IMG-20180621-WA0063

Junta d’accionistes del Banc Ningú no és perfecte

Serà difícil oblidar aquest curs per diferents motius: primer, pel grup, que es va implicar en tot moment; segon, per la figura de l’autora i  per la tasca de la comissària de l’Any, Marta Nadal, que ha anat seguint, felicitant i animant el projecte. I el darrer, es graduava la primera promoció arthinkera.

Es va desenvolupar tal com havia plasmat en el Projecte Mínim Viable, tot i que es va haver d’adaptar una acció. Vaig caure en una contradicció. A l’hora de planificar els possibles productes finals, vaig ignorar que els textos escrits en formarien part. Vaig desaprofitar  una bona oportunitat per treballar la revisió textual a l’aula. Em vaig limitar a una correcció textual mentre que hauria d’haver fer una revisió més qualitativa. Això em vaig adonar quan publicava les produccions escrites de l’alumnat durant el mes de juliol.

IMG_20180409_171409_695

edukits

El curs va començar amb dos primers detonants en la primera sessió.  Cada alumne va confessar una por que tenia, així anàvem destruint les possibles reticències que pot generar el fet que tenen la prova al final de curs per obtenir el certificat de nivell. Similar al que podem experimentar quan ens hem d’endinsar en una personalitat literària que desconeixem.  També van escriure un text en què relataven com era un dia de cada dia un cop s’havien adonat que havien canviat de sexe. Anàvem escalfant motors per endinsar-nos en l’obra de l’autora.  Vaig reservar la segona sessió perquè descobrissin quina seria l’autora que treballaríem al llarg del curs. En el trimestre anterior, havíem llegit Revolta de bruixes de Josep M. Benet i Jornet. Per això vaig organitzar un joc d’escapada seguint el que havien preparat en un equip de treball que pretén que l’alumnat conegui el model de prova de manera lúdica.

Ja que parlem de ludificació, vaig introduir les recompenses. Les tasques i els reptes es pagaven amb la moneda oficial del curs, el capmany. Vaig adaptar aquest recurs avaluatiu que utilitza Lucía Sánchez. Per a la majoria d’alumnat va ser un vertader revulsiu i un recordatori per si s’havien despistat amb algun exercici. Per impulsar que els alumnes revisessin els textos, vaig idear aquest redactòmetre.

Podien obtenir els capmanys que els faltaven si milloraven les propietats textuals.  La idea dels capmanys era bescanviar-los per obtenir la puntuació del curs. Vam repartir un total de 13.190 capmanys. Aquesta quantitat equivalia a 20 punts.

Uns altres factors claus que han anat cohesionant el grup són els descansos cerebrals i les actes. D’una banda,  els descansos cerebrals ens serveixen per dividir la sessió en dos blocs. Son jocs dinàmics que ajuden tant a remuntar l’ambient de l’aula com a alleugerir algun bloqueig que s’hagi pogut produir en el transcurs de la sessió. María Acaso proposa que enfoquem els cursos des d’un punt de vista més narratiu que no pas descriptiu.  Una manera de practicar-lo és bastir un relatograma del curs. En aquest cas, vam retornar a les actes de 21 paraules. Les escrivien en petits grups.  Les apuntaven a la pissarra i triàvem la que ens agradava més. Després, les revisàvem totes.

Quant a les lectures del llibre, la metodologia que vaig a dur a terme és la de la lectura col·laborativa. Cada alumne  va llegir un capítol de Quim/Quima, una carta de Cartes impertinents i un article del Dietari de prudències. Ens servien per elaborar un producte final o bé d’eix temàtic per a accions. La novel·la ens va ajudar a gravar podcasts per construir una línia del temps, un mapa del periple del protagonista. Però ens havíem plantejat un repte inicial. Seríem capaços d’identificar-ne les possibles fonts.

dav

Una font per capítol

Vam confeccionar un collage amb la segona obra. Per motivar-ne la lectura es va oferir un nombre de capmanys per a qui tingués  la cita de la postal de la Institució de les Lletres Catalanes. Se la van trobar a cada cadira acompanyada de la corresponent carta. L’alumnat  havia de portar  una imatge de la dona que escrivia o bé que era receptora de la carta i una paraula. Així el grup podia llambregar tant les diferents visions de dones com els temes. Finalment, cadascú va respondre la carta. Algunes persones es van queixar i es van estimar més escriure a un familiar per comparar l’educació de gènere que havien rebut i la que miraven de transmetre ara. Només vaig poder publicar els textos que m’havien enviat en suport digital.

