Cinquena setmana. Per fi, ataquem la perífrasi d’obligació i introduïm la figura de Josep M. Benet i Jornet i acabem la setmana travessant el pas de l’equador.

Sessió 9a Després de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, desvetllem el davsignificat de la metàfora visual. Si els cupaires utilitzem la 1a persona plural de l’imperatiu, els comuns, per aconseguir l’equidistància, més aviat abusen de la perífrasi d’obligació.

Comencem demanant-los que escriguin les instruccions del pas en què van participar. Ens trobem amb el primer problema: com hem d’escriure l’ordre per a un solista? Fins ara, ens havia anat prou bé l’imperatiu perquè eren accions col·lectives. Les perífrasi d’obligació ens ho solucionen.  Un cop han aconseguit escriure-les, posen en pràctica la perífrasi. Hem d’ajornar l’ús del guionet en els compostos.

dav

Instruccions dels tres moviments

Descans cerebral tranquil. Formem parelles s’han d’observar fixament. Quan els aviso, un component de la parella es gira d’esquena i l’altre ho aprofita per fer-se tres canvis. El company ha d’endevinar què ha canviat. Després, canvien els rols.

Com que encara no comptem amb ordinador i projector, hem d’organitzar un kahoot analògic. Reparteixo a cada alumne una pregunta sobre Josep M. Benet i Jornet. Quan els dono la solució de la resposta, algun alumne em fa callar perquè no li trepitgi la pregunta que té. També hem de cancel·lar la coreografia.

davSessió 10a Confeccionem el relatograma. Tornen a aparèixer dubtes resolts espontàniament. Una alumna destaca l’ús de la metàfora visual per introduir les perífrasi d’obligació.

Estic nerviós. Dubto de com introduir els compostos. La finalitat era saber si la dansa teatre o el teatre dansa l’hem d’escriure amb guionet.  Reparteixo a cada alumne un compost amb guionet. Ha de trobar els altres companys per formar un grup. Hauran d’explicar quin és el criteri ortogràfic.

 

dav

Com es van formar els grups

Aprofito les seves definicions del gènere artístic. Em sembla que és la millora manera per introduir els pronoms de relatiu. Fiasco. Fem un exercici per deduir quina és la finalitat d’aquests pronoms. Han d’incloure la segona oració dins de la primera. Com sempre, hi ha alumnes que recorren a altres recursos de cohesió (conjuncions copulatives o conjuncions adverbials). Fem un altre exercici per deduir quins són els pronoms de relatiu. I ho hem de deixar aquí.

Descans cerebral, joc del marro. Formats en un cercle tancat. Jo em vaig passejat pel darrera.  De tant en tant, toco a algun alumne una part del cos. Han de fer una cadena tocant-se amb aquesta part.

Jugant al marro

Formo grups. Hem de decidir com emprendrem el projecte #Papitu. Acorden llegir-ne una obra per llegir-la en veu alta i per reescriure’n alguna escena.

dav

Conclusions dels equips

Finalment, calen dos grups per idear els moviments de la sessió 8a i 9a. M’oblido de la consigna que havia pensat per celebrar que dijous passat era Dijous Gras. Representen la dansa teatre i la diferència entre pujar, baixar i senyalar amb apujar, abaixar i assenyalar. Se’n van amb un vídeo d’alguna de les obres de Josep M. Benet i Jornet.

Anuncis

 

12a sessió  i primera que no hi entro gens nerviós. Hem treballat els pronoms relatius. Hauria d’haver rellegit l’entrada del dietari d’un D que he trobat amb el cercador, però no em podia entretenir.

M’ha agradat demanar-los què volien saber dels pronoms. S’ha despertat un interès unànime. He apuntat les tres preguntes. D’entrada hem fet un exercici per reconèixer la diferència entre el pronom àton i la conjuunció. Mentre feien l’exercici,he aprofitat per escriure dos exemples. Abans de corregir, els he demanat què observaven. Cada dia, i ja no m’hauria de sorprendre, l’alumna que té una intel·ligència lingüística. Ha vist de seguida la diferència. La conjunció serveix per unir una subordinada que no pot prescindir  mentre que la de relatiu és informació complementària.  També els he fet adonar de quina categoria tenen al davant (verb o nom). Així ja n’he atacat un. Hem corregit l’exercici i els ànims s’han enlairat.

Algú ha preguntat si n’hi havia més. He format grups de quatre i els he repartit a cadascú un quadre del llibre Fem-ho fàcil (pàg. 124-125). M’ha semblat que eren prou entenedors. Però m’he equivocat. Els he demanat que apuntessin els pronoms diferents. Ja s’han començat a atemorir. Els fa vergonya explicar teoria. Se’ls van intercanviant. Després els he repartir la fotocòpia per practicar. Hem fet un exercici; primer, individualment; després, en comú però raonant-ne la solució. Un parell de pífies: la selecció d’exercicis. Han sortit combinacions de l’àton amb article (elisió del nom). Això  els ha espantat una mica més.

Un dictat ha servit d’analgèsic. Avui han xalat: classe gramatical.