimes. Quan finalitzaven, les havien d’agrupar per formar els sis tipus que apareixen en l’apartat de Connectors del Centre de Redacció de la UPF. Em pensava que farien avia, però els va costar aparellar els diferents nexes. De totes maneres, en vaig quedar prou satisfet. Em va tocar anar passant pels grups per comprovar si aparellaven bé les cartes o per aclarir dubtes. En tot cas, vaig espatllar la posada en comú. Ho vaig aprofitar per ensenyar el recurs i per repassar els marcadors textuals.

Vaig haver d’ajornar —ja en van tres, de vegades— el descans cerebral i els tipus d’introducció i de conclusió. De moment, fa goig el pati de Twitter (#c2cast16). Han anat responent amb arguments contrari als dels companys. Ara veurem si els podrà servir a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

 

 

 

Intercanviant idees al vol

Sessió 11a. Un cop hem recordat la sessió anterior i l’hem resumida, els distribueixo en petits grups. Hem de llegir el text model. Haurem de comprovar si és un bon article d’opinió.  De moment, cada grup s’encarrega de llegir un paràgraf. Després s’agrupen  per explicar-se el text sencer. Els desconcerta aquesta lectura col·laborativa. Els demano que elaborin un esquema de l ‘article. També els plantejo tres preguntes:

• Quin és el tema de l’article? Quina és la intenció de l’autor?
• Quina és la tesi?
• Quins  són els arguments?

Feta la posada en comú, recordem els temes que van triar i quina és la intenció.

Sessió 12a. Comencem com és costum: recordatori i resum de la sessió anterior.Per planificar l’article d’opinió he pensat que aprofitarem un detonant que es va dur a terme en una sessió de l’Escuela de Educación Disruptiva.  Els reparteixo un foli a cadascú. Hi han d’escriure la tesi de l’article responent una pregunta, què pensen del tema que han triat. Després, han de fer un avió amb el full. El llancen. Tothom ha de recollir l’avió que li hagi caigut a prop. El desfaran i hi escriuran un argument de la tesi que trobin escrita. Tornaran a refer l’avió i repetiran l’acció anterior. Apunten un nou argument en el nou avió. El tornen a llançar. Quan hagin escrit el tercer argument, el tornen a l’autor de la tesi. Els demano que el guardin.

Aprofito l’avinentesa per explicar-los els tipus d’arguments: exemple, d’analogia, de causa-efecte i d’autoritat. Hauran de reconèixer de quin tipus són els de l’avió.

I acabem la sessió dictat  un fragment del llibre de Stefan Zweig, El món d’ahir.

 

Evocant #TotssomSalim

Sessió 9a. Comencem com és habitual: roda amb les impressions de la sessió anterior, redacció de les 21 paraules, posada en comú en petit grup i tria de l’acta. Em recorden que els havia promès que els explicaria el motiu d’aquest nombre de paraules. Aprofito que hi ha la Transi i la Johanna perquè ho expliquin.Resumeixo la trama d’Els narradors de la nit. Ulls com taronges.

Prosseguim amb la morfologia verbal. Avui, participis. Em presento amb una pilota i amb infinitius. Els demano que formem un cercle. Els reparteixo els verbs. Els explico que han de passar la pilota i han de dir en veu alta el participi del verb que els ha tocat. Al principi, desconcert. Tot seguit, neguit. Veig que he d’apuntar els verbs que van dient en veu alta. Després comprovem si n’han sabut dir el participi. I girem full.

Dictat de paraules. Hem de repassar l’ortografia de les nasals. “Sí, ho confesso, senyor jutge, m’he deixat vèncer pel formalisme! No, no he renunciat ni al desapoderament educatiu ni a l’autogestió educativa. Però què faria vostè quan només sent esbufecs i queixes d’«això és molt difícil, Jaume!»?” Formo petits grups i vaig repartint les diapositives perquè vagin responent la pregunta plantejada i seleccionin les paraules que poden servir com a exemples.

Acabem la roda dels capítols. Malgrat que mantinguem la disposició del cercle, sento que xerren entre capelletes. Em sap greu perquè no respecten el company que els explica el corresponent extracte.

Finalment, els he preparat una activitat vivencial per cloure la primera unitat. Homenatjarem Anna Vives escrivint. Cadascú havia de marcar sobre l’esquena d’un company una paraula del capítol llegit. L’escriba havia de ser capaç de reproduir el mot amb  els ulls tancats i amb la mà que no és destre. L’altre company havia d’ajudar  a aguantar el full. Ras i curt, experimenten sumant capacitats.

http://slide.ly/embed/03fc53ab7bf2ab7c9149e04c628f3865/autoplay/0

Sumant capacitats by Slidely Slideshow

Sessió 10a. Començament típic. Aprofito l’avinentesa per preguntar-los com es van sentir escrivint paraules amb limitacions. Només contesten dues alumnes. La Dolo va sentir estranyesa mentre que  a l’Eva l’activitat li va entusiasmar.

Estrenem nova unitat, si que ho podem denominar així. Els presento les dues noves guies: Milena Jesenská i Neus Català. Abans, però, aprofito que cada grup formuli una pregunta per a l’heroïna. De moment, ja en tenim cinc per a l’Anna Vives.

Preveig que reflexionem sobre l’article d’opinió. Primer, estableixen com ha de ser un bon article d’opinió. Es genera un debat. Discuteixen per la finalitat. El Carles no li agrada gens que la intenció comunicativa sigui la de convèncer. Finalment, em costa de presentar-ne el mapa mental.