dav

collage amb les impressions de la lectura

Havia ideat una acció d’art urbà en què cada alumne havia de dibuixar la silueta de l’àngel que havia assassinat i hi havia d’escriure una adaptació de la cita de M. Aurèlia Capmany. Ja en tenia pensat el nom: #delictedodi. Per falta de temps, es va haver d’adaptar a un altre podcast. Cada alumne relata quin àngel havia assassinat i com havia estat. Penso que la qualitat del resultat ha estat excel·lent. Podeu escoltar alguns testimonis tan impactant com podrien haver estat les siluetes d’àngels morts. A més, vaig perdre una oportunitat perquè podien haver guanyat capmanys extrets pel fet que els àudios tenien seguiment a la plataforma en què els vam publicar.

IMG_20180509_113254.jpg

Podíem emprar les col·laboracions que componen Dietari de prudències per practicar l’argumentació. D’una banda, podien servir de model per als alumnes a l’hora de redactar un article d’opinió i, de l’altra, els van utilitzar per practicar els comentaris en un blog. Per a aquest segon exercici, els alumnes van posar en comú en petits grups el que havia llegit cadascú i en van triar un. Van haver d’escriure un comentari per publicar-lo en el cas que l’autora disposés d’un blog. Pel que fa a l’article d’opinió, en van redactar un en grup justificant la commemoració del naixement de l’autora. Per formar els grups, els alumnes van haver de petar un globus en què descobrien un element d’escriptores vinculades amb M. Aurèlia Capmany (nom,  fotografia, dades biogràfiques, portada d’un llibre i la sinopsi d’aquest llibre).

Per acabar, presento la meva anàlisi DAFO. Si acostumo a planificar projectes mínims viables és per recollir les possibles idees que vaig tenint a l’hora de crear un projecte. Un cop tens la idea em fa por concretar-lo al màxim. Cal ser flexible. Com que em venen rampells, de vegades em costa precisar tot el procés que pot abastar l’elaboració d’un determinat producte, tasca o acció.

DAFO #s3cast17

Continuo fent-me basarda les revisions textuals. Les propostes d’aquest curs calia haver-les posades en comú. L’alumnat s’esforçava per ser original i sorprenent. L’alumnat entoma  molt millor qualsevol repte creatiu  que no pas si els plantegem tasques comunicatives significatives —Sergi Cercós, ara te la torno—. Per esmenar aquest error vaig veure que calia publicar-los.

Pel que fa als reptes, només en vaig saber plantejar un. De fet, quan presentes una tasca o una acció per negociar-la, mires de contextualitzar-la. La vens com un repte. Reconec que el collage se’m va ocórrer al final de la sessió en què vaig repartir les diferents cartes.

No obstant això, he de qualificar el curs de rodó. Aquest és el missatge que em va enviar una de les alumnes:

No vull ser pesada. Estic molt agraïda per haver participat en aquest curs. Primer, perquè he estat buscant tota la vida un mètode d’ensenyament diferent per als meus fills; ves per on, l’he trobat als cinquanta-cinc i l’he experimentat jo. És possible arribar a obtenir coneixements sense patir. Si un dia els meus fills volen estudiar català et buscarem. Per altra banda, vull agrair-te la creativitat i bon fer a la classe. Hi ha molta feina al darrere. I sobretot perquè has aconseguit que un munt de persones ens coneguéssim. Alguns hem establert vincles. Amb els temps que corren em sembla molt important. En fi, què dir-te del descobriment de M. Aurèlia. Ara soc més rica, tinc molts capmanys!!!

Bon estiu, Jaume!

dav

700 capmanys per treure pit del curs!

IMG_20171019_232901.jpg

4a sessió. A partir d’ara, com escalfament organitzo una roda d’impressions de la sessió anterior. Ja vaig saber com podíem comentar les revisions  de l’acta de la 2a sessió: contrastarien les propostes dels grups amb la meva. Votaríem una de les dues opcions. Així podíem aprofitar per comentar algun aspecte de la correcció grupal o aclarir algun dubte. Em feia por que no es fes feixuc. Hauré d’observar com va en les properes sessions.

