De vegades es fa difícil mantenir aquest dietari. La nova modalitat és oferir un pòquer d’entrades. Potser hi donen més sentit ja que coincideix en el tancament de la unitat 3.

31a sessió. Darrera sessió de xerpes. Em vaig infiltrar en un grup per observar el guiatge del xerpa. Em va agradar perquè es repetien aspectes que havia registrat d’altres xerpes.  Mirava d’explicar als companys el document, però des del seu punt di vista. Va aprofitar que em tenia per consultar alguns dubtes pel que a la puntuació doble.  Com comenta una alumna, l’exercici  —que el vaig veure tan clar quan el vaig triar— és un pèl difícil. El vaig triar perquè hi havia exemples: citacions textuals, explicatives…

Ara, en el torn de les funcions sintàctiques es va produir un fet que valida aquest sistema dels grups d’experts. Cada guia va explicar el quadre que havien elaborat en grup. Després vaig repartir a cada grup una oració per analitzar. En la posada en comú, un company va discrepar i va qüestionar el resultat. El titular era aquest: “Avancem denuncia l’assetjament del PSC als crítics“.  D’entrada, sembla que el darrer sintagma assumeixi la funció de complement indirecte, però és un complement de nom. De fet, ja ens havíem encallat quan els xerpes preparaven el guiatge. Dubtaven de quina era la funció sintàctica.

Sessió 32.  Vam corregir les oracions que cada grup havia analitzat. Després, vaig aprofitar els comentaris que havien escrit sobre la filòsofa Catherine Malabou per repassar la puntuació. Vam formar parelles perquè cada una observés la puntuació que havia emprat l’autor de l’escrit. Em va fer la sensació que l’activitat va avorrir. Ara bé, quan apareixia un comentari a la pantalla veiés que algú aixecava el cap. Volia estar atent del que esmentava la parella. A més, a mesura que anava llegint en veu alta els diferents comentaris, m’adonava que s’hi havien mirat bastant.

Per elaborar la tasca final d’aquesta unitat, la meva filla m’acabava de passar un text crític amb el curtmetratge Cuerdas. Ens anava com anell al dit. Vaig ser incapaç de trobar-lo a la xarxa. En calia el visionat per entendre l’article d’opinió. Quan ho comentes a classe, la Conxi exclama: “Ah, però si el tinc aquí! Vols que el posem?”. Així vam acabar la classe.

Sessió 33. Tal com havíem acordat, comentem el model de prova. Ara bé, l’objectiu de la sessió és debatre l’article d’Ignacio Calderón. Demano qui està a favor del pedagog andalús. Hi ha qui aixeca la mà. Formo el primer grup. Pregunto qui hi està en contra. Ja tenim el segon grup. Uns alumnes s’excusen que no l’han llegit. Perfecte! Un tercer grup. Demano als dos primers que mirin de convèncer-los.  Em sorprèn la reacció dels dos grups. Qui defensen la pel·lícula emeten uns comentaris molt durs, bastant emocionals. Fem la posada en comú. Inicia el debat els partidaris de l’autor crític. Contraataquen els defensors de la pel·lícula. Argumenten que no cal que transmeti cap missatge una obra artística. Finalment, faig la reflexió sobre el debat: som intolerants amb qui pensa diferent de nosaltres, qui planteja una visió crítica.

Sessió 34. Faltava la cirereta per cloure el tema de la diversitat: el de la personalitat. Vam començar la sessió preguntant-los com podem respondre davant de qualsevol situació. Això em va servir per presentar que les persones podem ser racionals, emocionals o viscerals, segons quina part del cervell domina.  Faig l’analogia amb els tres grups del debat de la sessió anterior. Em va semblar que l’argumentació dels defensors del pedagog eren més racionals que no pas els de la pel·lícula. Els vaig definir d’emocionals. Mentre el darrer grup representava la visceralitat. De seguit es van excusar per no haver llegit el text.

Després els vaig presentar els tipus de personalitat que descriu Marta Romo a Coaching y diversidadVam provar de fer el qüestionari extret del llibre El jardín de Babel. Va costar de comentar els resultats. Els vam reservar per a la intimitat.

Vam mirar d’apuntar les paraules claus per resumir tot el que havíem llegit sobre el tema (Yaakov Hecht, Catherine Malabou, Ignacio Calderón) . Vam elaborar una pauta d’observació per tenir present a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

Vaig presentar el pla de treball del segon trimestre. Però com que no tenim prou temps, vam acordar quins continguts triàvem per treballar-los en la darrera unitat i vam organitzar els equips d’experts. També els vaig proposar que s’anessin pensant la manera de treballar l’apartat d’història de la llengua. De moment, algú ja s’ha avançat. Ha creat un primer conte (independència i barcelonisme…). S’han espantat amb la seqüència, però m’ensumo que aconseguirem uns bons resultats. Els sortirà a compte i penso que ens podem divertir força endegant un projecte narratiu. Iniciem la revolta. I aviso: en vindran més.

Anuncis

http://www.flickr.com/photos/78364563@N00/137647581

Tadpoles

14a sessió amb els de Suficiència 2. Em va agradar bastant la part final de la sessió. El comentari d’una alumna em va estarrufar: “No sé si aprovarem l’S3; ara, serem uns redactors de nassos!” “Si sou bons redactors, doncs no heu de patir pas per la prova perquè la superareu”, vaig respondre.

Per falta de temps, apunto les observacions d’aquesta sessió. Va costar veure com s’ha de puntuar una citació textual. Per aclarir per què acotem una intervenció del narrador  entre comes, vam analitzar totes les possibilitats de puntuació d’aquest exemple:

Segons el doctor Henry Gibbaus, “Un petó és la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.

Un petó és la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.“, segons el doctor Henry Gibbaus.

Un petó és“, segons el doctor Henry Gibbaus, “ la juxtaposició anatòmica de dos músculs orbiculars en estat de contracció.

Així van entendre per què l’acotació va entre comes.

Cada dia tinc més proves que cal negociar i establir els criteris avaluatius conjuntament.  Els criteris m’han ajudat a preparar les sessions, i la seqüència d’aquesta unitat. Havíem de treballar la introducció, tot i que algú ja es va queixar que començava a estar cansada de la política. Això va servir per esbargir-nos una mica i poder comentar els resultats de les eleccions de diumenge. Vam criticar els polítics i els missatges que han anat transmetent al llarg de la campanya. Vam concloure que el poder els converteix en castes. Això fa que desenfoquin el seu punt de vista i es distanciïn de la realitat.

Per reconduir la sessió, vaig recordar els criteris que havien proposat. Vaig repassar què havíem fet i què ens quedava. Així doncs, repte de la sessió: saber escriure una introducció. Primer, vam concretar els criteris amb indicadors d’excel·lència. Em va agradar tant la reflexió que va crear com els resultats. Els vaig fer adonar que si hagués manat la redacció d’un text amb l’extensió que ells establien com a breu haurien rondinat. Després, cadascú va pensar en un parell de preguntes que hauria de respondre la introducció. Vaig triar-ne dues que ens anaven com anell als dits. Com que teníem dos grups, va anar perfecte perquè cada un es responsabilitzés de la redacció d’un paràgraf que respongués una de les preguntes. Arran d’aquesta activitat va ser quan l’alumna va deixar anar el comentari.

El transcurs de la sessió va donar temps perquè cada grup llegís en veu alta la seva proposta. La d’un grup, consensuada, va apujar-se el nivell d’exigència ja que van incorporar un pronom de relatiu, contingut que treballem en aquesta unitat.