IMG_20160925_211708

Projecte Mínim Viable del curs

Tal com m’havia fixat, enguany l’eix del curs seria la commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull.  Com va ocórrer en el curs passat, aprofito  la celebració literària com un pretext per desenvolupar un curs ludificat o gamificat. Ara, si he de sincer, no me’n surto. Més aviat el que hi desplego és actitud lúdica dels del començament del curs fins al darrer moment que m’ajudi a bastir una intel·ligència col·lectiva per enfrontar  reptes, tasques o projectes que em venen al cap. D’entrada, vaig triar el Llibre de les bèsties, però havia previst que si esgotàvem totes les propostes de la novel·la, recorreríem als aforismes del Llibre d’amic e amat.

20161108_131439 (1)

Carnívors i herbívors

20161117_124131

Explicant els episodi per escriure col·laborativament el resum

Calia animar els alumnes a la lectura del llibre. Per això, vaig crear una activitat d’anticipació. Vaig retallar set imatges, una per episodi, amb dues finalitats: la primera, formar els grups i repartir el capítol; la segona, anticipar-ne la possible trama. Vam aprofitar el kahoot creat pel CNL l’Heura per conèixer les dades biogràfiques més rellevants de l’autor.  Per fer la posada en comú de la lectura, vaig dividir els components de cada capítol en dos grups (animals caçadors / animals presa). Tenien dos reptes: explicar la trama del seu capítol i cadascú escriure la trama del capítol d’un company. Començàvem a aplicar  l’habilitat d’escoltar per escriure. Així, vam comptar amb dos resums. En vam triar un per anar-lo revisant i millorant, una excusa per posar en practicar els recursos de la cohesió textual. En aquesta ocasió, la revisió va anar a càrrec de parelles. Havien d’aconseguir travar el text. D’aquesta manera, vam recopilar nou propostes de resums. Entre tots van triar el que era més adequat per a la línia temporal. Vam aprofitar Twitter perquè els alumnes facilitessin una imatge del tema del seu capítol. Havien de servir per a la línia temporal. Ens va ocupar aquesta fase durant el primer trimestre.

20170223_132244

Resums del “Llibre de les bèsties”

Vam dedicar el segon trimestre per a la planificació del joc. Primer, vam acordar els possibles regnes. En vam limitar a tres: el CF Barcelona, les Corts espanyoles i el Parlament. També vam decidir el nombre de bèsties i quins animals havíem de buscar. Vam aprofitar Twitter perquè cada alumne informés quin reialme triava i difongués la proposta de bèsties.  Pensava que el projecte es podria concretar en una col·lecció de cromos. Pere Cornellà em va donar a conèixer de la plataforma Illustrum en una sessió de formació per al Seminari de Ludificació. Els alumnes es van entusiasmar amb la proposta ja que  ens exigia d’idear preguntes per obtenir els cromos. Vam tenir un goig sense alegria. Calia que adquiríssim un nivell alt per poder crear una col·lecció. Així doncs, Pere Cornellà em va suggerir que creéssim les cartes basant-nos en el joc Magic: the Gathering. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mentre esbrinàvem sobre aquest joc, es va incorporar al grup Anna Simon Montserrat, ja que va triar el nostre Centre per fer-hi les hores de pràctica. Experta en jocs, ens va orientar en aquesta fase. Va idear les instruccions, ens va ajudar a dissenyar les cartes de cada equip i fins i tot es va encarregar d’editar-les.  Finalment, vam esperar al final del curs per comprovar si funcionava el prototip del joc creat. Ens vam adonar que no tothom havia seguit els criteris que vam acordar a l’hora de crear les propietats per a cada bèstia, cosa que impossibilitava que algun equip pogués guanyar.

D’altra banda, altres projectes van complementar-lo. Durant el primer trimestre, els alumnes van acceptar la proposta de crear vídeos, similars als de la campanya estiuenca de TV3 (tres idees en 2 segons i un final de quatre segons), per als continguts gramaticals. Primer, vam triar els continguts que semblaven més interessants. Això va servir perquè cada alumne triés un contingut, i alhora forméssim equips. S’havien de convertir en grups d’experts. Vaig idear aquest procés. D’entrada, vaig plantejar una avaluació inicial  a cada  grup (primer, individualment; després consensuaven les respostes i per acabar en comprovaven la solució). En una segona sessió, els facilitava la teoria però seguint la tècnica cooperativa del trencaclosques. Tot el grup havia de compartir la informació per entendre el contingut. El practicaven. Van confeccionar un mapa conceptual. Finalment, van plantejar un titular. Aquesta rutina de pensament va facilitar a l’hora d’elaborar els guions dels vídeos. Per cloure la seqüència, en vam praticar una altra: abans / ara.

