La literatura especialitzada distingeix dos rols en la tutoria entre iguals : el de l’expert i el de novell. No m’acaba d’agradar l’adjectiu expert. És evident que tens un bagatge al llarg dels anys d’experiència i que estàs disposat a compartir-lo, però no me n’hi considero.  Encara no sé preparar-me  ni conduir aquestes reunions individuals en què un component de l’equip et demana orientació.

Prosseguíem d’una d’anterior en què un company em va venir a veure per conèixer-nos i manifestar-me els seus neguits. Aquest fet ja em va causar bona impressió. A més, li vaig notar que tenia un alt nivell d’exigència.  Aquella vegada vaig mirar de tranquil·litzar-lo i el vaig animar peruquè anés provant, que no li fes por experimentar; ara bé, li vaig exigir que fos tolerant i pacient amb la seva labor. Li vaig aconsellar que en finalitzar el curs demanés a l’alumnat què havia anat bé i que calia millorar. Ens vam veure per comentar el resultats.

D’entrada, em van fer gràcia llegir els comentaris, sobretot  els negatius perquè alguns  coincidien amb els que m’han apuntat alumnes meus en altres ocasions. Això va fer despertar l’avi Siset que duc dins meu. Pobre, no sé si em podrà perdonar pel rotllo que li vaig clavar. Però un s’embala i comença a sentir, més que l’edat, el bagatge que he comentat més amunt. I et sents parlant-li i anant enfilant tota la teva trajectòria professional. A mesura que vas conversant t’adones del camí fet:  fent tentines al començament i esnopegant bastant, però cada vegada t’aferres a una fita fins que dedueixes que aprendre és el fet d’anant descobrint i obrint portes. Una t’empeny a una altra. I així successivament.

Aquestes van ser les anotacions que va apuntar dels diferents grups:

QUÈ CAL MILLORAR?

  • lèxic / vocabulari
  • corregir prou?
  • parlar més
  • potser m’he d’imposar més
  • com he d’atendre els aspectes negatius?
  • destinar massa temps en la correcció?
  • com atendre l’heterogeneïtat del grup?
  • + deures / + feina

Per començar, el que podem observar que el que reclama l’alumnat són aquelles tasques més pròpies d’un professor tradicional en què el grup el contempla  com l’únic responsable de l’aula. És qui ha de vetllar per la llei i l’ordre de la classe. És qui s’ha de saber imposar.  Per tant, ha de neutralitzar aquells alumnes que entretenen per impedir que interrompin el ritme fluid de l’aula. Ha de manar força deures a casa, encara que després no hi hagi prou temps per corregir-los o comentar-los.Ha de corregir més perquè és qui en sap. L’alumnat només espera que  que el docent li comenti si ho ha fet bé, malgrat que es frustri per les errades. Això vol dir que no progressa.

Així doncs, no ens ha d’estranyar que els alumnes exigeixin altres activitats autoritàries.  El docent hauria d’haver de corregit més, hauria d’haver sabut imposar-se més, hauria d’haver  fet parlar més.  És curiosa  aquesta última observació perquè si preveus que les activitats es facin per parelles o en petits grups. Potser el fet rau en què els alumnes fan servir la llengua inconscientment.

Per consegüent, si volem un  alumnat que es responsabilitzi del seu procés d’ensenyament-aprenentatge, cal  conscienciar-lo que adopti un rol més actiu. Per a això, ho hem de negociar des d’un bon començament.  Per exemple, al llarg de les primeres sessions es pot planificar l’elaboració d’un DECÀLEG DE L’ALUMNAT ( que inclogui els principis metodològics, organitzatius, de funcionament, etc.) del curs.  També es pot establir i acordar un CONTRACTE PEDAGÒGIC en què es vagi revisant progressivament (al final de cada trimestre o quadrimestre, per exermple).

