Podríem sintetitzar les sessions d’aquesta segona setmana  de 15 paraules a l’article 155. S’hi van produir uns quants actes màgics.

IMG_20180124_235644_819

Sessió 3. Vam començar recordant la sessió anterior. Vaig formar grups, segons el vídeo que havien vist. Van posar en comú la rutina de pensament.

Els vaig explicar que l’organització dels TED demanen als ponents que siguin capaços de resumir la seva xerrada en 15 paraules.  Per tant, aquest era el repte que hauríem d’aconseguir. Abans, però, havien de trobar les cinc idees més rellevants.

Vaig repartir el material (retoladors i paper). Els vaig demanar que escriguessin l’esquema de les xerrades. De cop i volta, els grups es van apoderar de la sessió. Es van estirar al terra per confeccionar els esquemes. Es miraven de reüll per veure si el seu era el més original. Reviuria una situació similar amb el grup de després.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat un descans cerebral. Vam jugar a La marea puja, la marea baixa.

Com que vaig extreure que volien treballar la morfologia verbal, vam recordar quins eren els moviments de l’acció artística que vam dur a terme en la sessió anterior. Primer, individualment i ho posaven en comú en petit grup. Al final, les vaig recollir a la pissarra. Ja teníem material per repassar l’ús dels verbs en els textos instructiu, i sense que se n’adonessin.

dav

Primer moviment, apuntat!

dav

Sessió 4. Vaig confeccionar el relatograma a partir del que anaven comentant. Em serveix també per anar seleccionant els continguts que transformaren en moviment.

Vaig repartir les instruccions que havíem elaborat en la sessió anterior. L’objectiu era repassar l’ús de l’imperatiu. Primer, havien de passar les accions de la segona persona de plural a la segona de singular.  Després, els vaig recordar que érem una comunitat intervinguda. Per tant, ara haurien d’aplicar l’article 155 a les accions anterior. S’havien d’adonar que quan prohibim utilitzem el present de subjuntiu. Ens vam allargar més del que havia previst.

Els vaig demanar si podien escriure el resum de la xerrada. Ho van posar en comú. Havien d’escriure la seva proposta com a comentari en el blog.

Com a descans cerebral, vaig triar L’ocell Prrr / Pukutu. Ens animaria per a la part final de la sessió.

Vaig estendre els esquemes al terra. Vaig repartir pòsits a cadascú. Valorarien els document amb 3, 2 i 1 punt, segons la seva preferència. Els vaig preguntar quina era la diferència entre esquema i mapa conceptual i per a què servien?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, vaig organitzar tants grups com continguts havia seleccionat en els relatogrames de les dues sessions anteriors. Ben aviat van idear els passos de la coreografia.

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis

2016-10-18-16-13-15

Dijous prosseguíem amb el projecte d’idear una aula apta per a nosaltres. Dimarts van riure de la cara que vaig fer de l’aula que ens ha cedit la Biblioteca. Em van endevinar el pensament. Em va venir una cançó al cap. Com que no va venir la Jorgelina, em vaig comprometre a ser la propera mona (la mona del grup és qui li toca de pensar una cançó que  representi la sessió).  Després, amb calma, vaig substituir la que havia triada per una altra, una d’OK Go.

Abans de reprendre el projecte, vam escoltar el poema de Joan Salvat-Papasseit, versionat per Lluís Llach. Així vam repassar present de subjuntiu i pronoms. Un grup van completar els buits amb les formes verbals, mentre que l’altre grup es va encarregar dels pronoms. Després, en parelles van poder comprovar si el que havien completat era el correcte. Em vaig deixar els altaveus. L’audició va ser desastrosa —sort que havien d’omplir buits!! A partir de llavors, vaig tenir problemes de connexió. Adéu presentació, adéu visionat de This too shall pass

Ens vam repartir els pòstits de colors. Hi havien d’escriure una necessitat i vam aprofitar un contrafort per penjar-les. Atemptàvem per primera vegada contra el blanc insultat de l’aula. Després, en van triar dues. Costa que es moguin. Costa que escampin els pòstits. Les necessitats es repetien: equip tecnològic, seients ergonòmics i pissarra. Vaig formar quatre grups. Es van convertir en un estudi d’arquitectes que es presentaven en un concurs per dissenyar el millor espai d’aprenentatge.

20161020_105900-1

Em va sorprendre el resultat. Les quatres propostes tenen coincidències. Tenien en compte les dinàmiques que es produeixen en les sessions. Algunes solucions,però, em van semblar originals. Em va agradar que un grup plantegés que una catifa presidís el centre de l’espai. Era per dir-los: “Anem a comprar agulles i drapet i en teixim una!” Un altre va comentar que calia plantes a l’aula. També van coincidir a disposar un racó amb begudes. La Tati va recordar que el curs passat celebraven els aniversaris. Hauré de recordar que el reglament d’ús dels espais municipal hi prohibeix el menjar i la beguda.

Finalment, els vaig apuntar el codi per desvelar la identitat de la protagonista del proper projecte.

4a sessió amb el grup s2 cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Tal com teniu en l’acta de la sessió, comptem amb la presència d’una alumna del Màster de Formació de Professorat de Català per a Persones Adultes. Confesso que és una experiència que m’agrada molt, però també m’esvera una mica. Ara bé, sempre tinc el recurs de carregar-li els neulers. Em sorprèn perquè ben aviat la Toni omple el full d’observacions. També em fa gràcia la complicitat que ens tenim a l’hora de donar les instruccions de les activitats. Somriu. Em veu a venir.

Començo la sessió plantejant algunes preguntes per recordar la sessió i per introduir la lectura de l’acta. Després que l’hagin llegida, comento les opinions de la primera parella autora. Faig la reflexió a l’Alicia que imposa ser el primer, però obres camí i ets models per a la resta dels companys. Noto que se li infla el pit.

Inicio la sessió exposant-los el dubte: moveu o mogueu les cadires? Ho tenen bastant clar i s’estranyen que tingui aquest dubte.  Formem parelles i els demano que conjuguin l’imperatiu de determinats verbs (estar, ser, poder, voler, dir, tenir). 

Vam practicar l’ús d’aquest mode verbal, completant el decàleg de Felipe Zayas. Va anar bé per recordar que la precisió és una de les característiques d’aquest patró discursiu.

Per distendre la sessió, els reparteixo els textos inicials del grup del trimestre anterior. De seguit arriben a una conclusió: no ens serveixen com a models  per l’ús de les formes verbals. Crec que aquesta estratègia reforça autoestima. És un dels aspectes que vam detectar que la majoria hauria de millorar del seu text.

Vam aprofitar les oracions que van escriure la sessió anterior, per convertir-les en prohibicions. Es van adonar de seguit que recorrem al present de subjuntiu. És una possible solució al dubte que els he plantejat a l’inici de la sessió.

Al final, ens vam posar a pescar perles. Avui he descobert que Anna Forés exemplifica les ostres com a organismes resilients. És el mateix que fem amb les errades: d’una adversitat generem un aprenentatge (o una obra d’art, com diu la pedagoga).

Fonts:

4a sessió 1r trimestre

Reflexió de la 4a sessió