Tot i que hagi optat ja per començar la sessió d’una manera més rutinària, aprofito el xat de Whatsapp per informar-los de la banda sonora d’aquesta sessió.  Els vídeos musicals s’han convertit en el detonant.  En aquest cas, havia de despertat la curiositat per conduir-los cap a una proposta d’intervenció oral.  Primer, els vaig preguntar què tenia a veure Marilyn Monroe. El Jesús ens va facilitar un repàs biogràfic i va comentar una de les dades. Havia estat amant dels Kennedy. Vaig aprofitar per recordar quina pregunta havia plantejat el polític en el discurs de la seva investidura. Vam fer una roda en què cadascú va respondre què podia aportar al grup. Després, per parelles, van apuntar els requisits per a una bona intervenció oral. Els van contrastar amb una altra parella. Finalment, vam consensuar aquests:

dav

Moment del descans cerebral: el joc de pedra, tisores o paper. Gresca.

Només ens quedava mitja hora. Dubtava de si seguir amb l’ordre o bé ajornar la creació d’icones ja que ens faltava bastantes persones. Però havíem adquirit un compromís. La majoria venia amb material per construir la icona de l’equip. Vam completar els equips amb les noves incorporacions, encara faltava assumir algun rol. Mentre els nous omplien les dades biogràfiques del seu personatge, els altres components dels equips s’escarrassaven de valent per crear una icona impactant.

Vaig repartir els relats dels alumnes del curs passat perquè hi escriguessin un comentari.

IMG_20171017_153550.jpg3a sessió. María Acaso insisteix en el rol dels docents com a agitadors polítics, doncs potser que ens ho creguem; i més tenint en compte el context actual. Com que hi havia convocada l’aturada per l’empresonament de Jordi CuixartJordi Sànchez, vam haver d’alterar l’ordre de la sessió. Mentre esperàvem que toquessin les dotze, vam poder fer una roda en què cadascú va respondre amb què s’havia quedat dijous passat.

Vam reprendre la sessió recordant el nom dels companys — i per donar l’oportunitat per als qui s’estrenaven per fer-se conèixer. Vaig adaptar la cadena de noms. Si l’any passat feien l’animal, enguany reproduïen amb mímica un fenomen meteorològic. La Polinèsia mana. Es van divertir força. La conya va seguir pel xat de Whatsapp.

Tot seguit vam revisar la primera acta. La vaig dividir perquè cada grup pogués revisar -ne un fragment. Vaig desistir de fer la posada en comú tal com l’havia prevista. La idea era que un component de cada equip comentés el que havien esmenat. Sort que em vaig adonar en aquell moment! Calia que tothom tingués el text complet. Vaig optar per plantejar una posada en comú en què cada grup exposava breument què havien resolt.

dav

Com  amb l’altre grup, vam organitzar un referèndum. Calia que acordéssim si completàvem el projecte del curs passat. És a dir, elaboràvem píndoles per als continguts que s’havien desestimat. Vam repassar els continguts gramaticals. Primer, va sobtar aquest plantejament. Els va sorprendre que poguéssim triar continguts. El resultat va ser unànime: prosseguir amb el projecte. Penso que l’ajornarem per al segon trimestre. De moment, traurem suc de la llista de reproducció actual. Au, Met, a flipar

Era el moment del descans cerebral. Aprofitant que estaven agrupats, van posar-se drets i amb les mans agafades  havien d’evitar que el globus toqués a terra.

Vaig repartir les cartes de rols. Vam constituir nous equips. Havien de pensar en un nom per a l’equip i justificar què feien a Papeete. De moment, es van constituir quatre equips: Els Papeetencs, cinc persones que s’ha trobat a la capital amb diferents projectes;  El Viatge de Nuvis,  dues parelles que festegen la lluna de mel i el guia turístic; Ohana Ocèan, una empresa d’esports d’aventura; l’equip Dory, cinc submarinistes. I , per acabar, vam rifar la ruta de sortida de Papeete.per a cada grup.

dav

Rols: el creatiu, el motivador, el finalitzador, el crític i el cohesionador

dav

Primera peça per al projecte #diumenge.

 

 

20170509_134034.jpgAquesta setmana hem pogut contemplar els primers brots del nostre Petricor. Hem imaginat trets biogràfics d’objectes quotidians i ens hem endinsant en el món rodoredià a través del conte El mirall.

7a sessió. Un nou hàbit del grup: just quan entren reguen els testos i apunten en el seu mapamundi. Què hem recollit de l’anterior sessió?