20170323_122611

Reflexionant sobre la literatura digital

En el segon trimestre, vam reprendre la competència d’escoltar per escriure. Aquesta vegada, el repte era escriure un article d’opinió  a partir d’una xerrada de Laura Borràs. Ho vam aprofitar per experimentar un parell de rutines de pensament. D’una banda, els alumnes es van haver de plantejar què hi veig, què en penso i què em pregunto mentre escoltaven l’exposició de Laura Borràs. Després van apuntar quins eren els possibles sectors que els podria afectar la literatura digital. Vam organitzar grups per a cada sector i van apuntar possibles arguments. Finalment, cada component va redactar un article d’opinió. Se’ls van llegir i en van triar. Tal com vam seguir amb els resums del Llibre de les bèsties, tots els alumnes en van triar un després de votar pels tres millors.

Com ja és habitual en les darreres edicions, els alumnes han de publicar una entrada  relatant els cinc millors moments del curs. Ha de servir com a pla d’acollida per als companys d’una nova edició del curs. I, per acabar, vam organitzar exposicions orals. Cada grup havia de preparar-se una xerrada. Calia que tots els components hi participessin. Per tant, normalment un s’encarregava de presentar el grup i l’ordre de la presentació. Un altre s’encarregava d’argumentar a favor del tema. Un tercer exposava els arguments en contra i el darrer concloïa la intervenció. Al final, la resta dels companys els valoraven.

Ara bé, un dels factors que va ajudar a cohesionar el grup va ser preveure un descans cerebral a cada jornada. Servia com a pausa. Afavoria que l’ambient distès es mantingués al llarg de la sessió. D’altra banda, vam desenvolupar unes altres activitats que enfortien la unió del grup. Vam votar qui podria ser el millor líder per al nostre regne. Els alumnes van presentar els candidats per Twitter. Com que va agradar tant vam repetir l’activitat en el segon trimestre. En aquest cas, va ser qui podia representar la guineu dels tres regnes que havíem acordat.  Vam confeccionar una llista de música per animar-nos o bé vam escollir quina era l’olor més representativa del curs. Així ja sé amb quines essències puc ambientar l’aula durant els dies de la prova. I van ser capaços de crear una haka abans de fer la prova (1r dia i 2n dia). També van fer una piulada amb una imatge que representés el que havia estat el curs per ells. Em va servir per crear-los cartes personalitzades. Es mereixien aquest petit homenatge, oi?

IMG_20170516_153128_903 (1)

-DAFO C21617

 

 

 

Anuncis

Setmana d’estrena: trimestre, curs i aula.

1a sessió. Element detonant: el mitjó. Vaig repetir la primera activitat que ens va plantejar Nicolás Paris. La mateixa reacció. Cares d’estupefacció, primer. Rialles a mesura que se’l posaven. A més, anaven arribant de manera progressiva. Per tant, els companys que el duien posat frisaven per contemplar la reacció del nouvingut. Anava sentint comentaris: “S’avorreix. Per això té tanta inventiva.” , “Jaume, ja t’has pres la medicació?” Jo, ni cas.

Vaig repetir l’activitat de presentació que també és bastant divertida. Així ens movíem i fèiem temps perquè el mitjó s’emmotllés. Vam formar un cercle amb les cadires per descobrim les noves identitats. Vam riure bastant. Finalment, el vaig fer descalçar per comprovar com havia quedat el mitjó.  Cares de sorpresa. Vam reflexionar una mica per fer emergir el pensament divergent.  Vam acabar acordant que seria el material per elaborar el relatograma. Aquesta vegada, el construiran individualment.  La majoria va seguir les meves instruccions i van desfer el mitjó. La Paola, en canvi, va decidir que el faria amb la forma del peu. Visca la rebel·lia!!

Ara tocava presentar el repte del curs. Vaig esmicolar tant el comunicat de la Cúpula errorista que ens va costar ordenar-lo una mica. Els va fer il·lusió que fos escrit amb l’alfabet que vam inventar el curs passat. De totes maneres, vam veure que el text ens oferia diverses possibilitats. L’Andrea li va encantar la proposta.

