pantocrator

José Blas García remarca en el darrer apunt que el professor s’ha de tornar invisible a l’aula, si vol que l’alumnat assumeixi el protagonisme. Una obvietat com una casa de pagès. Ara bé, com et sents si en comptes de minvar la teva presència quan acabes la sessió  t’adones que t’has convertit en un pantocràtor? Surts de l’aula taciturn. L’única resposta que et balla pel cap és que t’has deixat caure en el parany de l’aprenentatge formal. Enyores aquella sensació  al final de cada sessió que havies ajudat a tramar una bastida entre tots plegats. Tu, un més. Però també tens mirades que expressen la mateixa enyorança.

Sessió 5a.  Percebo cares de pànic tan bon punt entro a l’aula. El mapa visual. La Begoña pateix perquè ha estat incapaç de dibuixar-lo. Miro de calmar-la. Comencem amb la roda habitual. Tothom confessa les formes de tractament i l’accentuació. Repassem avui les formes de vós. Em pensava que es repetiria el rebombori de dijous. Doncs, no. Demano amb quants mapes comptem. Gairebé la meitat. Per tant, podem formar parelles. Reparteixo les errades de l’avaluació inicial sobre accentuació. Les dicten en veu alta. Les apunto a la pissarra, sense accentuar. Els dibuixants expliquen el seu mapa a la parella. Tot seguit, miren d’accentuar correctament les paraules que han dictat anteriorment.

errors accent

Em sap greu que el recurs de pensament visual hagi esverat el personal. Es tractava que visquessin els avantatges d’aquest mètode. Aprens qualsevol contingut quan ets capaç d’explicar-lo, defensa l’aprenentatge cooperatiu. Amb el pensament visual és el mateix. Per dibuixar una idea o un concepte, cal saber-lo relacionar amb una imatge. Així doncs, només  amb l’excusa d’esbossar un mapa pretenia que emergís què sabien sobre l’accentuació. Quan vaig dibuixar el meu abans d’entrar a classe dijous, vaig experimentar una gran alegria. Per dos motius. Primer,  em vaig adonar que havia simplificat al màxim el contingut. La segona, estava cofoi per haver estat capaç de superar un repte. Deu ser cosa de l’oxaticina.

mapa accent

Abans, però, per distendre repassem les abreviatures. Cadascú escriu la seva adreça. Després fem una roda en què cadascú diu en veu alta el nom genèric d’una via pública. Anem escrivint-ne l’abreviatura al costat. Al final, m’oblido que revisin com han escrit la seva adreça.

Sessió 6a. Després de la roda habitual, mirem de repassar l‘accentuació i l’ús de la dièresi. De totes maneres, confesso que em sembla que començo a sentir l’atracció del costat fosc de l’aprenentatge formal. Avui han de superar el primer repte. Compto que plantejar una activitat mecànica serà ràpid. Provoco de nou  un big bang.  Miro de mantenir la calma. Els confesso que havia estat a punt de posar-me el jersei que duia el dia que vaig perdre els papers amb ells. A pesar de les queixes i de les constants preguntes, reitero que només recordarem les regles d’accentuació quan tinguem algun dubte a l’hora d’accentuar una paraula. De fet, em vaig sentint com Ben Hur d’auriga. Hi hem esmerçat massa estona.

lletres Brossa

Els plantejo els meus dubtes musicals per acompanyar la presentació del repte. Tenia dues opcions: la primera o la segona. Com transforma l’ambient de l’aula quan se senten les primers notes! Els introdueixo els set emblemes que hauran de reunir per aconseguir la vareta per passar de curs. Els plantejo la missió: concertar una visita al MACBA. Primer, formem grups amb les lletres brossianes. És un dels pretexts de la visita. Accepten el repte. Elaborem una base d’orientació entre tots plegats. Després, escriuen la carta formal. Sorpresa. Són capaços d’escriure-la en deu minuts. Llàstima que haguem d’ajornar la revisió i la posada en comú per a la setmana vinent.

base d'orientacio carta formal

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Sessió 13a. Com que la programació d’aquest curs s’ha centrat en tot el procés de l’expressió, s’ha aprofitat la redacció i la revisió per treballar els continguts gramaticals.  Em semblava bàsic que els textos dels alumnes han de ser la  matèria primera. Així doncs, aprofitaríem els resums que van publicar. Segur que en podríem treure força suc. Em vaig despistar amb les autoritzacions. Així doncs, només en vaig trobar cinc de penjats. Em sembla que vaig formar cinc grups per valorar els resums. Abans, però, vam repassar les regles per millorar les frases. Va ser el punt de partida per revisar els textos dels primers voluntaris. Em va semblar que els agradava. Almenys, hi reconeixien quines regles havien fallat.

Vaig aprofitar els grups per començar a plantejar l’informe. Primer, per planificar-lo, els vaig plantejar tres preguntes: per què?, per a què?, a qui? Vam fer la pluja d’idees. A partir de les idees, cada grup es va encarregar de generar i ordenar idees d’una part de l’informe. Al final, va resultar que teníem dues propostes d’informes.  Van acceptar la proposta de la tasca, tot i que van reconèixer els de la introducció com els de la conclusió que se’ls havia fet difícil elaborar l’esborrany.

Finalment, vam veure fotografies de l’escola VITTRA, dissenyada per Rosen Bosch.

Cliqueu la foto, compartida pel Sergi, per activar la vídeo acta

Sessió 14a. Si en la sessió anterior havíem revisat els resums de cinc alumnes, ara tocava a la resta. Em vaig dedicar a triar un fragment de la dotzena de resums que faltaven per autoritzar-ne la publicació. Vaig idear una subhasta. Em vaig equivocar a l’hora de temporalitzar aquesta activitat. Havia previst mitja hora i ens hi vam estar gairebé una hora i mitja. Costa d’arrencar, però quan han entès la mecànica, s’hi aboquen. Els entra un deliri de comprar frases! Després comprovem si l’han corregida bé. Gràcies novament a la Dolors Siles, vam comparar una base d’orientació i un model d’informe. Algú havia suggerit en una sessió anterior que els en calia un. Només vam tenir temps de repassar el document avaluatiu.