Per altra banda és important que l’avaluació del professorat també es vagi aplicant al llarg del curs per confirmar els aspectes que han millorat o en canvi si n’hi ha un altres que cal solucionar (aspectes conductals que apareixen pel fet de treballar en grup o en equip: qüestionament de lideratges, que els components vulguin prescindir del valor de la solidaritat i la cooperació). Així també podrem contrastar i debatre els aspectes negatius ja que qualsevol docent reflexiona si són vertaderament significatius dintre del grup.

No cal insistir que  hem d’aprofitar de la heterogeneïtat de l’aula. Així doncs, hem d’anar adoptat un enfoncament més humanista i aplicar un aprenentatge cooperatiu perquè es llimin les diferències. El grup ha de saber que forma una comunitat d’aprenentatge en què cadascú aporta un coneixement i de retruc en rep.

Per acabar un tango aflamencat via africana. Que vagi de gust!

Anuncis

Divendres vaig tenir la reunió amb l’Àrea. Em feia cert respecte, com és habitual. M’hauria agradat disposar de més temps per preparar-me-la, tot i que he de reconèixer que més temps hauria perdut per no enfrontar-m’hi. Fer cursos els dissabtes t’endureixen.  Si vaig ser capaç de reconduir una sessió heavy, per què aquesta vegada no podia passar el mateix?

Dijous volia tenir al costat l’Olga Esteve mentre preparava la reunió.  Ja no recordava que havia enviat la convocatòria amb l’ordre del dia. L’insconcient és savi! Així doncs, no calia reformular un gran ESET. A més, l’Olga al final del curs  ja ens va prenenir –com em va clisssar!– que no havíem de ser pas ambiciosos, sinó que provar-ho amb passos petits. Em vaig passar el migdia i bona part de la tarda repassant els apunts, reflexionant i elaborant mapes conceptuals –jo que no en sabia fer!

En la darrera sessió vaig recollir un cert malestar. Semblava que era per l’administració de les noves proves. Per tant, calia que primer sabéssim com les administràvem a cada servei i després havíem de recollir els aspectes que calia millorar. Per al primer objectiu, els vaig agrupar per serveis i els vaig plantejar una tasca.  Després els vaig organitzar en grups encreuats perquè tothom pogués explicar com administrava la prova, però sabés, també,  com ho feien la resta de serveis. Finalment, els vaig donar una graella en què havien d’apuntar les similituds i diferències. Vaig recollir 3 possibles propostes de millora. Funciona, Olga! Cal parlar-ne amb Direcció i Serveis Centrals.

Segon objectiu. L’equip estava predisposat a continuar la reunió. Volien anar per feina.  Jo, en canvi, no les tenia totes perquè tenia la sensació que no ho havia preparat a fons. Em vaig entusiasmar massa amb els mapes conceptuals. Els vaig demanar que en fessin un responent a la pregunta què els amoïnava? Després ho van posar en comú en petit grup. Pifiada! Potser havia d’haver organitzar els petits grups en novells i experts. Aquesta és la posada en comú.

A partir d’aquí ja vaig improvisar. En primer lloc, ja vaig preveure el primer problema: tenia a la recàmera la possibilitat que cada grup  trobés solucions per a un problema. Però vaig decidir fer dos bàndols i que cadascú debatés un d’aquests problemes. Segona pífia!  Un grup havia de respondre a la pregunta  per a què servia la correcció? L’altre gup, per a què servien els 20 punts de nota de curs?

QUÈ M’EMPORTO DE LA SESSIÓ?

Uns punts per debatre en la propera reunió.

La sensació que som un equip, que tenim diferències però que tenim ganes d’entendre’ns.

Ha valgut la pena la reunió.

Tinc el millor equip i no el veia.

No puc interrompre debats interessants i tampoc no havia de triar dos temes: només un per a tot l’equip.

I a més d’algú ha demanat per l’aprenentatge corporatiu, ai1, cooperatiu. Havia de ser un més dels punts de l’ordre del dia, però caldrà fer-ho a través del bloc. Així doncs, aquí teniu l’homenatge a l’AC (Aprenentatge Corporatiu)