L’hora del descans cerebral. Ens vam anar de viatge. Has de formular: “Me’n vaig de viatge… amb una abraçada del company” i has de fer l’abraçada. El company ha de repetir i fer tot el que ha sentit i vist abans de dir la frase al company. Em costa explicar la dinàmica. Aquesta vegada no feien cap acció sinó que facilitaven consells als companys.

Vaig formar petits grups i els vaig repartir el programa de cada unitat. Vaig descobrir que havia fet malament les fotocòpies. Només vam triar els continguts de dues unitats. Primers dubtes sobre els continguts. Vaig presentar el pla del curs. Algú va arquejar les celles quan llegia autogestió pedagògica i a través de l’art.

20170418_112544.jpgI per acabar, repetiríem l’activitat del compromís. Els vaig repartir les tires de paper. Els vaig demanar que la dobleguessin en quatre parts i hi formulessin un compromís. Els vaig donar un clip i els van ensenyar com podien convertir el compromís en una llavor. Segona nicolassada del dia.

2a sessió. La venjança. Cadascú va agafar el tros de paper i hi va anar apuntat amb què s’havia quedat de la sessió anterior. Vaig aprofitar per fer el mateix amb el que em comentaven en la posada en comú. Em va satisfer el que van compartir. Dues pegues. Desconec com valoren la sessió. Hauré de recórrer als enginys de Clara Megías. Hem de tenir retoladors de punta fina.

20170420_105624.jpg

Abans de continuar amb la sessió. El Manolo va plantejar alguns dubtes. Van voler que practiquéssim l’apostrofació de l’article amb els noms femenins.  Tenia molt clara la regla, però en canvi no veia per què no es podia apostrofar idea i per què s’havia d’apostrfar ungla. Vaig improvisar una tècnica amb el color verd i el vermell. Els vaig demanar que pensessin en paraules femenines. Les vam apuntar a la pissarra i la regla. Vam aprofitar per repassar la vocal tònica. Hpostavien de senyalar-la. L’encerclava en verd. En la posada en comú, al final, vam acordar que deien verd (l’, és a dir, article apostrofat) o vermell (la, article no apostrofat). Al Manolo encara li va costar de veure-ho, però els altres ho van entendre  de seguida.

20170420_102157 (1)

A l’hora de presentar la sessió, els vaig confessar avançar que avui demostraria que no estic tan boig ni sóc tan creatiu.

Vaig formar petits grups havia de compondre una imatge amb el tros que tenien. Vam practicar la rutina de pensament Què hi veig, què en penso i què em pregunto. Va estar analitzant tres obres. Van descobrir d’on havia sortir la primera activitat del dia anterior.

20170420_102205.jpg

La majoria va assegurar que pertanyien al mateix artista. Aprofitant els mateixos grups, van fer una lectura col·laborativa. Van llegir el dossier de CaixaFòrum sobre l’exposició de Nicolás Paris. Cadascú havia de llegir un paràgraf en veu alta, havia de resumir un paràgraf que hagués escoltat i havia de confirmar si era correcte el resum d’un  company. Van acceptar d’anar a l’exposició i fins i tot de contractar una visita guiada.

Descans cerebral: joc del marro. Han de picar amb la part del cos on algú ha rebut, per part meva,un cop. Finalment, es van encarregar d’escriure el missatge per fer la reserva de la visita de dijous.

S’entretenien a l’hora de sortir. Els vaig haver d’anar a buscar. Vaig entrar cridant: “Au, foteu el camp: que estoy mu’ loco, ostias!!” Esclafiren a riure.

20170307_170757.jpg

14a sessió. De vegades em costa pensar en alguna activitat d’escalfament. Llavors recorro al relatograma. Com que el grup tampoc no és gaire puntual i van arribant de manera gradual, costa preveure un detonant de la sessió. Vaig improvisar una enquesta sobre l’alimentació: si menjaven gaire verdura i fruita.

20170302_095153 (2).jpg

Sembla que els va agradar el plantejament de la sessió passada, tot i que en tenia els meus dubtes.

Un portaveu de cada grup va presentar les conclusions a què havien arribat. Vam fer un exercici per repassar els quantitatius. Va esclatar la tempesta. Per concloure aquest contingut havia previst la rutina de pensament Abans i ara. Els comentaris van ser decebedors. La majoria va confessar que encara dubtaven del contingut. És curiós perquè quan van exposar els resultats de l’enquesta, havien mirat d’utilitzar-ne i ben correctament. Em continua amoïnant aquesta diferència de resultats si treballes un contingut d’una manera informal o bé més acadèmica. En el primer cas, arrisquen sense importar-los cometre errades; en canvi, en el retorn al passat apareixen tots els fantasmes: queixes per la dificultat del contingut, desesperació i autoestima baixa.

