20170403_103530.jpg

22a sessió. Setmana de ritme trepidant. Vaig haver de planificar la sessió una estona abans. Serindipia. Mentre faig el tallat, llegeixo l’apunt de José Blas García. Se’m fa un nus a la gola. Ara ja no bramo quan acabo amb un grup. Duc les cartes de dimarts i em cremem dins de la motxilla. Decideixo que els cal una resposta per part de la Cúpula.

Comencem l’última sessió completant  el relatograma.

20170330_094352

Miren d’ordenar la carta que els han escrit. He pensat que seria una bona manera de recordar la disposició de la carta. Les seves, bastant emotives; però ni rastre de la disposició textual. La Cúpula només els comunica un repte: a la cacera de l’error. Però en tindran un altre, bastant important.

Recorden els continguts del curs. Tenen als seus peus el relatograma. No en fan cas. Regiren els apunts o bé fan memòria. Apuntem a la pissarra els continguts.

20170330_111648 (1)

Els reparteixo el poema que van escriure al començament del curs. Hi han de trobar errades i corregir-les. Havia improvisat una fitxes. A mesura que les trobaven els hi anava enganxant gomets. Deu ser dèria primaveral. Ara em presento davant dels dos grups carregat de gomets de colors. És un gaudi quan et van mostrant les errades que han caçat i que han sabut revisar-les.

Els pregunto per què ens hem convertit en comando errorista. Recorden la missió: impedir que el Dr. Mabuse influeixi al govern municipal perquè elimini els noms de figures rellevants dels espais municipals. Organitzo dos grups: uns defensaran l’Espai Montserrat Roig mentre que l’altre són agents del Dr. Mabuse. El debat va ser disputat. Uns van saber defensar la memòria de Montserrat Roig i els altres van saber picar-los.

I per acabar, van haver de completar l’última casella del relatograma.

20170330_111258 (1)

Anuncis

Sessió 6a amb l’S2. Cliqueu aquí per consultar la sessió.

Setmana culminant: estrena d’unitat amb els de distància, trobada presencial amb el D i, per postres, lendemà reunió amb l’equip.

Tenia preparades activitats a la recàmera: repàs del present de subjuntiu en les prohibicions. Treballar l’omissió de pronoms en una recepta de cuina. Quan vaig per organitzar la redacció final dels textos instructius, tinc trucada de la Lourdes. Em recorda que a l’aula del jardí no disposem de connexió. Puc desar els fitxers en un llapis. Aquest detall banal i quotidià ataca el meu centre de gravetat. M’ensorro.

Si hem de negociar els criteris avaluatius de la unitat 1, cal que parlem de les propietats textuals. Penso que amb el temps de què disposo puc enllestir una presentació. Il·lús!! Enllesteixo la sessió en un tres i no res.

Començo la sessió. No puc obrir la presentació. Un alumne, el Joseba, m’ofereix el seu mòbil per tenir connexió. Li agraeixo el detall; però tiro avall, que fa baixada! Repassem la sessió anterior.  Explico les propietats textuals. Observo cares de fascinació. Els pregunto com podem avaluar si sabem escriure textos instructius?  Recomponc els grups que van planificar el text inicial. Elaborem una base d’orientació. M’agraden totes les aportacions. Després, automàticament, se’ls comparen. Van comentant què funciona i què ha de millorar de cada text. Visca l’autonomia!! Em suggereixen que en la propera sessió es llegeixin els textos per parelles per puntuar-lo amb 5 punts. Visca, visca, visca  l’alumnat autònom! Els demano disculpes per la sessió. No puc amb la meva ànima. Em responen que els ha agradat i que no m’amoïni: podem plegar abans. Se senten satisfets de la feina feta.  Encara em falta mitja hora de sessió.  Els demano, però,  una darrera activitat: la valoració de la unitat 1. Han d’apuntar tres aspectes que els agradi i tres que hagi de millorar o que trobin a faltar.