20170214_173003.jpg

9a sessió. Vaig decidir començar una activitat que potser era més idònia per a un descans cerebral que no pas com a escalfament. Es tractava que havien d’anar canviant de parella cada vegada que els avisava i havien de seguir les meves instruccions. Els indicava com s’havien de posar —sempre tocant-se (esquenes, culs, fronts, caixes toràciques, abdomens, espatlla dreta…)—, i havien de  riure amb una de les vocals tòniques. Així les vam repassar.

Tot seguit, com és costum, a omplir el relatograma. Com sempre, majoria absoluta.

20170214_102129

De totes maneres, algú indica que la rutina de pensament que vam practicar els va agradar.  Precisament, vam recordar els titulars, cosa que em sembla que ho van agrair tots els que no van poder venir dijous passat.  Vaig formar grups de quatre. Van haver de resoldre tres exercicis d’accentuació: primer en grup, després en parelles i finalment individualment. Vaig comprovar que els alumnes se sorprenien d’haver fallat molt poc, tot i que van expressar el malestar que els ocasionava la dificultat d’aquest contingut. El Manolo va suggerir que hauríem d’haver repassat abans els diftongs —ja em torno a saltar la seqüència…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat organitzar un descans cerebral. Aprofitant els grups de l’activitat anterior, van haver de formar figures. Havien de pensar en una paraula que tingues tantes lletres com components dels grup. L’havien de representar mímicament als altres companys perquè endevinessin la paraula. Els va costar una mica entendre la dinàmica, així que els vaig posar un vídeo musical. La Paola va esclafir a riure: “Jaume, has encertat amb la cançó!” Els grups es van lluir a l’hora de representar la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vaig haver d’ajornar l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Vam acabar lliurant cèdules i emblemes.

Anuncis

20170209_152053.jpg8a sessió. Vaig recuperar les activitats que havia preparat per treballar l’accentuació amb Els  Viatgers.  Com a escalfament, cada alumne havia d’endevinar què els havia enganxat al front.  Ens va servir per introduir el vocalisme tònic català.  Una ensopegada. Em van demanar si disposaven les cadires en cercle. Els vaig respondre que no calia perquè s’haurien de moure per l’aula. Els hauria d’haver respost afirmativament ja que he començat a crear un hàbit per transformar l’espai.

 

Tot seguit, vam continuar amb el relatograma de la sessió anterior. Per majoria aclaparadora, el contingut gramatical. Ara bé, la Nora va destacar l’anàlisi dels contes. El seu tenia suc Ramona Ventura és convidada en un tec de germanor i admira com els lletraferits de l’any de la fam es fan la llesca mútuament. Li va encantar, tot i que en devia desconèixer el context històric i cultural. Reconforta quan el grup et dóna llum verda.

20170209_102351-1

Per treballar les regles d’accentuació, els havia preparat un joc d’agudesa visual. Com que el grup no és gaire nombrós, vaig pensar que ens seria més còmode disposar les targetes a la suposada taula del profe. Es va produir un fet revelador. Les alumnes van passar de regles de joc. Es van posar a aparellar paraules com unes esperitades, prescindint dels companys, que es van situar en un racó fent petar la xerrada. Què hi dirien Montserrat Roig o Maria Mercè Marçal?

20170209_102136.jpg

Un cop deduïdes les regles d’accentuació, els vaig dividir per parelles. Cadascuna havia de confeccionar un titular amb les regles d’accentuació: un per a les agudes, un altre per a les planes i un tercer per a les majúscules. D’entrada, els va costar entendre la rutina de pensament. Abans ja havien rondinat pel que fa a reconèixer les vocals tòniques (les es i les os). Ben aviat, se’ls va despertat l’enginy.

Em vaig saltar l’ordre de la sessió. Havia ideat una petita celebració pel lliurament de les primeres cèdules erroristes com a descans cerebral. Però vaig prosseguir enllestint l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Ara tocava que contextualitzessin el conte: marc espacial i temporal.

Per acabar, abans de dur a terme el lliurament de les primeres cèdules, m’havien d’ajudar a triar l’ambientació musical.  Primer, van escoltar els tres fragments que havia triat:

Un cop vam tenir la banda sonora del moment, vaig oficiar el primer lliurament de la cèdula i l’emblema.

Aprofito l’avinentesa per agrair l’orientació i el suport de Natxo Maté i Puig.

IMG_20160121_113316

4a sessió. Havia pensat que caldria repassar les abreviatures. Podria demanar paraules per designar l’adreça i després que per parelles n’escriguessin l’abreviatura. Me’n vaig ben oblidar.  Vam començar com és habitual responent amb què s’havien quedat de la sessió anterior. Em va sorprendre que només es quedessin amb la disposició de la carta, tot i que alguns també van recordar el poderòmetre. Ningú va esmentar els dos objectius que havíem fixat. Tampoc no aprofito gaire aquesta roda per interrogar-los què els va quedar clar.

Em pensava que seria una sessió bastant rutinària, però em vaig equivocar. Havia previst que treballaríem les formes de tractament i repassaríem l’accentuació. En vaig buscar una, de formal però amb el tractament de tu. Va suscitar debat. Si col·loquial, però tirant a formal. Si formal, però bastant propera amb el destinatari. Els vaig fer que es fixessin quins eren els recursos amb què marcàvem el tractament. Em vaig empescar dibuixar tres tipus de calçat: unes espardenyes, unes sabates i unes altres de gala. No em recordo que sempre passa el mateix. Ens hi estem estona en la posada en comú. Aquesta activitat, bastant mecànica, els planteja força dubtes. Encara quan els demanes que transformin el text en la forma de tractament de vostè. El conflicte esclata quan han de canviar per vostès… Vaig decidir deixar el tractament de vós per a la setmana vinent.

20160121_131830

De cara al repàs de les regles, els vaig proposar si elaboràvem un mapa mental. La finalitat és ben senzilla. Esperava que aquesta activitat m’animés a fer front del repte de #Dibújamelas. Em vaig documentar, però tot el que trobava era en castellà. Així doncs, vaig adaptar un mapa mental. No sé si va ser pels efectes de l’exercici anterior, però es van espantar. Vaig insistir que no es tractava que demostressin si eren artistes sinó que  recordessin què sabien de l’accent i que creessin un recurs visual. Per demostrar-los un dels avantatges del pensament visual, els vaig dibuixar les vuit imatges del mapa que havia adaptat per recordar com el podíem muntar. Me’n vaig deixar un, només.  Al final, vam acabar la sessió. Els vaig demanar que a casa miressin d’esbossar el mapa. Continuarà…

Anècdota de la sessió. Mentre comentàvem les solucions de les formes de tractament, va sonar una altra vegada la sirena d’una ambulància. Em venien a buscar per si tenia un tropell. Els vaig recordar que duia el jersei satànic. És el que duia quan vaig petar el trimestre passat. Riallades.