Crec que vaig aprofitar per repescar el descans cerebral que no em va donar temps de fer en la sessió anterior. Vam jugar a pedra, tisora i paper. Després, els vaig repartir les sinopsis i es van anar corregint les errades.

Només em va quedar temps de negociar com volien crear l’alfabet visual. Van decicidir de fer-lo entre tots.

20170216_155134.jpg

10a sessió. Comencem la sessió jugant a paraules encadenades. Primer, fem un parell de rondes encadenant l’última lletra. Com és habitual, notem el primer conflicte: algú enllaça el so. Després, encadenem l’última síl·laba. Havent assistit a un segon taller amb l’artista colombià Nicolás Paris, tinc clar que el cercle ha de ser la disposició inicial de l’aula.

A continuació, completem el relatograma. La casella és petita i ahir va venir gairebé tot el grup. Els darrers alumnes es van limitar a valorar la sessió. La majoria els va agradar, tot i que hi ha un parell d’alertes. M’imagino que són l’advertència que havíem de repassar els diftongs.20170216_113823

Aprofito la formació del cercle per organitzar dos grups. S’havien de comparar el dit cor. Així vam tenir l’equip del cor llarg i del cor petit. Vaig preparar un  dicciopinta amb diftongs.  Les instruccions eren si els sortia un verb l’havien de representar amb mímica; en canvi, si era un nom, l’havien de dibuixar. Si vaig formar dos grups era perquè uns endevinarien paraules amb diftongs creixent i els altres, decreixents. Es van divertir força. Tot seguit, els vaig demanar què tenien en comú les paraules del  seu grup. Així vam anar deduint els tipus de diftongs. Vaig voler experimentar una rutina de pensament. Vaig dividir parelles de cada equip. Una parella va haver de pensar en el color; una altra, en el símbol i una tercera, la imatge.

20170216_113505-1

Era el temps de dur a terme un descans cerebral. Vam provar de fer un nus humà. Tot el grup, amb les mans agafades, van haver de seguir la música mentre anaven passant d’una banda  a l’altra sense desfer-se.  Quan vaig parar la música, havien de retornar a l’estat inicial. Ho van aconseguit i jo vaig badar amb la càmera. Quan la vaig tenir llesta ja havia aconseguit tornar a la figura inicial. 20170216_110646

Vam completar l’anàlisi del llibre de Montserrat Roig i vam acabar amb la cerimònia de lliurament de cèdules i emblemes.

20170214_173003.jpg

9a sessió. Vaig decidir començar una activitat que potser era més idònia per a un descans cerebral que no pas com a escalfament. Es tractava que havien d’anar canviant de parella cada vegada que els avisava i havien de seguir les meves instruccions. Els indicava com s’havien de posar —sempre tocant-se (esquenes, culs, fronts, caixes toràciques, abdomens, espatlla dreta…)—, i havien de  riure amb una de les vocals tòniques. Així les vam repassar.

Tot seguit, com és costum, a omplir el relatograma. Com sempre, majoria absoluta.

20170214_102129

De totes maneres, algú indica que la rutina de pensament que vam practicar els va agradar.  Precisament, vam recordar els titulars, cosa que em sembla que ho van agrair tots els que no van poder venir dijous passat.  Vaig formar grups de quatre. Van haver de resoldre tres exercicis d’accentuació: primer en grup, després en parelles i finalment individualment. Vaig comprovar que els alumnes se sorprenien d’haver fallat molt poc, tot i que van expressar el malestar que els ocasionava la dificultat d’aquest contingut. El Manolo va suggerir que hauríem d’haver repassat abans els diftongs —ja em torno a saltar la seqüència…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat organitzar un descans cerebral. Aprofitant els grups de l’activitat anterior, van haver de formar figures. Havien de pensar en una paraula que tingues tantes lletres com components dels grup. L’havien de representar mímicament als altres companys perquè endevinessin la paraula. Els va costar una mica entendre la dinàmica, així que els vaig posar un vídeo musical. La Paola va esclafir a riure: “Jaume, has encertat amb la cançó!” Els grups es van lluir a l’hora de representar la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vaig haver d’ajornar l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Vam acabar lliurant cèdules i emblemes.