20170509_102011

Vam fer una roda per posar en comú les paraules que havien destacat del conte de Pere Calders. Ens han de servir per confeccionar el diccionari dels clàssics. Van aconseguir que els anés definint les paraules.

20170509_101946.jpg20170509_102011.jpg

Tot seguit, els vaig dividir en els dos grups que havien escrit les instruccions. Vaig repartir els textos i a cada component del grup una pregunta per plantejar als companys. Després, en la posada en comú, formulaven aquestes preguntes a l’altre equip. D’aquesta manera, vam poder comentar les errades. Es va allargar, però els va agradar bastant. 04052017_INSTRUCCIONS PER PLANTAR

Vam acabar la sessió amb un descans cerebral. És una variant del joc de pedra, tisores i paper, Samó, Dalila i el lleó. En grup ha de decidir quin personatge és amb mímica. Si són el forçut, flexionat els braços per mostrar la musculatura; en canvi, han de marcar un gest sexi si són la Dalida o bé rugir si són el lleó. Dalida venç Samsó; Samsó, el lleó i el lleó, Dalila. Vam riure força.

20170509_111723.jpg

Dalila’s power

8a sessió. Regada i mapamundi. 20170516_122508 (1).jpg

La revisió textual a partir de preguntes els va agradar força. També  van confessar que els agradava confeccionar el diccionari sobre el vocabulari que van aprenent dels contes. Ara bé —Àngela Maria!—, van reconèixer que s’estimaven més aprendre d’una manera més pràctica que no pas teòrica. Ai, que en va durar ben poc el gaudi. Em costa confeccionar el relatograma quan coincideixen amb els aspectes que han trobat més interessants.

Vaig seleccionar les paraules i vaig elaborar-ne unes fitxes. Les havien de completar escrivint-ne la definició i incloent-hi la cita del conte com a exemple.

Tot seguit els vaig dividir en dos grups.Per això, cada parella havien de pensar en una paraula i l’antònim.  D’una banda van anar a parar la paraula i de l’altra es van agrupar els antònims. Havien de llançar-se el globus formulant una instrucció. Qui rebia el globus l’havia de picar plantejant-ne la prohibició. Pretenia que espontàniament sortissin els pronoms.  Quan vaig intentar la reflexió gramatical després de la pissarra, van canviar les cares.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot seguit, van analitzar poemes visuals de Joan Brossa. M’ensumo que va quedar com un bolet. Els vaig repartir les fotografies dels objectes quotidians. Hi havien d’apuntar tres dades biogràfiques.  Així vam cloure el primer clàssic, Pere Calders, i vam encetar-ne una altra, Mercè Rodoreda.

Vaig demanar que tothom és contemplés al mòbil, a punt per fer-se una fotografia. vam comentar que havien sentit. La majoria va comentar les imperfeccions que havia contemplat; però el Manolo, com que ja sabia per què ho fèiem, va evocar la seva evolució vital. Abans, però, d’encarregar-me de la lectura del conte El mirall, els vaig demanar que es farcissin el tros de pa de pessic amb una de les melmelades: taronja amarga o bé gerds. Se l’havien de menjar mentre m’escoltaven. Al final, els vaig explicar el motiu de l’acció.  Si la protagonista evocava el seu desengany amorós mentre assaboria unes galetes recent comprades a la pastisseria, nosaltres la imitaríem amb un tros de pastís. Les confitures? Els dos homes. L’amarga, Jaume Mas; la de gerds, Roger.20170511_110158.jpg

Aquesta setmana hem reprès les classes amb el grup de C2.

16a sessió

20170117_164413.jpg

Tenia clar que havia de ser una sessió bastant àgil.  Dubto si la planificació va ser la més adequada, però havia acabat de revisar els resums. Els els havia de retornar. Com que comencem sempre amb la revisió de l’acta de la setmana passada, corregir-los a l’aula podria ser repetitiu i pesat.

Així doncs, vam revisar les perles de l’acta corresponent. Després, havia previst formar tres grups: un per a cada àmbit que havien triat per al bestiari. Només en van poder formar dos: el del Futbol Club Barcelona i el de la política espanyola. Van haver d’acord com volien dur a la pràctica un dels projectes d’aquest trimestre. Primer, havien de deidir si el bestiari era col·lectiu o bé manteníem els bestiaris que cadascú havia divulgat per Twitter (#c2cast16 #llibredelesbèsties). Van optar per la primera opció. El segon dubte, era quina dinàmica seleccionàvem: si componíem una col·lecció de cromos o bé adaptàvem el Pokémon Go. Es van decantar també per la primera opció.

