18a sessió amb el D. Deu ser un càstig diví. Planifico la sessió i al final em faig un embolic a l’hora de desar el document. Va ser el primer que vaig fer dijous. A la tornada de Barcelona, quan volia enllestir alguna activitat, descobreixo que no havia actualitzar els canvis. Repeteix-la novament. Espero que sigui un remei preventiu contra l’Alzhaimer.

Avui cal que aclarim algunes qüestions o bé presento la dimissió. Com a escalfament, m’empesco una activitat. Formo dos bàndols. Un s’encarregarà de diferenciar APRENDRE / MEMORITZAR (EMPOLLAR); l’altre, COMPARTIR / COMPETIR. Primer, definiran els conceptes individualment i després ho posaran en comú. Les conclusions són prou interessants. Recalco la importància de donar i rebre a l’hora de compartir.  M’oblido de la definició de Roger Schank sobre aprendre!

18a sessió

Els presento el plantejament de la sessió: hauran de trobar solucions i treballarem el resum, seleccionant les idees principals i cohesionant-les.

Formo nous grups. M’interessa desfer els grups d’experts ja que hauran de pensar a trobar solucions per les febleses que vam recollir dimarts. Consigno a cada grup una de les febleses. Debaten bastant. Em fa gràcia un grup. La majoria dels components renyen a la companya que va defensar classes tradicionals. M’agrada el que proposa cada formació.

18a sessió SOLUCIONS

Debatem les conclusions. Em sembla bé el que proposen pel que fa a la inseguretat. Els demano que em recordin les claus per convertir-nos en un grup intel·ligent. Insistint en la confiança, els confesso que dijous l’havia perduda. Se’m fa un nus a la gola i la majoria de cares fan uns ulls com taronges… Quant a relaxar-nos, els asseguro que anem bé de temps i que miro que siguin disteses les classes.

Quant a més exercicis, el grup va acceptar trobar solucions a un problema inexistent. Em sembla bé el que van plantejar. Hi he de rumiar i mira de perfeccionar. Encara que la Mònica va insistir que ja ho havia posat en pràctica penjant en el blog els diferents exercicis dels grups de xerpes i les corresponents solucions.

Pel que fa a les classes magistrals, miro de convèncer-los que no ens podem excusar en el costum. Els recordo les paraules d’Artur Mas a Alicia Sánchez-Camacho: les dones no votarien i no s’hauria abolit l’esclavitud.. . La majoria em defensa.  Confessen que els agrada practicar l’aprenentatge cooperatiu. La Pilar es nega a memoritzar. El Jordi recorda als companys el desgast que deu suposar mirar de preparar les classes tan creatives. Ostres, miro de frenar el suport que m’expressen. Els recordo com hem definit compartir: donar i rebre. La relació ha de ser recíproca.

Finalment, quant a la diferència de ritmes, els recomano que és bàsic plantejar dubtes. N’han d’estar orgullosos perquè és la maner d’avançar i de millorar, tal com ho defineix del professor nord-americà. Comento les observacions que he anat apuntant en les conclusions. Són les pors. L’examen, com és natural. Els recordo que per això vam començar fent-ne un model. Els pregunto si no es veuen capaços de superar-lo? Cares de resignació. Suspendre. Els dono la solució del dilema de la sessió anterior. L’Anna m’acusa de xantatge. Els exposo que si adoptem el mètode tradicional, només tindrem un assoliment d’un 60%, mentre que jo vull un 100%. Ara, hem d’apostar per la intel·ligència col·lectiva sí o sí. Si creiem com a grup, per què hem de fracassar? S’excusen que no són xerpes professionals. Hem iniciat un procés. A mesura que anem enllestint unitats, ens serà menys difícil aquesta tasca. Reconeixen que de vegades desconeixen la fita. És essencial, per tant han de demanar-me ajuda si se senten erràtics. La responsabilitat de decidir. Comento que ens costa assumir responsabilitat i més per seleccionar informació, però és cabdal per aconseguir un objectiu. A més, insisteixo que l’explicació d’un company és més reeixida que no pas la d’un professor.

Per acabar, dibuixo el gràfic sobre el procés de canvi de l’entrada de Pilar Jericó.  Em veig incapaç d’anomenar la fase de la travessa del desert. Quina jugada del subconscient!   De totes maneres, és el pretext idoni per introduir la tasca del resum.