Noten la primavera. Només tenen ganes de parlar en grup. És difícil de negociar com voldran escriure l’article d’opinió. Mentre intento inútilment captar l’atenció, em ve al cap una escena. Al final, m’he d’imposar autoritàriament. Faig broma del jersei que porto o bé els comunico que a partir de la setmana que ve repartiré targetes grogues i vermelles . Els excuso dient  que sóc jo qui els esvero. Si vull que dialoguin, doncs és inevitable aquest mercat de Calaf. De moment, aconsegueixo que en pensin el tema.

Ajorno la lectura del text model. Aprofito l’estona que ens queda per plantejar-los com tanquem el projecte de La vinya literària. Prepararem una performance. Els agrada la idea.

 

Entre estafes

De jdurham, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/233635

7a sessió amb el D. Tinc la sensació que tal com estructuro les sessions són una  de freda i una de calenta.  Em vaig aferrar al repte que em van plantejar com a mètafora per planificar la classe. Recordo que m’han desafiat a fer una classe la primera hora sota un arbre i la segona a una taula d’un bar.  Els vaig presentar la sessió i quan els vaig demanar com volien que comencéssim, la Laia va aprofitar l’ocasió per erigir-se en delegada del grup: “Jaume, primer,  treball de grup!” Tot seguit, es van ajuntar pels continguts. Si tinguéssim un indicador de motivació aquest moment hauria disparat el nivell. Vaig repassar mentalment la reacció en aquestes primeres sessions. Tenen ganes  de trobar-se, de discutir o bé de compartir el full de ruta que els havia enviat dissabte. Em passejo i els observo. Com sempre, em fan enveja. Algun grup s’estranya que sigui tan fàcil el seu contingut. Continuo detectant certa angoixa. Sembla que simplificar sigui trair els companys. Continuem el mite de l’estafa en l’educació.  Flipo. Així és com s’inverteix la classe. M’adono que no sóc l’únic que hi fa un aprenentatge, sinó també ells. S’han d’anar arrancant l’armadura de l’ensenyament tradicional. “Quin dur aprenentatge!”, com canta Maria del Mar Bonet.

 Reprenc l’atenció. Ens hem de centrar, ara, a redactar l’article d’opinió. Comenten les respostes que els vaig demanar. Percebo que se’ls fa difícil planificar un text. Ja el voldrien escriure. Una altra estafa de l’educació: centrar-nos en resultats i no pas en el procés. Els desafio a conèixer les preguntes que completa un text argumentatiu. Les apuntem a la pissarra. Podeu mirar la presentació a l’enllaç de la sessió. Els demano que contestin les dues primeres: el motiu del tema i l’opinió. M’abstinc de comentar les respostes; percebo que els fa mandra preparar el text. Continuem. Els demano que ara pensin en arguments.  Els escolto en la posada en comú. Intento establir un rànquing. La majoria n’ha apuntat només dos, o com a molt tres.

Em sento insatisfet d’aquesta segona part. Reprenc la classe magistral. Deixa de ser narrativa per ser descriptiva —i perceptiva—. Me l’hauria de currar una mica més. Em deixo arrossegar per la incertesa de la part col·laborativa. Com costa deixar de ser docent rampant.

 

Vosaltres a Califòrnia, jo a Boston

De manuel / MC, extreta d’http://www.flickr.com/photos/11821298@N00/289262598

Sessió 11a Suficiència 3. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Noten la primavera, l’anticicló?  Si haguéssim de titular la sessió, ja tinc la pel·lícula. Com m’ha costat captar l’atenció! I té nassos perquè avui hem comentat com podem preparar una introducció, és a dir, com hem d’atreure l’atenció del lector.

Compto que la causa ha estat la correcció dels pronoms. El fet d’escriure’n els referents a la pissarra, origina un mercat de Calaf. No m’he d’avançar a escriure sinó que cal que me’ls diguin ells. Així evitaria que tothom  faci petar la xerradeta amb el del costat. Cadascú mira d’aclarir algun dubte amb el del costat. Tot i que avui no ens hem allargat tant, almenys m’ho ha semblat.

Hem recordat la sessió anterior. He aprofitat per avançar el pla d’avui. Els explico que he creat una activitat per repassar el canvi i la caiguda de preposició. He adaptat l’activitat del llibre Fem-ho fàcil (pàg. 59,60). He format grups de tres. Cada grup tenia una proposta. Havien d’omplir amb la preposició , canviar-la o eliminar-la. D’entrada, ho han trobat bufar i fer ampolles. Llavors els he repartit en tres grups perquè cada alumne expliqués a la resta les propostes que havien treballat. S’ha produït un conflicte.Què ha passat?  Uns alumnes es pensaven que davant d’un infinitiu podien anar sempreles dues preposicions, però no s’han adonat que si el verb ja regia una d’aquestes preposicions no canviem.  He xalat mentre em passejava per l’aula observant-los. Han discutit  bastant. Ara bé, els  grups eren massa grans (6 alumnes), cosa que ha propiciat una altra vegada la política de capelletes. He deixat anar que em sentia com el ministre Wert a la gala dels Goya.

També estic satisfet de com he plantejat la introducció i la conclusió, formulant-los les preguntes:

• Per què has triat aquest tema? 
• Què esperes aconseguir o amb què s’ha de quedar el lector?

Sempre tinc el temor de les posades en comú. Avui eren setze a classe; s’allargassa una mica la roda si demanes l’aportació de cadascú. Potser hauria d’haver fet que vuit expliquessin la introducció i els altres, la conclusió.  De totes maneres, m’ha agradat com ha funcionat. Mentre responien, m’anava imaginant quin tipus d’introducció podien preveure. 

Finalment, hem corregit les errades.  Aquesta activitat havia d ‘encapçalar  tot l’apartat de l’expressió escrita. Oblits, fruits del directe.

Us deixo uns minuts musicals. Que vagi de gust!