Vaig dividir els dos grups. Es van formar quatre grups de tres persones. Els vaig repartir els cigrons i els vaig explicar com corregiríem  les errades del resum. Faríem una subhasta. Havien de mirar de comprar les frases que consideressin que eren correctes. Potser hauria anat millor que els cigrons els haguessin guanyat al final, establint un màxim per apostar. De totes maneres, es van divertir, tal com queda reflectit en l’acta de la sessió.

17a sessió

20170118_154758.jpg

Vam revisar les perles corresponents. Tot seguit vaig formar grups, presentant-los el dubte que havia tingut havent-los presentat el projecte. Cada component del grup tenia una de les preguntes ( 1. Per a què un bestiari?, 2. Per què un bestiari? i 3. perquè un bestiari?). Llavors, els vaig repartir l’exercici que havia servit d’avaluació inicial per al gtup d’experts. L’havien de fer individualment. Tot seguit, a cada component tenia una captura de pantalla de les fitxes dels Serveis Lingüístics de la UB. L’havien d’explicar als companys. A continuació, comparaven les respostes de l’exercici.

Segona fase de la negociació del projecte. Abans, però, es mereixen un descans cerebral. Vaig adpatar el joc de la patata. Es van formar parelles. Havien de passar el globus a una altra parella aguantant-lo amb el front. Avui havíem d’acordar quina seria la temàtica de les preguntes per a la col·lecció de cromos. Van decidir que seran de cultura general i del continguts del C2.

Com que haurem de triar els deus animals dels tres àmbits, vaig idear que podríem organitzar una taula rodona, similar a la que vaig fer el curs passat. Cadascú hauria de preparar una intervenció oral per convèncer als companys que el seu personatge és el millor per representar la Guineu. Només ens va donar temps per establir els criteris avaluatius de la intervenció. A partir de les idees de cadascú, vam construir aquesta base d’orientació.

20170119_135443 (1).jpg

Setmana per practicar un moviment centrífug i a veure si s’esvaeixen els dubtes.  Hi ha algun il·lusionista social a la sala? D’una banda, vam revisar les cartes i, de l’altra, vam celebrar Dijous Gras.

IMG_20160203_114951

7a sessió. Recorro als naips anglesos per formar grups. S’han d’agrupar per colls. Estableixo que qui tingui l’as llegirà la carta als companys. Els altres compararan si és gaire diferents de la seva i acordaran si és una bona carta formal i si la presenten en la posada en comú. S’hi estan estona debatent. La majoria dels grups en consensuen una. En la posada en comú, un portaveu la llegeix en veu alta i jo l’escric. Comento algunes errades. Unes altres se m’escapen. Ens volen pràcticament les dues hores. Hem de córrer per organitzar l’esmorzar de dijous.

IMG_20160204_121441

 

8a sessió. Només rebo missatges d’excuses d’alumnes que no podran venir avui.  Em costa preparar la sessió. Hem d’esmorzar, però també cal triar la carta per enviar al MACBA. Reparteixo a cadascú una de les quatre cartes que vam recollir. Primer, s’haurien d’haver agrupat segons la carta per corregir les errades que se’m van escapar. Improviso grups heterogenis. M’ensumo que cada grup pot triar una de diferent. Per evitar, dono el vot de qualitat a la Transi, que no va venir el dia anterior. Accepta l’encàrrec. Adverteix que li agraden totes, però que es queda la del grup dels rombes. Precisament, l’autora de la qual és una persona que té molt poca confiança. Abans de posar-nos a menjar, els comunico la manera d’aconseguir l’emblema i la proposta d’alliberar-lo en un lloc públic. Els engresca aquest nou repte.

Emblema 1

IMG_20160122_102505

3a sessió Des de dijous que barrinava com podia explotar les cartes que van escriure… Una sortida va ser crear una base de dades —manual!— de les errades de les cartes. Vaig mirar de classificar-les en  grups (accentuació, apostrofació, homofonies, interferències…) Potser podria repetir la tècnica de Passa el sobre per resoldre les errades o bé proposar-los de constituir grups d’experts perquè dissenyessin uns itineraris d’aprenentatge. Ara bé, també tenia les meves reserves.  Em feia por que esmercéssim força estona amb la posada en comú de cada un de la tipologia de les errades si em decantava per la primera opció.  També vaig calcular una mitjana comptant el nombre d’errors i de textos.  Em va semblar molt alta mentre que les meves companyes els va semblar que era un índex bastant baix. Una altra sortida va ser el comentari que em va escriure Ainhoa Ezeiza en el mur del grup. Va ser prou orientador. De vegades em faig creus com em costa desempellegar-me d’un enfocament tradicional. La docència és un calvari de contradiccions.