Els anuncio que per practicar-lo aprofitarem el text del dictat per parelles (Resum els canvis).  Descarto els grups encreuats, per evitar que em rondinin. Així que aprofito els grups formats a l’inici de la classe. Reparteixo a cada integrant un full. Els demano que hi trobin les idees principals. Alguns em demanen ajut. Els costa de localitzar-les. A més, s’atabalen si miren els companys. Es comparen i es neguitegen si comproven que els altres han subratllat més o menys. Finalment, anem apuntant les idees a la pissarra. Després els demano que escriguin el resum. Em fa gràcia perquè observo que tothom refà de nou el text. Desaprofiten el que hem recollit a la pissarra. Estan animats i concentrats en la tasca. Els interrompo per presentar la pauta de revisió i comunicar, així, els criteris avaluatius del resum.

Els recordo què han de fer durant la pausa i m’acomiado. Em sorprèn la reacció. La Isa s’avança i m’abraça. M’anima, com la resta. La Noemí em felicita. Tinc la sensació que hem superat una fase i que hem fet un pas de gegant cap a la intel·ligència col·lectiva. Convençut.

Dilluns, el dia abans, llegeixo la recomanació d’Aida Ivars a Google+ i escric a Joaquín Martínez exposant-li la idea per participar en “El Barco del Exilio”. La seva resposta m’anima. Però em fa algunes observacions. Tot el dia el cap em bull. Al cap d’unes hores, les peces comencen a encaixar.

Em costa de controlar, però el cervell em va disparant idees. Sóc incapaç de seguir un procés o un mètode. D’ençà que vaig conèixer el projecte, em va entusiasmar. Quan vaig conèixer que havien muntat tota una comunitat, en vaig treure un passatge. De cop i volta, una tarda, rentant plats em ve la fal·lera: i si aplico la metodologia als de B?  He de mediar  les venades. Analitzar-les, si s’hi ajusten, doncs al sarró i a tirar-les endavant.

3a sessió amb B3. M’ha costat arrencar la sessió. Tinc por de plantejar el projecte. M’espanta si el rebutgen. Comencem amb una roda per saber si han fet la prova —l’horitzontalitat, me l’he passada per cert lloc… La Loli qüestiona alguns dubtes. Els aclarim. Recordem la sessió anterior. Alguns hi participen, d’altres fan cara d’avorriment.  Recordo que algú ha de fer fotos de la sessió. Fan l’orni. S’excusen que la càmera del mòbil no és gaire bona… Acaso, help! La Ximena s’hi presta. S’aixeca i va cap al mural. El retrata.

Faig una roda preguntant-los com podem arribar més lluny: sols o bé acompanyats. Tothom afirma que en equip. Formem parelles i reparteixo les fotos dels equips. Em sorprèn la posada en comú. La Gabriela i l’Alicia —crec— s’ofereixen a ser les primeres. Expliquen l’anàlisi de l’orquestra. La Zofia, que s’acaba d’incorporar, forma parella amb la Nataliya. Li ha d’explicar qui és la comunitat del Senyor dels Anells. En la posada en comú, em costa d’entendre-la. Li surt el portuguès. L’únic que sóc capaç de replegar és doncs. Me la quedo expectant que acabi el discurs. Em fa cara d’estranyesa. Jo la convido  que continuï. Li dic: “Per tant…” Ella es mira la seva companya perquè l’ajudi. No m’entén. Em continua dient: “doncs”. Es desfà l’embolic. Em parla dels diferents dons o poders que tenen cada membre de l’obra de Tolkien, no pas de la conjunció!! Riu diplomàticament. Per dins, es deu preguntar: “D’on han tret aquest tros de quòniam?” De totes maneres, m’agrada les conclusions que han tret.

Conclusions treball en equip

Els recordo que ens hem constituit en comunitat. Els passo el tràiler de “El Barco del Exilio”.  No s’immuten. M’estranya. Formo grups perquè analitzin el projecte, seguint el mètode PNI. Fem la posada en comú. La majoria ha entès que havien de reflexionar sobre el tema. No ho vaig comprovar. Com ens saltem el decàleg! De totes maneres, m’agraden les conclusions. Serà el TT d’aquest curs.

Els evidencio que tots compartim un vincle. Em miren expectants. M’oblido de la paraula forasters. Els dic que ningú de l’aula és natural de Castelldefels. Per tant, podríem participar en la proposta sobre l’exili. Ara bé, els exposo els meus dubtes. Si s’estimen més treballar tots els autors al llarg del curs o bé un a cada unitat. Nova sorpresa. Responen unànimament: tots els autors. La Cristina, abans de començar la classe em passa la cançó i em treu dos llibres de la bossa: La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies, en edició d’El Club editor! Al final, apunto a la pissarra els autors i cadascú s’apunta a sota.  Acabem la sessió recomanant-los que busquin informació dels escriptors.