20170209_152053.jpg8a sessió. Vaig recuperar les activitats que havia preparat per treballar l’accentuació amb Els  Viatgers.  Com a escalfament, cada alumne havia d’endevinar què els havia enganxat al front.  Ens va servir per introduir el vocalisme tònic català.  Una ensopegada. Em van demanar si disposaven les cadires en cercle. Els vaig respondre que no calia perquè s’haurien de moure per l’aula. Els hauria d’haver respost afirmativament ja que he començat a crear un hàbit per transformar l’espai.

 

Tot seguit, vam continuar amb el relatograma de la sessió anterior. Per majoria aclaparadora, el contingut gramatical. Ara bé, la Nora va destacar l’anàlisi dels contes. El seu tenia suc Ramona Ventura és convidada en un tec de germanor i admira com els lletraferits de l’any de la fam es fan la llesca mútuament. Li va encantar, tot i que en devia desconèixer el context històric i cultural. Reconforta quan el grup et dóna llum verda.

20170209_102351-1

Per treballar les regles d’accentuació, els havia preparat un joc d’agudesa visual. Com que el grup no és gaire nombrós, vaig pensar que ens seria més còmode disposar les targetes a la suposada taula del profe. Es va produir un fet revelador. Les alumnes van passar de regles de joc. Es van posar a aparellar paraules com unes esperitades, prescindint dels companys, que es van situar en un racó fent petar la xerrada. Què hi dirien Montserrat Roig o Maria Mercè Marçal?

20170209_102136.jpg

Un cop deduïdes les regles d’accentuació, els vaig dividir per parelles. Cadascuna havia de confeccionar un titular amb les regles d’accentuació: un per a les agudes, un altre per a les planes i un tercer per a les majúscules. D’entrada, els va costar entendre la rutina de pensament. Abans ja havien rondinat pel que fa a reconèixer les vocals tòniques (les es i les os). Ben aviat, se’ls va despertat l’enginy.

Em vaig saltar l’ordre de la sessió. Havia ideat una petita celebració pel lliurament de les primeres cèdules erroristes com a descans cerebral. Però vaig prosseguir enllestint l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Ara tocava que contextualitzessin el conte: marc espacial i temporal.

Per acabar, abans de dur a terme el lliurament de les primeres cèdules, m’havien d’ajudar a triar l’ambientació musical.  Primer, van escoltar els tres fragments que havia triat:

Un cop vam tenir la banda sonora del moment, vaig oficiar el primer lliurament de la cèdula i l’emblema.

Aprofito l’avinentesa per agrair l’orientació i el suport de Natxo Maté i Puig.

20170202_162655-2 (1).jpg

5a sessió. Prosseguim començant la sessió amb alguna activitat per recordar els noms. Aquesta vegada es tractava que diguessin el seu nom en veu alta, però sense pronunciar les vocals. Reacció controvertida: alguns van rebufar per la dificultat mentre uns altres van acceptar encantats el repte. Van riure pels resultats que sentíem.

20170131_095823-1

Vam continuar amb el relatograma. Constato que els va agradar les propostes per contextualitzar el joc: conèixer les obres de Montserrat Roig i el repartiment dels contes de Molta roba i poc sabó.

Vaig aprofitar la posada en comú de la nota que van haver de desxifrar per introduir l’ortografia de les vocals àtones. Gràcies a la rutina que ens va ensenyar Laia Casas: què hi veieu?, què penseu? i què us pregunteu?img_20170130_144019_612-1

Vam treballar aquest contingut gramatical seguint la tècnica cooperativa de passa el problema. Vaig organitzar quatre grups —en aquest cas,  parelles— i anaven resolent els exercicis que es passaven. Van contrastar els resultats la parella que havia estat la primera de fer l’exercici. Aquí, vaig pecar de tradicionalista. En comptes de deixar que fossin ells que n’extraguessin les conclusions, les vaig apuntar jo a la pissarra. Vaig acabar amb la sensació que m’havia carregat tot el que havia aconseguit amb la dinàmica cooperativa

Havia ideat posar en pràctica el que havia après en el taller de María Salgado. L’endemà teníem la sessió reflexiva per comentar l’experiència. Vam començar demanat-los que cadascú llegís una de les frases que havien extret dels contes. Em vaig adonar que els costava triar-les. Més aviat havien triat paràgrafs.  Tot seguit, vam escoltar la ràdio perquè apuntessin una altra frase. No ens vam entendre. Es pensaven que els posaria una emissora i no pas que els aniria passant el dial. Em va sorprendre la facilitat que van tenir de buscar un antònim per als noms que havien triat de cada frase. Vaig haver de demanar que transformessin una de les frases a casa.