Vaig apressar una presentació abans d’entrar a l’aula i la connexió es va declarar en vaga. Tampoc vaig poder triar una llista musical. Respiració profunda. Vam començar la sessió amb el poderòmetre. Em va sorprendre observar que la majoria el pintava amb un nivell força alt. De totes maneres, els he de repassar perquè hi ha informació valuosa.  Una persona ha indicat que té molt poca confiança i un altre va puntuar molt baix la unió.

Vam prosseguir reflexionant amb la carta. Els vaig administrar una pauta de revisió. Esbufecs. Em vaig adonar que les creus anaven d’una columna a l’altra. Vaig formar parelles, amb els cordills, i els vaig repartir a cada un una carta. Les havien de revisar. A més, havien d’acordar un error per comentar-lo en veu alta. Els vaig apuntar a la pissarra i els vam anar resolent.

20160119_132802

Els vaig comentar que el gurú de la vareta hauria tingut problemes per respondre cada una de la carta. Hi mancaven les dades del remitent. Així doncs, els vaig proposar que el primer repte seria saber redactar una carta formal. Van assentir. Els vaig demanar, però, quantes sessions creien que els caldria per superar el desafiament. Van respondre que en un parell de setmanes. També els vaig plantejar la mitjana d’errades. Vam fixar que miraríem d’abaixar el registre a la meitat . Com era d’esperar, va crear reaccions contradictòries. Aquest objectiu va motivar a un grup mentre que un altre es va desanimar. Veuen que és per culpa seva que la mitjana fos alta. Una altra ensopegada al viacrucis. Com acceptaran cometre errades si adoptem una revisió competitiva? Com podrem reforçar el valor de la unió del grup si alguns components ja desconfien de les seves possibilitats? De totes maneres, pretenia que es responsabilitzessin del seu aprenentatge. Vaig aprofitar l’avinentesa per presentar el pla del curs.

Per acabar la sessió, vam repassar la disposició de la carta formal. Vaig formar petits grups i els vaig repartir un sobre en què hi havia una carta desfragmentada. La van haver de recompondre.

L’anècdota de la sessió. Mentre els presentava el pla del curs, es va sentir la sirena d’una ambulància. Els vaig avisar que em venien a buscar. Els vaig dir que entrarien dos sanitaris i els comentarien que fa més d’un trimestre que em busquen. Ens vam petar de riure.

 

 

 

 

17a sessió. Reprenem el curs. Comença la Isabel, l’alumna del postgrau, a fer les pràctiques. La presento com una enviada dels veÏns. Abans de començar, em vaig saludant amb cada alumne. Alguns estan contents i pregunten si el trasllat es deu a l’informe. Riem.

Com a element detonant, fem una roda en què cadascú mira de descriure la sensació que trasmet la foto que van penjar a Instagram. Les vaig apuntant.Desconec si me’n vaig sortir d’explicar la finalitat de l’activat. M’hauria agradat que evoquessin aquestes sensacions els dies de la prova.

//storify.com/Txaumell/la-millor-aula/embed?header=false&border=false&template=gridCalia revisar l’informe. Així doncs, el vaig dividir en quatre parts. Va servir per formar grups. El van llegir i els vaig repartir la base d’orientació que havíem utilitzat per valorar el model d’informe. Tempesta. Si abans d’anar de vacances, havíem triat una conclusió, cosa que va generar un petit conflicte, Ara, esclatava una nova crisi. La conclusió no agradava. A més, la majoria trobava que les millores i les conclusions repetíem.. Regalims de suor per l’esquena. Mirades crítiques. Vaig decidir que manteníem l’apartat de les millores i que vam veure que en aquest tipus de text havia de disposar d’una conclusió. Així doncs, cadascú hauria de publicar una versió de l’informe que incorporés els elements que faltaven i que solucionés el conflicte de l’apartat de les millores i la conclusió. També vaig advertir que calia unificar la introducció.